Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dissabte, 20 d’agost del 2011

Cents anys del seu naixement, una rondalla d'Enric Valor

'El castell d'entorn i no retorn' (I)
Ens apuntem a la jornada blocaire d'homenatge a Enric Valor, en el centenari del seu naixement.

En les desolades llomes que davallen de la
serra de l'Escobella hi havia, fa segles,
una rústega però espaiosa cabanya, on
habitaven un pastor d'ovelles, per nom
Frejoan, i la seua filla Teresa. Frejoan tenia uns
seixanta anys i Teresa divuit, i vivien tots dos sols,
puix la mare de la jove havia mort quan ella era
molt petita.

Frejoan tenia les ovelles molt grasses i polides,
perquè els pasturatges dels voltants de la cabanya
alimentaven més que els de cap altre punt del
Regne de València.


Teresa faenejava per la caseta, tenia cura dels
anyells que no podien eixir a pastura i cosia i apedaçava
les modestes robes.

Un matí, devers les onze, Teresa, a la porta,
fila que filaràs amb la filosa i el fus, va veure venir
cap a ella un pobre; a la mà duia una llarga i fina
branca d’olivera a tall de garrot i la seua esquena
s’endoblegava davall del pes d’unes alforges plenes.

A l’arribar davant de Teresa, va saludar-la amb
veu cansada:

–Déu vos guard, bella donzella.
–Què se us ofereix, bon germà?
–Necessite almenys una almoina, per l’amor
de Déu.

Teresa, que tenia el cor molt tou, se’l va esguardar
amb compassió i li va traure un plat de
decalent.

Al pedrís de vora la porta, el vellet es va posar
a esmorzar a l’ombra d’una parra. Teresa tornà a
la seua faena.

Quan acabà de reconfortar-se, s’alçà el vell, escorcollà
les alforges que havia deixat en terra, en
tragué un llibrot gruixut, de velles tapes i fulles de
pergamí, i digué:

–Tu, fadrina galana, d’ulls de cel i esperit generós…
no pots ser altra que Teresa, veritat?

La fadrina es meravellà de sentir-lo. ¿Qui li ho
havia dit?

–Sí, Teresa sóc –contestà–, la filla de Frejoan,
el pastor d’ovelles.
–T’he conegut pel teu bon cor i per la teua
gran bellesa –digué el vell amb un somriure–, i et
done gustós l’encàrrec que porte per a tu.

En això, li allargà el llibrot.

–I ara, abans d’anar-me’n –prosseguí–, vull donar-
te també un consell: ets obstinada en les teues
opinions i tosca en el tracte amb les persones de
posició més elevada que la teua.

Açò era veritat; però ella no en tenia la culpa.
Feia molts anys, Frejoan havia estat castigat
cruelment per haver entrat sense permís a pasturar
en la propietat d’un gran senyor de la rodalia.
D’aleshores ençà, ell sempre havia dit a la seua
filla que els nobles no s’acostaven als pobres més
que per ferir-los.

El vell, després d’intentar convéncer-la que, a
tots els estaments, n’hiha de bons i de malvats, li
donà la seua benedicció i se n’anà senderola avall.
Quan tornà Frejoan, Teresa li va contar l’estranya
i misteriosa visita que havia tingut, i li
mostrà el llibre. Frejoan, que no sabia de lletra,
se’l palpà i se’l remirà per tots els costats i li va
veure les cantonades daurades que semblaven d’or
autèntic.

–Alça’l, alça’l, filla meua –digué per fi–. En una
necessitat, podriem vendre’l i eixir avant.

Soparen i cadascun es retirà a la seua cambra.
Teresa sentia una curiositat estranya, però no es
va atrevir a agafar el llibre. A la fi, es despullà i es
colgà en el llit. Amb els ulls tancats evocava la figura
del vell captaire. Així passà una hora més.

Després, mig perduda la por que la torbava, tornà
a alçar-se, s’assegué en una cadira de boga i va
obrir el vell llibrot. Quan començava a mitja veu a
confegir les curioses paraules de la primera pàgina,
que deien

Faig – aixac – abrac – cadabrac,

va sentir que brumia el vent en el fumeral de la
cabanya.

–Ai! –Teresa havia fet un crit. Acabava de
veure una mà que es refermava suaument sobre
un angle de la gran caixa de la roba. Seguint mà
amunt d’una rapidíssima ullada, va veure un cavaller
alt, jove, greu i de magnífica presència que
la mirava amorosit.

–Teresa, mira’m, parla’m, i seràs dona afortunada.
Però Teresa abaixà el cap i no li va respondre.
–Teresa –va repetir el cavaller–, mira’m, parla’m
i seràs dona afortunada.

Teresa va continuar sense respondre. El cavaller
va repetir encara les seus paraules i no obtingué
tampoc millor resultat. Llavors sonà el miol
d’un mussol que dalt el fumeral de la cabanya
cantava sempre la mitjanit. Teresa sentí com un
alé fresc al seu costat; alçà la vista i va veure que
ja estava sola! Tremolosa, es gità una altra volta
plena de por.

L’endemà el passà desitjant que arribàs la nit.
Per fi, es féu fosc, es van oir les veuetes argentines
de les esquelles i Frejoan tornà, cansat com cada
dia. Teresa li serví el sopar de pressa i correguda,
però ell no li va preguntar res.

I com la nit anterior, Teresa es tancà a la seua
cambra, posà el llibre damunt la caixota i, quan
anava a obrir-lo, s’adonà que son pare s’asseia
vora el foc disposat segurament a fer cordell. Po-

dia sentir-la! Així, decidí gitar-se i alçar-se cap a la
mitjanit a llegir el llibre. I moments abans de les
dotze de la nit encengué el canelobre i pronuncià
les paraules de la primera pàgina:

Faig – aixac – abrac – cadabrac,

Mentre les deia, sentí xiulets del vent i udols
de raboses. El cavaller era al seu costat!

–Teresa –sonà la seua dolça i baronívola veu–,
mira’m, parla’m i seràs dona afortunada.

I així tres voltes. Però Teresa no podia véncer
el seu orgull i mantenia els ulls mirant-se els peus.

–Miu, miu, miu –maullà per tres vegades el
mussol. I Teresa es trobà una altra vegada sola i
plena de desconhort.

(…)

Rondalles Valencianes d’Enric Valor · volum 8 (Tàndem edicions · Albatros)

dijous, 21 de juliol del 2011

'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté

Article de Josep Sabaté, publicat a la Marfanta.

Enguany, per primera vegada en molts anys de participar activament en la Festa del Renaixement, no podré fer-ho de manera oficial. A Tortosa, la censura als col·lectius crítics ha arribat al punt de fer fora de les Avançades de Sant Joan la taverna del Casal Popular Panxampla. Lo Cau de la Bandolera no tindrà un espai adequat perquè a alguns “tortosins de bé” els devia resultar inacceptable aquesta visibilitat. Aquesta situació és realment greu, però no només perquè es tracta d'un clar acte de censura, sinó també perquè es menysprea d'una manera inacceptable l'esforç que s'ha fet des del Casal Popular Panxampla per dinamitzar i potenciar durant aquests anys la Festa i l'espai de les Avançades.

Contra la meua opinió s'hi podran aportar molts “motius tècnics” de pes, però caldrà vore quines tavernes instal·len a les Avançades i sota quins criteris – d'amistat, afinitat o interès – ho fan. M'indigna aquesta violència institucional que s'exerceix contra els col·lectius que fem nosa i em genera una immensa impotència. M'indigna el cinisme d'aquesta violència, aparentment poc agressiva, educada i formal, que actua sota preteses directrius tècniques i que, sense ni alçar la veu, margina i censura, amb el simple gest d'una ratlla de bolígraf sobre el nom d'un col·lectiu. I em cansa, perquè no dir-ho, haver de ser una vegada més els que ens justifiquem, els que denunciem una situació injusta i els que serem – a sobre de censurats – acusats de de ser “els que sempre protestem”.

Però si qui actua així, qui censura i margina, són persones que durant anys han dinamitzat la vida cultural i associativa de la ciutat des de l'associacionisme, que saben el que costa tirar avant projectes, persones amb qui he compartit preocupacions, projectes i també punts de vista, encara em sembla una situació més incomprensible, cínica i indignant.

Durant molts d'anys centenars de persones hem participat activament en la Festa del Renaixement, treballant-hi de manera voluntària. Jo, personalment, ho he fet des de la taverna de la PDE, els Diables 7 Cervells, les Gralles i Tabals de Jesús o la taverna del Casal Popular Panxampla. Han estat sempre setmanes de dormir poc i treballar molt, acumulant cansament, actuant pels carrers i servint a les barres, xalant molt però fent poca festa. Si aquesta és la sensibilitat del govern tortosí i dels gestors de la festa cap a les entitats ciutadanes anem bé. Potser, en un intent de rigor històric, volen portar Tortosa al segle XVI també en les maneres de governar. Espero que la majoria absoluta que encapçala el consistori tortosí no esdevingue una majoria absolutista i que respecten democràticament les diferents sensibilitats que existeixen a la ciutat.

Independentment de la ideologia política que puga tindre cadascú, avui estem parlant del dret que tenim totes les persones i entitats ciutadanes a participar en igualtat de condicions en les activitats que s'organitzen a la ciutat, a fer ús dels espais públics i a expressar lliurement la nostra opinió. Em satisfà saber que moltes persones assabentades de la situació estan igualment indignades i sospito que seran moltes més les que en els propers dies aniran manifestant la seua opinió sobre un fet que esperem no es repeteixi mai més, ni amb el Casal Popular Panxampla ni amb qualsevol altra entitat.

La Festa del Renaixement és de tothom, també dels col·lectius crítics.

Ens veiem al carrer i també al refugi de les bandoleres i els bandolers!

Josep Sabaté és
membre del Casal Popular Panxampla i graller

Manifest Tornem a ERC

En els darrers deu anys Catalunya ha canviat molt i ha fet passes importants en el seu desenvolupament cap a la sobirania plena. El dret a decidir ha estat assumit majoritàriament i avui la voluntat d’aconseguir un estat propi és una opció a la que dóna suport una part molt important de la població. Aquest és un país majoritàriament de centreesquerra i majoritàriament catalanista, com reflecteixen totes les enquestes d’opinió, tanmateix aquesta realitat sovint no ha quedat reflectida políticament.

Els sotasignants pensem que és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) qui pot donar resposta a aquesta situació, articulant una oferta política coherent per esdevenir un referent electoral clar, capaç de donar res- posta a les demandes de més llibertat, justícia i desenvolupament que la societat catalana del segle XXI demanda.

Per aconseguir-ho proposem que aquest nou referent polític tingui en compte els següents punts:

1. Independentisme constant i conseqüent
Cal connectar les petites decisions del dia a dia polític amb l’objectiu d’esdevenir un nou estat. La trajectòria, mal- grat els reptes nous que sorgiran a cada pas, ha d’estar clara i ser explícita.

2. Independentisme cohesionador
El camí cap a la independència ha d’estar totalment vinculat amb l’esforç d’integració i cohesió com a país. És preferible treballar per arribar a la meta amb majories socials clares que voler córrer sense mirar qui t’acompanya.

3. Un projecte socialdemòcrata
Des dels ideals de progrés i justícia social cal buscar la centralitat política. Les societats madures busquen camins practicables, allunyant-se dels posicionaments extremistes, que permetin sumar esforços. A l’esquerra, la social- democràcia n’és un exemple.

4. Independentisme gradual
Suport a qualsevol iniciativa que suposi un pas més en l’autogovern i que pugui generar un suport ampli de la societat; per exemple, el pacte fiscal. La fita de la independència és clara, però no pot esgrimir-se com una excusa per no defensar passes endavant coincidents amb altres projectes polítics.

5. A Madrid, en clau estrictament catalana
En totes les qüestions de país, els diputats catalans han d’estar al servei del govern de la Generalitat, indepen- dentment del seu color polític, i independentment del color polític del govern espanyol. Ja no cal fer pedagogia a Espanya, ni actuar com si la proximitat ideològica amb els partits espanyols fos garantia d’un millor tracte envers Catalunya. Un diputat català sempre ha de sumar a la causa catalana.

6. Estructures de partit obertes a la societat
Màxima transparència, accessibilitat en l’elaboració de llistes, canals d’accés per als simpatitzants en l’elaboració de continguts i candidatures. Defensa i aplicació dels principis de renovació democràtica dins i fora del partit.

7. Obertura al talent
Cal obrir-se al talent de la societat, als bons professionals i aplicar el concepte de meritocràcia social, mai entès com “serveis al partit”.

8. Partit integrador
L’independentisme com a objectiu social, no com a excusa: l’important no és ser independentista sinó lunya esdevingui un estat sobirà. Tothom que vulgui treballar per assolir aquest objectiu és benvingut.

Tornem a ERC!

dijous, 7 de juliol del 2011

Campredó Cultura

L'Associació Cultural Soldevila opina el següent sobre Campredó, el moment cultural i la premsa:

El cap de setmana campredonenc ha estat de festa grossa i cultura en majúscules. El Curt redó, festival documental de les Terres de l'Ebre, ha aplegat més de 350 persones durant quatre nits a la plaça Tomàs Cardona, una fita molt difícil d'aconseguir fins i tot en poblacions molt més grans. A més, ens han visitat cinematògrafs d'arreu dels Països Catalans: Vic, València, Mallorca, Vilassar de mar, etc.; realitzadors/es de TV3 i TVE, i el president del FIC Cat (Festival internacional de cinema en català) que se celebra a Roda de Berà (Tarragonès). Quatre joves campredonencs: Oriol Gracià, Roman Aixendri, Josep Gutiérrez i Germà Machí, els quals mostren una obra incipient en l'àmbit documental i han aconseguit premis d'importància en molts certàmens d'arreu del país. Promoure la seua obra és l'essència del festival, que compta ja amb tres documentals de producció pròpia.
La fira Mestràlia, de luthiers, l'única del Principat i segona dels Països Catalans, ha portat a Campredó igualment constructors artesans d'arreu de la nostra geografia nacional: Gandia, Mallorca, Riudoms, Maresme, etc. Entre els actes programats destaquen els concerts nocturns de primer nivell: Xeic's i Rauxa, enguany. Ha agafat regust templer amb la presentació dels capgrossos, que pretenen ser una pedrera cultural de la festa. Una extraordinària trobada d'instruments ha aportat bona música i festa gran, amb més de 300 afeccionats a la música tradicional que han omplert els nostres carrers d'alegria al so de gralla, gaita, dolçaina i sac de gemecs. La presència de la Mulassa de Valls va donar un gran caliu amb el seu ball espectacular. El Grup de jota ebrenca local va fer el seu debut, del qual ens congratulem totes i tots.
Tot un seguit de debats sobre com obrir-se pas en l'àmbit del cinema a Catalunya, els perills de les xarxes socials quant als i a les adolescents, la presentació de la plataforma digital de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (la qual recomanem a tothom), presentació del portal informatiu ebrenc Surt de casa i del llibre El luthier Àureo Jaume Bel, van donar el toc més informatiu i acadèmic, al qual li donem gran importància en la programació. Tot plegat, molta activitat cultural que mereixeria ser notícia de la gran als mitjans de comunicació.


En canvi, com a contrapunt, de la mà de l'excèntrica Pilar Rahola, Campredó va ser notícia negativa pel tema dels correbous per la festivitat de Sant Joan la setmana passada. L'omnipresent periodista esmentada li va posar, com ens té acostumats, el seu gra escandalós de premsa groga, groguíssima, per deixar Campredó com uns bàrbars. Primerament, no és de calaix que només es relacionin els pobles menuts amb fets negatius que donen una imatge nefasta. Només sortim a la tele per ser qualificats com a cavernícoles!!! Campredó té la seua tradició als correbous i, igualment, té la seua activitat cultural, la qual, des de Soldevila, l'AMPA, l'Associació de joves i altres associacions intentem que sigui ben ferma i amb molt de caliu. Hauríem de qüestionar-nos per què passen aquestes coses, per què les notícies carregades de morbositat són les úniques que serveixen per informar sobre els pobles menuts de vora l'Ebre.
La Rahola no coneix Campredó, no entén la nostra idiosincràsia i no li importaria la nostra tasca cultural, ja que només li importa crear polèmica pel xantatge de l'audiència. Només va tenir interès en llençar la seua bilis per una imatge d'un bou amb foc a les banyes (imatge que, per suposat, mereix un posicionament a fons per part de Soldevila, per al qual no tenim espai en aquest article), sense interessar-se per la gent d'aquest poble i per tota una tasca educativa-cultural-lúdica-esportiva que hi té lloc, la qual no ens retrataria precisament com una societat bàrbar. Els titulars de periòdics poderosos del país ens han retratat molt negativament, mentre que uns titulars sobre el fet cultural campredonenc ens enlairaria. Malauradament els fenòmens culturals i la vida quotidiana (el dia a dia d'una societat treballadora i conreadora d'amistats i de dinamisme) no troben mai el seu lloc a les portades de publicacions que només premien la morbositat.

diumenge, 12 de juny del 2011

En defensa de la Institució de les Lletres Catalanes

Assabentats de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i del que s’hi diu a la Secció 35ª i a l’apartat de “Derogació de normes amb rang legal”, volem manifestar-nos en contra de la proposada modificació del caràcter d...e la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que considerem perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat. La Institució de les Lletres Catalanes és, avui, l’únic organisme públic que té com a objectiu fundacional vetllar per la difusió de la literatura i donar suport als escriptors.

Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el 1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila..., va impulsar la Revista de Catalunya, les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la refundació ara fa 25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles, ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons... i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra, Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit...), els centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall...), els ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el 2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any 2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de 256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.

D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui, l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han estat part integral dels programes de la ILC.

Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC. Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes (avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.

Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep M. Benet i Jornet, ex-degà ILC; M. Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep M. Castellet, ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

divendres, 20 de maig del 2011

Inauguració de la nova seu d'Òmnium Cultural

Dia: Dissabte, 21 de maig
Hora: 11.00 h
Lloc: Antic Mercat de Ferreries, Rambla Catalunya, Tortosa


Inauguració de la nova seu d’Òmnium Terres de l’Ebre

El proper dissabte dia 21 de maig, Omnium Cultural Terres de l’Ebre obre les portes de la seva nova seu, situada a la Rambla Catalunya de Ferreries de Tortosa.
El local, cedit per l’Ajuntament de Tortosa, permetrà a l’entitat disposar d’un espai propi, lloc de referència i punt organitzatiu de les múltiples activitats que desenvolupa l’entitat en l’àmbit de la llengua, la cultura i el país.
És amb motiu d’aquesta estrena que Òmnium Terres de l’Ebre convida tots els socis i sòcies i tothom qui ho vulgui a passar per la nova seu. De les 11 a 12.30 hores compartirem les propostes de l’entitat, així com un tros de coc i una copa de cava.
En el curs de la inauguració es farà lliurament dels diplomes i de reconeixement als Centres Escolars i als alumnes guardonats als Premi Sambori Òmnium 2011.
Programa:
- Benvinguda i presentació de l'acte
- Parlament Presidenta Terres de l'Ebre
- Lliurament de diplomes i agraïments als participants del Premi Sambori Òmnium de les Terres de l'Ebre
- Parlament d’un representant de la Junta Directiva Nacional d’Òmnium Cultural
- Parlament de l’alcalde de Tortosa
- Aperitiu
- Actuació Musical del Grup de Cambra de la Diputació de Tarragona

dilluns, 16 de maig del 2011

Carta als campredonencs i les campredonenques

Benvolguts/des campredonencs/ques,
Us voldríem fer cinc cèntims de la candidatura que presentem Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les properes eleccions municipals a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Campredó. ERC ha estat una formació política que durant vàries dècades s’ha distingit per la realització d’una notable tasca de dinamització del nostre poble. Hem tirat endavant un munt de projectes en els àmbits culturals, patrimonials, educatius i esportius. També hem fet una aportació política intensa i responsable en la nostra participació al Consell Assessor local, de la qual cal destacar la nostra contribució a la redacció de l’actual EMD. Som un grup ampli, heterogeni i molt motivat. La Fira al carrer de Campredó, un projecte sociocultural i econòmic de primer nivell, porta el nostre segell implícit. Com també el porta els projectes embellidors de l’important patrimoni templer. Som un grup amb inquietuds esportives, que ha ajudat a fomentar el futbol base, el bàsquet i les curses atlètiques, alhora que ens hem implicat altament en la formació educativa dels i de les nostres menuts/des.
No tenim el format de partit tradicional. No hi tenim res a veure. Nosaltres hem treballat intensament des del teixit associatiu. Hem volgut fer poble mitjançant l’organització de tota mena d’activitats i la creació de noves entitats. Mai no hem realitzat la típica oposició política que tants cops tendeix a destruir tot allò que es fa des del govern. Ben al contrari, hem difòs el nostre ideari amb ganes, capacitat de treball i organitzativa, i passió… per Campredó.
La nostra candidatura l’encapçala Damià Grau, treballador autònom, president de Soldevila i motor dels certàmens firals que porten regust a cinema, música i tecnologia. Un campredonenc de base, que aposta per un poble amb aspiracions i sense sucursalismes. Els i les companys/es de viatge som: Josep Esquerré (comptable), Olívia Curto (psicòloga), Roser Bel (secretària), Emigdi Subirats (professor i escriptor), Gerard March (secretari), Robert Tajada (mecànic) i Jordi Caballé (llicenciat en empresarials), el qual, a la vegada, és el nostre representant a la llista d’ERC al municipi de Tortosa.
Al nostre costat comptem amb un Grup de suport ben significatiu, format per campredonencs i campredonenques d’edat i formació ben diversa, que ens han donat la seua confiança per tirar endavant el nostre projecte de Campredó: un poble que s’encamini envers la seua plenitud: Ramon Favà, Carme Aubalat, David Bertomeu, Joana Mulet, Matilde Sol, Terebel Mulet, Joan Carles Balagué, Rosa Xorto, Rosa Anna Fatsini, Jaume Climent, Generosa Gauxachs, Marga Estorach, Rosa Balagué, Josep Tomàs Andreu, Roman Aixendri, Rudi Roiget.
El paper que ha exercit ERC ha estat molt important per Campredó, ja que la seua presència al govern de la Generalitat ha permès la dignificació de les torres medievals, la construcció del col•legi, la potenciació dels certàmens firals i l’aprovació de l’EMD.
Esperem que els nostres ideals siguin del vostre gust i us demanem el vostre suport.
Amb ERC, construïm un Campredó poble.

dimarts, 10 de maig del 2011

Pinzellades sobre el pressupost de l'EMD de Campredó

El pressupost de l'EMD de Campredó es basa en una fórmula de participació en els ingressos del Consistori Municipal, amb variables com el tant per cent de població, l'IBI, els impostos de vehicles, l'IAE, les taxes internes de l'EMD, etc. i amb un flux de fons, és a dir, la bestreta líquida en funció de transferencia corrent i de capital. En base al 2008 i en funció del treball generat per les subvencions, el pressupost 2011 estaria al voltant dels 500.000 €. Si hem de tenir en compte la data de traspàs de competències aquest nany 2011, tardarem en saber-lo. Per tenir una idea, el document de presentació de la memòria de l'EMD presentava un pressupost de 437.000 €. El pressupost aprovat el 21/04/11 parlava al voltant de 157.000 €.
Massa xifres diferents per una fòrmula financera.
Josep Esquerré

Campredó parc natural

http://campredoesquerra.blogspot.com/2011/05/campredo-parc-natural.html

El debat radiofònic entre els candidats a l'emd de Campredó

Davant dels micròfons de Ràdio Tortosa va tenir lloc el debat dels 3 candidats i la candidata a presidir l'EMD de Campredó: a ser alcalde/ssa. Els i les membres d'ERC voldríem fer cinc cèntims de com va anar, a partir de les explicacions que ens ha donat el nostre candidat, Damià Grau. Tots els i la candidats/a van detallar les seues propostes, òbviament. Va quedar ben palès que el nostre model de poble és totalment diferent al de l'actual governant. Primerament, mostrem uns tarannàs personals molt diferents. La nostra manera d'entendre la política premia: el treball en comú, no donar excessiva importància als càrrecs, escoltar les aportacions de tothom, fer partícips tots/es els i les membres en la tasca ciutadana, ser hiperactius socialment, no menysprear l'adversari polític, ser molt transparents en la gestió... Ens allunyem de qualsevol personalisme o actitud de superioritat o de menyspreu. ERC presenta un grup de treball molt actiu i dinàmic, molt capaç de tirar endavant tota mena d'activitats i de governar molt diferentment el nostre poble. A Campredó, durant els darrers trenta anys ens hem quedat molt enrera quant a equipaments. A més, quan es tira endavant una activitat mai no funciona sola. Un Telecentre o una biblioteca (Punt jove) necessiten total dinamització, cosa que sembla que es desconeix des del govern actual, malgrat la seua suposada experiència reivindicada a tord i a dret. Experiència o aventura, volen vendre alguns. Com deia no fa gaire de manera cibernètica un company del grup: l'aventura l'hem viscuda durant els darrers anys. L'aventura d'ERC porta a un poble actiu i culturalitzat, amb treball continu en molts àmbits: esportiu, educatiu, lúdic, cultural, social... Tot aquest actiu ens allunya completament de la forma de governar del candidat de CiU. La nostra és una aventura ja ben real, coneguda i eficaç, que ens està apropant persones de tots els aspectes ideològics, i aquest és el nostre primer gran triomf.
El principal motiu de discussió va venir a partir de les parcel·les de terreny del polígon industrial que, suposadament, s'han cedit (o s'han de cedir... no queda gens clar) a Campredó. Com sempre, tota gestió del consistori tortosí tarda anys i panys en realitzar-se, i aquesta en particular fa molt temps que hauria d'haver-se portat a terme. Al capítol d'actius de l'EMD, inclòs al document que vam signar en la seua aprovació i posterior posada en funcionament, en data del 27 de febrer de 2011, no consta cap cessió de parcel·les a la nova estructura política campredonenca. Cas que s'hagin cedit durant els següents mesos, l'obligació del governant actual hauria d'haver estat fer-ho públic al primer ple ordinari de l'EMD. No s'ha fet (¿por qué? que repeteix l'innombrable...). Llavors ens agafem el dret al dubte que siguin propietat de l'EMD campredonenca. Cas que ho siguin ja del consistori, caldria actuar en transparència i comunicar-ho a les demés formacions polítiques i, sobretot a la ciutadania. El consistori no és l'EMD. Tortosa és Tortosa i Campredó és Campredó, cal tenir-ho clar. Alguns/es ho tenim!!! A més, cal comprovar si aquests terrenys es poden usar per equipaments públics o per acció industrial, que no és el mateix i tothom qui ha tingut responsabilitat política ho hauria de saber.
Amb les tisorades pressupostàries made in Molt Honorable Artur Mas, encara dubtem més que es porti a terme la construcció dels equipaments necessaris i adients (arxiu històric de les Terres de l'Ebre, dispensari mèdic... se suposa que la llar d'infants...) en les esmentades parcel·les, cas que siguin de titulació campredonenca (que manca demostrar-ho...). És molt fàcil vendre fum en campanya electoral, però segons quines promeses no són creïbles, més encara davant dels anuncis tisorers del govern de la Generalitat.
També va haver-hi una discussió sobre el pont de Font de Quinto, que roman tancat des de fa mesos. Davant la crítica d'ERC, el candidat del partit governant va afirmar que no causa molèstia ciutadana perquè s'ha posat una via alternativa. Aquesta via no s'ha adequat i es troba en força mal estat, i la seua afirmació demostra que no escolta la ciutadania, perquè el tema del pont és llargament discutit a Campredó i amb certa crispació. És l'exemple més evident del fracàs estrepitós de la seua gestió quant a millora d'infraestructures, quant a dinamització social ha estat inexistent.
Pel que fa a altres propostes, els i la candidats/a van exposar el seu propi programa, que podeu consultar cibernèticament als blocs respectius d'ERC, PSC-PSOE i CiU (el PP campredonenc no té bloc).
Quant als socialistes, es reivindiquen com l'alternativa moderada, situant-se al mig d'autoritarisme i radicalisme. Si ve entenem què pretenen amb aquesta reivindicació, contestar-la ens és força senzill. Què vol dir això? Moderada quant a treball? Els hem vist molt poquet aquests darrers anys... la seua aportació política ha estat nula. Situant ERC en l'àmbit del radicalisme, situen en aquest àmbit l'organització de certàmens firals o de jornades templeres, la dinamització escolar i esportiva, els projectes culturals, el treball per aconseguir un bon finançament de l'EMD... Tot això ha vingut del costat d'ERC, no del seu. Serà qüestió que els suposadament radicals treballen, i els autoanomenats moderals dormen...

ERC-Campredó

dijous, 5 de maig del 2011

Vota les noves enquestes de Soldevila

Hem posat diverses enquestes per constatar l'opinió dels nostres lectors i les nostres lectores. Participa-hi

Visiteu el bloc de la fira al carrer de Campredó

http://fira.campredo.net/

dimecres, 4 de maig del 2011

dimarts, 3 de maig del 2011

Jornada Templera a Campredó

Diumenge 1 de maig es va celebrar la Jornada del Patrimoni Templer a Campredó. Tot una sèrie d’activitats que durant el matí va omplir de gent a la Torra i els seus voltants. La jornada va començar amb una visita guiada per part de Cinta Montañés i Emigdi Subirats, a continuació es van succeir una sèrie d’actes amb importància rellevant a la presentació dels Capgrossos que des de Soldevila dins del marc de la Fira estem creant. Amb Damià al davant explicant el motiu dels capgrossos i amb German Machí explicant el temes tècnics de com es realitzen es va explicar I mostrar com seran els capgrossos de Campredó dedicats als Templers. Robert Tajada es va encarregar d’explicar el sentit festiu que són els capgrossos i la integració necessària amb les famílies, colles d’amics del poble que han de tindre.

L’exposició del concurs de redacció realitzat a l’Escola Port Rodó i la seua entrega dels premis als guanyadors (Iris Balagué, Oriol Machí, Ricard Abella i Àngela March) va seguir amb una visita guiada a tots els xiquets dirigida per Oscar Cid, responsable dels plafons exposats a la Torre de Campredó.
Amb la presencia d’historiadors de les nostres terres ens vam desplaçar a la Casa del Prat per mostrar el Project de recuperació de les muralles de la Casa del Prat. Cinta Montañés i Emigdi Subirats es van encarregar d’explicar la situació actual de les muralles i amb la seua visita posterior els assistents van poder veure les pedres que resten i encara aguanten el que podria ser una fortificació de la Casa del Prat.
Tot això acompanyat d’una rostida organitzada per l’Associació de Joves i l’exposició de SOLDEVILA 22 any va contribuir a que l’assistència de gent fos elevada. Molta gent, molta participació i satisfets de la feina feta.

Nota de premsa depresentació de la candidatura d’ERC-Campredó


La candidatura d’ERC-Campredó l’encapçala en Damià Grau, un treballador autònom de 42 anys que regeix la seua pròpia empresa de materials de construcció al polígon Catalunya sud. L’acompanya un grup ampli i morivat que tenen com a segell identitari el camí envers la plenitud com a poble: Josep Esquerré (comptable), Roser Bel (secretària), Emigdi Subirats (professor), Gerard March (administratiu), Robert Tajada (mecànic) i Jordi Caballé (llicenciat en empresarials), que, a la vegada, és el representant campredonenc a la llista d’ERC al municipi amb el número 5. Tot persones vinculades molt estretament al teixit associatiu campredonenc i fomentadors d’activitats culturals-educatives-ludiques-esportives.
ERC compta amb un Grup de suport, amb una trentena de persones que, obertament, volen ajudar la nostra candidatura a presidir l’EMD, a gaudir de l’alcaldia de Campredó, com es diu popularment.
La nostra aposta passa per la potenciació dels certàmens firals, que ens han col·locat al mapa cultural-lúdic ebrenc i català. Enfortirem la marca Campredó templer, per la promoció patrimonial i turística. Volem canviar la concepció urbanística de Campredó, ja que l’actual model no ens ha permès crèixer. Cal tirar endavant nous equipaments com la llar d’infants o el dispensari mèdic, malgrat la conjuntura econòmica actual.
I cal anar consolidant la nova EMD, que ens obri un ventall de possibilitats. Nosaltres sempre vam denunciar el model pedania com a empobridor per als interessos col·lectius campredonencs.
Un poble amb identitat. Fem Fira. Fem cultura. Fem esport. Fem educació. Fem Festa Major, Fem treball juvenil. FEM POBLE.
Damià, alcalde de Campredó….

ERC-CAMPREDÓ

divendres, 29 d’abril del 2011

ERC-Campredó: propostes per una economia amb i per l'entorn

ERC-Campredó: propostes per una economia amb i per l'entorn


Des de Campredó s’ha de contribuir, en la mesura de les competències i capacitats de l’EMD, a la reducció dels impactes ambientals i de la contaminació, i a l’impuls de llocs de treball.

En un escenari com l’actual, on es fa palesa la urgència de donar resposta al repte del canvi climàtic, i en què el context de la crisi econòmica fa manifesta la insuficiència de recursos econòmics dels ens locals, resulta evident que no disposem de gaire marge de maniobra.

Volem obrir un nou paradigma en la gestió ambiental de Campredó: assolir un autofinançament amb la transformació de les problemàtiques ambientals en una oportunitat per generar beneficis socials, econòmics i de sostenibilitat.
Per això, s’ha de fomentar una nova cultura ambiental, en la qual donar a conèixer el territori, la producció d’energies renovables, l’eficiència energètica i la informació poden ser, en molts casos, una oportunitat d’implantar mesures sostenibles i que generin economia.
Campredó té un terme amb uns valors ecològics i naturals molt elevats. Es tracta de donar a conèixer aquests espais, a partir de fórmules que generin activitat al poble. És a dir, es pot desenvolupar un centre d’interpretació de la geologia i la mineria als Argilers de Campredó. Aquest centre podria oferir serveis d’educació ambiental i de guies, on es podrien portar els estudiants de Centres d’educació primària o secundària.
En relació al punt anterior, el mateix es podria fer als Ullals de Soldevila. Els Ullals són uns terrenys que es troben al mig de polígon Industrial del Baix Ebre i que, tot i la seva ubicació, alberguen una flora i una fauna molt interessant. De la mateixa manera, tenen una composició sedimentària especial. Tots aquests trets i molts més han de donar-se a conèixer. Una manera de fer-ho és a partir d’un guiatge amb educadors ambientals.
Aprofitant aquests lloc d’interès ecològic, geològic i lúdic es podrien desenvolupar unes rutes cicloturístiques per tot el terme, que donessin la possibilitat al ciclista de conèixer les característiques de les zones per on passa. El terme es podria dividir en 3 espais ben diferenciats pels seus valors paisatgístics: el riu, l’horta i les garrigues.
En termes energètics, ERC a Campredó ha de treballar per aconseguir que el 50% de l’electricitat que es consumeix a nivell municipal s’encamini en l’horitzó 2015 a provenir de fonts renovables. Per fer front a les despeses econòmiques i per augmentar la qualitat de vida i ambiental, s’ha d’apostar per un sistema energètic basat en energies renovables i amb eficiència energètica.
Després d’una acurada anàlisi de les instal·lacions d’enllumenat públic i de les dependències municipals, s’haurà de fer recerca de fons de finançament per cobrir les actuacions derivades. És a dir, trobar fórmules per assegurar el finançament de les inversions per a projectes innovadors d’estalvi i d’eficiència.
En aquest sentit, s’han de cercar subvencions d’administracions a nivell europeu, estatal i autonòmic o altres fórmules, com la entrada de capital privat per fer front a les actuacions derivades de les auditories energètiques.
Cedir el domini públic de les teulades municipals (ajuntament, caseta de la piscina, casal d’avis...) per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques de producció d’energia a canvi d’un cànon. Amb aquest model el municipi que vol impulsar la generació d’energia fotovoltaica no necessita fer cap inversió ni endeutar-se, fins i tot pot rebre un petit ingrés en concepte de cànon.
Informar i assessorar als empresaris dels dos polígons industrials per tal que implantin l’energia solar als sostres de les seves instal3lacions. Tant el polígon del Baix Ebre com el Catalunya Sud disposen de grans magatzems amb àmplies superfícies de sostre, que es podrien aprofitar per a producció d’energia, afavorint, d’aquesta manera, a la generació distribuïda i a l’autosuficiència energètica.
L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals Domèstiques i Industrials ha de ser una realitat per al municipi. Tot i que les indústries tenen els seus sistemes de depuració, el poble necessita d’una Estació Depuradora aigües avall, on es puguin tractar totes les aigües que ho necessitin.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Visiteu el web de la fira al carrer de Campredó

http://fira.campredo.net

La Fira al carrer de Campredó

Des del 30 de juny al 3 de juliol se celebrarà una nova edició de la Fira al carrer de Campredó. La música tradicional, els documentals i projeccions cinematogràfiques, l'activitat de les noves tecnologies, els balls tradicionals... tornaran a trobar el seu espai a Campredó. Aquests certàmens han aconseguit situar Campredó al mapa cultural i lúdic ebrenc i català. La fira de luthiers Mestràlia és única al Principat, amb només una altra a Mallorca quant al territori dels Països Catalans. Enguany comptarem amb les actuacions del grup de rock català, Xeics, de Rasquera (Ribera d'Ebre), un dels més populars de les nostres terres, i Los dos de Pàndols, amb l'espectacle La Taverna de can Cusco.

Estem també enllestint la programació del Curt-redó, que permet l'exhibició de documentals d'autors campredonencs, ebrencs i de la resta de la nació catalana. 350 persones cada nit presencien unes sessions cinematogràfiques amb gran acceptació ciutadana.

L'organització d'un curs de cuina solar encapçalarà les activitats de C@mpredo.net.

diumenge, 17 d’abril del 2011

ERC-Campredó, marca el pas, article de Damià Grau

ERC-Campredó, marca el pas

El poble de Campredó acaba d’estrenar l’Entitat municipal descentralitzada. Ha estat una tasca feixuga ja que des de la coalició que encapçala el govern municipal no es portava pressa en aprovar-la i menys en aplicar-la; mentre que des de la pedania es va mostrar, com ja ens tenen acostumats, una actitud de submissió absoluta al mandat tortosí. En canvi, ens hem de felicitar de la bona feina feta des del Departament de Governació de la Generalitat a Terres de l’Ebre, que van fer els deures com calia. Ara bé, des que som EMD no s’ha notat gens, atès que la feina de dinamització social del poble ha brillat per la seua total absència.

Per primer cop les eleccions municipals tenen un relleu significatiu a Campredó. Fins ara, amb el model pedania, els resultats electorals no eren respectats pels principals partits tortosins quan no els eren favorables. Campredó ha d’afrontar la nova etapa amb gran motivació i interès. Des d’ERC-Campredó comptem amb un bagatge important de treball a l’espatlla, que porta el segell del món templer, dels certàmens firals que ens han col·locat al mapa lúdic i cultural ebrenc i català, de la tasca ens els àmbits de l’ensenyament i de l’esport. Som qui més hem dinamitzat el nostre poble durant els darrers anys. Entenem Campredó, i l’entenem com a un poble amb les mateixes necessitats que altres poblacions amb un nombre semblant d’habitants. És a dir, volem que s’apliquin polítiques en tots els àmbits: turístic, industrial, cultural, patrimonial, juvenils, econòmic, educatiu, lúdic, esportiu, etc. Tot un canvi de model del que s’ha fet fins ara, on els interessos requeien exclusivament en arreglar uns clots i buscar vots cada quatre anys.

Campredó té greus dèficits quant a infraestructures, fruit d’una mala política aplicada durant tres dècades. Mai no ens podem sentir satisfets comprovant que s’ha fet una obra pública ben feta, ja que tot es queda a mitges. La impossibilitat de passar pel pont de Font de Quinto des de fa mesos és l’exemple de la realitat trista que ens acompanya: un fracàs estrepitós de la gestió de la pedania. El fet de ser pedania ens ha marcat i ens ha deixat endarrerits durant massa temps.

La nova EMD és només un camí envers la nostra plenitud per a poble. Un camí que hem de saber aprofitar per tal de superar tots aquests dèficits que ens han impedit afrontar el futur amb dignitat. Però l’EMD ha de ser regida per persones amb empenta i amb capacitat de govern, sense submissions. Persones que sàpiguen dinamitzar el poble i no caiguin en l’apatia, que és la paraula ideal per descriure el que està passant en l’actualitat quant a govern polític a Campredó.

No ens podem permetre un poble endormiscat. S’ha d’organitzar una festa major digna, amb imaginació i un programa variat, fent partícips sempre al teixit associatiu local, la qual cosa no s’ha aconseguit els darrers anys per nul·la capacitat de crear confiança. No es pot fer la tasca del controlador. S’ha de donar continuïtat als projectes firals, sense posar pals a les rodes, ja que han estat tot un èxit de participació amb un programa de qualitat. S’ha d’explotar la marca Campredó templer, com a senyal identificatiu campredonenc. I s’ha de canviar radicalment l’urbanisme local, per tal de construir un poble modern i amb ambicions, res a veure amb el que tenim avui dia.

Tot això està en mans del grup d’ERC-Campredó. Un conjunt humà molt motivat i ampli, que ha d’acabar amb anys de letargia que ens han deixat endarrerit com a poble i han perjudicat la nostra identitat col·lectiva. Campredó ha de despertar i molt, i ha d’exigir un canvi de rumb.

Sense cap sucursalisme envers Tortosa, amb una forta identitat campredonenca, que aposti per la indústria i l’agricultura, el turisme i la cultura, l’ensenyament i l’esport, el patrimoni i les obres públiques. Joves i més grans, units per un poble que té els mateixos interessos que qualsevol altre del Baix Ebre.

I és que ERC-Campredó, marca el pas.

Damià Grau i Arasa

Candidat d’ERC-Campredó a l’entitat municipal descentralitzada

divendres, 15 d’abril del 2011

Actualitzat el bloc de precampanya

http://www.campredoesquerra.blogspot.com/

dijous, 14 d’abril del 2011

Proclamació de la República catalana 14 abril 1931

Proclamació de la República catalana 14 abril 1931

Francesc Macià des del balcó de la Generalitat:

Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibérica.
D'acord amb el President de la República federal española senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastiá, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la propia vida.
Preguem que cada catalá, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci càrrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pátria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President,
Francesc Macià