Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dissabte, 30 de gener del 2010

Mail al Molt Honorable president nuclear Montilla

COPIEU AQUESTA CARTA I ENGANXEU-LA EN UN CORREU ELECTRÒNIC I ENVIEU-LA A president.montilla@gencat.cat
ENVIEU CÒPIA TAMBÉ A nocementerinuclear@yahoo.es


Carta adreçada al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.

President,

Quan ereu Ministre d’Indústria, vós i el vostre secretari general, ja vau iniciar aquest lamentable, injust i desafortunat procés per a implantar el Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears d’Alta Intensitat.

Malauradament per al nostre país, l’Ajuntament d’Ascó, sota la tutel•la cínica, fosca i manipuladora de l’Associació de Municipis d’Àrees Nuclears Espanyola, ha acabat presentant candidatura al Cementeri Nuclear.

El procès en si mateix, té grans mancances democràtiques i participatives, ja que no s’ha preguntat a la ciutadania de la zona, i en tot cas, s’ha obviat als representants de la ciutadania: bé sabeu que 10 Consells Comarcals de la zona d’Ascó, i més ja de 70 Ajuntaments s’hi han posicionat a través de mocions.

Com a president del nostre govern que sou, com a president del govern del nostre país, a més de tenir l’obligació de complir i fer complir el mandat del Parlament de Catalunya de 2008 en què geu de Sol•licitar al Govern de l’Estat una presa de posició clara i definitiva en el sentit de desestimar qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitzat en el territori
de Catalunya.

Per tant President, us demanem que feu complir aquest mandat escrupulosament, i que utilitzeu la via política, administragtiva i jurídica, com a president del Govern de Catalunya, per a defensar el territori, i evitar que finalment, el cementeri nuclear s’instal•lis al nostre país.

dimecres, 27 de gener del 2010

Agraïment a Ricard Forés



El regidor d'ERC de Tortosa, i amic, Ricard Forés, ha anunciat que deixa la política municipal al final d'aquest mandat. Els i les membres de Soldevila hem tingut una relació estreta amb la seua regidoria ja que ens unien diversos projectes molt importants per a Campredó. Vàrem tenir un bon feeling amb ell des d'un principi, quan al juliol de 2007, quan ja havia estat elegit regidor, va convèncer-nos que ens tornéssim a posar a treballar en conjunt, després d'uns anys en què la situació política al municipi de Tortosa no facilitava precisament la nostra influència i el nostre treball municipal, a causa de la total manca de sintonia amb el govern de llavors. Podem dir que Ricard va ser l'artífex de la nostra reactivació com a grup, la qual va rebre un impuls considerable amb la designació de Josep Esquerré com al nostre representant a Campredó. Posteriorment, hem treballat amb Ricard Forés colze a colze envers la restauració del patrimoni templer campredonenc, una de les nostres grans fites, que es veurà reforçada amb el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto que tindrà lloc properament. La nostra col·laboració amb ell també ha vingut de la mà dels certàmens firals campredonencs (Curt redó, Mestràlia, i Campredo.net), que ens han enfortit com a grup i ens motiven a continuar caminant envers el somni campredonenc: la nostra Ítaka particular, aconseguir un poble culturalment potent, socialment actiu i políticament lliure.
En política, com en qualsevol àmbit de la societat, mai tot són flors i violes, ni tampoc la satisfacció envers la feina d'un polític en particular és sempre total. Sempre n'esperes més, i així ha de ser. Tot i això, els i les membres de Soldevila volem expressar el nostre agraïment a Ricard per aquests anys en què hem treballat plegats i, per suposat, li desitgem molta sort en el seu futur professional.
Quant a la política campredonenca, tortosina i la catalana (l'estatal no ens importa un rave), es tendeix a reduir tot a un bipartidisme fals, que no reflecteix la realitat plural de la societat. Des d'ERC continuarem treballant per tenir el nostre espai, i per enfortir-lo, ja que creiem que tenim un projecte de poble molt ben definit i estructurat que esperem poder tirar endavant en primera persona. Massa sovint des dels partits majoritaris i la premsa afí se sol ridiculitzar i minoritzar la feina realitzada per polítics que no formen part del cànon, i els fan sentir aliens. Nosaltres de la regidoria que dirigeix Ricard Forés ens quedem amb els èxits aconseguits a favor del poble de Campredó.
Finalment, uns versos patriòtics del mestre poètic valencià, Vicent Andrés Estellés, per acabar aquest apunt dedicat a un regidor independentista que abandonarà aviat la política:
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

dimarts, 26 de gener del 2010

L'any d'ERC de Campredó

Si haguéssim de resumir en uns pocs mots els quefers de l'any 2009 per al grup d'ERC de Campredó, de ben segur, serien: treball intens, motivació i èxit. Vàrem treballar en fronts diversos que ens varen permetre consolidar el nostre ambiciós i dinàmic projecte de poble, la qual cosa ens il·lusiona d'allò més.
En l'àmbit del patrimoni històric, vàrem treballar colze a colze amb el Departament de Cultura de la Generalitat, que dirigeix l'amic Xavier Vega, per aconseguir una acurada restauració de les torres templeres campredonenques. Sortosament, el Departament, que està en mans d'ERC, ha acabat amb dècades de desídia i desinterès, que havien deixat el nostre patrimoni en condicions francament deplorables. La històrica visita del conseller Tresserras donava inauguració a uns edificis emblemàtics que demanaven a crits DIGNITAT. També ens complau informar sobre el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto, que es tira endavant des de la regidoria de turisme del consistori tortosí, de la mà del nostre regidor Ricard Forés. El grup d'ERC de Campredó hem tingut tot un seguit de reunions amb el dissenyador del projecte, l'Òscar Cid, i hem aportat el nostre gra de sorra. Novament encapçalem un segon projecte de dignificació de la torre que explicarem detalladament en un proper apunt. També tenim en ment un altre projecte relatiu a les muralles de la Casa del Prat, que serà el nostre proper repte.
També vàrem treballar a fons en el camí envers la constitució de l'EMD de Campredó. Vàrem reunir-nos amb el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, i vàrem tenir un contacte estretíssim amb el Delegat de Governació a TE, l'amic Carles Pasqual. De la mà d'ERC, Campredó es convertirà en Entitat Municipal Descentralitzada. Tot i que les nostres aspiracions era convertir-nos en municipi, a la qual cosa mai no renunciarem, creiem que hem d'aprofitar les possibilitats que ens atorga l'EMD perquè Campredó se'n surti beneficiat d'aquesta descentralització.
El nostre treball al Consell Assessor també ha estat intens i motivant, fent aportacions molt positives al funcionament d'aquest ens ja en vies de desaparició.Sempre hem treballat en constructiu, per millorar el dia a dia dels nostres homes i les nostres dones.
Hem continuat la nostra tasca de promoció de les activitats esportives i educatives, amb col·laboració total amb associacions locals, organitzant jornades per la festivitat de Sant Jordi i altres jornades d'interès, ja que, com a grup polític, no serem mai aliens a la vida social i en prenem part des de primera línia de partida.
Per suposat, la cirereta de l'any ha estat l'organització dels tres certàmens firals al mes de juliol: Curt redó, Mestràlia i Campredó.net. Varen ser uns dies històrics, durant els quals vàrem treballar molt i amb gran il·lusió, que es van veure recompensats per la gran resposta ciutadana. Vàrem gaudir de la col·laboració de grans professionals, que ens van permetre donar una imatge excel·lent. El treball del disseny, la qualitat de les conferències, l'èxit de públic als documentals... tot un seguit de detalls que continuarem treballant i millorant.
ERC està al peu del canó en la vida social i política campredonenca. Amb totes i tots, seguirem caminant cap a Ítaka, Oleguer Presas dixit.

dilluns, 25 de gener del 2010

Manifest a favor de les Consultes a les Terres de l’Ebre

Segons proclama la Carta de les Nacions Unides (ONU), el dret a decidir o dret a l’autodeterminació és un dret humà fonamental, basat en les idees de democràcia i llibertat, que fa referència a la facultat que tenen els pobles per escollir el seu destí. L’obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l’article 1.

La Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides de 1970 estableix que tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d’opressió per part d’un govern determinat.

L’Estat Espanyol, subscriptor d’aquests dos acords de la ONU, ha reconegut i reconeix el dret a decidir de pobles com el saharaui o com el palestí, però nega sistemàticament el mateix dret al poble català. Quan aquest dret no és reconegut, no existeix un veritable règim democràtic, sinó un sistema de dominació política, ja que no ens permet estructurar-nos ni interna ni externament com a un sol Poble.

No són debades les dues proclamacions del Parlament del Principat de Catalunya als anys 1989 i 1998, reiterant que el poble català no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació en el futur amb les següents paraules:

"El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat."

La resolució va comptar amb 75 vots favorables (els dels diputats de CiU, ERC, PI i EUiA), 39 abstencions (dels diputats del PSC) i 15 vots negatius (del PP).

És per tot això, que a dia d’avui, 35 anys després de l’acabament de la dictadura, amb la dominació política que exerceix l’estat espanyol sobre els anhels de llibertat de la nació catalana, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, que el Poble ha decidit prendre la paraula. Així, començant a la població d’Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009 i continuant a 166 pobles més el 13 de desembre, un degoteig constant de pobles i ciutats del país i amb la col·laboració de milers de persones voluntàries, han decidit que la nació catalana té el dret a decidir el seu futur en llibertat i ha decidit involucrar-hi per primer cop a tota persona que visca al País sense discriminació d’origen.

Aquest procés que ja no pot parar ha arribat als pobles de les Terres de l’Ebre i volem que s’estenga Sénia enllà. Des de la Coordinadora per les Consultes a les Terres de l’Ebre pretenem que s’exerceixca el dret a decidir el país que volem sense plantejaments partidistes ni interessats. I per això demanem el suport de la societat ebrenca a qui invitem a organitzar-se i a participar en aquest procés just i transparent.



A Xerta, 16 de gener de 2009.

diumenge, 17 de gener del 2010

Mail a l'alcalde d'Ascó, No al cementiri nuclear

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.

Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

diumenge, 10 de gener del 2010

El PSOE contra la Vegueria de l'Ebre

El Conseller de governació, el republicà Jordi Ausàs, no ho tindrà gens fàcil per poder portar al Parlament català la llei de vegueries, la qual era una prioritat d'aquesta legislatura per a ERC i portaven al programa electoral altres formacions polítiques. Malauradament, alguns dels principals dirigents municipals del PSOE regional s'hi han posicionat en contra, la qual cosa endarrerirà tot el procés o, senzillament, el tirarà en orris. D'aquesta manera el partit majoritari al govern català torna a imposar el seu criteri per interessos d'acumulació de poder econòmic i polític. Una distribució administrativa més equitativa de les comarques del Principat havia estat una reivindicació històrica en molts indrets del país, i molt especialment a les Terres de l'Ebre, territori cruïlla dels Països Catalans i històricament perjudicat per l'arbitrària distribució provincial de meitat del segle XIX, que va situar el territori ebrenc dintre de la demarcació de Tarragona. El poder polític acumulat per les quatre capitals de província impossibiliten qualsevol reestructuració més lògica i propera al ciutadà. Com es diu popularment, s'aferren a la mamella, aquest cop en format diputació... Haurem de comprovar com els interessos polítics i econòmics novament trepitjaran les Terres de l'Ebre, amb el vist-i-plau de formacions polítiques regionals majoritàries.
Han estat veritablement patètiques les declaracions d'alguns alcaldes psoecialistes, quan, ben sovint, aquesta gent pretén donar lliçons de maduresa política!!! Justament ells han demostrat estar molt verds i molt mal preparats per a exercir el seu càrrec. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, és un exemple claríssim de com no s'ha d'exercir el lideratge en un territori. No es pot entendre de cap de les maneres que es vulgui apoderar d'una nova vegueria negant el pa i l'aigua a la ciutat veïna, tradicionalment rival, senzillament perquè sí. El seu discurs no s'aguanta per enlloc, i ha accelerat les rivalitats veïnals deliberadament... No gaire millor ha estat l'alcalde de Lleida, el psociealista Àngel Ros, que ha donat mostres d'un patetisme provincial escandalós. Estem al segle XXI com per a poder-se adonar que l'actual demarcació de Lleida és molt extensa i reuneix territoris geogràficament molt variats i amb necessitats molt diverses. Sembla que la seua aposta sigui allò de la Lérida una, grande y libre... De la mateixa manera que les reticències dels poderosos alcaldes de l'àrea metropolitana barcelonina porten el segell del poder econòmic que no volen perdre, a costes de continuar tenint desestructurades territoris del país com el Penedès o l'àrea central del Principat.
El PSOE mai no s'ha cregut les vegueries perquè trenquen amb l'estructura provincial espanyola. Poden posar totes les excuses que vulguin, però, al cap i a la fi, la seua intenció és garantir que l'estructura administrativa espanyola es mantingui. Són espanyols, què hi farem? Tenen sota el seu control la gran majoria de mitjans de comunicació públics del país, amb la qual cosa gaudeixen dels mecanismes necessaris per anar controlant la societat i que ningú se'ls reboti gaire... Hi ha hagut excepcions com el cas del transvasament de les aigües de l'Ebre, però saben perfectament que ningú sortirà al carrer per reivindicar les vegueries ni els suposarà cap cost electoral greu, i per això no els tremola el pols a l'hora de carregar-se-les..
Clar i català, podem estar davant de la darrera oportunitat de desfer-nos de l'estructura provincial espanyola i espanyolista i disposar d'una administració més racional i d'acord amb els interessos de cada territori. L'aposta del conseller Ausàs, amb els retocs que calgui, és ferma. No ens enganyem, només un conseller amb sensibilitat territorial pot tirar endavant aquesta reforma. Un conseller del Pirineu o de l'Ebre la forta identitat del qual el porti a fer una proposta valenta i racional, la qual causa hurticària a aquells que disposen de l'aixeta dels diners i del poder polític.
El PSOE és una màquina d'acumulació de poder que enfonsarà moltes esperances ebrenques i catalanes. Com ja he reivindicat en nombroses ocasions, el catalanisme polític no es pot permetre el luxe que el PSOE sigui l'amo i senyor de la política catalana. Amb aquesta gent, ni vegueries... ni cultura catalana... ni seleccions nacionals... ni nació...

dissabte, 9 de gener del 2010

BONES PERSPECTIVES DE FUNCIONAMENT PER L’ASCENSOR DEL CASAL FRANCESC LLOP.

Al darrer Consell Assessor (Desembre 2009) després de manifestar en nombroses ocasions la necessitat de solucionar el funcionament de l’ascensor del Casal Francesc Llop per part del nostre representant (Josep Esquerré) durant els transcurs de l’any 2009, sembla que ha arribat el moment de posar-se totes tres parts implicades d’acord.

D’una part l’Ajuntament de Tortosa fent cessió del terreny per ubicar els transformador, per l’altra FECSA ficant-hi la instal.lació necessaria i, finalment, els promotors dels nous edificis assumint les despeses. Aquestà unió permetrà fer arribar la força necessaria al Casal pel funcionament de l’Ascensor.

Per tot això, en aquest primer trimestre del 2010 s’iniciarà el procediment que permeti arreglar aquest greuge a aquest edifici d’ús social de la nostra població. Des d’ERC deCampredó seguirem molt de prop l’evolució d’aquest compromís de l’equip de govern tortosí.

Estem en el camí de tancar un nou expedient en tots aquells objectius que ens havíem plantejat per aquests 4 anys de legislatura.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració i suport en aquesta nova fita a la nostra població.

Les pròximes actuacions us avancem que aniran encaminades a la cessió de terrenys i projecte pel nou dispensari mèdic, així com la possibilitat de centre de dia i guarderia.

També volem reobrir el debat sobre l’estació de Renfe i la seua precarietat actual,

Pel que fa a l’A-7 i després de la visita de l’Alcalde de Tortosa amb el suport de tots els grups representats a l’Ajuntament de Tortosa, a Madrid, s’obre una nova etapa amb nou estudi d’impacte ambiental al traçat i es debatrà la proposta presentada pel territori tenint en compte el desplaçament de l’autovia planejada actualment .

Josep Esquerre
Representant ERC Consell Assessor de Campredó