Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dissabte, 26 de desembre del 2009

ERC: millorant l'esport campredonenc



Fa molts anys que Soldevila ens hem implicat amb força en la vida cultural i educativa campredonenca. També volem eixamplar el nostre àmbit d'actuació a l'àmbit esportiu, en el qual tenim molts projectes en ment. De moment, hem aconseguit que la Generalitat hagi concedit dos cistelles noves de bàsquet que s'han instal·lat al Col·legi Port Rodó. Soldevila va contactar amb el republicà Jesús Auré, Delegat d'esports de la Generalitat a Barcelona i ampostí de naixement, i hem aconseguit uns fruits excel·lents. Agraïm molt sincerament l'interès de l'amic Auré que ha permès que els nostres xiquets i les nostres xiquetes disposin d'unes cistelles noves, que es poden adequar en alçada a qualsevol edat que era la mancança actual. Des de l'AMPA s'havia treballat amb força per tal que les sessions de bàsquet es consolidessin després d'un primer any força exitós, i Soldevila hem volgut donar un cop de mà al respecte. Un altre exemple de la necessària interrelació entre les associacions campredonenques, de la qual ens hem de felicitar tots plegats.

diumenge, 13 de desembre del 2009

13 desembre: Cal votar per la independència

Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar,
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla en castellà.

Avui, 13 de desembre de 2009, és un dia veritablement històric per a la nació catalana, en celebrar-se una llarga quantitat de referèndums en nombroses ciutats del Principat per tal de preguntar la ciutadania si estan a favor de la independència del país. El dret d'autodeterminació és irrenunciable per a tot poble. Cal felicitar molt especialment la gent de les comarques del Pla de l'Estany i d'Osona, que han fet un esforç grandíssim i han demostrat una gran estima al país. Espanya ens nega aquest dret perquè és un estat amb nul·la tradició democràtica i amb nombrosos tics totalitaris provinents de dreta i esquerra de l'hemicicle parlamentari i de la societat civil espanyola, bona part de la qual profundament anticatalana i desconeixedora totalment de la cultura catalana. L'actitud que va tenir el govern espanyol del PSOE quant la primera consulta per la independència el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme) va ser veritablement antidemocràtica i totalitària, fins i tot contractant un falangista com a advocat de l'estat!!! Aquesta gent no enten absolutament res... i sobra qualsevol acte de pedagogia amb ells.
Però en el dia d'avui cal parlar molt especialment del país i de les nostres il·lusions, i de la bona gent que les vol tirar endavant, i cal deixar de banda tots aquells que ens vol oprimir i deixar en no-res. Cal parlar dels centenars d'escriptors/es que conreen la nostra llengua i que aconsegueixen un menut miracle en situar la literatura catalana entre les 12 primeres del món; de totes les cobles sardanistes, colles de grallers i dolçainers, grups de jota ebrenca, grups de dimonis o de moros o cristians, colles castelleres... que mantenen viva la cultura popular; de la gent d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear, de l'Obra Cultural de l'Alguer, de l'Associació Cultural del Matarranya, d'Òmnium Cultural; dels dirigents i professors de les escoles Bressola i Arrels a la Catalunya del nord; de tants i de tantes agents culturals del país, de polítics compromesos amb la terra, de col·lectius i partits independentistes, de personalitats de la nostra societat que donen la cara (Joel Joan, Sergi López, Jan Laporta, Montserrat Carulla, Josep Lluís López Tena, Oleguer Presas, Lloll Bertran, Rupert de Ventós, Lluís Llach, Miquel Calçada, Josep M. Terricabras... i tants i tantes altres); dels milers de voluntaris/àries que s'han mobilitzat perquè el dia d'avui, el de la il·lusió, sigui tot un èxit... de la gent de Calaceit, de València, del Carxe, de l'Alguer, de Manacor, d'Andorra la Vella, de Campredó, d'Elna... de tots i cadascun dels pobles i ciutats dels Països Catalans.
Nosaltres, els catalans i les catalanes, som els grans protagonistes del dia d'avui: aquells i aquelles que estimem el país, que defensem la nostra cultura i que n'estem tips de l'agenollament permanent davant d'Espanya.
En homenatge a tots aquells i aquelles que avui participaran en les consultes populars i en agraïments als i a les impulsorses, acabarem amb un vers històric del poeta miravetà Roc Llop, que va escriure durant els seus llargs anys d'exili a l'estat francès:

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món!

diumenge, 15 de novembre del 2009

Felicitació a l'alcalde de l'Aldea

Des d’aquest blog volem felicitar el municipi veí de Campredó, L’Aldea, i el seu Alcalde, Dani Andreu, per la reparació de l’asfaltat en la carretera inerior de Tortosa a Amposta entre la zona de la Pedrera i la sortida de l’A-7 a Amposta. Aquesta era un infraestructura local molt deteriorada com a resultat de les obres realitzades per la urbanització FADESA..
Som sabedors dels esforços realitzats per l’Ajuntament de l’Aldea davant els propietaris de FADESA per la seva resolució, la qual cosa no tenia calendari.
L’Ajuntament de l’Aldea ha pres la iniciativa, passant a l’acció i deixant el camí en bones condicions per al trànsit rodat.
Ciutadans de la nostra població i el nostre grup havíem mantingut xerrades informals sobre l’afer, és per això que valorem molt positivament la seva realització.
Aquest es un tram utlititzat per molts veïns de Campredó, així com d’altres poblacions, potser menys per aldeans, pero és un exemple de compromís i sensibilització en l’entorn del propi terme.
Un agraïment per l’obra i pel teu treball tant a nivell de població, estem veient com l’Aldea aconsegueix els objecitus marcarts, com a nivell de Consell Comarcal, on esperem reobrir temes al terme de Campredó com el projecte dels Argilers i l’arribada de la ruta verda a les Torres, entre d’altres.

Josep Esquerré i Navarro
representant d'ERC al Consell assessor de Campredó

dilluns, 9 de novembre del 2009

Comunicat d'ERC votació popular EMD Campredó

COMUNICAT ERC VOTACIO POPULAR EMD CAMPREDO

Dades Votació

Cens Total Participacio %

Local 957, han votat 538, el 56.22%

Comunitari 47, han votat 5, el 10.64%

Total 1.004, han votat 543, el 54.08%

Vots a favor EMD 489, 90.06%
Vots en contra EMD 32, 5.89%
Vots en blanc 17, 3.13%
Vots nuls 5, 0.92%

Satisfactòria resposta del poble de Campredó amb unes dades de participació del 54.08%
El poble ha valorat el pas endavant en la gestió i govern amb un vot majoritari afirmatiu a la consulta popular de l’EMD en els termes acordats per la Comissio Mixta formada pert tots els partits representants a l’Ajuntamente de Tortosa i els membres del Consell Assessor de Campredó
En clau de partit, ERC, hem d’agrair a tots els nostres simpatitzants la seva aportació a la votació popular i els encomanem a ser part activa de la futura EMD.
ERC ha estat participant des del primer moment en aquest procés i entenem que hem arribat a un acord vàlid fonamentat en els 4 pilars bàsics que ha de desevolupar l’EMD. “TERME, sense cap renúncia, BÉNS, aquells que ens pertoquen, COMPETÈNCIES, totes les que ens marca la llei i participació directa en assumptes que afecten al Terme i es promouen des de fora de l’EMD, FINANÇAMENT, hem treballat dur per conseguir un finançament suficient i una participació variable sobre l’IAE de les empreses en el nostre terme.
La presència de l’Alcalde de Tortosa i la majoria de regidors de tots el partits polítics ratifica un procès de molt d’esforç i treball per aconseguir el millor acord possible.
Ara solament toca realitzar els tràmits oportuns amb la Generalitat de Catalunya, en concret amb el departament de Governació que dirigeix el Republicà Jordi Ausàs per complir els terminis i poder inagurar efectivament l’EMD al gener del 2011.
Gràcies a tots.

Josep Esquerré Navarro
Representant d’ERC al Consell Assessor de Campredó

diumenge, 8 de novembre del 2009

La ciutadania campredonenca aprova l'EMD.

543 persones han participat en la consulta popular per aprovar el procés de constitució de Campredó en Entitat municipal descentralitzada.
Els números de la nostra emd són:
Cens electoral: 1004 persones
Participació: 543 vots (54,08%),
SI- 489 vots (90,05%)
NO- 32 vots (5,89%)
Blanc- 17 vots (3,13%)
Nul- 5 (0,93%)
Des d'ERC ens sentim prou satisfets de la participació ciutadana. Evidentment que podria haver estat superior, però només algunes formacions polítiques han realitzat una campanya favorable a la participació i a l'aprovació del conveni. A més, no podia haver l'entusiasme que sí que hi hagué el 1990 amb el procés de constitució de Campredó en municipi, el qual rescolzàrem totalment els i les membres de Soldevila, i encara està en el nostre veritable punt de mira. Un 54 % de participació no és un balanç negatiu, pensant que hi ha hagut eleccions determinades amb una participació molt inferior. Una aclaparadora majoria dels votants ha apostat per aquesta mena d'estatut municipal que és una EMD, la qual cosa ens satisfà plenament. A partir d'ara continuarem amb el nostre mateix camí. Tenim un projecte molt potent per a Campredó, que abraça propostes urbanístiques, activitat cultural intensa, projecte firaire consolidat, activitat educativa i esportiva.
De moment, Visca la futura EMD de Campredó!!!
PD. Durant aquesta setmana intentarem fer un balanç aquí al bloc de com ha anat tot el procés, després de l'èxit aconseguit en aquesta històrica data del 8 de novembre.

dissabte, 7 de novembre del 2009

A votar... dia per a la història de Campredó



Campredonencs i campredonenques, a votar!!! Avui és un dia per a la història. Una història que escrivim tots i totes. Una història que ens farà abandonar la nostra condició de pedania i esdevenir Entitat municipal descentralitzada. No és el caramel dolcet que molts i moltes voldríem, pel qual molts i moltes vam lluitar durant anys. Aquell caramelet era en forma de municipi, el nostre gran anhel i la nostra gran il·lusió. Avui, però, podem fer un pas en el nostre autogovern. Tenim el compromís del Conseller Ausàs, el qual ens hem guanyat a pols la gent de Soldevila i d'ERC. Tenim una gran sintonia amb el Departament de Governació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre que dirigeix l'amic Carles Pasqual. Tenim, sobretot, moltes ganes de canviar el cicle de la història de Campredó. I ara passa per nosaltres, pels homes i les dones de Campredó. Vinga, totes i tots a passar per les urnes durant tot el dia, de 9 del matí a 20 del vespre.
Visca el poble de Campredó i el nostre autogovern!!!

8 de novembre, dia històric per a Campredó

Ja està a punt d'arribar la data del 8 de novembre en què els campredonencs i les campredonenques estan convidats a votar si volen constituir-se en entitat municipal descentralitzada. Des de Soldevila hem estat al peu del canó d'aquest procés en tot moment. No ha estat fàcil i creiem que ha trigat massa, i no ha estat pas per la voluntat dels membres campredonencs de la Comissió de l'emd. Des d'ERC hem tingut un contacte directe amb Carles Pasqual, el delegat territorial de governació de la Generalitat de Catalunya, i tenim l'orgull d'haver negociat amb el propi Conseller de governació, Jordi Ausàs, que va comprometre's en tirar endavant la nostra emd seguint el termini habitual de constitució i considerant-la com a prioritària.
Diumenge 8 de novembre els i les membres de Soldevila estarem a les meses de la consulta. L'Emigdi hi serà de 9-12, de 12-15 hi serà Robert, a les 15 hi serà Olívia, de 17.30 a 20 hi seran Damià i Pepe. Nosaltres ja hem anunciat en nombroses ocasions que la nostra aspiració és esdevenir municipi, la qual cosa va ser impossibilitada per un exercici de presions polítiques deplorable. L'EMD ens obre unes possibilitats. No ens conformem amb això, però, i encara esperem poder esdevenir municipi en un futur, malgrat que la llei actual ens ho impedeixi.
De moment, a votar a favor de l'Entitat municipal descentralitzada de Campredó. Un dia per a la història... tot i que nosaltres volem escriure la història en majúscules... la qual cosa vol dir ser un municipi com l'Aldea, Camarles o Deltebre que en un passat no gaire llunyà varen guanyar la seua independència.

diumenge, 1 de novembre del 2009

8 de novembre, a votar l'emd de Campredó


El proper diumenge 8 de novembre els campredonencs i les campredonenques tenim la possibilitat de participar en la consulta popular per validar l'acord entre el Consell Assessor de Campredó i el consistori de Tortosa per convertir el nostre poble en EMD, entitat municipal descentralitzada.És un dia important per a la població i esperem que el sigui el triomfador de la jornada.
Des d'ERC i Soldevila, hem explicat en nombroses ocasions que la nostra aspiració ha estat sempre esdevenir municipi. Malauradament, un seguit d'injustícies legals ens ho van impedir amb la sentència del Tribunal Suprem de les Espanyes del 2004. Ara afrontem amb il·lusió aquesta mena d'estatut que és una EMD. Esperem que no regni l'esperit de la Moncloa i que la tisora sigui l'arma que ens impedeixi consolidar-nos com a poble. Ens trobem en un molt bon moment d'activitat. Estem tirant endavant un excel·lent projecte firal, i estem força introduïts en l'àmbit de la cultura i de l'ensenyament. La nostra gent, els i les independistes campredonencs/ques, portem una gran activitat que ens dóna una gran satisfacció personal i que ajuda a dinamitzar d'allò més Campredó.
Creiem en el nostre poble. L'EMD ens pot donar democràcia participativa (fins ara l'alcalde pedani, representant de l'alcalde de Tortosa, era elegit a dit pel partit guanyador de les eleccions a Tortosa) i també més recursos, i la possibilitat de buscar-los per nosaltres mateixos amb la Diputació o la Generalitat.
No és allò que volíem per a Campredó, però pot ser una oportunitat que no volem perdre.Campredó endega una nova etapa si aconseguim aquesta mena d'estatut municipal que és l'EMD. Aprofitem-la!!!
PD. La foto és del bloc Lo sifo, de la reunió sobre l'emd celebrada a Campredó el passat dijous.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Crisi a l'Ebre... la Lear es deslocalitza


La notícia sobre el tancament de la planta industrial que té la multinacional Lear (especialitzada en la fabricació de peces per a diverses marques de cotxe) al terme municipal de Roquetes (Baix Ebre) ens ha colpit profundament a molts ebrencs i moltes ebrenques. És probablement la cirereta que corona una profunda crisi industrial arreu de les comarques centrals dels Països Catalans. Crec, sincerament, que és el tancament pitjor per a la regió, el que més ens afectarà col·lectivament. Vam superar en altres èpoques, amb l'economia clarament a l'alça, les regulacions laborals duríssimes de les empreses Fabra o de La Samo, però aquesta de la Lear ens agafa en el pitjor moment econòmic de les darreres dècades i serà, malauradament, molt difícil de superar.La ciutadania de Campredó ha estat estretament vinculada laboralment a aquesta empresa des que tenia una planta situada al Polígon Baix Ebre. Podríem enumerar moltes famílies que hi depenen directament. Com el nostre poble, n'hi ha uns quants més arreu de la riba de l'Ebre final, la qual cosa fa molt dolorosa la fallida. Aquests dies se sent parlar arreu de la crisi de la Lear. La premsa comarcal se n'ha fet ressò de debò i ha posat el crit al cel. S'ha consumat un drama que es preveia i ens deixa en una situació força desesperant.En un moment en què sembla que altres empreses multinacionals importants de la zona, també instal·lades al polígon industrial campredonenc, com la japonesa YKK i l'alemanya Rehau, estan recuperant-se, aquest tancament de la Lear suposa una punyalada tremenda a la necessària recuperació d'una de les zones menys afavorides del país i amb menys desenvolupament industrial. Em solidaritzo de tot cor amb tots els afectats i totes les afectades, i esperem que rebin almenys una compensació digna, com a contrapartida als anys d'esforços que han dedicat a una empresa que ha decidit agafar el camí de la deslocalització, amb la instal·lació a Hongria, en un país de l'antiga Europa de l'Est.Aquesta crisi està agafant unes dimensions dramàtiques. Realment espanta la situació en què ha deixat el territori la decisió erràtica d'una multinacional, sempre disposades a rebre subvencions públiques per a la seua instal·lació, mentre tanquen les portes quan els interessa. Usen els treballadors i les treballadores com un simple klee-nex... Realment molt trist i patètic... Un drama col·lectiu...

dilluns, 19 d’octubre del 2009

INFORMACIO CONVENI AJUNTAMENT TORTOSA I FUTURA EMD CAMPREDO

ANTECEDENTS: Procés segregacionista als anys 1990. Denegat al Tribunal Suprem.
SITUACIO ACTUAL: Pedania. Consell Assessor. Representant personal de l’Alcalde Aj.Tortosa
SITUACIO PROPOSTA EMD: - President. Elegit pels veïns de l’entitat pel sistema majoritari.
- Junta de Veïns. (1\3 dels regidors de l’Ajuntament en n. parell i segons resultats de les eleccions de l’Ajuntament)
PREAMBUL.
Campredó és un poble integrat en el municipi de Tortosa, que ha acreditat la seua vocació d’autogovern local i compta amb els recursos suficients per a cumplir les seves atribucions. A iniciativa de l’Ajuntament de Tortosa es proposa la formació de la Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a aprovar en votació popular (Vinculant).
L’EMD de Campredó no renuncia a esdevenir municipi sempre que es donen els condicionants necessaris.

DELIMITACIO TERRITORIAL
Nord: Pda. Sant Llatzer, Camí de la Creu del Coll-Redó i Camí Vinaixarop.
Sud: Terme l’Aldea , Riu Ebre (Terme Amposta)
Est: Terme Municipal l’Aldea
Oest: Pda. Sant Llatzer, Crta. C-42, Camí l’Ardiaca
En resum, és el terme històric, on incloem tots 2 Polígons, encara que no la seva gestió.

BÉNS I DRETS
Plena propietat dels béns Municipals en el seu àmbit territorial. Entre d’altres Torre, Llotja i Ayuso. Casal F.Llop, Camp de Futbol i ampliacions (Ed. Pedania), Escoles Font de Quinto, etc.
Es detallen al Conveni

COMPETÈNCIES I CONVENIS
Governació: Ocupació domini públic-Ordenació trànsit i Senyalització-Nomenclatura vies i plaques-Proposta festes locals
Policia Local: RC (relació col.laboració)
Junta Local de Seguretat: Assistència per tractar assumptes en l’àmbit territorial
Protecció civil: Integració en protocols d’Emergència
Urbanisme i patrimoni: Conservació, manteniment i millora
Sanitat i Serveis socials: Promoció i manteniment. RC en els serveis socials.
Serveis públics: Neteja, enllumenat i mercats no permanents. Conveni Aj. Tortosa neteja i enllumenat (informe EMD contractacions)
Ensenyament: Conservació, neteja i organització
Altres serveis: Cultura, festes, fires, esports, subvencions pròpies, turisme, lleure i joventut
Altres matèries: Atorgament d’honors, distincions i agermanaments. Representació en altres ens municipals( 1 membre entre totes les EMD)

FINANÇAMENT
Recursos EMD
Rendiments patrimoni , taxes i preus públics per prestació de servei
Transferències de l’Ajuntament de Tortosa (Corrent i inversió)
Transferències o subvencions d’altres ens públics o privats
Altres recursos d’acord amb la llei.
Relacions financeres Ajuntament Tortosa. Resultat fórmula on la variable número d’habitants té un pes important
Transferència corrent: Recaptació líquida any tancat dels conceptes: Ibi Urbana, Impost vehicles tracció mecánica, Participacio de l’Ajuntament en ingressos Estat multiplicat pel 40% multiplicat pel % d’habitants vs total.
Transferència capital: Recaptació líquida any tancat dels conceptes: Increment Valor terrenys , impost sobre construcció i taxa per llicències urbanístiques multiplicat pel 60% multiplicat pel % d’habitantas vs total. En aquesta transferència afegim el 3.5% de la recaptació líquida neta de l’IAE de l’àmbit territorial de l’EMD.

MOTIVACIO PER DONAR SUPORT A L’EMD
- Descentralització dels serveis i el reconeixement d’un marc que permeti la gestió autònoma dels recursos.
- El president de l’EMD és elegit en les eleccions municipals pel veïns de l’entitat pel sistema majoritari.
- Accedir a recursos econòmics d’altres ens públics o privats a través de subvencions o ajuts.
- Reconeixement del terme de Campredó
- Concepte: Concentració de població que, dins un municipi, forma un nucli separat i exerceix competències relatives als béns i patrimoni propis i als serveis i obres d’interès exclusiu.

El Grup d’ERC a Campredó dona suport al procès de l’EMD, sense abandonar el seu ideari d’ independència municipal, entenen que es un pas endavant.
El futur de l’EMD depèn del poble de Campredó, pero també de forma molt important del treball, gestió, pro-activitat, idees, comunicació, saber escoltar i d’altres moltes capacitats que ha d’oferir el President i la Junta Veïnal.
ERC estem preparats per assumir el repte.

dijous, 15 d’octubre del 2009

69è aniversari de l'assassinat del president Companys


Avui es compleixen 69 anys de l'assassinat del Molt Honorable Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya. Des de Soldevila ja li vàrem dedicar un emotiu homenatge l'any 1990, amb un especial de la nostra revista quan es complia just mig segle d'aquest crim d'estat tan greu contra la dignitat del país.
En el dia d'avui el tenim el record, i agafem les paraules del president del Barça, Jan Laporta, en l'homenatge d'aquesta matinada al castell de Montjuïc: No ens hem d'agenollar mai davant d'una Espanya que ens agredeix dia a dia.
Amb el record del nostre president màrtir, ens hem de fer més forç en la nostra lluita per la independència de tota la nació catalana, de les Corberes al Segura i del Cinca... amb la barca del temps, amb el vent de llevant... a l'Alguer.

divendres, 9 d’octubre del 2009

El Conseller Tresserras i Campredó

El Conseller de Cultura de la Generalitat, el republicà Joan Manel Tresserras, va visitar dimecres per segon cop Campredó. Estem molt satisfets per la seua presència al poble, ja que del contacte estret amb aquesta conselleria del govern català Campredó està treient uns fruits molt fructífers que mai no s'havien pogut aconseguir abans.
De la primera reunió que mantinguérem amb ell al Casal Francesc Llop, després d'una primera visita a les obres de restauració dels edificis templers, vàrem lligar el compromís total del Conseller amb el nostre projecte del Curt redó, el festival de documentals que va tenir un èxit impressionant en l'edició passada. Hem tingut tot el suport institucional que ens va permetre comptar amb la infraestructura necessària per gaudir d'unes nits inoblidables que han revalortizat notablement el certamen.
Dimecres passat va venir a inaugurar les obres de restauració del patrimoni templer campredonenc: la torre de Font de Quinto i la Casa del Prat. Eren unes obres reivindicades durant dècades per la ciutadania campredonenca, que han estat finançades íntegrament pel departament de cultura. Des de Soldevila havíem organitzat durant anys moltes activitats reivindicatives sobre la necessitat de recuperar aquests històrics edificis. Durant els darrers anys hem estat igualment al peu del canó amb tota mena de reunions al respecte amb el delegat de cultura dels serveis territorials a les Terres de l'Ebre, el republicà Xavi Vega. Ja vàrem organitzar una jornada per informar del projecte, explicar la potencialitat dels edificis, en què intervingueren l'arquitecte Xavi Brull, l'arqueòloga Cinta Montañés i el propi Xavi Vega.
Ens van agradar molt les paraules del conseller Tresserra quan afirmà que tenir cura del patrimoni era un deute de la societat catalana i que s'havia de fer molt més per protegir-lo i embellir-lo. De fet, nosaltres podem estar molt satisfets actualment després d'anys de desídia. A més, continuarem informant sobre les gestions que estem fent al voltant del patrimoni amb la Conselleria de cultura de la Generalitat que, de ben segur, obtindran el beneplàcit dels campredonencs i les campredonenques.
De moment, a gaudir de la bella imatge que ofereix actualment el nostre patrimoni templer.
Un agraïment molt sincer al conseller Tresserras i a totes les persones que han treballat per la restauració dels nostres edificis templers, que com deia el Dr. Joan Fuguet, gran especialista en el món templer, en una memorable conferència celebrada a Campredó: són dels més importants del país i reclamaven DIGNITAT.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Ressò a la premsa de la inauguració de la restauració del patrimoni templer


El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va presidir ahir al migdia la inauguració de les obres de restauració de les dues torres medievals de Campredó, la de Font de Quinto, del segle XII, i la de la Casa del Prat, del segle XI. Les obres han tingut un pressupost de 420.000 euros. El delegat de l'alcalde de Tortosa, Joan Sanahuja, va destacar que es tractava d'un dia «molt especial per a la gent de Campredó, perquè feia molts anys que somniaven la rehabilitació de la torre de Font de Quinto». «És un símbol per a la gent del poble, però també un lloc de trobada dels veïns de totes les edats, en diferents moments de l'any», va remarcar Sanahuja. En aquest sentit, l'alcalde pedani de Campredó va afegir-hi que la rehabilitació de la torre ha estat possible gràcies a la implicació dels serveis territorials de Cultura i a la gestió feta des del municipi, però també per la «tossuderia» dels veïns i d'algunes entitats del poble. De fet, la reivindicació de l'associació cultural Soldevila per recuperar la torre té uns vint anys, segons explicava ahir un dels seus membres, l'escriptor local Emigdi Subirats, al seu bloc personal d'internet.En el cas de la torre de Font de Quinto, les obres han consistit en la resolució dels problemes estructurals que amenaçaven l'estabilitat de l'edifici, tot reforçant la base. L'edifici, de planta quadrangular, fa 8,2 metres per 6 metres de base, i 11 metres d'alçària. La restauració s'ha completat amb la reparació de les esquerdes exteriors, la impermeabilització de la coberta, la neteja de l'interior de runa i la instal·lació de paviments de pedra natural, així com d'una escala exterior. A més, s'ha instal·lat una escala metàl·lica interior que permet accedir a la primera planta i al terrat de la torre, ja que fins ara només hi havia una corda penjant i alguns veïns pujaven a pols. D'altra banda, també s'han consolidat els grafits que havien dibuixat els soldats republicans que havien utilitzat la torre de Campredó durant la batalla de l'Ebre, l'any 1938.L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacar la importància del projecte per a Campredó, però també en el procés de recuperació d'una part de la història de Tortosa i del país. En aquest sentit, el conseller Tresserras, que al matí havia visitat la torre de l'ermita de l'Aldea, va admetre que Catalunya té un retard «molt gran» en la recuperació del seu patrimoni històric. Abans de marxar cap a la Casa del Prat, Sanahuja també va dir que l'Ajuntament tortosí i el poble de Campredó treballen en un projecte per condicionar l'entorn i habilitar una zona d'esbarjo a la torre.
PD. Aquest apunt i la foto són del bloc La Marfanta.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

7 d'octubre: Inauguració de la restauració del patrimoni templer campredonenc

Demà dimecres 7 d'octubre, s'inaugurarà finalment les obres de restauració de la torre templera de Font de Quinto, a Campredó (Baix Ebre). L'acte serà a les 12.30 i consistirà amb una recepció oficial a l'edifici de la pedania de Campredó, per després passar a una visita als dos edificis restaurats: Casa del Prat i Torre de Font de Quinto, els quals són la cirereta de la marca Campredó templer que ens apassiona i ens guia les nostres reivindicacions. Estarà presidit per l'honorable Joan Manuel Tresserras, Conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Han estat més de dos dècades de lluita per aconseguir aquest projecte de restauració. Des de Soldevila hem lluitat sense treva durant aquests anys en què ens hem trobat orelles sordes amb les institucions. Finalment s'ha aconseguit!!! I ens complau moltíssim perquè és una il·lusió col·lectiva de la ciutadania campredonenca que hem pogut veure fer realitat. Agraïm moltíssim la tasca que ha fet el Delegat dels Serveis territorials de cultura a les Terres de l'Ebre, el republicà Xavi Vega, així com la decisió ferma de la Conselleria de cultura de recuperar uns edificis que es trobaven en situació de ruïna límit.
Nosaltres no ens hem aturat amb els projectes d'embelliment del nostre patrimoni, ni molt menys. Ja tenim en marxa la museïtzació de la torre de Font de Quinto que tirarà endavant la regidoria de turisme del consistori tortosí, que dirigeix el republicà Ricard Forés. Hem tingut una estreta relació amb els dissenyadors del projecte, que han consultat el bloc de Campredó templer, recomanable per a tenir coneixements detallats del nostre patrimoni i del nostre terme. També estem treballant la recuperació de les muralles al voltant de la Casa del Prat, un altre projecte que seria interessantíssim i que esperem algun dia poder veure realitat.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Pas endavant amb l'emd de Campredó

Ahir el plenari del consistori tortosí va donar el vistiplau a la creació d'una entitat municipal descentralitzada a Campredó. Des de Soldevila ens satisfà aquest fet i ara ens caldrà fer l'explicació pertinent als campredonencs i a les campredonenques.
Ens sap greu el seguit de retrets que van haver entre algunes formacions polítiques, perquè fins i tot en un tema "de poble" no han pogut desistir de la idea d'usar el futur de Campredó per a interessos polítics. Temps tindrem per analitzar aquest fet al respecte.ç
Des de Soldevila voldríem, però, explicar bé un tema que ha portat controvèrsia des de 1991. Lleugerament, diferents polítics, entre els quals el portaveu del PSOE a l'ajuntament tortosí i exalcalde, repeteixen que hi havia un acord amb la comissió promotora de la segregació per constituir Campredó en EMD el 1991. Res més lluny de la veritat. Una mentida repetitiva que ens està fent mal durant gairebé 20 anys. Hi havia un acord entre diferents grups municipals de l'oposició i la Comissió promotora de la segregació perquè el ple de Tortosa aprovés una moció en què la candidatura més votada a les eleccions de 1991 tingués l'alcalde pedani de Campredó. En concret, havia guanyat Campredó poble, la candidatura que donàvem suport Soldevila. L'únic a què es va comprometre l'esmentada Comissió pro-municipi de Campredó era a seure per parlar de l'emd i per parlar de l'abocador comarcal que el Consell comarcal volia instal·lar a la zona dels Argilers del nostre terme. En cap moment es pot parlar d'acord, ni molt menys, i això el senyor exalcalde ho sap perfectament. De fet, fins i tot ara, 18 anys després, alguns dels membres de la Comissió pro-municipi no veu gens clara la constitució del poble en EMD. Part de la pedagogia que farem des d'ERC i Soldevila serà amb els companys de la comissió promotora, que no són partidaris d'aquest estatut municipal que és l'emd.
És botxornós que aquest comentari-mentida s'hagi anat repetint ara i adès des del PSOE per atacar políticament CiU, formació amb la qual en aquell moment estàvem força enfrontats per motius ideològics els segregacionistes campredonencs. És un comentari-mentida que hem hagut d'aclarir en centenars d'ocasions, entre les quals al mateix Consell Assessor de Campredó en sessió plenària de l'any 2002. Ja n'hi ha prou d'aquesta mentida deliberada!!!

dissabte, 26 de setembre del 2009

MOCIÓ D'ERC EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR I DE LA CONSULTA POPULAR PER A LA INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT


Aquesta és la moció que ha presentat el grup municipal d'ERC a l'ajuntament de Tortosa per demanar el dret de poder votar per la independència dels Països Catalans:

La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans. En un moment com el present té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà encara, el compromís actiu i la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als catalans i les catalanes. És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.

Atès tots aquests elements exposats anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Tortosa, acorda el següent:1. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989.

2. Felicitar la iniciativa de la consulta per la independència d’Arenys de Munt com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.

3. Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, a aquells ajuntaments dels Països Catalans que es plantegin donar suport a la realització de consultes similars en els seus municipis

4. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.

5. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Enllestida l'EMD de Campredó

Ahir dimarts va celebrar-se al consistori tortosí la reunió de la Comissió mixta que havia d'aprovar definitivament el projecte de constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Va ser una reunió ràpida i senzilla, durant la qual va plantejar-se portar l'acord al ple municipal de Tortosa cap a final de mes. També s'ha de fixar data per a la consulta ciutadana, en què els campredonencs i les campredonenques es manifestin sobre l'acord. Es va parlar del 25 d'octubre o del 8 de novembre, com a dates possibles, tot i que resta a l'aire encara. També es farà una sessió explicativa a Campredo per part del Consell Assessor just una setmana abans de l'esmentada consulta.
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va agrair l'esforç d'aquests mesos per arribar a un consens, i va reconèixer que hi havia hagut un endarreriment important quant a la tramitació, de la qual cosa ens n'hem queixat des d'ERC reiteradament. Només ens queda agrair de tot cor la feina realitzada durant aquests mesos al nostre representant, Josep Esquerré, que s'ho ha currat d'allò més.

dissabte, 19 de setembre del 2009

ERC i l'acord per l'emd de Campredó

Dimarts 22 de setembre es tornarà a reunir la comissió mixta per la constitució de l'EMD de Campredó. Ja s'ha arribat a un acord definitiu entre els membres del consell assessor local i els representants dels diferents partits que formen el consistori tortosí. El proper pas és portar-lo al ple municipal de Tortosa a finals de setembre per tal que pugui ser aprovat, així com posar data de celebració d'un referèndum no vinculant al poble perquè la ciutadania pugui valorar aquest nou estatus de relació amb el municipi que proposem. Tot fa pensar que aquest referèndum, convocat des d'un ajuntament, no comptarà també amb la prohibició visceral del govern de l'estat, amb advocat falangista inclòs!!! Tot i que amb aquesta gent tan obstructiva mai se sap!!!
Des de la secció local d'ERC de Campredó ens sentim molt satisfets d'haver participat activament en el procés de negociació, durant el qual hem realitzat nombroses propostes i hem estat tothora al centre del debat, com a prova que ens trobem en un excel·lent moment organitzatiu, de motivació i de treball. Nosaltres ens hem pres molt seriosament aquest procés, i podem afirmar que hem aconseguit influir en alguns aspectes que consideràvem crucials, dels quals passarem a fer-ne cinc cèntims de manera esquemàtica i explicarem al poble detalladament quan s'escaigui.
Quant al tema del finançament de l'emd, que és òbviament allò que més sembla interessar la ciutadania campredonenca i tortosina, es tractava com sempre d'aconseguir un acord que satisfés les dos parts. La nostra proposta va ser que Campredó pogués rebre el 3'2% de l'IAE que es recapta al municipi, ja que en el nostre terme està instal·lat el recinte industrial més important de les comarques centrals dels Països Catalans, la qual cosa va ser finalment acceptada.
Pel que respecta al terme de la futura emd, no s'havia d'entrar en una discussió estèril: els polígons industrials formen part del territori de la futura emd campredonenca. Ens semblava francament fora de lloc i inadmissible la posició del grup municipal del PSOE, que proposava una permuta de terrenys en la qual, òbviament, sortíem greument perjudicats amb la mutilació del nostre terme històric. Malauradament, molts/es campredonencs/ques estem convençuts que les traves polítiques i administratives envers la nostra constitució com a municipi durant el procés de segregació 1990-2004 van ser per la situació al terme del polígon industrial Baix Ebre. No ens és fàcil d'entendre la raó per la qual a les institucions grans els costa tant acceptar el desenvolupament de les menudes. La relació Campredó-Tortosa té molts paral·lelismes amb la relació Catalunya-Espanya. De fet, una entitat municipal descentralitzada no deixa de ser un estatut municipal, una relació nova amb el municipi. Ja sabem com l'han jugada amb l'estatut de Catalunya! Amb l'emd de Campredó hem intentat que no fos així, si ens hem sortit o no ho veurem a l'hora d'aplicar-la.
Nosaltres apostarem pel sí a l'emd en el referèndum que s'ha de celebrar al novembre, probablement. Sabem que molts dels nostres seguidors i col·laboradors no són excessivament partidaris de l'emd, perquè tenen temor que sigui una renúncia a poder esdevenir municipi en un futur. No som el tipus de gent que renunciï als seus ideals de sempre, irrenunciables. Creiem que l'emd és una solució momentània, que ens ha de permetre deixar de ser una simple pedania i ens encamina a reestructurar-nos en relació amb el municipi. Ho direm amb veu alta tants cops com sigui necessari, perquè mai no ens amaguem de res. Els membres d'ERC de Campredó vàrem lluitar moltíssim quan calia per aconseguir el nostre municipi, que només traves polítiques força antidemocràtiques varen impedir. Com a exemple il·lustrador, hem pogut veure i celebrar com l'EMD de La Canonja passarà a ser el municipi més jove de Catalunya, gràcies a l'actitud democràtica del consistori tarragoní que ho ha acceptat. Amb Tortosa durant el procés no vàrem poder experimentar aquest tarannà democràtic.
Com ja hem denunciat en reiterades ocasions, no estem gens satisgets amb el fet que els tràmits per arribar a l'acord de l'emd hagin estat excessivament llargs, i no entenem la raó per la qual ha estat així ja que comptem amb el suport explícit del conseller de governació, l'independentista Jordi Ausàs, que ens havia demanat que s'accelerés per poder aprovar-se durant aquesta legislatura. D'altra banda, agraïm molt sincerament les aportacions del grup d'ICV i l'interès dels membres del consell assessor de Campredó.
Des d'ERC de Campredó continuarem amb el nostre treball en els àmbits cultural, esportiu, educatiu, juvenil, festiu, firal, etc., que està aportant molt dinamisme social al poble i, òbviament, protagonisme a la nostra formació. Convidem tots/es els i les campredonencs/ques a incorporar-se al nostre projecte. Els i les necessitem per tirar endavant tota l'amalgama d'activitats que tenim en ment. Amb L'EMD tenim una oportunitat que no hem de desaprofitar. I tornem a dir-ho sense embuts, ser municipi algun dia és l'objectiu dels nostres militants i de bona part de la ciutadania campredonenca.

dijous, 17 de setembre del 2009

Informació periodística sobre l'emd de Campredó

Tortosa es compromet a convocar els referèndums de les EMD de Bítem i Campredó aquesta tardor

Els pobles de Campredó i Bítem són més a prop de convertir-se en entitats municipals descentralitzades (EMD). Però abans de convocar els referèndums que han de ratificar l'acord i d'enviar la proposta a la Generalitat, avui s'han de reunir les comissions mixtes de Jesús i de Bítem, i la setmana que ve, la de Campredó. En el cas de l'EMD de Jesús, la comissió es reuneix per donar llum verd a la fórmula de finançament que s'ha dissenyat per a totes les EMD. "És una bona proposta per a les EMD i per a l'Ajuntament. Quan les coses vagin bé aniran bé per a tothom i quan ens toqui estrényer-nos el cinturó, tots en serem corresponsables", ha assegurat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui s'ha mostrat convençut que d'aquesta manera es podran resoldre "definitivament l'encaix dels pobles amb el municipi d'una manera profitosa, tal com ho ha estat Jesús".
En aquest sentit, una vegada aprovats definitivament els convenis, en els propers dies es farà el mateix a les corresponents comissions informatives de l'Ajuntament. A finals de setembre s'ha previst la celebració d'un ple extraordinari per renovar el conveni de Jesús i aprovar els de Bítem i Campredó. Simultàniament a l'exposició pública dels convenis, l'Ajuntament iniciarà el procés de consulta popular als dos pobles, que segons el govern de Tortosa podria celebrar-se a finals del mes d'octubre o en els primers dies de novembre. L'alcalde de Tortosa ha volgut precisar que tot i que aquests referèndums no són vinculants, el compromís del govern "és que ho siguin, i que Bítem i Campredó siguin EMD si els seus ciutadans ho volen".
Superats tots aquests tràmits, l'Ajuntament de Tortosa trametrà els dos expedients a la Generalitat perquè els resolgui, tot i que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va advertir que primer es tramitarà la creació de l'EMD de Campredó, i més endavant la de Bítem. L'alcalde ha reconegut que el govern català té pendents de resoldre vora un centenar de peticions de constitució d'EMD, però que molt poques tenen l'entitat i la població de les Bítem i Campredó.

Del blog La Marfanta

dimarts, 15 de setembre del 2009

La marxa independentista de Tortosa

La Comissió 11 de setembre de les Terres de l'Ebre ha aconseguit aplegar grups diversos de les comarques centrals dels Països Catalans, que comparteixen l'estima a la terra i l'anhel de ser un poble lliure. Per segon any consecutiu els carrers del nucli antic de Tortosa van ser creuats per uns centenars de torxes i un bon nombre de senyeres estelades. Celebrem que la marxa per la independència dels Països Catalans compti amb molts participants ebrencs que volen expressar els seus ideals en un acte festiu-reivindicatiu en memòria d'uns fatídics fets històrics per al país. Enguany qualsevol acte al voltant de la diada nacional ha estat molt marcat per la prohibició de la consulta popular per la independència de Catalunya que s'ha organitzat a Arenys de Munt (Maresme). L'advocacia de l'estat l'ha volguda impugnar i ha actuat com a censora, i per a vergonya de tots la defensa de la seua causa ha estat realitzada per un destacat falangista. Els governants de l'estat s'estan comportant de manera totalitària quan pretenen impedir qualsevol possibilitat que els catalans i les catalanes puguin opinar sobre el seu futur, encara que la consulta no sigui vinculant. Quant a les Terres de l'Ebre, les notícies sobre la nova retallada de l'estatut per part del Tribunal constitucional han causat neguit ja que sembla que la futura organització en vegueries pot estar en perill. Desgraciadament tot el procés que ha acompanyat l'aprovació de l'estatut ha suposat un fracàs estrepitós per a l'autogovern i per al poble català. Cas que Espanya prohibeixi les vegueries, seria una nova hipoteca per als ebrencs i les ebrenques. Sembla que d'Espanya no podem esperar res més que no siguin traves i prohibicions.Celebrem, però, que al territori hi hagi unitat d'acció de les associacions sobiranistes i alternatives. Des d'associacions que lluiten per preservar el medi ambient a d'altres com Soldevila que tenim un caràcter cultural amb l'anhel de consolidar un projecte de poble per a Campredó. Cal continuar per aquest camí, amb nombrosos fronts de lluita que ens permetin continuar treballant per una societat més justa i per una nació catalana sobirana. No tot ha de romandre en mans dels partits polítics, i molt menys encara dels tradicionals, molts dels quals han deixat de tenir qualsevol mena d'ideologia i s'han convertit en eines de poder exclusivament. La societat civil ha de tenir veu i ha de tenir força organitzativa, justament allò que tant molesta el govern del PSOE.De moment felicitem-nos per la marxa per la independència que tindrà continuïtat a Tortosa.

dissabte, 12 de setembre del 2009

Acte d'ERC a Tortosa

L'Assemblea local d'ERC de Tortosa va organitzar per tercer any consecutiu un acte reivindicatiu durant la diada nacional de l'11 de setembre. Sortosament podem parlar ja de la consolidació d'aquest acte independentista per la bona assistència de públic i el bon clima que s'hi viu. Hem de remarcar que va ser molt emotiu veure l'estelada gegant que penjava al mig mateix de la plaça Alfons XII, un dels llocs emblemàtics de la ciutat de Tortosa.
Enguany van acompanyar-nos els membres del Ball dels tornejants, provinents d'Alcúdia a la Vall d'Albaida. Els músics del grup van entonar l'himne nacional, Els Segadors, i l'himne oficiós del País Valencià, La Muixaranga, molt emotiu i reivindicatiu a la vegada.
Actes d'aquesta mena serveixen molt especialment per carregar piles. i per consolidar ERC com a força emergent a la ciutat i al municipi, on hi ha un important nucli de militants i bona predisposició al treball.
ERC també es complau de la celebració de la Marxa de torxes per la independència que organitza la Comissió 11 de setembre, que aplega nombrosos col·lectius alternatius i independentistes de la comarca (Maulets, Casal Panxampla, Camí de Sirga, Casal Aixumara, etc.), entre les quals igualment Soldevila, i que està resultant tot un èxit de participació. Alguna cosa significativa està canviant a la ciutat ja que es poden organitzar amb èxit dos actes independentistes en qüestió d'unes hores.

divendres, 11 de setembre del 2009

Som una nació, volem estat propi


MANIFEST DE LA CONVOCATÒRIA: "ARA MÉS QUE MAI: SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI"


L'Onze de Setembre de 2009 el poble català commemora, un any més, la pèrdua de les seves llibertats nacionals com a conseqüència de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. Un fet tràgic, esdevingut ja fa quasi tres-cents anys, que ha marcat i que continua marcant els destins d'un poble com el nostre, amb mil anys d'història. Una derrota que és l'origen de l'actual situació de dependència política respecte d'un Estat, l'espanyol, que encara, ara, veu tot progrés nacional, econòmic, cultural o social dels Països Catalans com una amenaça per a la seva pròpia supervivència.Per això, avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix trepitjant les nostres institucions, dictant, arbitràriament, fins on poden arribar. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix marginant la llengua catalana, entorpint la feina de convertir-la en la llengua comuna que necessitem per gaudir d'un país integrador, cohesionat i amb igualtat d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes, siguin quins siguin els seus cognoms i el seu origen. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix espoliant el nostre país, tot mantenint un robatori anual de vint-i-dos mil milions d'euros que surten directament de les nostres butxaques per finançar un model econòmic que ens perjudica i que ens ha portat a la crisi més profunda. Un sistema d'infraestructures que ens margina. Una Corona que és el símbol de tot el que rebutgem en aquesta Diada i una estructura política i judicial que pretén convertir-nos en una ombra de la nació pròspera, justa, orgullosa i avançada que, malgrat Espanya, sempre hem estat. La història del catalanisme fins al dia d'avui ha estat plena d’intents de reformar aquest Estat per acabar amb totes aquestes injustícies, per convertir Espanya en un espai polític plurinacional on el poble català s'hi pogués sentir còmode. L'últim d'aquests intents ha estat la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, iniciada ja fa cinc anys i que tindrà el seu desenllaç definitiu quan es resolguin el set recursos presentats al Tribunal Constitucional. Una sentència que, de manera més subtil o més descarada, anorrearà el poc potencial polític que li queda a un Estatut fortament retallat per les Corts Espanyoles l'any 2006, tot acabant amb les esperances d'aquells qui, de bona fe, confien encara en la possibilitat de reformar l'Estat espanyol i conduir-lo cap al reconeixement de la seva plurinacionalitat.Res és més desesperant i més inútil que intentar dialogar amb una paret. Per pur i simple seny, ha arribat l'hora de reconèixer que Espanya és un projecte polític tancat, satisfet amb si mateix, on les aspiracions del poble català no tenen cabuda. Davant d'aquesta inapel·lable realitat, l'elecció és clara: o acceptem que ens assimilin o ens deslliguem d'Espanya. Les terceres vies, les alternatives a la independència del nostre país, han quedat desacreditades pels fets. Si volem seguir essent una nació, si volem arribar a Europa i al món sense haver de passar per Madrid, si volem gaudir d'un país més just i pròsper que el que hem heretat dels nostres pares, hem d'accedir a allò que és propi de totes les nacions lliures del món: l'Estat propi. Per això, ara més que mai, cal passar pàgina, tancar la carpeta espanyola, mirar endavant i començar a caminar de nou, amb determinació i sense complexes, sota el projecte compartit que ens reuneix avui aquí:
SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI

dimecres, 9 de setembre del 2009

Josep Oliver de Boteller, comte de Campredó caigut l'11 de setembre de 1714


Com cada any quan s'apropa la data de l'11 de setembre, ens complau recordar la figura de Josep Oliver de Boteller i Saragossa. Va lluitar durant la Guerra de Successió per la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria, que va nomenar-lo primer Vescomte i després Comte de Campredó el 13 de febrer de 1707. Es va casar amb Maria Agnès Josefa de Miralles i de Xetlmar al maig de 1674. El 1687, com a membre de la Junta de Defensa de la ciutat de Barcelona, durant el setge del duc de Vendôme, va intentar d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés. Se li van encarregar diverses missions d'alt nivell polític que pretenien denunciar els abusos de poder davant del rei Borbó Felip V, amb l'objectiu de salvar els drets dels catalans. El 1704 va ser membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, va negar-se a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a la capital de Catalunya. Va allistar-se com a capità de la Coronela i va participar en la defensa de Barcelona en la fatídica data de l'11 de setembre de 1714. Va morir al camp de batalla.


Tal com ens va informar oralment Armand de Fluvià, estudiós dels títols nobiliaris catalans, només hi ha hagut un Comte de Campredó, tot i que aquest títol va ser demanat el 1984 per en Ramon de Sabater i Martínez (Comte de Vallcabra) que reclama els drets sucessoris com a membre de la nissaga dels Altarriba i dels Oliver de Boteller. La històrica nissaga dels Oliver de Boteller va tenir una vinculació patrimonial amb el terme de Campredó que va durar diverses centúries.


L’historiador de Forcall (Els Ports) Josep Eixarch, en l’extens capítol Les arrels històriques de Campredó inclòs en el llibre Campredó orígens i actualitat (2002), els anomena Senyors de Campredó i afegeix un arbre genealògic. El Dr. Ramon Miravall a l’opuscle Campredó poble i parròquia (1984) i sobretot Salvador J. Rovira a Els Nobles de Tortosa (segle XVIII), ens fan cinc cèntims igualment dels estrets lligams i les grans possessions que tenien al nostre terme, que han quedat històricament exemplificades amb el paper central que ha tingut la finca del Mas de la Missa.El tortosí Manel Beguer, afeccionat a la història de principis del segle XX, anomenava erròniament Vescomte de Campredó en Jacint d’Oliver de Boteller i Saragossa (abat de Benifassà i germà de l’anterior), que participà igualment en l’organització i resistència de Barcelona el 1714. Ha passat a la història com la persona que va recollir la bandera de Santa Eulàlia quan el Conseller en Cap de Barcelona, en Rafel de Casanovas, fou ferit. Va organitzar la capitulació de la ciutat amb el duc de Berwick. L’arxiduc Carles va nomenar-lo Comte d’Oliver.

La dansa dels tornejants a l'acte d'ERC a Tortosa





La dansa dels Tornejants, mantinguda encara hui en algunes processons arreu del País Valencià –com ara a Algemesí, Morella, Sueca i L’Alcúdia– i extingida, en molts casos, durant bona part del segle XX, consisteix a un combat fictici i ritual entre els balladors, que lluiten i desfilen amb summa elegància, amb només una fina vareta de faig a les mans que vibra en moure’s. La gràcia del ball, seriós i solemne, resideix a més, en l’habilitat acrobàtica dels seus dansants que han de llançar ben alta la vara i empomar-la sense que aquesta toque terra.
Acompanyats de timbal i flautí, amb una melodia composta pel dolçainer Dani Miquel, els Tornejants de l’Alcúdia van estar recuperats en 2007 per a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto el 7 de setembre, després de vint-i-tres anys sense eixir.
El ball, documentat a l’Alcúdia des del 1746 i mantingut fins a l’esclat de la guerra civil, tornà a reprendre’s el 1948 amb motiu de la visita de la Mare de Déu de l’Oreto a València per la celebració del 25 aniversari de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, però després d’aquesta fita va tornar a desaparéixer fins el 1984, en què va tornar a ballar-se a l’Entrà, encara que prenent passades del ball d’Algemesí perquè s’havia oblidat ja el ball fet a L’Alcúdia fins el 1948. Només fou així per un any i novament s’extingiren els tornejants fins el setembre de 2007.
La indumentària triada per a la seua recuperació reprén l’elegància dels ajustacossos cordats al darrere, juntament amb els faldellins que caracteritzen gran part de les danses guerreres, i a més, es complementa amb un casc de llautó banyat d’argent que reprodueix la forma de la corona de la Mare de Déu de l’Oreto en els gravats del segle XVIII, i que s’envolta de plomes, fet que ha particularitzat el ball a L’Alcúdia des de final del segle XIX, segons testifiquen les relacions de lloguer fetes a la Casa Insa de València.
De blau, blanc i argent, colors històricament associats a la Mare de Déu, els Tornejants filen dues danses ben diferenciades: una dansa curta anomenada “Rausell” en honor al seu mestre, estrenada en 2007, que inclou un passeig, un enfrontament per parelles, un cercle i un llançament de varetes, per acabar amb un desafiament i homenatge final cap al públic o cap a la imatge de la Mare de Déu; i una altra dansa, “Manus”, recuperada per a l’Entrà de 2008, de semblant molt més senzill i elegant, que arreplega els moviments i passades històricament associades al ball de l’Alcúdia, ensenyades per Enrique Pasqual “Manus”, un ballador antic que les recordava encara del 1948, i que consisteix a fer gràcils moviments de mà amb la vareta mentre es desfila, per acabar llançant-la ben alt en l’aire i de nou prenent-la a les mans sense tocar terra.

diumenge, 6 de setembre del 2009

divendres, 4 de setembre del 2009

11 de Setembre Terres de l'Ebre i del Sénia‏



11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya

Recull d'actes arreu del territori, Terres de l'Ebre i del Sénia. Tortosa. Deltebre. Tivenys. Alcanar
Dijous 10 de Setembre. Tortosa.
20:30h Castell de la Suda. Marxa de Torxes.Sortida des del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix. Allà hi haurà, parlaments, jotes, dolçaines, percussió amassiga.La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, treballador i sindicalista (Secretari del Comitè d'Empresa d'Antaix).Hi haurà concert de Saragatona (Terres de l'Ebre) i Naia (l'Horta).


Dijous 10 de Setembre. Deltebre.

Durant la tarda.Pintada d'un mural. Xarrada i passi del vídeo '20 anys de Maulets'.

Organitza: Maulets Ebre

Divendres 11 de Setembre. Tivenys.
A partir de les 20:00h a la Plaça Era de la Vila.
20:00h: Xerrada a càrrec de Ramon Miravall, Doctor en Història, membre d’Òmnium Cultural i col·laborador de l’Estel, amb títol “Conseqüències de la Guerra de Successió a les Terres de l’Ebre”.
20:30h: Lestura del manifest i hissada de l’Estelada.
21:30h: Sopar Popular.23:00h: Actuació d’un grup musical a determinar.Organitza: Camí de Sirga

Divendres 11 de Setembre. Alcanar.

A partir de les 17:00h a la Plaça del Centre Cívic.17:00h II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'
Inscripcions a: Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Moreno, Forn de Marià, Bar La Ràdio i Bar Pepet. 5€ per parella. Hi haurà un lot de productes de la terra per a la parella guanyadora.
20:00h Cercavila per diversos carrers del poble amb els Gegants i dolçainers d'Alcanar.
21:00h Sopar popular. 1€
23:00h Cercabirres. 5 birres x 5€.
El recorregut serà: Bar Moreno, Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Pepet i Centre Cívic
00:00h Correfoc amb els dimonis d'Alcanar 'Fot-li foc!'.
00:00h Concerts amb La Màfia del Rock (Benissanet) i Contracop (Alcanar-Godall-Tortosa). Hi haurà música fins a la matinada
Organitza: Casal Aixumara

dimecres, 2 de setembre del 2009

Marxa de torxes per l'autodeterminació a Tortosa


Apunt extret del bloc http://comissio11setembre.blogspot.com/ , de la Comissió 11 de setembre de Tortosa, de la qual formem part Soldevila.


Marxa de Torxes, roda de premsa de presentació

La vespra de la Diada s'ha organitzat una Marxa de Torxes i un acte reivindicatiu a Tortosa, amb jotes, gralles, dolçaines i l'actuació de Saragatona i Naia.La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, sindicalista i treballador a l'empresa Antaix.Amb el lema "ni estatuts ni constitució: autodeterminació", diverses entitats del territori han organitzat per segon any un Onze de Setembre de manera unitària, repetint la Marxa de Torxes a Tortosa i diversos actes coordinats a altres pobles.Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre - enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat. La Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix on hi haurà diversos parlaments i música popular.La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix, representat els treballadors afectats per EROs; també hi haurà la intervenció de joves amazics que des de fa anys viuen a les Terres de l'Ebre i se sumen als actes sumant la lluita del seu poble; a nivell musical hi haurà les actuacions de Saragatona i del grup de música tradicional Naia (l'Horta). També participaranLes entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans. I reivindiquen la importància de la societat civil per a defensar el territori, els drets socials i nacionals dels Països Catalans, davant la poca valentia de la classe política.
A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical - COS i el Casal Aixumara (Alcanar), què s'han incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

10 de Setembre, Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre


20:30h Sortida des del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix (Tortosa)

Parlaments, jotes, gralles, dolçaines, percussió amassiga

Lectura del manifest a càrrec de Pere Pérez, treballador i sindicalista (secretari del comitè d'empresa d'Antaix)

Actuació del grup ebrenc Saragatona i el grup valencià Naia.

dissabte, 29 d’agost del 2009

L'emd de Campredó i el ressò a la premsa

El bloc la Marfanta, estel·lar de la informació a les Terres de l'Ebre, i el diari El Punt han anat fent el seguiment del procés de constitució de l'EMD de Campredó, que Ferran Bel lidera a pas de tortuga... o endarrereix a pas de gepard...

L'Ajuntament de Tortosa reactiva la comissió de l'EMD de Campredó
L'Ajuntament de Tortosa ha tornat a convocar una reunió de la comissió mixta per constituir la futura entitat municipal descentralitzada (EMD) al poble de Campredó. La reunió ha estat convocada per al dimarts 1 de setembre, a les vuit del vespre. El grup de suport a ERC a Campredó ja ha manifestat que espera que els responsables municipals arriben amb una proposta en ferm sobre la creació de l'EMD, ja que el temps per aprovar-la «s'està esgotant». En els dos anys de mandat s'han fet quatre reunions de la comissió mixta, la darrera de les quals va ser el 2 d'abril. La comissió ja va acordar el document de competències i la delimitació territorial, i només calia tancar el model de finançament.


Publicat aEl Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-08-2009 Pàgina 10+








dimecres, 26 d’agost del 2009

Reunió de la comissió mixta per la constitució de l'emd

Per dimarts 1 de setembre, a les 20 hores, hi ha convocada una reunió de la comissió mixta per la constitució de l'entitat municipal descentralitzada de Campredó. En reiterades ocasions hem criticat la lentitud extrema que està portant el procés de l'emd campredonenca. És difícil d'entendre per què ha anat així tot plegat i ens deixa un regust de boca força amarg. Esperem que hi hagi una proposta ferma damunt la taula en la propera reunió perquè el temps disponible per a la seua aprovació s'està esgotant. Nosaltres hem intentat de totes totes que les coses anessin diferentment, però no ens n'hem sortit perquè els responsables municipals han volgut portar un altre ritme, per dir-ho d'una manera suau... Vàrem aconseguir el suport explícit del Conseller de governació, Jordi Ausàs, en la seua visita de treball a Campredó al mes de gener de 2009. D'altra banda, estem treballant a fons en el nostre projecte polític i social per a Campredó, mitjançant l'elaboració d'un pla de treball en totes les àrees de la vida quotidiana.

divendres, 14 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (8)

Miscel·lània literària


En el camp dramàtic, en Joan Mulet és l’autor de les historietes que interpretava el grup dramàtic La Quinta del Pom, coincidint amb la Festa de Font de Quinto i Raval del Pom.
El pintor amateur i dibuixant Eduard Gas ha realitzat les diverses vinyetes que il·lustren el llibre sobre la globalització econòmica titulat: Porqué los ricos son más ricos en los paises pobres y los pobres más pobres en los paises ricos, i un altre sobre la vegueria de l'Ebre, de l’enginyer i polític tortosí Josep Maria Franquet.
L'Emigdi Subirats ha realitzat les traduccions de l'anglès al català dels llibres L'assassinat considerat com una de les belles arts de l'escriptor anglès del segle XIX, Thomas de Quinzey, i de l'Ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde.També ha traduït conjuntament amb Mònica Subirats el web de la secció de turisme de la Diputació de Tarragona a Terres de l'Ebre.
En Roman Aixendri, sobre el qual ja havíem parlat a la secció sobre audiovisual, és col·laborador de la revista Y sin embargo sobre temes musicals.
L’Araceli Aguiló (llicenciada en Filologia catalana) ha estat la correctora de les novel·les que s’han publicat sobre Campredó, del llibre d’història de la població, de la revista Soldevila i de diversos llibres de l'editorial Aeditors. També ha elaborat conjuntament amb Emigdi Subirats l'itinerari de lectura de Jesús M. Tibau, que inclou el departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

dijous, 13 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (7)

Al juliol de 2008 va tenir lloc la primera edició del Curt-redó, el festival de documentals de Campredó, pioner a les Terres de l'Ebre. El programa incloïa nombrosos curtmetratges i algun documental d'autors locals que estan agafant embranzida. La segona edició celebrada al juliol de 2009 va ser tot un èxit de públic. Va comptar amb la presència del cineasta valencià Samuel Sebastian, guanyador dels darrers premis Octubre de teatre.
L'Oriol Gracià, sobre el qual hem parlat en apunts anteriors, ha estudiat periodisme i ha anat publicant en els darrers anys alguns reportatges al setmanari tortosí La Veu de l'Ebre i a Sàpiens i Descobrir Catalunya. Al març de 2006 va ser guardonat amb el 1è premi Diputació de Tarragona a la Creativitat Audiovisual pel seu reportatge De pas per Tortosa. La Casa d'Acollida de Transeünts. Recentment un dels seus documentals, Cecile i el Delta, va ser retransmés per TV3. Compta amb un interessant Canal you tube, on podem trobar una gran varietat de treballs documentals. Va ser coautor del reportatge El budisme al Pirineu Aragonès, que va rebre el segon premi Festival de Video i Cinema Baumman V.03 , una producció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un altre dels seus documentals és Lligams, sobre la vida quotidiana de 5 joves immigrats que resideixen a Tortosa.
L'Isidre Gracià és un gran afeccionat a les videocreacions. S'encarrega de la televisió local de Paüls i compta amb una important col·lecció d'objectes relacionats amb el cinema d'èpoques ben diverses.
Josep Gutiérrez i Roman Aixendri també tenen els seus canals al You tube. Han elaborat nombrosos curtmetratges que han rebut diversos guardons en Festivals d'arreu del país. Germà Machí ha dirigit alguns curtmetratges i ha participat en alguns altres que dirigeixen els autors anteriorment esmentats.
Emigdi Subirats realitza cròniques sobre cinema per al bloc col·lectiu Cinema clàssics.

dimecres, 12 d’agost del 2009

La il·luminació de la torre de Font de Quinto

En el marc de la festa major de Campredó, durant la caminada popular que va portar-nos a la torre de Font de Quinto, vàrem poder veure per primer cop la torre templera il·luminada.
A tots els campredonencs i totes les campredonenques en va fer molta il·lusió, ja que feia molts d'anys que la torre estava en situació de preservació molt precària.
Les obres de restauració que va portar a terme durant el 2008 el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix el republicà Xavier Vega, han donat solució a una llarga reivindicació ciutadana.
Ara cada nit la imatge de la torre il·luminada ens permet il·lusionar-nos amb nous projectes que ens permetin dignificar un dels elements templers més importants de les Terres de l'Ebre, tal com recordava el Dr. Joan Fuguet, un dels grans especialistes en el món templer de Catalunya, en una històrica conferència que va organitzar el Grup de recerca històrica.
Els i les membres de Soldevila estem treballant colze a colze amb el regidor de turisme i promoció econòmica, el republicà Ricard Forés, per tirar endavant el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto, el qual inclourà uns panells informatius, un dels quals reivindicarà la importància dels grafits de la guerra civil que es conserven al primer pis, sobre els quals hem estat els únics que hem publicat un xicotet estudi.
PD. La foto és del bloc Lo Sifo

dimarts, 11 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (6)

En l'àmbit radiofònic, la Pilar Rodríguez ha estat durant les darreres dos dècades la representant local a diverses emissores de ràdio i al Canal 21 de televisió, com a locutora de nombrosos programes de varietats i de magazines socials.
Un altre històric dels mitjans de comunicació ebrencs, en Manel Ramon (fill del metge Josep Emili Ramon), va passar els seus anys joves al nostre poble. És el director de la revista quinzenal Amposta i el cap de notícies d'Amposta Ràdio, alhora que va estar vinculat molts anys al desaparegut canal televisiu de la capital del Montsià, Visió 3.
L’actual rector de la població, Mn. Víctor Manuel Cardona, és el director de l’anteriorment esmentat fulletó El Campanar, corresponsal de Catalunya Cristiana, responsable del quinzenari Via Diocesana, i cap de premsa del bisbat de Tortosa. Ha endegat la primera emissora de ràdio de la població, Ràdio Soldevila, en la qual hi ha un programa d’entrevistes, informa dels esdeveniments socials i emet els serveis religiosos setmanalment.
L'Emigdi Subirats dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques a Antena Caro Roquetes (96.0 fm), el qual està fent una intensa difusió literària dels autors ebrencs i de la resta dels Països Catalans. El programa pot escoltar-se a través del web http://www.antenacaro.com/.
La Sílvia Castillo és una activa col·laboradora d'Antena Aldaia, emissora de la veïna població de l'Aldea, i la podem sentir en alguns dels programes informatius d'EMUTE, les emissores municipals de les Terres de l'Ebre.
El cas més destacable és novament el d'Oriol Gracià, que va estar vinculat als departaments d'informatius de ràdio Tortosa i Cadena Ser, per un període curt de temps també a Catalunya ràdio, i que va encarregar-se durant el 2006 de la redacció i locució del programa sobre actualitat europea que s'emet a Radio Chretienne de la France (RCF) de Le Puy-en-Velay. En l'ambit televisiu, cal destacar que va ser l'autor de l'edició de continguts per d'Òmnium TV, secció audiovisuals del web http://www.omnium.cat/. Sobre els seus documentals en parlarem en un apartat posterior.

Lones municipals estripades a Campredó

Fa uns dies el periodista Gustau Moreno, en el seu bloc estel·lar de notícies La Marfanta, es feia ressò del fet que al nostre terme s'havien estripat les lones de l'ajuntament amb el nom Estem millorant Tortosa, en el marc de les obres que s'estan realitzant al camí de Font de Quinto-Mas de la missa. El propi Gustau atribuïa aquesta acció a la preservació de l'ideari segregacionista entre els campredonencs i les campredonenques. L'apunt en qüestió era el següent:
Les lones informatives que l'Ajuntament de Tortosa ha instal·lat per cobrir diferents obres al municipi no han agradat gens a Campredó. Així ho demostra la imatge que ens ha fet arribar un lector habitual del bloc, en què es veu com algú ha retallat la frase Estem millorant Tortosa, tot esgarrant el nom del municipi en almenys dues de les lones que hi ha en una obra d'un camí de Campredó. Ara només es pot llegir Estem millorant (...) Disculpeu les molèsties, tot i que al capdamunt dels tendals encara figura el nom complet i l'escut de l'Ajuntament de Tortosa.Aquest atac a les lones amb la imatge corporativa de l'Ajuntament tortosí és un símptoma clar que a Campredó encara no ha cicatritzat el procés segregacionista, i que Tortosa hauria de cuidar més els petits detalls, ja que una simple lona informativa pot ser interpretada com un intent homogeneïtzador per part de les autoritats municipals. D'altra banda, segons fonts de l'Ajuntament, la instal·lació d'aquests tendals a les obres que s'estan fent a tot el municipi de Tortosa no suposarà una despesa addicional a càrrec dels contribuents, ja que el consistori hauria acordat amb les empreses que serien les adjudicatàries dels treballs les encarregades d'assumir el cost de les lones. Amb tot, les lones tenen un disseny únic, fixat per l'Ajuntament, i per tant no hi figura el nom de cadascuna de les empreses que fan les obres.
No podem saber si han estat motius ideològics els qui han mogut als autors d'aquesta acció a estripar el nom de Tortosa, ja que pot ser també un simple acte de rebel·lia. El que sí sabem és que la identitat campredonenca és forta i que en les ments de molts/es ciutadans/es roman l'anhel d'esdevenir municipi, la qual cosa ens varen impedir mitjançant contínues pressions polítiques.

PD. La foto és del bloc de La Marfanta

dilluns, 10 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (5)

A Internet
Campredó va incorporar-se a l'àmbit de les noves tecnologies al setembre del 2000 amb el web http://www.campredo.altanet.org/. Està estructurat en nombroses seccions que aporten una informació detallada sobre aspectes molt diversos de la localitat: la figura i l’obra d’en Francesc Llop i Marqués, un apartat per promocionar l’obra dels pintors amateurs; un detallat esment dels diversos estudis que s’han anat fent sobre el patrimoni històric medieval; descobriment de la literatura local amb historietes basades en el poble i un racó poètic; diversos dossiers informatius sobre llogarets naturals de notable valor ecològic com els ullals i marjals de Soldevila, el món de l’arqueologia representat per la làpida funerària Júlia Nymphidia i les sitges de can Despax i Soldevila; així com un apartat dedicat al Polígon Industrial i a la forta empenta que ha demostrat el comerç campredonenc en els darrers anys, i un altre a la difusió de les associacions locals.
Poble Blocaire


Campredó s'ha convertit en el quart poble ebrenc quant a nombre de blocs, la qual cosa creiem força significativa, només darrera poblacions molt més grans com Tortosa, Amposta o Flix. Al desembre de 2007 va celebrar-se la primera edició del CampreBloc, trobada blocaire que va incloure diferents activitats de promoció de l'àmbit de les noves tecnologies. Es van presentar els diferents blocs d'autors campredonencs, els podcasts d'asteroides del blocaire calero Jaume Llambrich, i es va organitzar el JordiBloc, trobada de blocaires ebrencs amb nom Jordi.El pioner blocaire campredonenc va ser Oriol Gracià, autor de Lo Gaiter de l'Ebre, i d'altres blocs com Meiquinof o Aventures a França. L'Emigdi Subirats és un altre actiu blocaire que tira endavant Lletres Ebrenques, Poemes i lletres i Nessie School, en llengües estrangeres. Altres blocaires locals són Gerard March (Lo Sifo), Manel Sanahuja (Lo Barber), Joan Manel Forés (Tinc lo cap verd), Clara Álvarez (Calgru) i Mònica Subirats (Blog de Mònica). També comptem amb blocs polítics com el de l'alcalde Joan Sanahuja o Soldevila, del Grup de suport d'ERC.


Hem de fer esment del bloc Campredó Templer, del Grup de Recerca Històrica, destinat a la reivindicació del patrimoni medieval local. Recentment s'ha creat el 25 anys de la parròquia Sant Joan Baptista. Des del CEIP Port rodó també s'impulsa un bloc educatiu, on està inclòs el bloc English Corner, que tira endavant la professora d'anglès Tere Orobitg.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Plorem Dani Jarque

Els i les membres de Soldevila ens sentim commoguts per la sobtada mort de Dani Jarque, el capità del RCD Espanyol. Volem donar el nostre més sentit condol a la seua companya, resta de la família, i als afeccionats pericos i periques que, de ben segur, estan sentint un profund dolor i confusió per aquesta pèrdua irreparable.
Nascut a Barcelona feia 26 anys, resident a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), ha estat tota la seua vida vinculat a l'equip barceloní que acaba d'estrenar camp a Cornellà, i era un defensa amb bona projecció.
Durant els darrers mesos, hem escrit alguns apunts sobre l'esport català, felicitant-nos amb joia pels èxits aconseguits pel Barça de futbol i de diverses seccions, pel Reus Esportiu d'hoquei sobre patins, la USAP de Perpinyà de rugbi, el V.Palma de voleibol, l'Atlhetic Terrassa de hoquei sobre herba o el Barceloneta de waterpolo. Ens agrada parlar dels èxits dels diversos clubs dels Països Catalans.
Avui toca plorar la mort d'un futbolista jove, que havia de ser pare properament, i que ens ha entristit profundament. El futbol català i els seus afeccionats estan de dol...