Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dissabte, 22 de maig del 2010

Ofensiva contra la Vegueria de l'Ebre

Massa sovint les estratègies dels partits catalans porten al més gran desconcert a aquells que creiem fermament en la catalanitat, la qual cosa no ens podem permetre amb la situació política catalana actual, en què s'ha caigut en una total dependència de la política espanyola. Ja he escrit aquí al bloc diversos apunts per comentar que em sap molt greu l'actitud que estan tenint alguns dirigents de CiU quant al projecte de llei de vegueries que impulsa la Conselleria de Governació de la Generalitat. Em resulta totalment incomprensible ja que el catalanisme polític ha treballat dur per tirar endavant una nova estructuració del país, més adequada a la realitat catalana i propera a la ciutadania del segle XXI. El catalanisme polític ha hagut de comprovar en pròpia pell quant costa tirar endavant noves estructures administratives, les quals, malauradament, sempre han començat amb condicions molt precàries. CiU ha estat una coalició que ha acceptat històricament rebaixes flagrants als plantejaments inicials de projectes polítics importants per al país. Només cal tenir present l'actitud que han tingut en l'aprovació dels dos darrers estatuts de Catalunya. Han pactat el que han cregut oportú per tal d'aprovar un nou marc legal. Criticable, però és la seua manera d'actuar i la seua voluntat política. En canvi, ben diferent és el seu posicionament actual que impossibilita un acord polític nacional en un tema crucial per a les Terres de l'Ebre i per a l'articulació de moltes regions històriques del Principat.Si fem una mica de memòria històrica, els anhels d'autogovern ens porten directament a la Mancomunitat (1914-23). Aquesta institució va sortir del no-res, fruit de l'empenta del catalanisme polític de principis de segle XX i finals del XIX. Sense finançament, únicament amb un horitzó marcat. Va ser un instrument molt vàl·lid que va permetre tirar endavant tota mena d'iniciatives culturals i sanitàries. Va establir les bases de la cultura catalana moderna, la qual va rebre un impuls molt gran. Tanmateix, la idea d'una Catalunya nacional prenia vigència, en ser la primera agrupació de províncies que es permetia per part de l'Espanya absorvent de sempre. Suposava un pas endavant per al catalanisme polític, com ho serà si es tira endavant el projecte de vegueries. La Diputació ha estat sempre el contrapoder contra l'autogovern català. I en el cas de les Terres de l'Ebre, la institució oposada al nostre reconeixement territorial. El conseller Ausàs ha demostrat una fermesa i una valentia política sense precedents quant al reconeixement territorial de les Terres de l'Ebre. Només un polític procedent de l'Ebre o del Pirineu, i amb ideals catalanistes ben ferms, podia encarar un canvi estructural d'aquesta mena, en el qual hi ha molts interessos econòmics i polítics que superar. Les noves institucions sempre neixen amb mancances, i els dirigents de CiU ho saben perfectament. Es van desenvolupant i prenent forma a poc a poc. En canvi, prefereixen apostar per conservar un pastís, amb gust desnacionalitzador, el qual, entre altres coses, també ha impossibilitat l'organigrama polític propi per a les Terres de l'Ebre i per a altres territoris del país.Em decep totalment. Sento parlar així, ja que a mi m'encantaria veure un altre clima entre les forces polítiques nacionalment catalanes. CiU s'equivoca moltíssim novament amb les Terres de l'Ebre. Saben que el seu posicionament no els suposarà factura electoral, ja que l'electorat està totalment desmovilitzat en termes ideològics. Però la catalanitat necessita una altra manera d'actuar políticament. A CiU sembla que darrerament totes li ponen, totes les enquestes pronostiquen que tornaran al govern. Mai no he amagat que celebraré el dia en què el PSOE deixi de ser l'amo i senyor de la política catalana. Tanmateix, com a catalanista convençut, no podré celebrar el retorn d'un partit d'obediència catalana que actua d'aquesta manera erràtica. Fa anys que afirmo que milito en la catalanitat, independentment de sigles, però fa molt mal veure actituds partidistes d'aquesta mena en un moment crucial per a aprovar un projecte de llei, el de les vegueries, extremadament necessari per a Catalunya, i molt especialment per a la nostra terra de l'Ebre. Incomprensible!!!

diumenge, 9 de maig del 2010

Entrevista a Josep Esquerré, candidat d’ERC de Campredó (2)


Part 2
13. Seguim parlant del patrimoni. Què té en ment Soldevila i ERC quant a la promoció i dignificació del patrimoni templer?

Adequada la forma, tal com va dir el Conseller de cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, li hem de donar ús. Ajuntament, Consell Comarcal, Generalitat i la futura EMD, s’han d’involucrar en la seua divulgació i potenciar la marca Domus Templi (Montsó, Lleida, Miravet, Tortosa, EMD Campredó i Peníscola. Hem d’aprofitar les sinergies de la Via Verda, hem de buscar els recursos per la interpretació del món templer a la Casa del Prat (Vídeo i so amb la figura d'un cavaller Templer). Organitzar visites guiades a escoles i grups de visita a les Terres de l’Ebre...
14. El passat 1 de maig Soldevila organitzà una visita guiada a la torre de Campredó. Ens en fas cinc cèntims?
Ha estat una iniciativa de difusió del patrimoni que cal valorar molt positivament. Hem d’agrair la col·laboració de la Cinta Montañés (Arqueòloga) i l'Emigdi Subirats (membre de Soldevila), que van donar tota mena d’explicacions sobre la història i fets a l’entorn de la Torre. Cal destacar uns grafits a la segona planta, corresponents a la Batalla de l’Ebre, que es conserven en bon estat i són inici d’una explicació en la visita de la maniobra de distracció que es va desenvolupar al terme de Font de Quinto durant la Batalla de L’Ebre. Van ser realitzats per soldats de la III Unitat de la Brigada internacional La Marsellesa, formada per soldats belgues i francesos majoritàriament. La jornada la considero un èxit, hi van assistir més de 100 persones .
15. Ja tenim la interpretació de la torre gràcies a ERC, hi ha algun projecte més al respecte?El projecte el tenim.
Som sabedors de l’important assentament de muralles que hi ha al voltant de la Casa del Prat. Aquí dirigirem els nostres esforços per recuperar aquest patrimoni. També, com ja he avançat, buscarem els recursos per fer una museïtzació templera en aquest indret.
16. L’enderrocament dels lavabos de l’estació va ser un atemptat contra el nostre patrimoni?
Sí, ha estat un cop molt dur, com tu dius, un veritable atemptat patrimonial. Ha estat un greuge al poble. Tots teníem com objectiu recuperar aquest espai d’interès històric, amb unes característiques arquitectòniques pròpies. El món associatiu campredonenc, i ERC en nombroses ocasions, havíem reivindicat la cessió del conjunt. Teníem projectes a mig termini, ubicació de la futura EMD, transformació de l’entorn adequant-lo al POUM, situar dependències per utilització d’entitats locals.
17. S’ha denunciat degudament per part de l’ajuntament tortosí?
ERC va ser la primera veu que va denunciar l'enderrocament. Va dirigir-se a la pedania per buscar respostes i en Consell Assessor ho va tornar a manifestar. D’aquí, va sortir una carta al consistori tortosí per demanar explicacions. Per part de l’Ajuntament Tortosí només algunes trucades a Adif, sense resposta, o almenys aquesta és la informació que tenim avui i l’afirmació que no calia permís municipal per l’enderroc. Estem a meitat de maig i si hem de valorar l’actuació de l’Ajuntament Tortosí en l’assumpte, és francament decebedora i demostra falta de compromís en la seua acció a executar en el Pla d’Acció Municipal de la legislatura actual.
18. Veurem algun dia la restauració de l’estació de tren?
De fet, tots pensàvem que en la legislatura actual, després d’assolir el compromís el consistori actual a traves del PAM de l’arranjament de l’estació d’Adif a Campredó, veuríem un canvi positiu a l’entorn de l’estació de tren. Avui som més pessimistes, però seguirem lluitant per la seua recuperació i seguirem fent les mocions necessàries als Pressupostos Generals de l'estat per la seua dignificació. Això sí, cada dia que passa el seu estat empitjora, i fins i tot podem tenir el risc d’enderroc per ella mateixa quant a teulades i interiors.
19. Parlem d’esport. Com podem potenciar-lo amb els postres xiquets i xiquetes al poble?
És una tasca a portar a terme. Sempre he estat lligat al món de l’esport i la seua divulgació. A Campredó, tenim el problema del nombre de xiquets i xiquetes que per edat puguin coincidir en un equip. A l’Ampa hem treballat el bàsquet i hem aconseguit dos equips amb monitors de l'equip del Cantaires. Hem de buscar la implicació del futbol de Campredó per començar a treballar en la base. Hem de facilitar l’accés a tot tipus d’esport, tenim coneixement de xiquetes i xiquets que formen part de Club d’atletisme de Tortosa, ho hem de difondre per saber l’entorn que ens pot oferir i com podem col·laborar. Actualment tenim nombrosos xiquets jugant a futbol fora del poble, podríem invertir l’acció i buscar la complicitat de pobles veïns si aconseguim una estructura sòlida d’equip.
20. El nom biblioteca pot anar lligat al de Campredó? Com?
Per condicionants normatius municipals, no li podem donar aquesta categoria. Vàrem plantejar en un Consell Assessor al 2008 la possibilitat de crear un Punt de Lectura a semblança de l’EMD de Jesús. Entenem que no han de ser 4 prestatgeries i alguns llibres, ha de ser un espai de lectura actiu, amb calendari d’activitats, un lloc proper a la gent que li agrada llegir amb una ampla oferta literària. De ben segur que des de Soldevila ens sentim més que capacitats per tirar endavant tota mena d'iniciatives culturals i literàries.
21. Parli’ns una mica d’urbanisme a Campredó…
Aquest és un punt on hi ha moltes mancances, s'ha treballat poc. Potser dos motius servirien d’excusa: l'endarreriment en l’aprovació del POUM i l’actual crisi econòmica. Tot i això, pensem que no s’han desenvolupat propostes per poder canviar aquest punt d’inflexió. Hem de començar a projectar des de la inversió pública per atreure el sector privat. Tenim un potencial de creixement intern (gent del poble) i extern (zona industrialitzada) que cal treballar. El primer pas l’hem de donar l’administració local, i en aquest sentit obrir i crear nous carrers que potencien parcel·les d’actuació. Necessitem un carrer per oxigenar el de Don Alvar, disposen d’una actuació paral·lela a tocar del polígon industrial Baix Ebre amb creació de zona verda com a mur de separació del Polígon. Obrim carrers de titularitat municipal, el Carrer de Sant Lluis a l’altura del de Gandia i d'Haro. Treballem en el plantejament urbanístic al voltant de l’estació. Promoure restauració de façanes i espais amb encant de la nostra població com potser al Raval del Pom, Font de Quinto o carrer d'Eivissa. Facilitem als propietaris de parcel·les els tràmits administratius i la seua urbanització, tots en sortirem guanyant. Amb l’EMD l’hem de potenciar en la mesura de les nostres possibilitats i sempre escoltant noves propostes. No oblidem que la pitjor gestió es la que no es fa i, molt em temo, en urbanisme ens hem deixat anar.
22. L’aposta pels certàmens firals per part d’ERC garanteix l’èxit?
Ajuda tenir al Conseller Huguet inaugurant la Fira Campredó 2009; ajuda tenir el suport del Delegat de les TE, Lluís Salvadó; ajuda tenir al regidor de Promoció econòmica involucrat, Ricard Fores; ajuda tenir als representants de Cultura, Xavier Vega i d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Monclús i la Directora d’artesania, Gemma Amat, en el projecte; ajuda que Carles Pasqual, representant de Governació accedeixi a lliurar una placa en l’Homenatge a Ramon Machí, històric del cinema campredonenc.Amb aquestes premisses tenim una bona part de l’èxit a tocar de mans, la resta l’hem de buscar en la implicació de la gent que treballa en el Grup de suport d’ERC a Campredó, en el teixit associatiu que t’ajuda, en la gent del poble que s’implica i en els recursos municipals que et facilita el govern pedani-municipal. D'altra banda, vull donar gràcies als artesans, expositors, grups musicals i autors dels curtmetratges que van assistir, i espero tornin aquest any 2010, el qual, ja us avanço, serà el primer cap de setmana de juliol, per la seua participació.
23. Faci’ns cinc cèntims de les tres fires que organitza Soldevila.
Mestràlia, Curt Redó i Campredo.net són una mena de tres en un. Veritablement, volíem combinar la cultura tradicional, les noves tecnologies i el potencial cultural campredonenc, i ho hem aconseguit. Estem més que satisfets del funcionament dels certàmens. Pensem que hem tingut a Campredó importants luthiers catalans, exhibint la seua obra i fent conferències. Hem comptat amb la presència de Samuel Sebastian, prestigiós cinematògraf i dramaturg valencià amb un gran futur al davant. Quant a les noves tecnologies, tenim en ment la promoció dels e-books, els llibres electrònics, la col·laboració amb les universitats, tallers de desenvolupament de noves tecnologies... Tot projectes que veurem realitzats.
24. La col·laboració amb els joves dissenyadors o cinematògrafs és evidentment fructífera, oi?
Són un grup de joves amb molt futur en aquest camp. Nosaltres, per suposat, volem estar al seu costat quant a la promoció del seu treball. Hem bastit una molt bona relació amb ells, la qual està sent molt fructífera. S'han implicat moltíssim en la programació del Curt redó d'enguany. Han organitzat un concurs de curtmetratges que, estem segur, tindrà un notable èxit. A més, la seua tasca durant l'any és molt bona. Estem convençuts que tenen molt futur i ja els veiem amb premis d'importància en certàmens d'arreu dels Països Catalans. També el disseny és un àmbit important per nosaltres, com ho demostra l'elegància dels cartells del nostre certamen. Oriol Gràcia, Germán Machí, Josep Gutiérrez, Roman Ayxendri, i la dissenyadora Àngela Curto, donen un gran prestigi cultural a Campredó, i, sortosament, els tenim amb nosaltres treballant colze a colze.

dissabte, 8 de maig del 2010

ERC creu en la catalanitat i en els catalans i les catalanes

Un vídeo emotiu, Tornarem a vèncer. ERC creu en la catalanitat i en els catalans i les catalanes. La nostra força, els nostres ideals ens portaran a la llibertat nacional dels Països Catalans. Mireu-lo i emocioneu-vos. La catalanitat és la nostra força...

http://www.youtube.com/watch?v=lJB8_swO1Og

Curs d'iniciació a la informàtica a Campredó

Aquesta setmana ha començat el curs d'iniciació a la informàtica que organitzem Soldevila al Casal Francesc Llop de Campredó. La destinatària és la població adulta. S'han matriculat una trentena de persones, la qual cosa ens complau moltíssim ja que dóna relleu a la nostra iniciativa, i ens encoratja a continuar organitzans cursos d'aquesta mena. A part de nombroses mestresses de casa, el curs ha interessat a homes en edat laboral, que han vist la necessitat d'introduir-se en el món de les noves tecnologies.
Novament hem de felicitar-nos i agrair moltíssim el suport constant que rebem per part de diverses conselleries del govern català, que ens permeten continuar dinamitzant Campredó en àmbits molt diversos. La nostra estreta vinculació amb la delegació del govern a les Terres de l'Ebre, que dirigeix l'amic i independentista Lluís Salvadó, dóna els seus fruits. Esperem ben aviat oferir cursos d'informàtica per a estudiants. Soldevila segueix incansable en la promoció de la cultura i l'educació a Campredó.

dimarts, 4 de maig del 2010

Visita guiada al patrimoni templer de Campredó

El passat 1 de maig, el company Emigdi Subirats i l'arqueòloga ampostina Cinta Montañés varen realitzar una visita guiada a la torre de Font de Quinto, emmarcada dintre de les activitats de promoció del nostre patrimoni templer que realitzem des de Soldevila. Ens sentim extremadament satisfets del funcionament de la jornada i de l'alta participació. Més de 150 persones varen poder gaudir d'una activitat que voldríem repetir en diferents ocasions durant l'any. Els dos guies varen expressar la satisfacció pel fet que el Departament de cultura de la Generalitat finalment financés les obres de restauració dels edificis templers campredonencs, que es trobaven en situació de runa absoluta després d'anys i panys de desdeny i desinterès. També passaren a explicar els diversos panels interpretatius que s'han col·locat a la Torre de Font de Quinto. Agraïm al regidor de Turisme, el republicà Ricard Forés, que hagi tirat endavant un projecte molt necessari per a la dignificació del nostre patrimoni.
Durant la visita guiada, tant l'Emigdi com la Cinta, varen remarcar la importància del territori on estan ubicats els dos edificis en època medieval. Varen centrar les seues explicacions en la ramaderia, l'agricultura i l'aigua circumdant, que la trobem en forma de molins o sínies. També explicaren el projecte Campredó Templer, que pretén estudiar i difondre el nostre passat templer amb tota mena d'activitats. Cal remarcar la importància de l'escala de cargol de la Casa del Prat, que és una construcció pètria impecable i d'alta qualitat, similar a la que hi ha al Castell de Miravet, l'emblema templer per excel·lència del territori.
Al primer pis explicaren una important curiositat dels dies previs a la sagnant batalla de l'Ebre , ja que la torre serví d'amagatall per a soldats de la III unité de la IV Brigada internacional, La Marsellesa, formada per soldats belgues i francesos. Allí es troben uns grafits i uns versos escrits per soldats que vigilaven el riu des de l'alçada de la torre. Des de Soldevila hem fet alguns escrits que són els únics que documenten l'existència dels grafits i transcriuen els versos en francès. A part de la importància com a documents històrics, serveixen per demostrar els diferents usos que han anat tenint els nostres edificis templers al llarg dels segles. Des del període feudal, l'ús militar, l'ús agrícola, i fins i tot el de vigilància... anys de custòdia d'un territori....
Vàrem acabar la jornada a la Casa del Prat, en una visita guiada personal a la família Garcia Ballester, propietaris de la finca del Mas de la Missa, que gentilment deixen accedir tothom a la seua propietat per poder visitar els edificis templers.
El patrimoni templer és el nostre primer interès i continuarem difonent-lo i enlairant les seues possibilitats.

diumenge, 2 de maig del 2010

Entrevista a Josep Esquerré, candidat d’ERC de Campredó

Part 1

1. Què fa un ampostí com tu en un poble com Campredó?

La resposta és ben fàcil. Em vaig enamorar d’una campredonenca i vàrem decidir tots dos fer la nostra vida a Campredó. N’estic molt satisfet i em sento un campredonenc més.
2.Què esperes de Campredó?
De Campredó espero moltes coses. Campredó som la seva gent. Gent que mira pel progrés, pel respecte, que entén un Campredó amb el seus drets i les seves obligacions. Un Campredó que lluita pel seu futur. Un Campredó independent i poble
3.Les teues inquietuds personals et porten a embolicar-te en moltes activitats. Com ho portes tot plegat?
El més important és el suport familiar i, a partir d’aquí, el dia te 24 hores per organitzar-te. Tots sabem que la feina ens ocupa un % important d’ocupació, que la família i les amistats no les hem d’abandonar. Menjar i dormir són necessitats bàsiques. Però hem de tenir temps per desenvolupar aptituds personals. Capacitats, com són en el meu cas, de treball associatiu. Buscar la complicitat de persones per fer tasca de grup com pot ser en associacions com L’AMPA o Soldevila o treball de poble com és representant ERC al Consell Assessor de Campredó.
4. Ens fas cinc cèntims de la teua tasca a l’AMPA
N’estic molt content. En els 5 anys que fa que pertanyo a l’associació de mares i pares he estat al costat de diferents grups de treball i sempre amb una molt bona relació. Tots, amb moltes ganes de buscar oportunitats i dinamitzar el nostre col·legi. Sempre ha estat una tasca de conjunt on he estat un més del grup. Activitats extraescolars, esports, viatges, menjador, festes escolars, etc son activitats que l’Ampa sempre ha proposat. També les darreres direccions de l'AMPA hem tingut la sort de treballar en un nou entorn, un nou col·legi. Des d’aquestes línees vull felicitar el treball de totes les direccions de l'AMPA, cadascuna a la seva manera, per aconseguir aquest objectiu.
5. I a Soldevila?
L’Associació Cultural Soldevila és un referent cultural i, a la vegada, grup d’opinió molt valuós pel poble de Campredó. Jo he estat treballant aquests darrers anys donant suport i fent propostes en esdeveniments como són la FIRA AL CARRER de Campredó o la lluita continua per la rehabilitació del patrimoni templer, entre d’altres.També he estat en l’organització d’exposicions o conferències. La gent de Soldevila tenim admiració per Campredó i estem compromesos en les seves afeccions, per això ens agrada informar d’actuacions i donar la nostra opinió sobre temes de la actualitat del poble.Soldevila es va fundar a 1988, molt abans que jo formés part de la vida de Campredó, la seva gent mereix tot el meu respecte.
6. Com veus l’associacionisme campredonenc?
A Campredó tenim moltes associacions i totes amb un treball molt digne.Són associacions lligades a la seva activitat (Jubilats, Futbol, Comerciants, Taurina, Joves, Cultura, Caçadors, etc), però totes necessaries per moure el teixit local. Aquest any sense anar més lluny s’han creat dos noves associacions , Associació Campredó Esport (impulsora del Canicros) i Amics de F.Llop (abans dins Soldevila, però creada com ens propi per donar-li més sentit en l'actualitat). Pensant en veu alta, i com a petit retret, considero que tenim una manca de comunicació per poder desenvolupar accions conjuntes. Seria positiu alguna taula rodona semestral per valorar i crear sinergies de grup.
Com et vas deixar enredar per la gent d’ERC, independentistes i republicans, i a Campredó partidaris del municipi propi?És ben senzill, si tens predisposició pel treball comunitari, tens una clara ideologia de Catalunya com a nació, un equip de suport en el qual confies, t’ofereixen la possibilitat de representar ERC a Campredó en un moment de molts de projectes en els quals et veus capaç d’aportar i treballar, i tens com a ideari aconseguir un Campredo Municipi en el moment que nous condicionants polítics ho permetin, aquí tens la resposta.
Com valores la feina d’ERC a Campredó, i la teua en particular al Consell Assessor?
Molt positivament, ERC sempre ens ha donat suport, i hem d’agrair molt el treball de totes les seves delegacions de la Generalitat a les Terres de l’Ebre representades pel seu Delegat Lluis Salvado. Tots recordem l’escrit de Carles Pasqual, delegat de governació, felicitant al poble de Campredó en l’inici del procés de l’EMD. La implicació d’Artesania Catalunya en el desenvolupament de la Fira a través del departament d’Innovació, Empresa i Universitat representat per Josep Felip Monclús (futur alcaldable a la ciutat de Tortosa). També s’ha presentat dos esmenes als pressupostos generals de l’estat per tal que es dotés una aportació pressupostària a la restauració de l’estació de tren, que el govern espanyol va fer cas omís.Per una altra part, valorar-se un mateix no és feina fàcil. Si puc dir que he estat un membre molt actiu amb continues propostes de treball. Sempre he defensat els interessos de Campredó, afegint-me a totes aquelles accions necessàries. EMD-Patrimoni i cultura – Desdoblament A-7 – Depuradora, dispensari i Arxiu Comarcal – Fira – Festes – Casal F.Llop – Infraestructures – Via Verda – rehabilitació de l'estació de tren, i d’altres han estat l’agenda de treball del grup de suport ERC a Campredó.Abans ja ho he comentat però les individualitats no tenen sentit dins de col·lectius de treball. Som representants d’aquestes veus.
9. Valora’ns la figura de Francesc Llop i Marqués.
És el campredonenc més universal. Una personalitat que estem difonent. Hem creat una associació per aconseguir adquirir la seva obra. Tenim moltes idees per a continuar enlairant la figura d’un pintor impressionista, molt important per a tots nosaltres.
10. Parla’ns de campredonencs amb inquietuds artístiques, literàries, esportives…
N’hi ha uns quants en l’àmbit de la literatura, la pintura, el disseny. Durant els darrers anys han fet una feina molt bona. També des de Soldevila hem sabut difondre la seva obra i està al seu costat, de la qual cosa ens sentim altament orgullosos. Soldevila ha estat la plataforma ideal per captar tot aquest potencial. Hem tirat endavant l’Associació Amics de Francesc Llop, hem presentat llibres d’autors locals, hem organitzat exposicions dels pintors campredonencs. I també tenim molts projectes de potenciació esportiva, que de ben segur tirarem endavant ben aviat.Marga Estorach va realitzar l'escalada a l'Aconcagua, Carlos Balagué i Betlem Balagué realitzen curses de muntanya, Ion Perelló és membre del futbol base del Barça. La UE Campredó està portant a terme una magnífica temporada i l'Associació esportiva bàsquet del col·legi Port rodó fa una tasca molt bona en la difusió d'aquest esport entre els més menuts.
11. La marca Campredó Templer, l’hem de saber explotar, oi?
És imprescindible per al nostre futur cultural i patrimonial. Estem en fase embrionària, però des de Soldevila i ERC hem apostat altament per canviar la cara al nostre patrimoni, després d’anys d’oblit inexplicable que l’havien deixat en un estat deplorable. I confio en la nostra gent i els seus ideals per tirar endavant aquesta marca Campredó templer, que en un futur pot ser el veritable emblema del nostre poble.
12. ERC ha apostat fortament pel patrimoni templer campredonenc. Estàs satisfet de com ha anat tot plegat?
El patrimoni templer campredonenc és molt important. Des de Soldevila hem lluitat durant anys per la seva dignificació. Gràcies a ERC ha estat possible la restauració de les dos torres i la interpretació de la Torre de Font de Quinto, de la qual cosa ens sentim altament orgullosos i satisfets. I continuarem amb tota mena de projectes per donar vida templera al poble. Les muralles de la casa del Prat són la nostra gran lluita d’aquests mesos. A veure si podem aconseguir algun fruit satisfactori. També la idea d’aconseguir algun audiovisual per a la torre de Font de Quinto, i un cavaller templer que el representi. Moltes i moltes idees, que mai no ens fan decaure, moltes de les quals les podem veure acomplertes per a benefici dels campredonencs.