Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dissabte, 29 d’agost del 2009

L'emd de Campredó i el ressò a la premsa

El bloc la Marfanta, estel·lar de la informació a les Terres de l'Ebre, i el diari El Punt han anat fent el seguiment del procés de constitució de l'EMD de Campredó, que Ferran Bel lidera a pas de tortuga... o endarrereix a pas de gepard...

L'Ajuntament de Tortosa reactiva la comissió de l'EMD de Campredó
L'Ajuntament de Tortosa ha tornat a convocar una reunió de la comissió mixta per constituir la futura entitat municipal descentralitzada (EMD) al poble de Campredó. La reunió ha estat convocada per al dimarts 1 de setembre, a les vuit del vespre. El grup de suport a ERC a Campredó ja ha manifestat que espera que els responsables municipals arriben amb una proposta en ferm sobre la creació de l'EMD, ja que el temps per aprovar-la «s'està esgotant». En els dos anys de mandat s'han fet quatre reunions de la comissió mixta, la darrera de les quals va ser el 2 d'abril. La comissió ja va acordar el document de competències i la delimitació territorial, i només calia tancar el model de finançament.


Publicat aEl Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-08-2009 Pàgina 10+








dimecres, 26 d’agost del 2009

Reunió de la comissió mixta per la constitució de l'emd

Per dimarts 1 de setembre, a les 20 hores, hi ha convocada una reunió de la comissió mixta per la constitució de l'entitat municipal descentralitzada de Campredó. En reiterades ocasions hem criticat la lentitud extrema que està portant el procés de l'emd campredonenca. És difícil d'entendre per què ha anat així tot plegat i ens deixa un regust de boca força amarg. Esperem que hi hagi una proposta ferma damunt la taula en la propera reunió perquè el temps disponible per a la seua aprovació s'està esgotant. Nosaltres hem intentat de totes totes que les coses anessin diferentment, però no ens n'hem sortit perquè els responsables municipals han volgut portar un altre ritme, per dir-ho d'una manera suau... Vàrem aconseguir el suport explícit del Conseller de governació, Jordi Ausàs, en la seua visita de treball a Campredó al mes de gener de 2009. D'altra banda, estem treballant a fons en el nostre projecte polític i social per a Campredó, mitjançant l'elaboració d'un pla de treball en totes les àrees de la vida quotidiana.

divendres, 14 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (8)

Miscel·lània literària


En el camp dramàtic, en Joan Mulet és l’autor de les historietes que interpretava el grup dramàtic La Quinta del Pom, coincidint amb la Festa de Font de Quinto i Raval del Pom.
El pintor amateur i dibuixant Eduard Gas ha realitzat les diverses vinyetes que il·lustren el llibre sobre la globalització econòmica titulat: Porqué los ricos son más ricos en los paises pobres y los pobres más pobres en los paises ricos, i un altre sobre la vegueria de l'Ebre, de l’enginyer i polític tortosí Josep Maria Franquet.
L'Emigdi Subirats ha realitzat les traduccions de l'anglès al català dels llibres L'assassinat considerat com una de les belles arts de l'escriptor anglès del segle XIX, Thomas de Quinzey, i de l'Ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde.També ha traduït conjuntament amb Mònica Subirats el web de la secció de turisme de la Diputació de Tarragona a Terres de l'Ebre.
En Roman Aixendri, sobre el qual ja havíem parlat a la secció sobre audiovisual, és col·laborador de la revista Y sin embargo sobre temes musicals.
L’Araceli Aguiló (llicenciada en Filologia catalana) ha estat la correctora de les novel·les que s’han publicat sobre Campredó, del llibre d’història de la població, de la revista Soldevila i de diversos llibres de l'editorial Aeditors. També ha elaborat conjuntament amb Emigdi Subirats l'itinerari de lectura de Jesús M. Tibau, que inclou el departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

dijous, 13 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (7)

Al juliol de 2008 va tenir lloc la primera edició del Curt-redó, el festival de documentals de Campredó, pioner a les Terres de l'Ebre. El programa incloïa nombrosos curtmetratges i algun documental d'autors locals que estan agafant embranzida. La segona edició celebrada al juliol de 2009 va ser tot un èxit de públic. Va comptar amb la presència del cineasta valencià Samuel Sebastian, guanyador dels darrers premis Octubre de teatre.
L'Oriol Gracià, sobre el qual hem parlat en apunts anteriors, ha estudiat periodisme i ha anat publicant en els darrers anys alguns reportatges al setmanari tortosí La Veu de l'Ebre i a Sàpiens i Descobrir Catalunya. Al març de 2006 va ser guardonat amb el 1è premi Diputació de Tarragona a la Creativitat Audiovisual pel seu reportatge De pas per Tortosa. La Casa d'Acollida de Transeünts. Recentment un dels seus documentals, Cecile i el Delta, va ser retransmés per TV3. Compta amb un interessant Canal you tube, on podem trobar una gran varietat de treballs documentals. Va ser coautor del reportatge El budisme al Pirineu Aragonès, que va rebre el segon premi Festival de Video i Cinema Baumman V.03 , una producció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un altre dels seus documentals és Lligams, sobre la vida quotidiana de 5 joves immigrats que resideixen a Tortosa.
L'Isidre Gracià és un gran afeccionat a les videocreacions. S'encarrega de la televisió local de Paüls i compta amb una important col·lecció d'objectes relacionats amb el cinema d'èpoques ben diverses.
Josep Gutiérrez i Roman Aixendri també tenen els seus canals al You tube. Han elaborat nombrosos curtmetratges que han rebut diversos guardons en Festivals d'arreu del país. Germà Machí ha dirigit alguns curtmetratges i ha participat en alguns altres que dirigeixen els autors anteriorment esmentats.
Emigdi Subirats realitza cròniques sobre cinema per al bloc col·lectiu Cinema clàssics.

dimecres, 12 d’agost del 2009

La il·luminació de la torre de Font de Quinto

En el marc de la festa major de Campredó, durant la caminada popular que va portar-nos a la torre de Font de Quinto, vàrem poder veure per primer cop la torre templera il·luminada.
A tots els campredonencs i totes les campredonenques en va fer molta il·lusió, ja que feia molts d'anys que la torre estava en situació de preservació molt precària.
Les obres de restauració que va portar a terme durant el 2008 el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix el republicà Xavier Vega, han donat solució a una llarga reivindicació ciutadana.
Ara cada nit la imatge de la torre il·luminada ens permet il·lusionar-nos amb nous projectes que ens permetin dignificar un dels elements templers més importants de les Terres de l'Ebre, tal com recordava el Dr. Joan Fuguet, un dels grans especialistes en el món templer de Catalunya, en una històrica conferència que va organitzar el Grup de recerca històrica.
Els i les membres de Soldevila estem treballant colze a colze amb el regidor de turisme i promoció econòmica, el republicà Ricard Forés, per tirar endavant el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto, el qual inclourà uns panells informatius, un dels quals reivindicarà la importància dels grafits de la guerra civil que es conserven al primer pis, sobre els quals hem estat els únics que hem publicat un xicotet estudi.
PD. La foto és del bloc Lo Sifo

dimarts, 11 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (6)

En l'àmbit radiofònic, la Pilar Rodríguez ha estat durant les darreres dos dècades la representant local a diverses emissores de ràdio i al Canal 21 de televisió, com a locutora de nombrosos programes de varietats i de magazines socials.
Un altre històric dels mitjans de comunicació ebrencs, en Manel Ramon (fill del metge Josep Emili Ramon), va passar els seus anys joves al nostre poble. És el director de la revista quinzenal Amposta i el cap de notícies d'Amposta Ràdio, alhora que va estar vinculat molts anys al desaparegut canal televisiu de la capital del Montsià, Visió 3.
L’actual rector de la població, Mn. Víctor Manuel Cardona, és el director de l’anteriorment esmentat fulletó El Campanar, corresponsal de Catalunya Cristiana, responsable del quinzenari Via Diocesana, i cap de premsa del bisbat de Tortosa. Ha endegat la primera emissora de ràdio de la població, Ràdio Soldevila, en la qual hi ha un programa d’entrevistes, informa dels esdeveniments socials i emet els serveis religiosos setmanalment.
L'Emigdi Subirats dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques a Antena Caro Roquetes (96.0 fm), el qual està fent una intensa difusió literària dels autors ebrencs i de la resta dels Països Catalans. El programa pot escoltar-se a través del web http://www.antenacaro.com/.
La Sílvia Castillo és una activa col·laboradora d'Antena Aldaia, emissora de la veïna població de l'Aldea, i la podem sentir en alguns dels programes informatius d'EMUTE, les emissores municipals de les Terres de l'Ebre.
El cas més destacable és novament el d'Oriol Gracià, que va estar vinculat als departaments d'informatius de ràdio Tortosa i Cadena Ser, per un període curt de temps també a Catalunya ràdio, i que va encarregar-se durant el 2006 de la redacció i locució del programa sobre actualitat europea que s'emet a Radio Chretienne de la France (RCF) de Le Puy-en-Velay. En l'ambit televisiu, cal destacar que va ser l'autor de l'edició de continguts per d'Òmnium TV, secció audiovisuals del web http://www.omnium.cat/. Sobre els seus documentals en parlarem en un apartat posterior.

Lones municipals estripades a Campredó

Fa uns dies el periodista Gustau Moreno, en el seu bloc estel·lar de notícies La Marfanta, es feia ressò del fet que al nostre terme s'havien estripat les lones de l'ajuntament amb el nom Estem millorant Tortosa, en el marc de les obres que s'estan realitzant al camí de Font de Quinto-Mas de la missa. El propi Gustau atribuïa aquesta acció a la preservació de l'ideari segregacionista entre els campredonencs i les campredonenques. L'apunt en qüestió era el següent:
Les lones informatives que l'Ajuntament de Tortosa ha instal·lat per cobrir diferents obres al municipi no han agradat gens a Campredó. Així ho demostra la imatge que ens ha fet arribar un lector habitual del bloc, en què es veu com algú ha retallat la frase Estem millorant Tortosa, tot esgarrant el nom del municipi en almenys dues de les lones que hi ha en una obra d'un camí de Campredó. Ara només es pot llegir Estem millorant (...) Disculpeu les molèsties, tot i que al capdamunt dels tendals encara figura el nom complet i l'escut de l'Ajuntament de Tortosa.Aquest atac a les lones amb la imatge corporativa de l'Ajuntament tortosí és un símptoma clar que a Campredó encara no ha cicatritzat el procés segregacionista, i que Tortosa hauria de cuidar més els petits detalls, ja que una simple lona informativa pot ser interpretada com un intent homogeneïtzador per part de les autoritats municipals. D'altra banda, segons fonts de l'Ajuntament, la instal·lació d'aquests tendals a les obres que s'estan fent a tot el municipi de Tortosa no suposarà una despesa addicional a càrrec dels contribuents, ja que el consistori hauria acordat amb les empreses que serien les adjudicatàries dels treballs les encarregades d'assumir el cost de les lones. Amb tot, les lones tenen un disseny únic, fixat per l'Ajuntament, i per tant no hi figura el nom de cadascuna de les empreses que fan les obres.
No podem saber si han estat motius ideològics els qui han mogut als autors d'aquesta acció a estripar el nom de Tortosa, ja que pot ser també un simple acte de rebel·lia. El que sí sabem és que la identitat campredonenca és forta i que en les ments de molts/es ciutadans/es roman l'anhel d'esdevenir municipi, la qual cosa ens varen impedir mitjançant contínues pressions polítiques.

PD. La foto és del bloc de La Marfanta

dilluns, 10 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (5)

A Internet
Campredó va incorporar-se a l'àmbit de les noves tecnologies al setembre del 2000 amb el web http://www.campredo.altanet.org/. Està estructurat en nombroses seccions que aporten una informació detallada sobre aspectes molt diversos de la localitat: la figura i l’obra d’en Francesc Llop i Marqués, un apartat per promocionar l’obra dels pintors amateurs; un detallat esment dels diversos estudis que s’han anat fent sobre el patrimoni històric medieval; descobriment de la literatura local amb historietes basades en el poble i un racó poètic; diversos dossiers informatius sobre llogarets naturals de notable valor ecològic com els ullals i marjals de Soldevila, el món de l’arqueologia representat per la làpida funerària Júlia Nymphidia i les sitges de can Despax i Soldevila; així com un apartat dedicat al Polígon Industrial i a la forta empenta que ha demostrat el comerç campredonenc en els darrers anys, i un altre a la difusió de les associacions locals.
Poble Blocaire


Campredó s'ha convertit en el quart poble ebrenc quant a nombre de blocs, la qual cosa creiem força significativa, només darrera poblacions molt més grans com Tortosa, Amposta o Flix. Al desembre de 2007 va celebrar-se la primera edició del CampreBloc, trobada blocaire que va incloure diferents activitats de promoció de l'àmbit de les noves tecnologies. Es van presentar els diferents blocs d'autors campredonencs, els podcasts d'asteroides del blocaire calero Jaume Llambrich, i es va organitzar el JordiBloc, trobada de blocaires ebrencs amb nom Jordi.El pioner blocaire campredonenc va ser Oriol Gracià, autor de Lo Gaiter de l'Ebre, i d'altres blocs com Meiquinof o Aventures a França. L'Emigdi Subirats és un altre actiu blocaire que tira endavant Lletres Ebrenques, Poemes i lletres i Nessie School, en llengües estrangeres. Altres blocaires locals són Gerard March (Lo Sifo), Manel Sanahuja (Lo Barber), Joan Manel Forés (Tinc lo cap verd), Clara Álvarez (Calgru) i Mònica Subirats (Blog de Mònica). També comptem amb blocs polítics com el de l'alcalde Joan Sanahuja o Soldevila, del Grup de suport d'ERC.


Hem de fer esment del bloc Campredó Templer, del Grup de Recerca Històrica, destinat a la reivindicació del patrimoni medieval local. Recentment s'ha creat el 25 anys de la parròquia Sant Joan Baptista. Des del CEIP Port rodó també s'impulsa un bloc educatiu, on està inclòs el bloc English Corner, que tira endavant la professora d'anglès Tere Orobitg.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Plorem Dani Jarque

Els i les membres de Soldevila ens sentim commoguts per la sobtada mort de Dani Jarque, el capità del RCD Espanyol. Volem donar el nostre més sentit condol a la seua companya, resta de la família, i als afeccionats pericos i periques que, de ben segur, estan sentint un profund dolor i confusió per aquesta pèrdua irreparable.
Nascut a Barcelona feia 26 anys, resident a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), ha estat tota la seua vida vinculat a l'equip barceloní que acaba d'estrenar camp a Cornellà, i era un defensa amb bona projecció.
Durant els darrers mesos, hem escrit alguns apunts sobre l'esport català, felicitant-nos amb joia pels èxits aconseguits pel Barça de futbol i de diverses seccions, pel Reus Esportiu d'hoquei sobre patins, la USAP de Perpinyà de rugbi, el V.Palma de voleibol, l'Atlhetic Terrassa de hoquei sobre herba o el Barceloneta de waterpolo. Ens agrada parlar dels èxits dels diversos clubs dels Països Catalans.
Avui toca plorar la mort d'un futbolista jove, que havia de ser pare properament, i que ens ha entristit profundament. El futbol català i els seus afeccionats estan de dol...

divendres, 7 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (4)

Quatre novel·les campredonenques
Quant al camp literari, creiem remarcable que una població xicoteta com la nostra hagi estat font d’inspiració per a la redacció de diverses històries que han propiciat l’aparició de quatre novel·les amb ambients i protagonistes campredonencs.
En Xavier Guillamon, resident a Palamós, és l’autor de la novel·l històrica El rus de cap roig i de diversos contes juvenils sobre els vikings: Boltar, el rei del mar i Naus drac al Mediterrani (Premi Guillem Cifre de Colonya, 2001). És col·laborador del setmanari baixempordanès La Proa i del diari El Punt. Aquest escriptor va recopilar les històries narrades pel seu iaio al relat Vent de Dalt, premi Vila de l'Ametlla de Mar 1997. És una narració que ens parla dels moviments històricopolítics de la preguerra civil, la impetuositat de les forces d'esquerra i la força del marcel·linisme a la comarca del Baix Ebre; també de les desventures al front, la mort, la penúria, la misèria i la fam, sense oblidar aquella dolorosíssima postguerra, encara present en les ments dels nostres pares i iaios. S'endinsa en la simbologia de la vida a un poble, la convivència entre les persones, els conreus i modes de treball, les formes de diversió etc. Agafa com a símbol tothora l'edifici de l'estació de Campredó. A partit d'aquí fa cinc cèntims de la vida real del poble: La vida social de Campredó des de molts anys enrera s'havia condensar invariablement dins les parets del Cafè Machí: els batibulls polítics, les passions futboleres, les penúries de la vida de l'arrossar i els litigis vilatants no mitigats. Un dels protagonistes, el germà gran, en Pere, haurà de sofrir una segona tragèdia, la segona guerra mundial.
L'abril del 2001, es va publicar Tomàs Serra, d'Emigdi Subirats, la primera novel·la escrita per un campredonenc, a la qual seguiren successivament Vora l’Iber i Expedient 3295 (2003). La història ens narra els divagars d’en Maset “el del ferro”, un jove orfe que viu amb els seus iaios i es dedica a la recollida de cartrons i ferros. Malgrat les penúries de l’època, troba un gran caliu a casa i al poble. Un fet marcarà la seua vida, quan entaula una estreta amistat amb en Josep Soldevilla, un jove intel·lectual procedent de la gran ciutat que exerceix un actiu mestratge en totes les facetes de la seua personalitat. Aquest barceloní s’enamora de la Mariona Doménech, la filla de l’alcalde feixista de la població, i tenen un afer amorós molt intens. La història segueix amb fets característics de la quotidianeïtat campredonenca, explicacions artístiques sobre el patrimoni medieval local, esdeveniments de la vida real com l’estraperlo, la presència de llegendes de diversos guerrillers ebrencs, alguns drames personals, i una contundent crítica contra la idea del nacionalcatolicisme que va instaurar el règim franquista durant la postguerra i la idea de l’educació La letra con sangre entra, mitjançant l’ensenyament de la formación del espíritu nacional. També apareix la figura gairebé demoníaca d’en David Palomares, exmilitar del glorioso ejército nacional, nuvi oficial de la pubilla de can Domènech, que esdevé el típic cacic que malauradament ha creat escola en els nostres pobles. La vida porta en Maset a Barcelona, on s’impregna d’un ambient revolucionari i s’enrola en un moviment armat, que el porta a fugir a Andorra. Allí es troba casualment amb la Mariona Domènech i comencen una altra passional relació. En Maset experimenta un canvi de personalitat, esdevé Tomàs Serra, pintor i activista. De cop i volta es reagrupen amb en Josep, que estava desaparegut. Finalment Mèxic es converteix en la terra de refugi per a tants i tants exiliats de la nostra terra. El retorn a Campredó es present tothora, però.
Vora l’Íber es va publicar el febrer de 2002. Ens presenta la història d’en Rafel Espuny, un jove literat en progressió, que lidera el moviment antitransvasista que ha revoltat les Terres de l’Ebre. Amb honradesa, sentiments i contundència, va expressant les seves idees, alhora que segueix una carrera professional que l’ha portat al cim de les lletres catalanes. Una relació amorosa conflictiva i malentesa li altera el cicle de la vida.
Expedient 3295 narra la dissortada història d’en Ramon Sebastià i Cid, el iaio matern de l’autor, que va morir a la presó de Tarragona el 1941 després d’haver sofert tota mena de maltractaments. A partir de l’expedient d’empresonament del protagonista, l’escriptor munta una història versemblant que ens porta a descobrir els pensaments del presoner en els moments més dramàtics per a una persona.
L’Emigdi Subirats és l’autor d’una altra novel·la, Dies d’anhels, escrita conjuntament amb l’escriptor amateur ampostí Rafel Duran, que tracta sobre la vida de Joan Talarn, regidor d'ERC a Amposta durant la guerra civil que va sofrir les típiques repressàlies polítiques del règim franquista. També ha publicat els contes La foto de l'Arnau, Deadline, Hem de parlar i Hereu de l'Ebre, en diversos reculls col·lectius de les editorials Aeditors i Cossetània.

dijous, 6 d’agost del 2009

Ni estatuts, ni constitució: Autodeterminació

Apunt sobre la Comissió 11 de setembre de les Terres de l'Ebre, extret del bloc de l'esmentada comissió: http://comissio11setembre.blogspot.com/
Entitats ebrenques organitzen per segon any l'Onze de Setembre de manera unitària.La vespra de la Diada s'ha organitzat una Marxa de Torxes i un acte reivindicatiu a Tortosa. Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre -, enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat: coordinant els actes que entitats i col·lectius organitzen arreu del territori i consolidant la celebració de la Diada de manera unitària amb la Marxa de Torxes a Tortosa.Enguany la Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins la Plaça de l'Ajuntament, on hi haurà diversos parlaments i música popular. El lema consensuat ha estat "Ni estatuts ni Constitució: Autodeterminació". Les entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans.
A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), Casal Popular del Sénia (Vinaròs) i Casal Aixumara (Alcanar), què s'ha incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres. Des de fa uns mesos s'està coordinant l'organització dels diferents actes i les properes setmanes ultimarem els detalls, què farem públics en una roda de premsa a principis de setembre.

dimecres, 5 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (3)

Racó poètic
L’Associació Soldevila va organitzar dos edicions dels Jocs Florals de poesia i prosa el 1990-91, que varen comptar amb una notable participació. Les obres guanyadores varen ser publicades a la revista Soldevila.La pàgina web de Campredó, http://www.campredo.altanet.org/, conté un Racó poètic amb pomes de l’Emigdi Subirats, que és l'autor dels poemaris Ara i per sempre, inclòs al llibre Amb les mans obertes que varen editar 14 afeccionats a la poesia de les Terres de l’Ebre a benefici de l'Associació de malalts de l'Alzhaimer d'Amposta, i I en faig bandera, inclòs al recull col·lectiu Per un futur sense llàgrimes. També ha estat l'antòleg de Lletres de casa, una antologia d'autors ebrencs que ha publicat March editors de El Vendrell i la llibreria Serret de Vall-de-roures. Al gener de 2008 li varen concedir el tercer premi de poesia Sant Antoni de El Perelló. Els seus poemes es poden trobar al bloc http://www.poemesilletres.blogspot.com/.
La Paquita Mulet acostuma a col·laborar poèticament amb els actes i les celebracions festives: per la festa major, la diada dels jubilats, la inauguració del pessebre monumental, etc.
El fulletó El Campanar va incloure durant tot l’any 2006, en el seu apartat titulat Petjades, un seguit de poemes de ciutadans campredonencs. Destaca la poesia de la mestra retirada Manuela Príncep titulada La taverna Caquetilla, sobre la Verge del Bon Viatge.

LA TAVERNA CAQUETILLA
era molt anomenada
fins i tot el vaixell Anita
molt sovint s’hi aturava
per saludar els passatgers,
la VERGE que al costat es trobava
i de pas... A la taverna!
a fer-ne una queixalada
d’un got de vi acompanyada
que el matrimoni Caquetilla
de bon grat els preparava.

dimarts, 4 d’agost del 2009

Sensacions amb el Curt redó, de Samuel Sebastian

Un poble que estima el seu patrimoni fílmic.La tasca dels documentalistes, en general, no és massa apreciada. La vinculació que tenim a la realitat fa que, en aparença, els nostres treballs sigan menys valorats a causa d'una aparent mancança de creativitat. Tanmateix, els documentalistes el que fem és rescatar moments perduts en el temps, moments irrecuperables i que només podran deixar una empremta en la mesura que hajan estat registrats per nosaltres. De vegades, pot fer por la responsabilitat, o pots pensar que els moments escollits de la realitat pugan no interessar a ningú, però és el risc que hem de córrer: un documentalista ha de compartir aquesta realitat amb els qui l'envolten i fer-la propera per a ells.

Pensava en tot això mentre viatjava Campredó i veia diferents treballs relacionats amb les terres ebrenques i mentre observava com el públic es divertia amb aquestes obres. Pensava que els campredonencs, i en general totes les persones que van assistir a les tres nits de projeccions del Curt-Redó, apreciaven el patrimoni fílmic del seu poble, tant els curtmetratges de ficció com els documentals; valoraven el fet de veure reflectits a la pantalla paisatges, persones, esdeveniments que pertanyien a la seua vida quotidiana i, sobretot, agraïen que hi haguera obres que s'haguessin preocupat pels modes de vida i la cultura de tota la comarca.

Més encara, el fermall final que va significar l'homenatge al projeccionista del poble va demostrar com s'estima el seu patrimoni fílmic tot el poble de Campredó.Em vaig sentir un privilegiat en poder participar en aquest festival, un vertader model de festival en el qual no hi ha secció competitiva (com ha de ser) i el contacte amb els espectadors és habitual. Parlar gairebé amb tots els espectadors que han vist la teua obra i després intercanviar opinions amb altres cineastes fa augmentar el valor de tot allò viscut al festival. I és que, quan tornava cap a casa, ja tenia clar que també volia fer la meua modesta aportació al patrimoni fílmic de Campredó.

Samuel Sebastian

La Canonja està de festa: és nou municipi


Als i a les membres de Soldevila ens satisfà plenament la constitució del nou municipi de La Canonja, al Tarragonès. Els canongins i les canongines estan de festa, de la major, ja que a partir d'ara podran ser amos del seu propi destí, podran regir el seu ajuntament al seu gust, podran fer projectes de futur d'acord amb els seus interessos... seran com qualsevol altre poble dels Països Catalans, amb encerts i desencerts amb il·lusions i desil·lusions... Cal felicitar igualment el Conseller de governació de la Generalitat, el republicà Jordi Ausàs, per haver apostat per la via democràtica i del sentit comú, acceptant la veu d'un poble. El Consistori tarragoní mereix també el nostre reconeixement, ja que no han posat pals a les rodes sinó que han entès quina era la voluntat de la majoria de la població canongina, cosa que no sempre succeeix malauradament. No cal dir que molts campredonencs i moltes campredonenques hauríem volgut palpar aquest esperit democràtic quant al procés de constitució del municipi de Campredó, que els interessos econòmics i els endolls polítics varen tirar en orris.
Llarga vida al poble de La Canonja i la seua gent...

diumenge, 2 d’agost del 2009

Lletres de Campredó (2)


La recerca històrica i literària

Ens hem de remuntar a l’any 1983 quan, amb motiu de la inauguració del nou temple parroquial, va aparèixer el primer opuscle sobre els orígens del poble, Campredó, poble i parròquia. Conté un capítol anomenat Aproximació a la història de Campredó, a càrrec de l’historiador Ramon Miravall, que ens ha permès conèixer dades interessants sobre la nostra partida. La segona part, El simbolisme religiós-litúrgic del nou temple, va ser redactada per l’aleshores rector del poble Mn. Joaquim Blanc, que va fer cinc cèntims del procés de construcció i dels valors espirituals i arquitectònics del nou temple. J. Blanc va ser a la vegada el coordinador del llibre de Frederic Diego Valors humans i religiosos a l’ensenyament, i dels diversos llibres d’estudi i d’homenatge a la figura de l’il·lustre pensador catalanista de Gandesa, Mn. Joan Baptista Manyà.
La revista Soldevila va ser la llavor que va crear un bon planter de joves interessats en el fenomen literari. En Marc March ha realitzat un intens estudi sobre la relació dels Maquis amb les Terres de l'Ebre i el Maestrat, i va ser coautor del llibre Maquis, el puño que golpeó al franquismo amb l’historiador flixanco Josep Sánchez Cervelló. També va ser membre del Comitè organitzador del Congrés Cabrera (en motiu del 200 aniversari del naixement del famós general carlista).
Una altra de les destacades col·laboradores, la tortosina Pilar Forés (amb arrels campredonenques) va guanyar el premi literari que atorga l’associació Orde de la Cucafera el 1991, la qual cosa li va permetre la publicació del llibre La Tortosa d’avui i d’antany.
L’Emigdi Subirats va aconseguir els accèssits als premis Enric Bayerri 2004 i 2005 amb els treballs: Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps (2007) i La Renaixença del català literari vora l’Ebre 1878-1938 (inèdit). Va ser el comissari del centenari del naixement de l'intel·lectual Joan Cid i Mulet el 2007. Amb Emili Bonet, escultor, pintor, dissenyador, músic, poeta va aconseguir el premi La nostra gent 2002 de recerca biogràfica sobre un personatge del Montsià. Amb Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, va guanyar conjuntament amb Josep M. Sáez el premi Artur Bladé que atorga el Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre. Ha publicat les comunicacions Lletres Ampostines i Joan Cid i Mulet al llibre Arts i lletres a la Diòcesi de Tortosa (2008). Va ser també el coordinador, conjuntament amb la pintora i llicenciada en història de l’art Neus Arasa, del llibre d’història Campredó orígens i actualitat (2002), en la redacció del qual també hi varen intervenir els campredonencs Faustí Forés i Clara Álvarez, Mn. Joaquim Blanc, l’arqueòleg Joan Vianney Arbeloa i l’historiador Josep Eixarch. Consta de dotze capítols i abraça tota la història de la població, des del món àrab fins als nostres temps. S’inclou també un interessant catàleg de llibres que parlen de la població.
La Clara Álvarez ha estat l’autora de la comunicació Els noms de les biblioteques de les Terres de l’Ebre, presentada al II Congrés de la Diòcesi de Tortosa celebrat a Amposta el 2006.
L'actual rector Víctor Cardona va coordinar el llibre d'homenatge a l'historiador Josep Eixarch. Va promoure l'edició dels Goigs de la Mare de Déu de Solicrú i es va encarregar de l'edició del llibre parroquial campredonenc més antic. Conjuntament amb Joan Carles Balagué i Marga Estorach, han publicat Rutes pel terme de Campredó, una important aportació al coneixement del nostre terme.
Faustí Forés ha publicat el llibre Yutera de l'Ebre biografia d'una història laboral compartida (2008).
Jordi Martí i Monllau va ser el secretari del Consell de Direcció del rotatiu El Punt, membre del Consell de redacció de la revista del pensament Rels, així com va realitzar una acurada recerca de les obres de narrativa publicades per autors de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat.
També hem de destacar la publicació del llibre El pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època de l’escriptor i crític d’art barceloní Joan Basté. Es tracta d’una detallada monografia artística sobre la figura de l’artista campredonenc, que es formà en un període molt mogut quant a corrents artístics, així com decisiu per al cicle sociopolític de la nació catalana.

Lletres de Campredó (1)

Els mitjans de comunicació

L’any 1845 es va fundar el primer periòdic tortosí, El Ebro. La premsa de la veïna ciutat va experimentar un notable desenvolupament durant la segona part del segle XIX i les quatre primeres dècades del XX. La majoria dels diaris varen agafar un fort caràcter ideològic i varen esdevenir una mena de portaveus d’un partit determinat. Els pobles rurals, en canvi, visqueren totalment aliens a aquest fenomen, per la qual cosa són ben escasses les línies publicades sobre Campredó als nombrosos rotatius tortosins. No tenim tampoc cap constància d’algun escrit publicat per un campredonenc fins a 1936. Tot i això el 1888 es publicà una historieta sobre El molí de Soldevila escrita en català i signada amb el pseudònim Solicrú, l’autor de la qual podria tenir relació directa amb el poble.Els anys 1930 marcaren un punt d’inflexió determinant en donar entrada a la veu rural als rotatius. La premsa esquerrana va tenir una gran presència a Campredó. Hem trobat nombrosos articles publicats a Lluita i a menor escala al marcel·linista El Pueblo, que expliquen les dificultats polítiques del moment i critiquen les deficients infraestructures que hi havia a la població. Només un d’ells està signat i justament amb un pseudònim, Democles. Pel seu interès informatiu lamentem que el nostre primer referent periodístic sigui un ciutadà de qui desconeixem la identitat.El franquisme va intentar silenciar la societat. L’aturada informativa va ser gairebé total. Un exemple clarificador és el fet que a Tortosa no es publicà cap setmanari fins a l’aparició de La Voz del Bajo Ebro el 1957. A Campredó, el despertament informatiu i literari no es va produir fins als anys 1980, quan varen sorgir una sèrie d’iniciatives que es van anar madurant.

Hem tingut un bon nombre de publicacions que han mostrat tarannàs ideològics i estils periodístic ben diferents, com a viva mostra d’una societat moderna que s’ha acostumat a escoltar missatges diversos. La pionera es va anomenar El Pont (1982-83). Era escrita pels estudiants i els professors del col·legi públic local i tenia un caràcter evidentment educatiu, per a la qual cosa varen anar recopilant llegendes populars, redactaren nombroses històries infantils i donaren suport a les inquietuds de l’alumnat. Varen introduir molts articles en llengua catalana, en un moment en què encara no era habitual l’ús escrit de la nostra llengua entre l’alumnat. El director era Joaquim Fuentes, i els coordinadors Manuela Príncep i Josep Cugat.També la Comissió de Festes fa anys que treu el seu Butlletí, orientat a la informació de les activitats festives, tot i que ha donat entrada a articles culturals, biogràfics i d’opinió.
La revista Soldevila va aparèixer l'any 1989. Dirigida per en Marc March, estava lligada a un col·lectiu de joves (Damià Grau, Emigdi Subirats, Araceli Aguió, Olga Gas, Núria Castells, Gerard March, Rosa Ripollés, Àngel March, Damià Encontrado i Joana Valldepérez) que s'entusiasmaren amb la idea d'ajudar a construir un poble amb personalitat pròpia. Va aconseguir una gran popularitat i nombrosos subscriptors. Val a dir, que va impulsar els ideals segregacionistes i antitransvasistes, a la vegada que va publicar nombrosos dossiers informatius sobre els valors culturals i ecològics de la població (Els Ullals, la làpida funerària Júlia Nimphydia, l'esport campredonenc, la campanya antiabocador, etc.) o d'interès comarcal (Les oliveres, No al minitransvasament, La vegueria de l'Ebre, etc). Malgrat els seus tocs polèmics, va estar marcada fonamentalment per l'intent de culturalització de la societat campredonenca i la lluita per l'apreciació dels valors propis, així com van fer una clara aposta per la reivindicació de la vigència dels Països Catalans.
Tres anys després va sortir l'Informatiu Campredonenc, vinculat al Consell de Barri, que informava sobre la vida municipal, infraestructures, pessebrisme, vida parroquial, activitats de les associacions, programa de festes majors, etc. Era una publicació gratuïta que venia a ser una mena de contraposició a les opinions expressades per Soldevila. Les dos publicacions varen compartir algunes de les seccions i de les col·laboracions. En Faustí Forés amb les seues Contalles per a la història d’un poble ens va donar a conèixer moltes curiositats de la vida dels anys cinquanta i seixanta. Mossèn Joaquim Blanc (corresponsal de la publicació “Catalunya cristiana” i col·laborador de “La Veu de l’Ebre” i d’altres de caire religiós “Catequesi”, “Vida Diocesana”, etc.) va fer una interessant recerca costumista. El metge Roland Juan era l’encarregat de l’apartat de salut, alhora que l’Equip directiu del Col·legi Port-rodó i els membres de l’AMPA del desenvolupament escolar, i Mario Gutiérrez del fet esportiu.
A partir del 1997, el Grup Local de Pessebristes, dirigit per en Germán Machí, va editar durant quatre anys un fulletó informatiu, viu reflex de la dinàmica que pretenien: la culturalització del fet pessebrista i l'aportació documental. De la seua confecció se n’encarregaren la Clara Álvarez i en Gerard March (responsable també de confeccionar el Butlletí de Festes Majors). Varen realitzar una excel·lent dissertació dels valors dels edificis medievals campredonencs i dels monuments més destacats de la demarcació tarragonina. En les darreres edicions varen editar un interessant CD informatiu.
El novembre del 2000, va aparèixer un únic número de Jovent, una publicació endegada per un col·lectiu de noies. El mateix mes es va publicar Campredó 2 mil, un nou butlletí del Consell Assessor, aquesta volta baix la direcció dels membres de l'Associació Cultural Soldevila, de caràcter cultural, que pretenia difondre les activitats literàries, pictòriques, musicals i de defensa del patrimoni campredonenc. Va tenir continuació amb Campredó 2 mil u, que pot ser considerada com a una revista cultural d’alta qualitat.
Al març de 2005 va veure la llum el fulletó El Campanar, que edita mensualment la parròquia Sant Joan Baptista; mentre que a finals del mateix any es va editar un nou fulletó titulat Campredó, portaveu del Consell de Barri, de caràcter propagandístic de la feina de govern.El Grup d’Opinió Soldevila ha anat publicant durant els darrers anys una cinquantena d’articles a la premsa comarcal sobre temes referents a la vida social i cultural campredonenca. Un dels seus membres, l’Emigdi Subirats, ha tingut una àmplia participació en alguns mitjans de comunicació dels Països Catalans. Va començar el 1884 a la revista Som-hi de l’Institut de Batxillerat Joaquim Bau, i al Butlletí de la Festa Major. El 1989 era un dels columnistes habituals del desaparegut rotatiu tarragoní Nou Diari. Fou un actiu col·laborador literari de la revista Cop d’ull (publicada a Prats de Lluçanès, Osona), de les publicacions nacionalistes Lluita, i La Veu de la Terra, i de l’ecologista Terra Viva. A principis del nou segle col·laborà amb L’Ullal (fulletó que editava el sindicat nacionalista Coordinadora obrera sindical a Vic), amb la revista barcelonina Independència i el setmanari L’Occidental. En l’actualitat és crític de literatura ebrenca de la revista Mainhardt (d’Alcalà de Xivert, Baix Maestrat), columnista del MesEbre, col·laborador habitual de les revistes Malpàs (Ascó), Amposta, L'Estel (Tortosa).
El jove Oriol Gracià és el gran valor periodístic campredonenc. Ha format part de projectes periodístics importants d'arreu del país com Descobrir Catalunya o el suplement de viatges del diari Avui. Del seu treball com a documentalista parlarem a bastament en posts posteriors.

PD. A la imatge, el periodista i blocaire Oriol Gracià