Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

diumenge, 28 de febrer de 2010

Xerta i la nació catalana decideixen

Avui tornarà a ser una jornada històrica per a la nació catalana, aquest tros de terra que s'allarga des de les Corberes fins al Segura i que creua el mar "amb la barca del temps, amb el vent de llevant fins a l'Alguer". Novament tres-cents mil catalans i de catalanes estan cridats a les urnes per manifestar si estan d'acord en la llibertat nacional de la nostra terra. Lliurement tenen la possibilitat de manifestar allò que pensen, malgrat els entrebancs antidemocràtics de l'Espanya de sempre, malgrat el seu menyspreu pel nostre dret d'autodeterminació, malgrat la ridiculització constant que fan de les aspiracions nacionals de la nostra gent, malgrat el nul reconeixement per la nostra llengua i cultura, malgrat l'espoli econòmic a què estem sotmesos...
Cal felicitar de tot cor tots i totes les persones que han aconseguit tirar endavant el referèndum d'avui a centenars de municipis d'arreu de la nostra geografia. Ha estat una feina immensa, pròpia de la motivació i de l'estima al país, a la nostra cultura, a la nostra llengua, a la nostra gent. Un dia per al record, que serà com una llavor més per tal d'enfortir el moviment d'alliberament nacional.
A les Terres de l'Ebre, Xerta serà el primer municipi en tirar endavant el referèndum. Els xertolins i les xertolines estan d'enhorabona. Darrera d'ells vindran en el proper torn de consultes, en la històrica data del 25 d'abril (quan el mal ve d'Almansa, a tothom alcansa), Alcanar i Ulldecona, i esperem que alguna població més. La fidelitat dels ebrencs i de les ebrenques a la pàtria catalana és absolutament necessària. Som el territori amb més alt nivell de catalanoparlants, la qual cosa cal tenir en compte a causa dels problemes lingüístics que malauradament afecten moltes zones del país. El vot nacionalista s'ha multiplicat a les nostres terres durant els darrers anys. Som terra cruïlla dels Països Catalans, i s'ha d'aprofitar el nostre potencial per tal de vertebrar la pàtria catalana, de dalt a baix, des de la porta de Salses a la de Guardamar de Segura.
Com a escriptor, tal com vaig fer l'altre cop que va haver consultes al mes de desembre, m'agrada recordar aquells escriptors nostrats que van lluitar per la llengua i que van viure tota la seua vida amb l'anhel català en un dels períodes més foscos de la nostra història. Tinc passió per la literatura catalana i vull que quedi reflectida tothora. Tinc el goig de recordar en l'apunt d'avui autors de l'exili, patriotes grans, que varen donar grans mostres de fidelitat al país i d'anhel independentista com: Avel·lí Artís Gener Tísner, Pere Calders, Josep Carner, Joan Oliver Pere Quart, Mercè Rodoreda, Artur Bladé i Desumvila, Joan Cid i Mulet, i tants i tantes d'altres. També aquells que sofriren l'exili interior, com el gran Manuel de Pedrolo, i d'altres que encara estan entre nosaltres com la Montserrat Abelló, poeta de Tarragona, premi d'honor de les lletres catalanes, que encara dóna grans mostres de no voler agenollar-se davant de tots aquells que voldrien recloure el català. Finalment, uns mots d'en Bladé (Benissanet 1907-Barcelona 1985), un dels grans cronistes de la nostra literatura, una de les graus veus ebrenques, que serveixen per donar gràcies a tots aquells i aquelles que fan que el somni de la nostra independència sigui vigent dia a dia:
Lluitar fins on sigui possible perquè la nostra llengua no es perdi, sempre amb l'esperança d'aconseguir a la curta o a la llarga una confederació dels Països Catalans amb la denominació de Catalunya lliure. Renunciar a la lluita equival a donar-se per vençut per endavant, una actitud indigna d'un poble que ha lluitat sempre per la seva llibertat i per tant un veritable escarni per als nostres avantpassats, un crim de lesa pàtria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada