Francesc Llop Marqués, campredonenc universal

Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970) ha estat el campredonenc més universal. Es dedicà tota la vida al foment de l'art, en diferents facetes com a pintor, enquadernador i restaurador. Va viure envoltat de grans artistes i literats, la qual cosa li va permetre mantenir un prestigi entre la intel.lectualitat catalana del seu temps, en qualitat de notable paisatgista i de retratista de Catalunya (La Roca del Vallès, Montblanc, Garraf, Sant Pere de Vilamajor, Premià de Dalt, etc). Des de xicotet ja demostrava sensibilitat per l'art, ell mateix confessà que solia empastifar les parets de casa amb ninots i feia figures de fang. Quan tenia quinze anys, la seua família es va traslladar a la ciutat de Barcelona, després que havia cursat els estudis primaris a l'Aldea. Els guiava la recerca d'unes millors condicions laborals, donada la precària situació en què es vivia al camp campredonenc, en un moment en què bona part de la població sofria la malaltia de les tercianes o quartanes, a causa principalment dels mals dregatges de les aigües. Al cap i casal es va fer soci de l'Ateneu Obrer Artístic, per a posteriorment endegar els seus estudis a Llotja, on va ser un deixeble avantatjat del professor Nicanor Vàzquez (excel·lent litògraf, paisatgista i dibuixant), que el va influenciar notablement en la carrera a seguir. La natura esdevindria la seua gran mestra, que superaria amb escreix la influència academicista. El 1901, va emprendre l'aventura mexicana, on començà a tractar temes que serien com una constant irrenunciable en la seua obra, la figura i el paisatge. A més de pintar, va col·laborar amb algunes prestigioses revistes de caire artístic i també amb la decoració d'unes quantes esglésies, alhora que va aprendre la laboriosa feina de restaurador, ofici que li va permetre guanyar-se la vida durant molts anys. Després d'una curta tornada als Països Catalans, va triar París com a font d'inspiració. Allí va contraure una bona amistat amb un altre prestigiós artista, l'Hermenegild Anglada i Camarasa, especialitzat en paisatgisme i folklore valencià i gitano. La prestigiosa tertúlia de "Els Quatre Gats", que reunia la flor i nata de la intel·lectualitat catalana, i l'Associació humorística "L'Arca de Noé", que aplegava una sèrie de personatges prou coneguts a la ciutat que portaven cognoms d'animal, de la qual n'era el degà quan li arribà l'hora del traspàs, varen marcar profundament la seva carrera, tal com ens explica l'escriptor i crític d'art Joan Basté, autor d'un acurat estudi que ha quedat recollit en un llibre de valor incalculable per a la cultura campredonenca: "El pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època". Es tracta d'una detallada monografia artística sobre la figura de l'artista campredonenc, el qual va formar-se en un període molt mogut quant a corrents artístics, així com decisiu per al cicle socio-polític de la nació catalana, tot i que en Francesc Llop es va mantenir bastant al marge dels diversos moviments pictòrics i dels plantejaments ideològics que varen combulsionar fortament les primeres dècades del segle XX. Va establir una fructífera amistat amb el prolífic dramaturg i pintor Santiago Rusiñol, el qual l'ajudà a obrir-se camí i consolidar-se professionalment. També l'uniren estrets llaços d'amistat amb el mestre escultòric ampostí, Innocenci Soriano Montagut, el qual s'encarregà d'organitzar l'emotiu homenatge celebrat a Tortosa l'any 1963, amb motiu del seu norantè aniversari. Durant la seua trajectòria artística, s'especialitzà en el conreu de la figura humana, del nu especialment, i el paisatge. El seu domini en aquest darrer camp, féu que el Reial Círcol Artístic li atorgui el 1921, una Medalla d'Or per la seva aportació al concurs de "Paisatges Catalans". Durant els anys 1920-30 va gaudir de nombrosíssimes exposicions, donat l'esperit artístic que es vivia a la capital catalana, principalment amb motiu de l'Exposició Universal celebrada l'any 1929, en la qual va aconseguir un Diploma de primera classe pel seu oli "El Llobregat". Va guanyar diverses medalles d'honor en els nombrosos concursos i exposicions de Belles Arts en què participà durant la seva dilatada vida artística, de les quals cal destacar el seu oli "Plaça de Palau", guanyador d'un Diploma en la famosa exposició "Barcelona vista pels seus artistes". Cal fer també esment del seu pas fugicer per diversos indrets com el Círcol Artístic, i les repúbliques artístiques com "El Paular" i "Rascafría", on va arribar quan tenia quaranta cinc anys, com a viva mostra del seu intensíssim bagatge cultural. El Museu d'Art Modern de Barcelona va adquirir dos dels seus quadres més emblemàtics "Fred a Farena" i "Les Albes", mentre que la resta de la seva extensa obra està escampada en nombroses col·leccions d'arreu de Catalunya. Va fer diverses visites a les nostres terres, durant les quals també va rebre diversos homenatges per part del Cercle Artístic de Tortosa, el qual va adquirir unes quantes obres seves. A Campredó també s'han realitzat dues exposicions durant els anys 1988, 1995 i 2008, així com una altra va servir com a nucli central de la celebració de la Diada de Campredó, que tingué lloc en l'imponent marc renaixentista dels Reials Col.legis de Tortosa, el setembre del 2000.