Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dijous, 21 de juliol del 2011

'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté

Article de Josep Sabaté, publicat a la Marfanta.

Enguany, per primera vegada en molts anys de participar activament en la Festa del Renaixement, no podré fer-ho de manera oficial. A Tortosa, la censura als col·lectius crítics ha arribat al punt de fer fora de les Avançades de Sant Joan la taverna del Casal Popular Panxampla. Lo Cau de la Bandolera no tindrà un espai adequat perquè a alguns “tortosins de bé” els devia resultar inacceptable aquesta visibilitat. Aquesta situació és realment greu, però no només perquè es tracta d'un clar acte de censura, sinó també perquè es menysprea d'una manera inacceptable l'esforç que s'ha fet des del Casal Popular Panxampla per dinamitzar i potenciar durant aquests anys la Festa i l'espai de les Avançades.

Contra la meua opinió s'hi podran aportar molts “motius tècnics” de pes, però caldrà vore quines tavernes instal·len a les Avançades i sota quins criteris – d'amistat, afinitat o interès – ho fan. M'indigna aquesta violència institucional que s'exerceix contra els col·lectius que fem nosa i em genera una immensa impotència. M'indigna el cinisme d'aquesta violència, aparentment poc agressiva, educada i formal, que actua sota preteses directrius tècniques i que, sense ni alçar la veu, margina i censura, amb el simple gest d'una ratlla de bolígraf sobre el nom d'un col·lectiu. I em cansa, perquè no dir-ho, haver de ser una vegada més els que ens justifiquem, els que denunciem una situació injusta i els que serem – a sobre de censurats – acusats de de ser “els que sempre protestem”.

Però si qui actua així, qui censura i margina, són persones que durant anys han dinamitzat la vida cultural i associativa de la ciutat des de l'associacionisme, que saben el que costa tirar avant projectes, persones amb qui he compartit preocupacions, projectes i també punts de vista, encara em sembla una situació més incomprensible, cínica i indignant.

Durant molts d'anys centenars de persones hem participat activament en la Festa del Renaixement, treballant-hi de manera voluntària. Jo, personalment, ho he fet des de la taverna de la PDE, els Diables 7 Cervells, les Gralles i Tabals de Jesús o la taverna del Casal Popular Panxampla. Han estat sempre setmanes de dormir poc i treballar molt, acumulant cansament, actuant pels carrers i servint a les barres, xalant molt però fent poca festa. Si aquesta és la sensibilitat del govern tortosí i dels gestors de la festa cap a les entitats ciutadanes anem bé. Potser, en un intent de rigor històric, volen portar Tortosa al segle XVI també en les maneres de governar. Espero que la majoria absoluta que encapçala el consistori tortosí no esdevingue una majoria absolutista i que respecten democràticament les diferents sensibilitats que existeixen a la ciutat.

Independentment de la ideologia política que puga tindre cadascú, avui estem parlant del dret que tenim totes les persones i entitats ciutadanes a participar en igualtat de condicions en les activitats que s'organitzen a la ciutat, a fer ús dels espais públics i a expressar lliurement la nostra opinió. Em satisfà saber que moltes persones assabentades de la situació estan igualment indignades i sospito que seran moltes més les que en els propers dies aniran manifestant la seua opinió sobre un fet que esperem no es repeteixi mai més, ni amb el Casal Popular Panxampla ni amb qualsevol altra entitat.

La Festa del Renaixement és de tothom, també dels col·lectius crítics.

Ens veiem al carrer i també al refugi de les bandoleres i els bandolers!

Josep Sabaté és
membre del Casal Popular Panxampla i graller

Manifest Tornem a ERC

En els darrers deu anys Catalunya ha canviat molt i ha fet passes importants en el seu desenvolupament cap a la sobirania plena. El dret a decidir ha estat assumit majoritàriament i avui la voluntat d’aconseguir un estat propi és una opció a la que dóna suport una part molt important de la població. Aquest és un país majoritàriament de centreesquerra i majoritàriament catalanista, com reflecteixen totes les enquestes d’opinió, tanmateix aquesta realitat sovint no ha quedat reflectida políticament.

Els sotasignants pensem que és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) qui pot donar resposta a aquesta situació, articulant una oferta política coherent per esdevenir un referent electoral clar, capaç de donar res- posta a les demandes de més llibertat, justícia i desenvolupament que la societat catalana del segle XXI demanda.

Per aconseguir-ho proposem que aquest nou referent polític tingui en compte els següents punts:

1. Independentisme constant i conseqüent
Cal connectar les petites decisions del dia a dia polític amb l’objectiu d’esdevenir un nou estat. La trajectòria, mal- grat els reptes nous que sorgiran a cada pas, ha d’estar clara i ser explícita.

2. Independentisme cohesionador
El camí cap a la independència ha d’estar totalment vinculat amb l’esforç d’integració i cohesió com a país. És preferible treballar per arribar a la meta amb majories socials clares que voler córrer sense mirar qui t’acompanya.

3. Un projecte socialdemòcrata
Des dels ideals de progrés i justícia social cal buscar la centralitat política. Les societats madures busquen camins practicables, allunyant-se dels posicionaments extremistes, que permetin sumar esforços. A l’esquerra, la social- democràcia n’és un exemple.

4. Independentisme gradual
Suport a qualsevol iniciativa que suposi un pas més en l’autogovern i que pugui generar un suport ampli de la societat; per exemple, el pacte fiscal. La fita de la independència és clara, però no pot esgrimir-se com una excusa per no defensar passes endavant coincidents amb altres projectes polítics.

5. A Madrid, en clau estrictament catalana
En totes les qüestions de país, els diputats catalans han d’estar al servei del govern de la Generalitat, indepen- dentment del seu color polític, i independentment del color polític del govern espanyol. Ja no cal fer pedagogia a Espanya, ni actuar com si la proximitat ideològica amb els partits espanyols fos garantia d’un millor tracte envers Catalunya. Un diputat català sempre ha de sumar a la causa catalana.

6. Estructures de partit obertes a la societat
Màxima transparència, accessibilitat en l’elaboració de llistes, canals d’accés per als simpatitzants en l’elaboració de continguts i candidatures. Defensa i aplicació dels principis de renovació democràtica dins i fora del partit.

7. Obertura al talent
Cal obrir-se al talent de la societat, als bons professionals i aplicar el concepte de meritocràcia social, mai entès com “serveis al partit”.

8. Partit integrador
L’independentisme com a objectiu social, no com a excusa: l’important no és ser independentista sinó lunya esdevingui un estat sobirà. Tothom que vulgui treballar per assolir aquest objectiu és benvingut.

Tornem a ERC!

dijous, 7 de juliol del 2011

Campredó Cultura

L'Associació Cultural Soldevila opina el següent sobre Campredó, el moment cultural i la premsa:

El cap de setmana campredonenc ha estat de festa grossa i cultura en majúscules. El Curt redó, festival documental de les Terres de l'Ebre, ha aplegat més de 350 persones durant quatre nits a la plaça Tomàs Cardona, una fita molt difícil d'aconseguir fins i tot en poblacions molt més grans. A més, ens han visitat cinematògrafs d'arreu dels Països Catalans: Vic, València, Mallorca, Vilassar de mar, etc.; realitzadors/es de TV3 i TVE, i el president del FIC Cat (Festival internacional de cinema en català) que se celebra a Roda de Berà (Tarragonès). Quatre joves campredonencs: Oriol Gracià, Roman Aixendri, Josep Gutiérrez i Germà Machí, els quals mostren una obra incipient en l'àmbit documental i han aconseguit premis d'importància en molts certàmens d'arreu del país. Promoure la seua obra és l'essència del festival, que compta ja amb tres documentals de producció pròpia.
La fira Mestràlia, de luthiers, l'única del Principat i segona dels Països Catalans, ha portat a Campredó igualment constructors artesans d'arreu de la nostra geografia nacional: Gandia, Mallorca, Riudoms, Maresme, etc. Entre els actes programats destaquen els concerts nocturns de primer nivell: Xeic's i Rauxa, enguany. Ha agafat regust templer amb la presentació dels capgrossos, que pretenen ser una pedrera cultural de la festa. Una extraordinària trobada d'instruments ha aportat bona música i festa gran, amb més de 300 afeccionats a la música tradicional que han omplert els nostres carrers d'alegria al so de gralla, gaita, dolçaina i sac de gemecs. La presència de la Mulassa de Valls va donar un gran caliu amb el seu ball espectacular. El Grup de jota ebrenca local va fer el seu debut, del qual ens congratulem totes i tots.
Tot un seguit de debats sobre com obrir-se pas en l'àmbit del cinema a Catalunya, els perills de les xarxes socials quant als i a les adolescents, la presentació de la plataforma digital de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (la qual recomanem a tothom), presentació del portal informatiu ebrenc Surt de casa i del llibre El luthier Àureo Jaume Bel, van donar el toc més informatiu i acadèmic, al qual li donem gran importància en la programació. Tot plegat, molta activitat cultural que mereixeria ser notícia de la gran als mitjans de comunicació.


En canvi, com a contrapunt, de la mà de l'excèntrica Pilar Rahola, Campredó va ser notícia negativa pel tema dels correbous per la festivitat de Sant Joan la setmana passada. L'omnipresent periodista esmentada li va posar, com ens té acostumats, el seu gra escandalós de premsa groga, groguíssima, per deixar Campredó com uns bàrbars. Primerament, no és de calaix que només es relacionin els pobles menuts amb fets negatius que donen una imatge nefasta. Només sortim a la tele per ser qualificats com a cavernícoles!!! Campredó té la seua tradició als correbous i, igualment, té la seua activitat cultural, la qual, des de Soldevila, l'AMPA, l'Associació de joves i altres associacions intentem que sigui ben ferma i amb molt de caliu. Hauríem de qüestionar-nos per què passen aquestes coses, per què les notícies carregades de morbositat són les úniques que serveixen per informar sobre els pobles menuts de vora l'Ebre.
La Rahola no coneix Campredó, no entén la nostra idiosincràsia i no li importaria la nostra tasca cultural, ja que només li importa crear polèmica pel xantatge de l'audiència. Només va tenir interès en llençar la seua bilis per una imatge d'un bou amb foc a les banyes (imatge que, per suposat, mereix un posicionament a fons per part de Soldevila, per al qual no tenim espai en aquest article), sense interessar-se per la gent d'aquest poble i per tota una tasca educativa-cultural-lúdica-esportiva que hi té lloc, la qual no ens retrataria precisament com una societat bàrbar. Els titulars de periòdics poderosos del país ens han retratat molt negativament, mentre que uns titulars sobre el fet cultural campredonenc ens enlairaria. Malauradament els fenòmens culturals i la vida quotidiana (el dia a dia d'una societat treballadora i conreadora d'amistats i de dinamisme) no troben mai el seu lloc a les portades de publicacions que només premien la morbositat.