Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dimecres, 31 de desembre del 2008

El procés de dignificació del patrimoni templer de Campredó (2)

A instàncies del rector Víctor Cardona es va constituir el 2006 el Grup de recerca històrica, que ha aconseguit revitalitzar tot el moviment de reivindicació del nostre patrimoni templer. S'han realitzat nombroses activitats de gran importància. S'han celebrat històriques conferències amb la participació de grans especialistes en el món templer a Catalunya: el Dr. Joan Fuguet, el Dr. Antoni Virgili, el Dr. Laureà Pagarolas i l'arquitecte Salvador Tarragó. Aquestes xerrades varen tenir un gran ressò i seran recordades per la seua qualitat, per l'anàlisi acurat que va fer-se dels monuments i del moment històric de l'Orde del Temple, i per la reivindicació que des del món acadèmic es feia de la restauració d'aquestes construccions templeres. S'han organitzat igualment visites a populars a aquets monuments. S'han elaborat uns plafons informatius sobre el patrimoni, les restes arqueològiques (tombes antropomorfes, sitges, ceràmica, etc.) i el terme. S'ha obert el bloc Campredó templer, www.campredotempler.blogspot.com, per tal de continuar difonent el nostre patrimoni i crear debat al seu entorn.Des de la parròquia Sant Joan Baptista es van editar els Goigs de la Mare de Déu de Solicrú, molt antics i històrics, amb la incorporació d'una petita anàlisi històrica. Aquesta ermita és un altre element patrimonial de notable interès.Des de Soldevila vàrem tornar a endegar la campanya reivindicativa, aquest cop amb contactes directes amb la delegació de cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, al director del qual vam informar-lo degudament de la potencialitat dels edificis, del sentiment ciutadà i de la urgència que el procés de restauració no s'endarrerís més. La bona predisposició de l'esmentada Delegació de cultura i la bona sintonia amb el govern municipal va facilitar que s'aprovés la partida econòmica des de la Conselleria de cultura del govern català per tirar endavant les obres de restauració, que varen començar al gener de 2008. Al març d'aquest mateix any, Soldevila vàrem organitzar un acte informatiu sobre la iniciació del procés de restauració, i comptàrem amb una nova conferència de l'arqueòloga ampostina Cinta Montañés i amb la participació de l'arquitecte de les obres Carles Brull i del delegat de cultura Xavier Vega. Durant aquests darrers mesos, les visites als monuments templers s'han multiplicat, ja que l'interès de la ciutadania campredonenca ha estat molt gran. L'alcalde de Campredó, Joan Sanahuja, ha realitzat visites setmanals a les obres per tal d'observar de primera mà el seu desenvolupament i, sobretot, escoltar la veu dels tècnics. A l'agost de 2008, va inaugurar-se al temple parroquial la històrica exposició Domus Templi (la casa del temple), que va organitzar el regidor de turisme Ricard Forés, per commemorar el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, el qual va tenir una estreta relació amb el poder de l'Orde del Temple. Va ser un esdeveniment històric per a Campredó, per la importància de l'exposició i per la incorporació del nostre poble al llegat que potencia la marca la Casa del temple. Al novembre del 2008, les obres de la torre de Font de Quinto varen ser visitades pel Conseller de cultura de la Generalitat, Joan Manel Tresserras, el qual va poder comprovar la bellesa de l'edifici emblema de Campredó, i al qual vàrem poder traslladar totes les nostres inquietuds futures envers aquests edificis patrimonials.

dimarts, 30 de desembre del 2008

EL PROCÉS DE DIGNIFICACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE CAMPREDÓ (1)

Al gener de 1905, el setmanari catalanista i republicà "El Faro", d'Amposta, publicava un article per enlairar la torre de la Carrova que incloïa unes frases colpidores sobre la torre de Font de Quinto: "Devant per devant n'hi há un'altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s'hi fa rés pera evitarlo" (hem conservat la grafia original). Ha hagut de passar més d'un segle per tal que es fes "alguna cosa" per evitar la degradació dels monuments templers campredonencs que aquest article de principis del segle XX denunciava. I aquesta "alguna cosa" ha estat un projecte de restauració acurat que ha tirat endavant el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha comptat amb el suport del govern municipal, amb uns tècnics que han realitzat una feina extraordinària, i amb uns constructors i els seus ajudants que s'han esmerat moltíssim en l'obra que portaven a terme.La reivindicació del nostre patrimoni templer ha estat una causa col·lectiva de la ciutadania campredonenca. En pocs temes podríem trobar tanta unanimitat ni tants sentiments compartits. La torre de Font de Quinto ha estat històricament lloc d'aplec ciutadà en jornades com el dijous "jarder" o el divendres sant (dia de les farigoles popularment parlant). Realment emociona sentir les converses al voltant de la torre, on tothom explica les seues vivències i es mostra orgullós d'aquell indret que sentim col·lectivament tan nostre. Molts i moltes ciutadans/es no deixen d'expressar la seua emoció en veure gairebé conclosa l'anhelada restauració.A finals dels anys 1980, des de la revista Soldevila vàrem endegar una campanya de reivindicació del nostre patrimoni templer. Era un moment en què personalment treballava al departament d'arqueologia de la Generalitat, era estudiant d'història a la UNED, i em vaig envoltar de persones que compartien aquesta passió pel nostre patrimoni, entre els quals Pere Izquierdo (anterior director del museu arqueològic de Catalunya), l'arqueòloga Cinta Montañés, l'historiador Hilari Muñoz, i la Dra. Margarida Genera. A Soldevila, vàrem publicar dossiers que demostraven la importància històrica dels nostres monuments, en un moment en què va descobrir-se la làpida funerària romana Júlia Nymphidia al nostre terme, la primera fora del nucli habitat de Tortosa. El 1993, el Grup Local de Pessebristes també va realitzar una notòria tasca de dignificació del patrimoni amb l'elaboració dels primers pessebres monumentals dedicats a aquestes construccions templeres, i amb l'edició d'uns llibrets informatius molt didàctics a partir de 1997. També durant aquests anys des del govern de la pedania, amb l'alcalde Joan Sanahuja, es van endegar els contactes amb l'antiga propietària dels terrenys de les torres, que habitava a l'Aragó, per tal d'adquirir els edificis i els terrenys circumdants. Els tràmits van ser costosos i no va ser fins al 2000 que els edificis templers van passar a ser propietat municipal, amb el mandat a Campredó d'Eduard Gas. Novament des de Soldevila, vàrem realitzar una intensa activitat reivindicativa amb la presentació de nombrosos dossiers al Consell Assessor de Campredó que demanaven un procés de restauració per evitar que continués la degradació. No vàrem comptar amb la col·laboració municipal, malauradament. Vàrem instaurar la diada del patrimoni l'1 de Maig, a la qual li vàrem donar continuïtat durant uns anys. També va publicar-se el llibre "Campredó orígens i actualitat", en el qual hi ha diversos capítols dedicats al patrimoni templer local, que porten les signatures d'historiadors com Joan Vianney Arbeloa o Josep Eixarch, i de la professora Neus Arasa. El 2001 la família Garcia-Ballester, propietària de la finca del Mas de la Missa, va restaurar l'ermita de Solicrú. Malgrat ser de propietat privada, s'hi pot accedir lliurement, i ajuda a configurar un conjunt arquitectònic de primer ordre amb les altres dos torres.

dilluns, 29 de desembre del 2008

EMD Campredó, s'estan fent els deures?

Hi ha tot un seguit de pobles arreu de Catalunya que han demanat la seua constitució com a Entitat Municipal Descentralitzada, entre els quals es troba Campredó (Baix Ebre). Com ja hem dit en reiterades ocasions, a Campredó se'ns va negar per decret el dret a ser municipi després de 14 anys de procés de segregació (cosa d'influències i endolls dels partits polítics poderosos). Des de fa més d'un any, hem endegat amb il·lusió un altre procés per gaudir d'una mica més de descentralització municipal que el que tenim en el nostre estatus actual com a pedania del municipi de Tortosa. Malauradament, aquest procés no sembla portar el ritme que seria convenient per poder tenir l'aprovació necessària del Departament de Governació de la Generalitat durant aquesta legislatura. Des del Grup de suport a ERC voldríem expressar el nostre neguit ja que ens sembla que les persones responsables del govern municipal haurien de posar més interès en fer avançar el procés administratiu de constitució de l'EMD. Es van reunir a principis del mes de novembre tots els membres de la Comissió constituent de l'EMD, després de mesos sense haver-se vist les cares, la qual cosa no creiem que sigui comprensible ni un bon exemple precisament. Durant la reunió no es va aportar gaire cosa nova, així com no hem tingut notícies posteriors que ens faci veure que s'ha canviat el pas de tortuga que s'està portant en l'actualitat. D'altres poblacions com la Serra d'Almos, pertanyent al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre), estan fent els deures com els millors aplicats de la classe. Estan molt ben assessorats per d'altres EMDs catalanes ja constituïdes i porten el pas que cal per anar avançant adequadament. Ben al contrari del camí que encapçala el govern tortosí. Encara queda molta legislatura, però no ens podem permetre el luxe de continuar estancats com en els darrers mesos. No voldríem escoltar excuses de darrera hora si no s'ha arribat a temps per a l'aprovació, ni veure com es tiren els plats al cap els dirigents de les diverses institucions: si ha estat culpa del govern municipal, dirien uns; no que ha estat de la Generalitat, els altres. Senzillament, ara, a hores d'ara, el procés està força en via morta, la qual cosa no és positiva ni ens ajuda a veure el camí envers una solució definitiva. Tampoc no ajuda el fet que increïblement des de l'oposició, el PSOE, encara no s'hagi definit quant al terme de Campredó, l'històric... No entenem en què s'han de definir...Realment, no ens podem sentir gens satisfets de com s'han portat les coses fins ara. Volíem fer pública aquesta queixa pel neguit que ens suposa l'estat actual de les coses, i demanaríem a l'alcalde tortosí Ferran Bel que definitivament s'ho prengués seriosament i accelerés els tràmits. En cas contrari, ell mateix haurà forçat un fracàs col·lectiu, del qual en sortirem perjudicats i perjudicades els campredonencs i les campredonenques.

diumenge, 28 de desembre del 2008

Un projecte polític i social per a Campredó

Amb aquest post voldríem saludar tots els/les campredonencs/ques, i tots/es els i les visitants. Endeguem aquest bloc perquè creiem fermament en les noves tecnologies com a mitjà de difusió del nostre ideari, i per contribuir a la important tasca blocaire del nostre poble, la quarta població quant a nombre de blocs de les Terres de l'Ebre, només superada per viles veïnes molt més grans com Tortosa, Amposta o Flix.

Voldríem reivindicar el model de poble pel qual estem treballant des del Grup de Suport a ERC de Campredó, ja que ens trobem en un moment excel·lent d'activitat gràcies a la nostra motivació envers la transformació de Campredó. Ens felicitem que durant els darrers anys s'han aconseguit solucionar dos greus mancances estructurals: la construcció d'uns nous col·legis públics (les antigues instal·lacions no eren dignes d'un sistema educatiu modern) i la restauració dels edificis templers medievals que estaven en situació completament ruïnosa. El republicà Xavier Vega ha estat justament al capdavant en el moment d'endegar aquests projectes imprescindibles per al progrés col·lectiu, primer en el departament d'educació de la Generalitat i després en el de cultura. Aquestes dos importants apostes inversores per ensenyament i patrimoni han marcat un veritable punt d'inflexió que ens fan veure el futur amb un xic més d'optimisme. Fa molts d'anys que estem contribuint activament en el revifament social de Campredó amb l'organització de tota mena d'activitats relacionades amb l'àmbit de la cultura, l'educació, l'oci i les noves tecnologies. Creiem imprescindible la dinamització social, cosa que demostrem amb la nostra alta implicació en bona part del teixit associatiu local. Un fet molt positiu és que hem aconseguit bastir la complicitat de moltes persones pertanyents a associacions diverses que ens permeten tirar endavant actes culturals notoris i d'altres de caire més popular. Tenim ben present el projecte de desdoblament de la N-340 del Ministerio de Fomento que preveu dividir els nuclis urbans de Campredó i Font de Quinto/Raval del Pom, la qual cosa ens sembla totalment inadmissible ja que convertiria el nostre terme en dos veritables clots marginals. Evitar la construcció d'aquesta infraestructura que proposa el govern estatal del PSOE ha de ser la nostra lluita prioritària, ja que afecta directament al nostre futur col·lectiu.

D'altra banda, si esdevenim Entitat Municipal Descentralitzada podrem gaudir de joc polític per primera vegada en la història. Que quedi clar que no és allò a què nosaltres aspiràvem: esdevenir municipi, lluita a la qual hem dedicat molts esforços durant els darrers 18 anys i que els poders polítics han impedit. Malauradament, els tràmits envers la constitució de l'EMD s'han endarrerit moltíssim. Nosaltres ja vàrem fer públic el nostre neguit perquè no ens satisfà com ha portat el govern municipal tortosí tot l'afer EMD fins al dia d'avui. Uns tràmits que ens han de portar a la celebració d'un referèndum popular per a l'acceptació d'aquest nou règim de relació amb el municipi (una mena d'estatut municipal).

La nostra aposta com a grup també passa per la recuperació de la Fira que va celebrar-se durant dos anys i que malauradament va desaparèixer l'any passat. Prompte informarem de la nostra proposta per al 2009 al respecte, per a la qual també necessitarem la col·laboració del teixit associatiu campredonenc.

Tres eixos ben determinats marquen la nostra línia de treball actual: promoure el patrimoni medieval mitjançant un projecte de museïtzació, fer crèixer la implicació dels joves en la vida social local, i apostar per la dinamització de la vida escolar. Aquestes no són paraules buides, típiques de l'habitual propaganda partidista, sinó el veritable resum del nostre treball diari amb projectes que ja tenim en marxa.

La cohesió i consolidació del Grup de Suport d'ERC a Campredó és molt important per als nombrosos projectes que portem entre mans. Si aconseguim eixamplar-lo el podem convertir en la veritable plataforma de futur per a Campredó. Tenim un projecte polític, social i cultural de primer ordre, que pot transformar Campredó si comptem amb poder polític per realitzar-ho. Us convidem a tots i a totes a construir Campredó al nostre costat. I és que parafrejant l'estimat Oleguer Presas: tots plegats continuarem caminant cap a Ítaka!

Campredonencs i campredonenques, endavant les atxes!!!