Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dissabte, 26 de setembre del 2009

MOCIÓ D'ERC EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR I DE LA CONSULTA POPULAR PER A LA INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT


Aquesta és la moció que ha presentat el grup municipal d'ERC a l'ajuntament de Tortosa per demanar el dret de poder votar per la independència dels Països Catalans:

La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans. En un moment com el present té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà encara, el compromís actiu i la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als catalans i les catalanes. És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.

Atès tots aquests elements exposats anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Tortosa, acorda el següent:1. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989.

2. Felicitar la iniciativa de la consulta per la independència d’Arenys de Munt com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.

3. Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, a aquells ajuntaments dels Països Catalans que es plantegin donar suport a la realització de consultes similars en els seus municipis

4. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.

5. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Enllestida l'EMD de Campredó

Ahir dimarts va celebrar-se al consistori tortosí la reunió de la Comissió mixta que havia d'aprovar definitivament el projecte de constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Va ser una reunió ràpida i senzilla, durant la qual va plantejar-se portar l'acord al ple municipal de Tortosa cap a final de mes. També s'ha de fixar data per a la consulta ciutadana, en què els campredonencs i les campredonenques es manifestin sobre l'acord. Es va parlar del 25 d'octubre o del 8 de novembre, com a dates possibles, tot i que resta a l'aire encara. També es farà una sessió explicativa a Campredo per part del Consell Assessor just una setmana abans de l'esmentada consulta.
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va agrair l'esforç d'aquests mesos per arribar a un consens, i va reconèixer que hi havia hagut un endarreriment important quant a la tramitació, de la qual cosa ens n'hem queixat des d'ERC reiteradament. Només ens queda agrair de tot cor la feina realitzada durant aquests mesos al nostre representant, Josep Esquerré, que s'ho ha currat d'allò més.

dissabte, 19 de setembre del 2009

ERC i l'acord per l'emd de Campredó

Dimarts 22 de setembre es tornarà a reunir la comissió mixta per la constitució de l'EMD de Campredó. Ja s'ha arribat a un acord definitiu entre els membres del consell assessor local i els representants dels diferents partits que formen el consistori tortosí. El proper pas és portar-lo al ple municipal de Tortosa a finals de setembre per tal que pugui ser aprovat, així com posar data de celebració d'un referèndum no vinculant al poble perquè la ciutadania pugui valorar aquest nou estatus de relació amb el municipi que proposem. Tot fa pensar que aquest referèndum, convocat des d'un ajuntament, no comptarà també amb la prohibició visceral del govern de l'estat, amb advocat falangista inclòs!!! Tot i que amb aquesta gent tan obstructiva mai se sap!!!
Des de la secció local d'ERC de Campredó ens sentim molt satisfets d'haver participat activament en el procés de negociació, durant el qual hem realitzat nombroses propostes i hem estat tothora al centre del debat, com a prova que ens trobem en un excel·lent moment organitzatiu, de motivació i de treball. Nosaltres ens hem pres molt seriosament aquest procés, i podem afirmar que hem aconseguit influir en alguns aspectes que consideràvem crucials, dels quals passarem a fer-ne cinc cèntims de manera esquemàtica i explicarem al poble detalladament quan s'escaigui.
Quant al tema del finançament de l'emd, que és òbviament allò que més sembla interessar la ciutadania campredonenca i tortosina, es tractava com sempre d'aconseguir un acord que satisfés les dos parts. La nostra proposta va ser que Campredó pogués rebre el 3'2% de l'IAE que es recapta al municipi, ja que en el nostre terme està instal·lat el recinte industrial més important de les comarques centrals dels Països Catalans, la qual cosa va ser finalment acceptada.
Pel que respecta al terme de la futura emd, no s'havia d'entrar en una discussió estèril: els polígons industrials formen part del territori de la futura emd campredonenca. Ens semblava francament fora de lloc i inadmissible la posició del grup municipal del PSOE, que proposava una permuta de terrenys en la qual, òbviament, sortíem greument perjudicats amb la mutilació del nostre terme històric. Malauradament, molts/es campredonencs/ques estem convençuts que les traves polítiques i administratives envers la nostra constitució com a municipi durant el procés de segregació 1990-2004 van ser per la situació al terme del polígon industrial Baix Ebre. No ens és fàcil d'entendre la raó per la qual a les institucions grans els costa tant acceptar el desenvolupament de les menudes. La relació Campredó-Tortosa té molts paral·lelismes amb la relació Catalunya-Espanya. De fet, una entitat municipal descentralitzada no deixa de ser un estatut municipal, una relació nova amb el municipi. Ja sabem com l'han jugada amb l'estatut de Catalunya! Amb l'emd de Campredó hem intentat que no fos així, si ens hem sortit o no ho veurem a l'hora d'aplicar-la.
Nosaltres apostarem pel sí a l'emd en el referèndum que s'ha de celebrar al novembre, probablement. Sabem que molts dels nostres seguidors i col·laboradors no són excessivament partidaris de l'emd, perquè tenen temor que sigui una renúncia a poder esdevenir municipi en un futur. No som el tipus de gent que renunciï als seus ideals de sempre, irrenunciables. Creiem que l'emd és una solució momentània, que ens ha de permetre deixar de ser una simple pedania i ens encamina a reestructurar-nos en relació amb el municipi. Ho direm amb veu alta tants cops com sigui necessari, perquè mai no ens amaguem de res. Els membres d'ERC de Campredó vàrem lluitar moltíssim quan calia per aconseguir el nostre municipi, que només traves polítiques força antidemocràtiques varen impedir. Com a exemple il·lustrador, hem pogut veure i celebrar com l'EMD de La Canonja passarà a ser el municipi més jove de Catalunya, gràcies a l'actitud democràtica del consistori tarragoní que ho ha acceptat. Amb Tortosa durant el procés no vàrem poder experimentar aquest tarannà democràtic.
Com ja hem denunciat en reiterades ocasions, no estem gens satisgets amb el fet que els tràmits per arribar a l'acord de l'emd hagin estat excessivament llargs, i no entenem la raó per la qual ha estat així ja que comptem amb el suport explícit del conseller de governació, l'independentista Jordi Ausàs, que ens havia demanat que s'accelerés per poder aprovar-se durant aquesta legislatura. D'altra banda, agraïm molt sincerament les aportacions del grup d'ICV i l'interès dels membres del consell assessor de Campredó.
Des d'ERC de Campredó continuarem amb el nostre treball en els àmbits cultural, esportiu, educatiu, juvenil, festiu, firal, etc., que està aportant molt dinamisme social al poble i, òbviament, protagonisme a la nostra formació. Convidem tots/es els i les campredonencs/ques a incorporar-se al nostre projecte. Els i les necessitem per tirar endavant tota l'amalgama d'activitats que tenim en ment. Amb L'EMD tenim una oportunitat que no hem de desaprofitar. I tornem a dir-ho sense embuts, ser municipi algun dia és l'objectiu dels nostres militants i de bona part de la ciutadania campredonenca.

dijous, 17 de setembre del 2009

Informació periodística sobre l'emd de Campredó

Tortosa es compromet a convocar els referèndums de les EMD de Bítem i Campredó aquesta tardor

Els pobles de Campredó i Bítem són més a prop de convertir-se en entitats municipals descentralitzades (EMD). Però abans de convocar els referèndums que han de ratificar l'acord i d'enviar la proposta a la Generalitat, avui s'han de reunir les comissions mixtes de Jesús i de Bítem, i la setmana que ve, la de Campredó. En el cas de l'EMD de Jesús, la comissió es reuneix per donar llum verd a la fórmula de finançament que s'ha dissenyat per a totes les EMD. "És una bona proposta per a les EMD i per a l'Ajuntament. Quan les coses vagin bé aniran bé per a tothom i quan ens toqui estrényer-nos el cinturó, tots en serem corresponsables", ha assegurat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui s'ha mostrat convençut que d'aquesta manera es podran resoldre "definitivament l'encaix dels pobles amb el municipi d'una manera profitosa, tal com ho ha estat Jesús".
En aquest sentit, una vegada aprovats definitivament els convenis, en els propers dies es farà el mateix a les corresponents comissions informatives de l'Ajuntament. A finals de setembre s'ha previst la celebració d'un ple extraordinari per renovar el conveni de Jesús i aprovar els de Bítem i Campredó. Simultàniament a l'exposició pública dels convenis, l'Ajuntament iniciarà el procés de consulta popular als dos pobles, que segons el govern de Tortosa podria celebrar-se a finals del mes d'octubre o en els primers dies de novembre. L'alcalde de Tortosa ha volgut precisar que tot i que aquests referèndums no són vinculants, el compromís del govern "és que ho siguin, i que Bítem i Campredó siguin EMD si els seus ciutadans ho volen".
Superats tots aquests tràmits, l'Ajuntament de Tortosa trametrà els dos expedients a la Generalitat perquè els resolgui, tot i que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va advertir que primer es tramitarà la creació de l'EMD de Campredó, i més endavant la de Bítem. L'alcalde ha reconegut que el govern català té pendents de resoldre vora un centenar de peticions de constitució d'EMD, però que molt poques tenen l'entitat i la població de les Bítem i Campredó.

Del blog La Marfanta

dimarts, 15 de setembre del 2009

La marxa independentista de Tortosa

La Comissió 11 de setembre de les Terres de l'Ebre ha aconseguit aplegar grups diversos de les comarques centrals dels Països Catalans, que comparteixen l'estima a la terra i l'anhel de ser un poble lliure. Per segon any consecutiu els carrers del nucli antic de Tortosa van ser creuats per uns centenars de torxes i un bon nombre de senyeres estelades. Celebrem que la marxa per la independència dels Països Catalans compti amb molts participants ebrencs que volen expressar els seus ideals en un acte festiu-reivindicatiu en memòria d'uns fatídics fets històrics per al país. Enguany qualsevol acte al voltant de la diada nacional ha estat molt marcat per la prohibició de la consulta popular per la independència de Catalunya que s'ha organitzat a Arenys de Munt (Maresme). L'advocacia de l'estat l'ha volguda impugnar i ha actuat com a censora, i per a vergonya de tots la defensa de la seua causa ha estat realitzada per un destacat falangista. Els governants de l'estat s'estan comportant de manera totalitària quan pretenen impedir qualsevol possibilitat que els catalans i les catalanes puguin opinar sobre el seu futur, encara que la consulta no sigui vinculant. Quant a les Terres de l'Ebre, les notícies sobre la nova retallada de l'estatut per part del Tribunal constitucional han causat neguit ja que sembla que la futura organització en vegueries pot estar en perill. Desgraciadament tot el procés que ha acompanyat l'aprovació de l'estatut ha suposat un fracàs estrepitós per a l'autogovern i per al poble català. Cas que Espanya prohibeixi les vegueries, seria una nova hipoteca per als ebrencs i les ebrenques. Sembla que d'Espanya no podem esperar res més que no siguin traves i prohibicions.Celebrem, però, que al territori hi hagi unitat d'acció de les associacions sobiranistes i alternatives. Des d'associacions que lluiten per preservar el medi ambient a d'altres com Soldevila que tenim un caràcter cultural amb l'anhel de consolidar un projecte de poble per a Campredó. Cal continuar per aquest camí, amb nombrosos fronts de lluita que ens permetin continuar treballant per una societat més justa i per una nació catalana sobirana. No tot ha de romandre en mans dels partits polítics, i molt menys encara dels tradicionals, molts dels quals han deixat de tenir qualsevol mena d'ideologia i s'han convertit en eines de poder exclusivament. La societat civil ha de tenir veu i ha de tenir força organitzativa, justament allò que tant molesta el govern del PSOE.De moment felicitem-nos per la marxa per la independència que tindrà continuïtat a Tortosa.

dissabte, 12 de setembre del 2009

Acte d'ERC a Tortosa

L'Assemblea local d'ERC de Tortosa va organitzar per tercer any consecutiu un acte reivindicatiu durant la diada nacional de l'11 de setembre. Sortosament podem parlar ja de la consolidació d'aquest acte independentista per la bona assistència de públic i el bon clima que s'hi viu. Hem de remarcar que va ser molt emotiu veure l'estelada gegant que penjava al mig mateix de la plaça Alfons XII, un dels llocs emblemàtics de la ciutat de Tortosa.
Enguany van acompanyar-nos els membres del Ball dels tornejants, provinents d'Alcúdia a la Vall d'Albaida. Els músics del grup van entonar l'himne nacional, Els Segadors, i l'himne oficiós del País Valencià, La Muixaranga, molt emotiu i reivindicatiu a la vegada.
Actes d'aquesta mena serveixen molt especialment per carregar piles. i per consolidar ERC com a força emergent a la ciutat i al municipi, on hi ha un important nucli de militants i bona predisposició al treball.
ERC també es complau de la celebració de la Marxa de torxes per la independència que organitza la Comissió 11 de setembre, que aplega nombrosos col·lectius alternatius i independentistes de la comarca (Maulets, Casal Panxampla, Camí de Sirga, Casal Aixumara, etc.), entre les quals igualment Soldevila, i que està resultant tot un èxit de participació. Alguna cosa significativa està canviant a la ciutat ja que es poden organitzar amb èxit dos actes independentistes en qüestió d'unes hores.

divendres, 11 de setembre del 2009

Som una nació, volem estat propi


MANIFEST DE LA CONVOCATÒRIA: "ARA MÉS QUE MAI: SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI"


L'Onze de Setembre de 2009 el poble català commemora, un any més, la pèrdua de les seves llibertats nacionals com a conseqüència de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. Un fet tràgic, esdevingut ja fa quasi tres-cents anys, que ha marcat i que continua marcant els destins d'un poble com el nostre, amb mil anys d'història. Una derrota que és l'origen de l'actual situació de dependència política respecte d'un Estat, l'espanyol, que encara, ara, veu tot progrés nacional, econòmic, cultural o social dels Països Catalans com una amenaça per a la seva pròpia supervivència.Per això, avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix trepitjant les nostres institucions, dictant, arbitràriament, fins on poden arribar. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix marginant la llengua catalana, entorpint la feina de convertir-la en la llengua comuna que necessitem per gaudir d'un país integrador, cohesionat i amb igualtat d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes, siguin quins siguin els seus cognoms i el seu origen. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix espoliant el nostre país, tot mantenint un robatori anual de vint-i-dos mil milions d'euros que surten directament de les nostres butxaques per finançar un model econòmic que ens perjudica i que ens ha portat a la crisi més profunda. Un sistema d'infraestructures que ens margina. Una Corona que és el símbol de tot el que rebutgem en aquesta Diada i una estructura política i judicial que pretén convertir-nos en una ombra de la nació pròspera, justa, orgullosa i avançada que, malgrat Espanya, sempre hem estat. La història del catalanisme fins al dia d'avui ha estat plena d’intents de reformar aquest Estat per acabar amb totes aquestes injustícies, per convertir Espanya en un espai polític plurinacional on el poble català s'hi pogués sentir còmode. L'últim d'aquests intents ha estat la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, iniciada ja fa cinc anys i que tindrà el seu desenllaç definitiu quan es resolguin el set recursos presentats al Tribunal Constitucional. Una sentència que, de manera més subtil o més descarada, anorrearà el poc potencial polític que li queda a un Estatut fortament retallat per les Corts Espanyoles l'any 2006, tot acabant amb les esperances d'aquells qui, de bona fe, confien encara en la possibilitat de reformar l'Estat espanyol i conduir-lo cap al reconeixement de la seva plurinacionalitat.Res és més desesperant i més inútil que intentar dialogar amb una paret. Per pur i simple seny, ha arribat l'hora de reconèixer que Espanya és un projecte polític tancat, satisfet amb si mateix, on les aspiracions del poble català no tenen cabuda. Davant d'aquesta inapel·lable realitat, l'elecció és clara: o acceptem que ens assimilin o ens deslliguem d'Espanya. Les terceres vies, les alternatives a la independència del nostre país, han quedat desacreditades pels fets. Si volem seguir essent una nació, si volem arribar a Europa i al món sense haver de passar per Madrid, si volem gaudir d'un país més just i pròsper que el que hem heretat dels nostres pares, hem d'accedir a allò que és propi de totes les nacions lliures del món: l'Estat propi. Per això, ara més que mai, cal passar pàgina, tancar la carpeta espanyola, mirar endavant i començar a caminar de nou, amb determinació i sense complexes, sota el projecte compartit que ens reuneix avui aquí:
SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI

dimecres, 9 de setembre del 2009

Josep Oliver de Boteller, comte de Campredó caigut l'11 de setembre de 1714


Com cada any quan s'apropa la data de l'11 de setembre, ens complau recordar la figura de Josep Oliver de Boteller i Saragossa. Va lluitar durant la Guerra de Successió per la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria, que va nomenar-lo primer Vescomte i després Comte de Campredó el 13 de febrer de 1707. Es va casar amb Maria Agnès Josefa de Miralles i de Xetlmar al maig de 1674. El 1687, com a membre de la Junta de Defensa de la ciutat de Barcelona, durant el setge del duc de Vendôme, va intentar d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés. Se li van encarregar diverses missions d'alt nivell polític que pretenien denunciar els abusos de poder davant del rei Borbó Felip V, amb l'objectiu de salvar els drets dels catalans. El 1704 va ser membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, va negar-se a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a la capital de Catalunya. Va allistar-se com a capità de la Coronela i va participar en la defensa de Barcelona en la fatídica data de l'11 de setembre de 1714. Va morir al camp de batalla.


Tal com ens va informar oralment Armand de Fluvià, estudiós dels títols nobiliaris catalans, només hi ha hagut un Comte de Campredó, tot i que aquest títol va ser demanat el 1984 per en Ramon de Sabater i Martínez (Comte de Vallcabra) que reclama els drets sucessoris com a membre de la nissaga dels Altarriba i dels Oliver de Boteller. La històrica nissaga dels Oliver de Boteller va tenir una vinculació patrimonial amb el terme de Campredó que va durar diverses centúries.


L’historiador de Forcall (Els Ports) Josep Eixarch, en l’extens capítol Les arrels històriques de Campredó inclòs en el llibre Campredó orígens i actualitat (2002), els anomena Senyors de Campredó i afegeix un arbre genealògic. El Dr. Ramon Miravall a l’opuscle Campredó poble i parròquia (1984) i sobretot Salvador J. Rovira a Els Nobles de Tortosa (segle XVIII), ens fan cinc cèntims igualment dels estrets lligams i les grans possessions que tenien al nostre terme, que han quedat històricament exemplificades amb el paper central que ha tingut la finca del Mas de la Missa.El tortosí Manel Beguer, afeccionat a la història de principis del segle XX, anomenava erròniament Vescomte de Campredó en Jacint d’Oliver de Boteller i Saragossa (abat de Benifassà i germà de l’anterior), que participà igualment en l’organització i resistència de Barcelona el 1714. Ha passat a la història com la persona que va recollir la bandera de Santa Eulàlia quan el Conseller en Cap de Barcelona, en Rafel de Casanovas, fou ferit. Va organitzar la capitulació de la ciutat amb el duc de Berwick. L’arxiduc Carles va nomenar-lo Comte d’Oliver.

La dansa dels tornejants a l'acte d'ERC a Tortosa





La dansa dels Tornejants, mantinguda encara hui en algunes processons arreu del País Valencià –com ara a Algemesí, Morella, Sueca i L’Alcúdia– i extingida, en molts casos, durant bona part del segle XX, consisteix a un combat fictici i ritual entre els balladors, que lluiten i desfilen amb summa elegància, amb només una fina vareta de faig a les mans que vibra en moure’s. La gràcia del ball, seriós i solemne, resideix a més, en l’habilitat acrobàtica dels seus dansants que han de llançar ben alta la vara i empomar-la sense que aquesta toque terra.
Acompanyats de timbal i flautí, amb una melodia composta pel dolçainer Dani Miquel, els Tornejants de l’Alcúdia van estar recuperats en 2007 per a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto el 7 de setembre, després de vint-i-tres anys sense eixir.
El ball, documentat a l’Alcúdia des del 1746 i mantingut fins a l’esclat de la guerra civil, tornà a reprendre’s el 1948 amb motiu de la visita de la Mare de Déu de l’Oreto a València per la celebració del 25 aniversari de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, però després d’aquesta fita va tornar a desaparéixer fins el 1984, en què va tornar a ballar-se a l’Entrà, encara que prenent passades del ball d’Algemesí perquè s’havia oblidat ja el ball fet a L’Alcúdia fins el 1948. Només fou així per un any i novament s’extingiren els tornejants fins el setembre de 2007.
La indumentària triada per a la seua recuperació reprén l’elegància dels ajustacossos cordats al darrere, juntament amb els faldellins que caracteritzen gran part de les danses guerreres, i a més, es complementa amb un casc de llautó banyat d’argent que reprodueix la forma de la corona de la Mare de Déu de l’Oreto en els gravats del segle XVIII, i que s’envolta de plomes, fet que ha particularitzat el ball a L’Alcúdia des de final del segle XIX, segons testifiquen les relacions de lloguer fetes a la Casa Insa de València.
De blau, blanc i argent, colors històricament associats a la Mare de Déu, els Tornejants filen dues danses ben diferenciades: una dansa curta anomenada “Rausell” en honor al seu mestre, estrenada en 2007, que inclou un passeig, un enfrontament per parelles, un cercle i un llançament de varetes, per acabar amb un desafiament i homenatge final cap al públic o cap a la imatge de la Mare de Déu; i una altra dansa, “Manus”, recuperada per a l’Entrà de 2008, de semblant molt més senzill i elegant, que arreplega els moviments i passades històricament associades al ball de l’Alcúdia, ensenyades per Enrique Pasqual “Manus”, un ballador antic que les recordava encara del 1948, i que consisteix a fer gràcils moviments de mà amb la vareta mentre es desfila, per acabar llançant-la ben alt en l’aire i de nou prenent-la a les mans sense tocar terra.

diumenge, 6 de setembre del 2009

divendres, 4 de setembre del 2009

11 de Setembre Terres de l'Ebre i del Sénia‏



11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya

Recull d'actes arreu del territori, Terres de l'Ebre i del Sénia. Tortosa. Deltebre. Tivenys. Alcanar
Dijous 10 de Setembre. Tortosa.
20:30h Castell de la Suda. Marxa de Torxes.Sortida des del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix. Allà hi haurà, parlaments, jotes, dolçaines, percussió amassiga.La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, treballador i sindicalista (Secretari del Comitè d'Empresa d'Antaix).Hi haurà concert de Saragatona (Terres de l'Ebre) i Naia (l'Horta).


Dijous 10 de Setembre. Deltebre.

Durant la tarda.Pintada d'un mural. Xarrada i passi del vídeo '20 anys de Maulets'.

Organitza: Maulets Ebre

Divendres 11 de Setembre. Tivenys.
A partir de les 20:00h a la Plaça Era de la Vila.
20:00h: Xerrada a càrrec de Ramon Miravall, Doctor en Història, membre d’Òmnium Cultural i col·laborador de l’Estel, amb títol “Conseqüències de la Guerra de Successió a les Terres de l’Ebre”.
20:30h: Lestura del manifest i hissada de l’Estelada.
21:30h: Sopar Popular.23:00h: Actuació d’un grup musical a determinar.Organitza: Camí de Sirga

Divendres 11 de Setembre. Alcanar.

A partir de les 17:00h a la Plaça del Centre Cívic.17:00h II Torneig de Guinyot '11 de Setembre'
Inscripcions a: Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Moreno, Forn de Marià, Bar La Ràdio i Bar Pepet. 5€ per parella. Hi haurà un lot de productes de la terra per a la parella guanyadora.
20:00h Cercavila per diversos carrers del poble amb els Gegants i dolçainers d'Alcanar.
21:00h Sopar popular. 1€
23:00h Cercabirres. 5 birres x 5€.
El recorregut serà: Bar Moreno, Cafeteria Catalunya, La Volta, Bar Pepet i Centre Cívic
00:00h Correfoc amb els dimonis d'Alcanar 'Fot-li foc!'.
00:00h Concerts amb La Màfia del Rock (Benissanet) i Contracop (Alcanar-Godall-Tortosa). Hi haurà música fins a la matinada
Organitza: Casal Aixumara

dimecres, 2 de setembre del 2009

Marxa de torxes per l'autodeterminació a Tortosa


Apunt extret del bloc http://comissio11setembre.blogspot.com/ , de la Comissió 11 de setembre de Tortosa, de la qual formem part Soldevila.


Marxa de Torxes, roda de premsa de presentació

La vespra de la Diada s'ha organitzat una Marxa de Torxes i un acte reivindicatiu a Tortosa, amb jotes, gralles, dolçaines i l'actuació de Saragatona i Naia.La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, sindicalista i treballador a l'empresa Antaix.Amb el lema "ni estatuts ni constitució: autodeterminació", diverses entitats del territori han organitzat per segon any un Onze de Setembre de manera unitària, repetint la Marxa de Torxes a Tortosa i diversos actes coordinats a altres pobles.Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre - enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat. La Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix on hi haurà diversos parlaments i música popular.La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix, representat els treballadors afectats per EROs; també hi haurà la intervenció de joves amazics que des de fa anys viuen a les Terres de l'Ebre i se sumen als actes sumant la lluita del seu poble; a nivell musical hi haurà les actuacions de Saragatona i del grup de música tradicional Naia (l'Horta). També participaranLes entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans. I reivindiquen la importància de la societat civil per a defensar el territori, els drets socials i nacionals dels Països Catalans, davant la poca valentia de la classe política.
A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical - COS i el Casal Aixumara (Alcanar), què s'han incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.

10 de Setembre, Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre


20:30h Sortida des del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix (Tortosa)

Parlaments, jotes, gralles, dolçaines, percussió amassiga

Lectura del manifest a càrrec de Pere Pérez, treballador i sindicalista (secretari del comitè d'empresa d'Antaix)

Actuació del grup ebrenc Saragatona i el grup valencià Naia.