Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dimarts, 30 de desembre de 2008

EL PROCÉS DE DIGNIFICACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE CAMPREDÓ (1)

Al gener de 1905, el setmanari catalanista i republicà "El Faro", d'Amposta, publicava un article per enlairar la torre de la Carrova que incloïa unes frases colpidores sobre la torre de Font de Quinto: "Devant per devant n'hi há un'altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s'hi fa rés pera evitarlo" (hem conservat la grafia original). Ha hagut de passar més d'un segle per tal que es fes "alguna cosa" per evitar la degradació dels monuments templers campredonencs que aquest article de principis del segle XX denunciava. I aquesta "alguna cosa" ha estat un projecte de restauració acurat que ha tirat endavant el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha comptat amb el suport del govern municipal, amb uns tècnics que han realitzat una feina extraordinària, i amb uns constructors i els seus ajudants que s'han esmerat moltíssim en l'obra que portaven a terme.La reivindicació del nostre patrimoni templer ha estat una causa col·lectiva de la ciutadania campredonenca. En pocs temes podríem trobar tanta unanimitat ni tants sentiments compartits. La torre de Font de Quinto ha estat històricament lloc d'aplec ciutadà en jornades com el dijous "jarder" o el divendres sant (dia de les farigoles popularment parlant). Realment emociona sentir les converses al voltant de la torre, on tothom explica les seues vivències i es mostra orgullós d'aquell indret que sentim col·lectivament tan nostre. Molts i moltes ciutadans/es no deixen d'expressar la seua emoció en veure gairebé conclosa l'anhelada restauració.A finals dels anys 1980, des de la revista Soldevila vàrem endegar una campanya de reivindicació del nostre patrimoni templer. Era un moment en què personalment treballava al departament d'arqueologia de la Generalitat, era estudiant d'història a la UNED, i em vaig envoltar de persones que compartien aquesta passió pel nostre patrimoni, entre els quals Pere Izquierdo (anterior director del museu arqueològic de Catalunya), l'arqueòloga Cinta Montañés, l'historiador Hilari Muñoz, i la Dra. Margarida Genera. A Soldevila, vàrem publicar dossiers que demostraven la importància històrica dels nostres monuments, en un moment en què va descobrir-se la làpida funerària romana Júlia Nymphidia al nostre terme, la primera fora del nucli habitat de Tortosa. El 1993, el Grup Local de Pessebristes també va realitzar una notòria tasca de dignificació del patrimoni amb l'elaboració dels primers pessebres monumentals dedicats a aquestes construccions templeres, i amb l'edició d'uns llibrets informatius molt didàctics a partir de 1997. També durant aquests anys des del govern de la pedania, amb l'alcalde Joan Sanahuja, es van endegar els contactes amb l'antiga propietària dels terrenys de les torres, que habitava a l'Aragó, per tal d'adquirir els edificis i els terrenys circumdants. Els tràmits van ser costosos i no va ser fins al 2000 que els edificis templers van passar a ser propietat municipal, amb el mandat a Campredó d'Eduard Gas. Novament des de Soldevila, vàrem realitzar una intensa activitat reivindicativa amb la presentació de nombrosos dossiers al Consell Assessor de Campredó que demanaven un procés de restauració per evitar que continués la degradació. No vàrem comptar amb la col·laboració municipal, malauradament. Vàrem instaurar la diada del patrimoni l'1 de Maig, a la qual li vàrem donar continuïtat durant uns anys. També va publicar-se el llibre "Campredó orígens i actualitat", en el qual hi ha diversos capítols dedicats al patrimoni templer local, que porten les signatures d'historiadors com Joan Vianney Arbeloa o Josep Eixarch, i de la professora Neus Arasa. El 2001 la família Garcia-Ballester, propietària de la finca del Mas de la Missa, va restaurar l'ermita de Solicrú. Malgrat ser de propietat privada, s'hi pot accedir lliurement, i ajuda a configurar un conjunt arquitectònic de primer ordre amb les altres dos torres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada