Rutes pel terme de Campredó

Acaba de veure la llum Rutes pel terme de Campredó, dels campredonencs Marga Estorach, Víctor Cardona i Joan Carles Balagué. Es tracta d'un llibre que inclou una esplèndida oferta excursionista per indrets bellíssims del nostre variat terme. Els autors l'han distribuït acuradament en sis rutes, mitjançant les quals han volgut retratar una riquesa arquitectònica i biològica grandíssima. Concretament, les rutes són les següents: Templera, l'Ardiaca-Sant Onofre, l'Espluga-Coll de Rajolers, Forns de la calç, Mas dels Frares-barranc de Pixadors, i la Creu del Coll rodó. Amb la lectura d'aquestes propostes excursionistes, t’és fàcil d’adonar-te que la guia ha estat molt ben elaborada gràcies a l'excel·lent coneixement del terme (fruit de llargues passejades i corregudes), la passió pel món templer i per la riquesa ecològica que tenen els tres autors.

Tot aquest sentiment i ideari barrejat ha estat el germen que ha induït a aconseguir un producte de notable qualitat, que ens permetrà enlairar Campredó i exportar-lo arreu.

Aquest llibre és també una nova aposta agosarada i magnífica envers la dignificació del Campredó templer, marca que avalem des del Grup de recerca històrica i que volem situar al veritable epicentre de l'oferta turística ebrenca. Les bellíssimes escales de cargol de la Casa del Prat, l'esplèndida imatge de la restaurada torre de Font de Quinto i la situació estratègica de l'ermita de Solicrú, dalt d'un turó que travessa el Lligallo de les veles, són un autèntic aparador local. La riquesa arqueològica ens trasllada molts segles enrere fins les sitges prehistòriques de can Despax, per retrobar-se amb la làpida mortuòria Júlia Nymphidia, la primera pubilla del nostre poble, amb sabor a imperi romà, per finalment retornar-nos al segle XXI mentre contemplem la magnífica construcció del molí del Pom.

La guia dóna igualment relleu als grans masos que es conserven per tot el terme, molts dels quals totalment desconeguts per a les noves generacions, la imatge dels quals però fan reviure nostàlgiques històries de joventut als més grans de la població. El mas de Machí o de l'Espluga presideix una vall formada per un bosc d'oliveres, amb ametllers dispersos; el mas de Lleida presideix una àmplia extensió de tarongers vora el riu; mentre que el Mas dels Frares conserva encara la seua majestuositat d'antany i les imatges de pagès de tots els temps: premsa d'oli, pou artesà...

I els forns de la calç donen fe d’anys de laboriositat que formaren un model de vida camperol, amb un producte extret de la terra que aportava la característica lluminositat mediterrània. I les casetes de pedra seca, no gaire abundants al Baix Ebre, són una altra xicoteta joia de l’art camperol.

La riquesa paisatgística campredonenca té un gran valor ecològic. Els ullals de Soldevila i del Roquer formen part d'un projecte de conservació que de ben segur donarà els seus fruits. A la zona dels Argilers, ens trobem amb basses i llacunes de gran bellesa i amb una gran riquesa botànica, les quals també mereixerien ser altament protegides. La imatge de l’entranyable Pouet ens aporta també la nostàlgia de les excursions escolars i dels jocs d’infant.L'arquitectura moderna té la cirereta en la magnífica portalada del temple Sant Joan Baptista, que va ser concebuda com tot un homenatge a la història local i comarcal.

El conjunt arquitectònic de l'estació de ferrocarril és un altre atractiu addicional, malgrat que malauradament es trobi en pèssimes condicions de preservació. El Casal Francesc Llop, que honora el nom de l’il·lustre pintor modernista campredonenc, aporta el grau de modernitat en l’oferta arquitectònica local.

Els amics Víctor, Marga i Joan Carles han aconseguit un producte esplèndid, que ens dignifica com a poble, que esdevé un veritable aparador per atraure visitants. Felicitem-los i felicitem-nos tots plegats d'aquesta Ruta pel terme de Campredó: tota una fita cultural...

Exposició de pintures a Campredó

Durant tota la setmana de les Festes Majors, a partir de les 20.00 hores, es podrà visitar al Casal Francesc Llop de Campredó una interessant exposició de pintura d'autors locals. Enguany exposen els pintors: Eduard Gas, Verònica Mulet i Blas Santiago.

A l'Eduard Gas l'he vist evoluc¡onar en la seua pintura pas a pas. Pagès de professió, pintor amateur autodidacta, va començar a pintar cap a l'any 2000, quan els seus moments d'oci li permetien. Els seus inicis pictòrics varen coïncidir amb la seua època com a alcalde de Campredó, durant la qual vaig ser dos anys responsable de cultura al Consell Assessor de Campredó. Es caracteritza pels colors que aporta als quadres com a exemple de pintor estrictament paisatgista.

La Verònica Mulet és el segon cop que exposa públicament. Ha presentat sis olis mitjançant els quals ens deixa entreveure la seua afecció al paisatge i l'aposta per colors ben vius. L'encoratgem a què continuï aprofundint en la seua afecció.

Les exposicions dels autors locals solen ser molt concorregudes durant aquesta setmana gran campredonenca. A Campredó, a part d'aquests pintors amateurs, podem presumir de la figura de Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970), pintor de caire impressionista que va fer una nodrida carrera artística a Barcelona. Dóna nom a una associació que pretén recuperar la seua obra i dotar el poble de Campredó amb un Fons d'art del seu fill més il·lustre, els Amics de Francesc Llop.

Presentació del llibre de rutes de Campredó

Avui dissabte 25 de juliol, a les 11'30 hores i al temple parroquial, se presentarà el llibre Rutes pel terme de Campredó, que han compilat els campredonencs Marga Estorach, Joan Carles Balagué i Mossèn Víctor Cardona. Ha estat una nova iniciativa cultural i literària de primer orde del rector de la parròquia Sant Joan Baptista de Campredó, que permetrà donar a conèixer espais bellíssims del terme campredonenc, desconeguts fins i tot per a aquells que hi hem residit tota la vida. Ens cal felicitar, doncs, de l'aparició d'un llibre excel·lent per difondre Campredó, i per continuar aportant autoestima als campredonencs.A Marga Estorach la felicitem igualment pel fet que va ser anit la pregonera de les Festes Majors, com a reconeixement a la seua participació en l'expedició femenina i ebrenca a l'Aconcagua durant el mes de febrer d'enguany.

Molt bones festes majors a tots els campredonencs i totes les campredonenques, i a tots aquells i totes aquelles que ens vulguin acompanyar durant la setmana gran campredonenca.

El Curt-redó, un festival que no té aturador

L'Oriol Gracià ens aporta la seua visió del Curt-redó, el festival de documentals de Campredó, en el qual volem promoure la creació cinematogràfica dels autors campredonencs.

El Curt-redó, un festival que no té aturador

Quan des de l’Associació Cultural Soldevila em van demanar de col·laborar en l'organització de la primera edició de Curt-redó no m'ho vaig pensar dues vegades. Els darrers anys s’havia consolidat un grup de joves campredonencs vinculats a les arts audiovisuals i per això vaig creure que el festival seria una bona manera de reivindicar-nos, donar-nos a conèixer a casa nostra i d’estimular la nostra carrera professional.
La primera edicició del Curt-redó va començar mancada de recursos i amb la penyora de la inexperiència en l’organització de certàmens d’aquest tipus, però s’articulava sobre la base de l’entusisme, les ganes de treballar i el talent gens menyspreable dels autors locals. Ara, dos anys després d’aquella primera aventura experimental, el festival ha agafat cos i embrazida. La segona edició del Curt-redó ha superat —i amb escreix— les expectatives. L’alt nivell d’assistència a les projeccions —prop d’un miler de persones en tres dies— i les bones crítiques dels treballs presentats fan pensar en la consolidació del certamen.
El secret d'enguany ha estat trobar l'equilibri entre projeccions vinculades directament a temàtiques locals —com el reportatge del NODO sobre els segadors campredonencs, el vídeo sobre la passejada pel patrimoni local, les imatges del darrer viatge del carrilet o el documental sobre la història del Cinema de Machí— amb obres de ficció arriscades d’autors i actors locals com Germà Machí, Josep Gutiérrez, Roman Aixendri o Adrià Machí. A tot plegat cal sumar-hi el segell de qualitat que hi ha aportat Televisió de Catalunya en la diada de les Terres de l’Ebre. Es van projectar tres curts documentals sobre el Delta, dirigits per autors de les nostres comarques —entre els quals m’hi incloc— i produïts pel programa Taller.doc del Canal 33. El colofó final fou la presència del cineasta valencià Samuel Sebastian, guanyador del darrer premi Octubre de Teatre a la ciutat de València i autor dels dos dels documentals que es van projectar la nit dedicada al Països Catalans. La seva participació al festival va servir per estretir els llaços entre campredonencs i valencians i estic segur que serà el gèrmen de nous projectes audivisuals.
Sé que falten molts detalls a polir, però aquest festival ja no té aturador. El futur passa, d’una banda, per mantenir la qualitat de les projeccions aconseguida fins ara i, de l’altra, implicar més persones i més intitucions locals, comarcals i d’arreu dels Països Catalans —enguany el festival ha comptat amb el suport del Consell Assessor de Campredó, l’Ajuntament de Tortosa i la Generalitat de Catalunya— per eixamplar el nostre radi de treball, mantenint sempre un espai per a les produccions estrictament campredonenques. El juliol de l’any vinent comprovarem si ho hem aconseguit. Nosaltres aviat començarem a treballar-hi.
Oriol Gracià

Les Festes majors de Campredó (3)

L'homenatge a la vellesa, que se celebra el mateix dia de Sant Jaume, ha estat històricament un dels actes més emotius. Les tradicionals rondalles ebrenques del Canalero i del Teixidó ens han acompanyat en la majoria d'aquests actes any rera any. En els darrers vint anys la dinàmica de les festes ha canviat considerablement, ja que s'han anat incorporan noves activitats: la festa de les paelles, el dia de la dona, la recuperació de les activitats al riu, l'¡organització d'exposicions d'artistes locals i comarcals, la celebració de competicions esportives, sense oblidar el tradicional Correfocs. en l'edició de l'any 2000 els alumnes de l'escola Amics del Ball de Bítem i els seus professors l'Eduard Casasempere i la Karina Rubio, bicampions estatals de ball, ens varen delectar amb una sensacional sessió que ben segur serà recordada durant molt de temps com una de les jornades més emotives i multitudinàries que es recorden de la festa major.

Ebre Informes valorava de la següent manera el desenvolupament de les festes de 1986: Tres grans festes populars s'han desenvolupat durant els set dies de Festa Major. el Corrrefocs a càrrec del grup Mas de la solfa de la Fatarella esdevingué una gran festa popular pels carrers del poble. Joves i adults corrent davant de les flames que portaven els nois de la Fatarella. Sens dubte aquest primer correfoc al poble ha estat una innovació que hem d'agrair. També el Cosso Iris fou una festa important. La desfilada de carrosses convertí els carrers del poble en una sala de bombardeig. La carrossa guanyadora s'anomenava l'Scala, i estava feta pels nois i noies que representaven el ballet de la sala barcelonina. La gran festa del dia de les paelles es converteix en un espectacle increïble de divesió i alegria.

Comparem-la amb la crònica que ens oferí quinze anys després la publicació Campredó 2001 sobre l'edició d'aquell any: Anais Diéguez, una bellíssima noia de disset anys, va tenir l'honor de ser la reina de les Festes Majors de Campredó 2001. Un grup de dames d'honor que l'acompanyaven deixaven molt alt el pavelló de la bellesa campredonenca, les quals s'encarregaren de presidir uns dies de festa molt actius i variats, durant els quals no varen mancar els tradicionals correbous (amb una plaça totalment renovada) i els atapeïts balls nocturns amb conjunts comarcals tan carsimàtics com Cirmarron o Pensilvània, o la ja tradicional actuació teatral del grup dramàtic de Deltebre, que enguany no va deixar les sogres gaire ben parades.

No cal dir que la corresponent Reian de la Festa Major obté el ma`xim protagonisme com a gran representant de la dona campredonenca. Per qüestions d'espai no podem citar el nom de totes le snoies que han tingut l'honor de presidir les festes locals, tot i això creiem oportú remarcar el fet que la Paula Machí (1989) i la Mar Moreno (1992), en qualitat de reines campredonenques, varen rebre la mateixa distinció a les Festes Majors de Tortosa.

Les Festes Majors de Campredó (2)

Als anys quaranta el ball de Festa Major tenia lloc darrera de les instal·lacions del Ball Machí, en uns terrenys molt rocosos que presentaen un sòl desigual. Posteriorment es va decidir buscar una alternativa que portà la celebració de les animades sessions de ball al tram final del carrer Benicarló, al costat de la plaça del Forn vell. Els participants s'havien de portar la cadira de casa, mentre que als forasters que no havien pagat el tradicioal "boleto" de festes, els membres de la Comissió de festes els posaven una cinta a la camisa, recordant-los que havien de passar per caixa si volien tenir dret a ballar. Molts campredonencs encara recorden aquelles animades tardes amenitzades per l'entranyable orquestra Rossell-La mata, que pràcticament quedava contractada d'un any per a l'altre.

En aquell temps les Festes Majors se celebraven en honor al patró Sant Joan, però el fet que molts ciutadans haguessin de treballar a la plantada de l'arròs va fer alterar les dates de la festa. Posteriorment varen passar a celebrar-se als sequers circumdants del local del sindicat arrosser (en alguna edició, fins i tot se celebraren dins del mateix local, si les condicions meteorològiques no acompanyaven), abans de trobar la localització definitiva a la pista poliesportiva.

Amb el pas dels anys, hi ha hagut moltes Comissions de Festes amb tarannàs força distints. Dos dels membres històrics que han format part drant més anys de l'organització festiva han estat Secundino Aguiló i Josep Prades. Amb aquests dos noms pretenem representar i homenatjar un allarga llista de ciutadans que han contribuït a perpetuar la festa major. Han estat nombrosos els artistes famosos que han passt pel nostre poble. Els noms de Luis Aguilé, Àngela Carrasco, els Germans Calatrava, Mocedades, Beatriz Carvajal, Anna Kiro i tants d'altres, han donat categoria a la festa.

Les Festes Majors de Campredó (1)

Les Festes majors de Campredó se celebren per la festivitat de Sant Jaume, la darrera setmana de juliol. Són uns dies de gresca i germanor, de retrobament amb familiars i altres campredonencs absents, també es dóna una calorosa benvinguda a un bon nombre de forasters. Com és habitual als pobles de les Terres de l'Ebre, destaquen les tradicionals vetallades nocturnes i les tardes de bous, durant les quals són molt populars els tradicionals berenars adobats amb una bona anguila i regats amb un bon vi.

La celebració de la Festa Major ve de lluny. El senyor Francesc Subirats Machí ens féu cinc cèntims a Soldevila de les festes celebrades l'any 1917: "Juntament amb tres companys (Quico de Machí, Manel lo Sordo i Pepe de Curto) i quatre sagristanes que ens vam buscar, vam fer festes típiques a Sant Joan. El diumenge de Carnestoltes vam sortir a captar per les cases, i recordo que ens donaven en algunes cases cinc cèntims. Per les Festes Majors de 1917, vam recollir setze duros i vam fer tres dies de festa. El primer dia vam repartir panoli, i els altres fèiem "corres" al matí i ball de jota a la tarda i a la nit, a la plaça de l'església".

El setmanari catalanista Vida Tortosina ens informa d'unes importants festes falleres i esportives que se celebraren al nostre poble al març de 1936.

durant els anys cinquanta i seixanta s'organitzaven grans vetllades en motiu de les festivitats de Sant Antoni, la Candelera, Sant Pere o el tradicional Carnestoltes, el qual estava prohibit en altres pobles de la comarca, però gaudia d'un permís especial per poder celebrar-se a Campredó.

Lletres de casa, antologia de poetes ebrencs al Serret blog

El nostre company Emigdi Subirats ha estat el coordinador i prologuista de Lletres de casa, antologia de poetes ebrencs al Serret Blog, que recull poemes de 39 autors de les comarques centrals dels Països Catalans, que ha estat publicada per March editors de El Vendrell (Baix Penedès). Es tracta d'una obra novedosa ja que els poemes s'havien penjat anteriorment al Serret Blog que porta el llibreter Octavi Serret de Vall-de-roures.

És una de les novetats literàries importants de l'estiu ebrenc, que recull obra d'autors veterans com Zoraida Burgos i Manel Pérez Bonfill, de poetes molt coneguts arreu dels Països Catalans com Albert Roig i Joan-Elies Adell, i de les veus poètiques més representatives del territori com Marià Lleixà (Mas de Barberans), Albert Guiu (Flix), Rafel Haro (Amposta), Cinta Mulet (Horta de Sant Joan), Juli Micolau (La Freixneda), Andreu Subirats (Tortosa), Joan Todó (La Sènia).

També inclou uns poemes del propi Emigdi Subirats. Concretament, En terra roja, que podeu trobar a internet en format podcast gràcies a la feina realitzada per l'editor Jaume Llambrich.

Història de la Unió Esportiva Campredó (6)

Torneigs internacionals de futbol base
Durant la setmana de Pasqua de 1992 i 1993, la UE Campredó i l'Ebre Escola esportiva (que féu ús de les instal·lacions esportives campredonenques durant la dècada de 1990) organitzaren conjuntament dues edicions del torneig internacional infantil "Josep Otero", que va comptar amb la participació d'equips italians i de la comarca del Baix Ebre. Quant a la categoria aleví, en la primera edició la UE Campredó aconseguí el tercer lloc, a més de ser l'equip menys golejat. El guanyador fou el Carmagnola. Diverses famílies campredonenques albergaren els xiquets italians del conjunt del Sant Damiano. També es desplaçaren a competir a Torí, la capital del Piemont, on jugaren cotra el San Remigio i el Mirafiori. La revista Soldevila ho recollia així: "Acompanyats pels directius Marios Gutiérrez i August Prades, els joves futbolistes han participat en aquest torneig internacioal. Fet de gran importància, tant per la il·lusió dels esportistes com per la dimensió internacional de l'esdeveniment, que portarà el nom de Campredó fora de les nostres fronteres". El resultat més espectacular l'aconseguiren derrotant el Sant Damiano pel resultat de 8-0. Afegirem també que quatre futbolistes campredonencs de categoria benjamí, dirigits per Sebatià Álvarez, competiren en terres italianes, en un equip de Futbol 7 que havien format amb cinc jugadors de Tortosa i arribaren a semifinals.
Campionat de Futbol Sala
Va començar a disputar-se l'any 1988. durant els primers anys va haver-hi una clara hegemonia dels equips formats majoritàriament per jugadors campredonencs, amb les victòries que aconseguiren GIS, Tafesa i Escumosos March. El 1993 agafà el rreu el conjunt Nessie School d'Amposta, que guanyà tres campionats consecutius. CCT guanyà el 1996, en un any en què es donà entrada a noves formacions que posteriorment trencaren l'estructura anterior. Entre els equips històrics quant a número de participacions destaquen YKK, Bar sport, Exc. Algueró i Intorsa.
La direcció del torneig durant moltes edicions va estar a càrrec de Ruf Muñoz, Agustí Fernández i Andreu Barea, que també complien la tasca arbitral amb l'ajut de Fabià Antó. Posteriorment l'organitzà la UE Campredó de la mà de Jaume Roca i Ejarque. Entre els equips guanyadors de les darreres edicions destaquem Txapes Gil-Racó.
Secció de Bàsquet
Josep Pagà impulsà la creació de la Secció de bàsquet de la Unió Esportiva Campredó, que es va constituir el 1969. Pagà disposava del títol d'entrenador provincial, fet que coincidí amb la construcció de l'antiga pista d'aquest esport (a l'alçada de la piscina actual), que féu afeccionar els joves a tirar a cistella tal com recorda l'històric esportista a Soldevila: "La construcció de la pista és una de les coses de les quals més orgullosos podem estar els campredonencs, perquè va ser finançada totalment pel poble. Tothom aportava el que podia, un sac de ciment, mà d'obra, etc.". Es van crear dos equips, un de cada sexe. Els nois participaven en partits de Festes Majors de pobles com La Cava, Masdenverge o Batea. Els jugadors més destacats eren Joan Mulet, Joaquim Gauxachs i Joan Cugat. El conjunt femení va comeptir en un campionat municipal contra equips com l'Aldea, La Cava, Reguers i Tortosa. Estava format per Mercè Machí, Paquita Mulet, Mar Tena, Maria Sol, Sílvia Arbona, M. Joana Pasqual, Rosa M. Mulet i M. Pilar Lluch. el 1995 es recuperà aquesta secció amb la creaciñi de dos equips de les categories alevins i infantils, que participaren en els Jocs Esportius escolars i eren entrenades per David Fernández. També se celebrà una edició d'un campionat de Streetbasquet, sota l'organització de Joaquim Gauxachs Margalef.

Història de la Unió Esportiva Campredó (5)

Futbol de nivell
Campredó ha donat futbolistes d'un excel·lent nivell que han realitzat una carrera remarcable en equips comarcals i fins i tot en lligues d'altres països. Destacarem la qualitat de quatre jugadors que varen perstànyer a tres generacions diferents als quals es considera els millors futbolistes locals.
L'Eduard Gas i Carles va competit amb el CD Tortosa i la UE Rapitenca durant els anys de la postguerra. Posteriorment va ocupar tasques directives i tècniques de la UE Campredó.
En Josep M. Príncep va desenvolupar una llarga trajectòria futbolística que va abraçar quatre dècades diferents, ni més ni menys, des de 1848 fins a 1974. Va defensar els colors de la UE Campredó, Pobla de Segur, CD Tortosa i Chennois de Ginebra (Suïssa). Com a jugador donava mostres de tenir una gran polivalència donat que era situat com a centrecampista, lateral o central, depenent de les necessitats de l'equip. En una de les 7 temporades que defensà la camiseta del CD Tortosa va arribar a disputat la lligueta de promoció a 2a divisió contra l'Eldenc, el Llevant i el Mestalla. Dels seus moments esportius recorda, en especial, la final del Trofeu Morcardó, donat que fou el darrer partit que es va jugar a l'històric camp de Les Corts del FC Barcelona, en el qual va marcar l'històric jugador i entrenador català, Quimet Rifé. Considera magnífiques les dues temporades que disputà amb el Pobla de Segur, ja que amb jugadors que estaven realitzant el serevei militar van aconseguir crear un equip magnífic que guanyà el campionat d'afeccionats i arribà a la semifinal del torneig de cop en el qual fou eliminat pel RCE Espanyol. Ha practicat altres esports com el futbol sala i el ciclisme.
En Martí Labòria va ser un polivalent futbolista que ocupà normalment tasques defensives com a lateral dret o central. Va estar en actiu des de la temporada 1967 fins a la 1988, en què va rebre un emotiu homenatge amb dos altres històrics del futbol campredonenc, en Josep Castillo i l'August Prades. Va defensar els colors de la OJE-Campredó (sense estar federat), de la UE Campredó, del CF Santa Bàrbara a la 2a regional, i del CD Tortosa a Preferent i 3a divisió. quan es va retirar de la competició, va practicar el futbol sala amb l'equip TAFESA, que participà en el campionat de primavera de Campredó. Durant els anys 1990 va ser president de la UE Campredó. Ha practicat altres esports com el bàsquet, la natació, l'handbol i el cros. La seua brillant trajectòria esportiva ha donat peu que la UE Campredó instaurés el trofeu estiuenc amb el seu nom l'any 2001.
August Prades es va federar el 1968 amb la UE Roquetenc, en la qual jugà durant cinc anys. Va disputar quinze temporades amb la UE Campredó des de 1973 a 1990, tot i que durant aquest període va competir dos anys amb la UE Camarlenc. Un dels episodis més importants de la seua carrera fou el fet de jugar la final del Torneig Primavera el 1977 contra l'Atlètic Ampostí, malgrat que varen perdre 2-1. Una volta jubilat de la competició, ha practicat el futbol sala amb els equips Tafesa i YKK, i ha estat dirigent i entrenador del futbol base local.
Hi ha altres jugadors que també han gaudit d'un bon prestigi i han escrit pàgines excel·lents del futbol ebrenc. Tots ells tingueren els seus orígens a la UE Campredó per després defensar els colors d'equips de categories superiors. En Marcel Mas i Josep M. Climent de la UE Jesús Catalònia i el Remolins-Bítem; Jordi Mulet Sol i Cèsar Mulet del CF Batea; David Lluch i Jaume Climent disputaren amb el CF Ampolla la promoció d'ascens a la regional preferent la temporada 2000-2001.
Futbol femení
El futbol campredonenc ha arribat a una fita important amb la Clàudia Gisbert, una futbolista que defensa els colors del Tortosa-Ebre des de la seua posició de lliure a la primera divisió del futbol estatal. Durant la temporada 1999-2000, alguns partits d'aquest conjunt es jugaren al camp de futbol La Forja. La temporada següent, 2000-01, la formació ebrenca va aconseguir classificar-se en el grup capdavanter de la competició. El millor resultat esportiu l'obtingueren precisant el maig del 2001, quan foren finalistes de la Copa Catalunya contra el CE Sabadell. Al currículum de la més brillant esportista femenina campredonenca afegirem que practicà durant quatre temporades l'handbol.

Història de la Unió Esportiva Campredó (4)

Una nova Junta, presidida per Jaume Roca des de la temporada 1999-2000, va intentar mantenir el nivell de l'entitat amb l'objectiu de garantir-ne la continuïtat. Els planter dels 1990 també ha estat molt viu, amb jugadors que prometien com: Pau Gutiérrez, Jaume Climent, David Lluch, Raül Andreu, Jaume Talarn, etc. Alguns d'ells, però, no varen pertànyer a l'equip durant alguns anys i la representació campredonenca es limità a: Santi Castells, David Prats, Jordi Roca, Moisés Barea, Josep Gutiérrez i Òscar Curto. Un dels entrenadors va ser Lluís Sánchez.
Diverses empreses patrocinadores (Frigorífics luís, Tafesa, GIS, CCT, Planters Estorach, Construccions Roca, etc.) també han facilitat que el club sigui econòmicament viable durant aquests darrers anys.
Un dels jugadors i directius més carismàtics, August Prades, féu cinc cèntims a Soldevila de les diferents vestimentes que ha lluït l'entitat: "La UE Campredó jugava amb les camisetes de l'OJE. La darrera camiseta amb què ha jugat el Campredó era una camisa blanca normal amb botons, que duia a l'alçada del pit una franja blava d'uns 4 centímetres, també van jugar amb unes de verdes. Després ens vam comprar unes del Barça i abans de portar les roges encara vam tenir un equipatge camisetes grogues i pantaló blanc, fins que van ficar l'equip tot de color roig. La propaganda era de Frigorífics Lluís, això debia ser sobre l'any 1985. Aquestes camisetes es van estrenar en un partit contra el Bítem".
Hem pogut comprovar que han estat molts els ciutadans que han tingut una participació decisiva en la consolidació del projecte esportiu campredonenc. o ens oblidem de la tasca realitzada per tots ells: els presidents Evarist Mulet i Joan Subirats; els directius Josep Andreu i Josep Arbona; els entrenadors Josep Castillo, Rigo, Pedrin, Pere Panisello, Miliet, Àlex Curto i Fernando Curto; els massagistes Francesc Sebastià i Josep Pujols.

Història de la Unió Esportiva Campredó (3)

Tots els jugadors que van defensar els colors del club durant els anys 1970 i principis de 1980 (tant locals com forasters) mereixen el nostre reconeixement, pel seu paper primordial en la consolidació de l'entitat. Òbviament no podem anomenar-los tots i ens limitarem a destacar la trajectòria d'alguns dels més emblemàtics: els porters Josep Machí, Antoni Ruiz; els defenses Jordi Mulet Sebastià, Pere Panisello, Josep Rollan i Josep Ramon Gálvez; els migcampistes Joan Cugat, Paco Lluch, Xavier Sebastià, Primitivo i Secundino Castillo; i els davanters Sebastià Álvarez i Josep Castillo. La carrera futbolística dels jugadors més destacales (Martí Labòria, August Prades i Josep M. Príncep) l'analitzarem en un altre capítol.
La temporada 1981-82 s'incorporà a l'equip una altra fructuosa generació formada per jugadors d'un excel·lent nivell, que van dotar el futbol campredonenc de qualitat i prestigi a nivell comarcal: Xavi Pagà, Josep Morales, Marcel Mas, Basili Ripollés, Ángel Miralles i Paco Morales.
De 1983 fins a 1986 la UE Campredó no va participar en cap competició. Va reaparèixer per una sola temporada, 1986-87, en la qual continuà competint al grup XXXV de la 3a Regional, donades les despeses que suposaven els llargs desplaçaments a la zona del Baix Camp. Cal destacar però, la gran feina que es portà a terme durant els anys 1980 quant al futbol base, amb una fornada molt jove de jugadors entrenats per Jaume Talarn, que varen realitzar uns campionats excel·lents: Marcos Algueró, Cèsar Mulet, Jordi Mulet Sol, Eduard Gas Baiges, Enric Climent, Carlos Panisello, Marcos Marsà, etc. L'entitat la presidia Damià Favà.
Es tornà a l'activitat la temporada 1989-90 fins a la 1991-92 al mateix grup de la 3a regional. L'entitat passarà a dedicar-se a la preparació exclusiva de les categories inferiors en signar un conveni de col·laboració amb l'Ebre Escola Esportiva, que féu ús de les nostres instal·lacions durant la dècada de 1990. Els equips alevins i benjamins varen participar en un Torneig Internacional disputat a la ciutat italiana de Torí. La intensa dedicació de la Junta Directiva que presidia Martí Labòria i que comptava amb un equip formatiu de luxe: August Prades, Agustí Fernández, Ruf Muñoz, Sebastià Álvarez, Mario Gutiérrez i Andreu Barea, va aconseguir crear una estructura esportiva estable, i consolidar un torneig de futbol sala que va esdevenir un referent important de l'esport primaverenc a les Terres de l'Ebre.

Història de la UE Campredó (2)

L'1 d'abril de 1957, un altre grup de joves es va oferir per dirigir la Unión Deportiva Campredó. L'acta de constitució, la conserva el senyor Andrés Arasa, ens permet saber la distribució de la Junta Directiva. Estava presidida per Joan Sanahuja i Panisello, acompanyat de Joan Fornós, Andrés Arasa, Josep Castillo, Josep Prades, Pere Tena, Josep Pujol, Conrad Caballé, Daniel Subirats i Josep Castells.
A l'acta també es detallen les diferents normes que havien de vetllar pel bon funcionament de la UE Campredó. Concretament, el soci havia d'abona 10 pessetes mensuals per tenir dret a entrada gratuïta, mentre que el soci amb abonament de 5 pessetes havia de pagar tres pessetes a l'entrada. Les sòcies pagaven 5 pessetes i tenien accés lliure al camp. Es va crear una assegurança per als jugadors. Un reajustament de càrrecs va portar a la presidència Daniel Subirats Tafalla, que conjuntament amb l'Andrés Arasa eren els motors materials del club. Es va arranjar un nou camp també al "Lligallo", el gual disposava fins i tot de seients, que per la quantitat de 60 pessetes cada soci podia disposar. Els desigs de control total del partit únic, Falange Espanyola, i el fet que molts ciutadans emprengueren el camí de l'emigració, provocaren una nova inestabilitat entre els membres de l'equip directiu, que es negaren a acceptar que el nou estadi portés el nom de la Falange Espanyola de las JONS.
L'1 de desembre de 1958 esdevingué president en Josep Prades i Roda. L'any 1959 es tornaren a disputar partits amistosos de Festa Major i algun campionat comarcal de l'època. Les Juntes Directives continuaven tenint una curta durada, ja que hi havia llargs períodes d'aturada futbolística donada la manca d'infrastructures esportives adequades. Sabem gràcies al Llibre de Caixa de 1969 que aquest any hi havia 71 socis i 11 sòcies. Però no fou fins a l'any 1972 que es va començar a construir el nou camp de futbol "La Forja", que fou estrenat la temporada 1973-74, quan la UE Campredó va debutar a la 3à regional del futbol català. El president era Joan Josep Valls i l'entrenador Joan Sanahuja Ramírez. L'aportació econòmica per part de l'empresa constructora del Polígon industrial Baix Ebre i la col·laboració ciutadana varen fer possible que finalment la UE Campredó tingués un camp digne. Són ben significatives les declaracions d'un dels esportistes locals més polivalents, el veterà Josep Pagá: "Sense el suport del poble no s'hagués fet. Amb la terra que sobrava del polígon tot el poble el vam fer sense cap suport de l'Ajuntament de Tortosa". Les instal·lacions van anar millorant amb el temps, amb la construcció dels vestidors, d'un mur a la part lateral i un tancat de reixa vora la carretera.

Història de la Unió Esportiva Campredó (1)

Els orígens de l'esport rei a Campredó ens porten a l'any 1934 quan un grup de joves va arranjar un camp situat al "Lligallo" i va formar un equip. Entre els pioners del futbol local destaquen Castells, Doménech, la saga dels Agramunt, Sanahuja, Chavarria, Blanco, Ropeta, Pastor, Valldepérez, etc. Van començar a disputar de manera esporàdica una sèrie de partits contra equips que representaven les penyes tortosines fins que va esclatar la Guerra civil. Acabat el conflicte bèl·lic, el 1942 es va tornar a reprendre l'activitat futbolística fent ús del terreny anomenat del "Beato", conegut com el camp del Canal. Es va decidir fundar el CF Campredó. El 6 de gener de 1944 esdevindrà la data clau per al futur de l'entitat, donat que es va inscriure a la Federació Catalana de Futbol, mitjançant una carta remesa pel President, Rafel Castellà Espuny, que incloïa els estatuts que havien de regir el club. La quota que havien d'abonar els socis era de dues pessetes al mes, a la qual calia afegir una pesseta per cada membre de la família si es disposava de l'anomenada "quota familiar". Els estatuts foren signats per en Rafel Castellà, en Joan Rodríguez i en R. Chavarria, i van ser aprovats per la Federació catalana el 9 de febrer de 1944.

L'acte de constitució i el reglament foren redactats el 5 de febrer de 1948, amb motiu de l'assemblea de socis que va tenir lloc al Cinema Machí, de la qual va sortir elegida la primera Junta Directiva. El president era Joaquim Gauxachs i Favà, i el vicepresident Joaquim Mulet i Arrufat, mentre que l'entrenador era Eduard Gas i Carles.

El nou president va llegir les resolucions, que cal situar dins d'un context i una època amb una situació social i econòmica molt diferent - traduïm del castellà: "Imposar una quota mensual de cinc pessetes. El soci que s'endarrereixi en el pagament tres mesos serà expulsat del club. El soci que per deixadesa personal no hagi pagat el darrer mes pagarà l'entrada com un no afiliat. Tot soci que marxi a prestar el servei militar, queda igualment afiliat però no li cal cotitzar. A tot jugador que se li hagin lliurat les camisetes i pantalons per a jugar un o diversos partits, tant a casa com a fora, cas que els perdi o els faci malbé, els pagarà de nou...". Veiem, doncs, que les normes estaven ben definides. A partir d'aleshores van jugar contra equips de Tortosa, com el Maichalem, Terremoto, Renfe, Betis, Sport, etc. També van competir en torneigs organitzats pel "Frente de Juventudes de Educación y Descanso". L'1 de juliol de 1949 va ser inaugurat el nou camp de futbol, que rebé el nom de "Rodeo", el qual va ser construït amb l'esforç i el treball material dels joves. La temporada 1949-50, el CF Campredó va participar en el campionat comarcal Trofeo Diario Español, amb un planter de jugadors molt competitiu: Serret, Cid, Castillo, Angelats, Puig, Paquet, Arasa, Príncep I, Labòria II, Príncep III, Paco, Bayerri, Pagà, Labòria I, Miralles, Marçà, Toni, Nando, etc. Les temporades 1950-51 i 1951-52 van incorporar nous jugador com Emeteri, Llaó, Montsià, López, Puig, Caballé, Bages. A partir de 1952, però, es quedaren sense terreny de joc i varen haver d'interrompre la seua participació.

75è aniversari de la UE Campredó

Enguany es compleix el 75è aniversari de la pràctica del futbol a Campredó. Deu anys més tard es fundaria la UE Campredó legalment, tot i que durant la dècada anterior un seguit de joves entusiastes ja havien anat competint en diversos torneigs comarcals. La Junta directiva actual, presidida per Manuel Álvarez, ha volgut commemorar aquesta efemèride amb l'organització d'un històric partit contra un combinat de jugadors que competeixen a la 2A i 2B estatals, entre els quals alguns jugadors ebrencs com Edu Albacar, de Sant Jaume d'Enveja i futur jugador del Rayo Vallecano.

Durant aquests anys la UE Campredó ha tingut una trajectòria ferma de promoció del futbol i per les seues files han passat jugadors de bon nivell. Hi ha hagut dos campredonencs, formats a l'equip, que han arribat a competir a 3a divisió amb el CD Tortosa. Es tracta de Josep M. Príncep (finals dels 1950 i principis dels 1960) i Martí Labòria (finals dels 1980). Des de Soldevila volem felicitar els organitzadors del partit i, sobretot, celebrar amb l'equip campredonenc en conjunt aquest 75è aniversari, que no és una data qualsevol!!!

Durant la històrica tarda de dissabte vàrem tenir una fructífera xerrada de treball amb Jordi Gaseny, el Director territorial d'esports de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Amb ell vàrem analitzar nombrosos projectes esportius per al nostre poble que volem tirar endavant els membres de Soldevila ja que la promoció de l'esport base és també una de les nostres prioritats. L'àmbit del bàsquet i del futbol a nivell benjamí i aleví serà el nostre camp de treball.

PD. La foto és del bloc Lo Sifo

Hem arribat a 5000 visites

Avui ens complau anunciar que hem arribat a les 5000 visites. Vàrem obrir el blog a finals de desembre de 2008, amb la qual cosa ens podem sentir més que satisfets pel seguiment que ha tingut durant aquests 7 mesos i mig. S'ha convertit en una excel·lent eina per a la difusió del nostre ideari i de les nostres activitats. Soldevila és una associació campredonenca amb una ideologia gens ambígua. Nosaltres som campredonencs que volem la constitució del municipi de Campredó, a la qual cosa no renunciarem mai. Nosaltres som catalans independentistes que lluitem per aconseguir la llibertat nacional dels Països Catalans. La nostra associació no és apolítica, està al servei de l'independentisme català i del canvi d'estatus polític del nostre poble. Aquest fet ens fa diferentsa d'altres associacions, ja que amb claredat reivindiquem els nostres ideals i fem públic el nostre compromís polític.

Durant aquests mesos al blog hem pogut difondre actes molt variats que ens han mantingut al peu del canó. Els més emblemàtics han estat: tot l'entramat relacionat amb els certàmens firals que ens han deixat tan satisfets; la lluita per canviar el projecte de desviament de l'autovia en el seu tram entre La Jana i el Perelló; la visita de treball a Campredó dels consellers republicans Joan Manel Tresserras i Jordi Ausàs; el tour literari de Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint pas, que tingué l'acte central al nostre poble; la promoció del patrimoni templer campredonenc, etc.

Continuarem amb el nostre treball informatiu. Soldevila creiem fermament en les noves tecnologies i el seu paper en la societat actual.

Esperem continuar amb molts seguidors...

Fotos de la fira de Campredó

En el següent àlbum de fotos podreu veure tota mena d'imatges sobre el certamen firal campredonenc que ens ha deixat tan bon gust de boca: http://picasaweb.google.com/losifo3/FiraAlCarrer2009?feat=embedwebsite#El company Gerard March les ha incloses en el seu bloc Lo Sifo, i ha donat mostres del seu ímpetu en el camp de la fotografia. Felicitats, Gerard, ja que ens has deixat un document gràfic molt vàlid.

Valoracions dels certàmens firals de Campredó

El company blocaire Gerard March ha fet la següent valoració dels certàmens firals campredonencs.

FIRA DE CAMPREDO: Valoracions

Després d’uns dies de descans toca fer balanç del que ha estat la Fira al carrer de Campredó. Durant el passat cap de setmana vam poder gaudir d’uns dies de fira i espectacles que van omplir els carrers del poble de visitants i la gent de casa que va sortir al carrer per participar a tots els aconteixements.
MESTRÀLIA Fira de Luthiers ha estat un certamen de nova creació i que ens ha apropat al mon dels fabricants d’instruments de música. Hem de dir que als Països Catalans no hi havia cap certamen d’aquest tipus i l’aposta per crear una fira i arreplegar al sector durant un cap de setmana per poder intercanviar impressions, coneixements i productes ens ha sortit bé. Posem els fonaments per a que sigue una fira capdavantera al sector dins dels Països Catalans, no cal de la mediterrània...
La presència d’un bon nombre de luthiers i constructors d’instruments; la conferència que ens van donar Xavier Vidal i David Bagué (luthiers de gran prestigi a Europa); les actuacions que van omplir els matins i tardes solejats de música pels carrers del poble; el taller de jota i la ballada posterior que en van impartir el Col·lectiu Panxampla.
Totes aquestes actuacions ens han de servir per valorar allò que hem fet bé i sobretot per corregir les errades o situacions que ens ha plantejat la creació d’una fira on molts dels organitzadors no teníem un ampli coneixement del sector.

http://fira.campredo.net/tecnologia.html ha estat una aposta per a traspassar les activitats de caire tecnològic que celebràvem a Campredó i oferir al sector de les noves tecnologies d’un aparador on mostrar els seus productes. Tot i la situació econòmica actual vam aconseguir un bon nombre d’expositors amb un ampli ventall de productes. La celebració del Camprebloc a un estand de la fira ha suposat apropar el món dels blocs al públic en general. Els diferents tallers que es van programar durant el cap de setmana van servir per a iniciar al mon dels blocs a persones que desconeixien el tema, aprofundir amb els coneixements dels blocs i donar a conèixer alguns d’aquestos blocs mediàtics que tenim a les Terres de l’Ebre. La Marfanta, Jesús Ferré, agrair a col·laboració del Punt Omnia amb Jordi Roig al capdavant. La presentació del projecte CAMPREDO TV va ser rebuda amb satisfacció pel públic assistent. Volem crear una web-tv per a mostrar a tothom fets , produccions de la nostra gent i tot allò que estigue relacionat amb Campredó. Encara està en fase d’estudi però ja disposem de material per a posar en marxa aquest projecte. Desprès de l’estiu ja ens posarem a treballar amb el tema.

CURT REDÓ ha estat sense cap dubte el plat fort i els que ens ha donat més agraïments per part del públic assistent a la Fira al Carrer. La segona edició d’aquest certament ha suposat un canvi envers l’any anterior. El cinema a la plaça amb una gran pantalla i el so adequat ha donat la importància que volíem transmetre dels curts locals i de la resta del territori. Durant totes les sessions es va omplir la plaça de gent, el dia dedicat a Campredó va ser el que va tenir més èxit. El no-do dels segadors es va repetir varis cops per petició popular. Agrair a Provi Aragonés que va ser qui ens va subministrar el vídeo. Tots els curts projectats van agradar al públic assistent. Agrair la col·laboració de Josep Gutiérrez i Oriol Gracià ja que van ser els que van realitzar les projeccions. El dissabte amb els curts de Samuel Sebastián vam donar-li un salt de qualitat i prestigi al certamen. Agrair la presència de Samuel Sebastián durat tot el cap de setmana. Hem conegut una gran persona i crec que ell va xalar amb totes les actuacions que fèiem.
Bona participació del comerç local que ha de tenir el seu espai a la Fira al carrer. L’estand del Campredó Templer ens va permetre donar a conèixer el patrimoni de Campredó.

Campredó com a referent cultural

Encara sentim de prop l'entusiasme que ens ha produït l'èxit dels certàmens firals campredonencs del darrer cap de setmana. El nostre treball està encaminat a posar Campredó al mapa i convertir-lo en tot un referent cultural. Durant els darrers 10 mesos han passat pel nostre poble tres consellers de la Generalitat de Catalunya: Joan Manel Tresserras, Jordi Ausàs i Josep Huguet, tots tres independentistes. Amb els dos primers hem tingut importants reunions de treball per consolidar les estructures administratives i culturals del poble, que han estat força fructíferes. L'aposta de Tresserras pel Curt redó ha estat una de les garanties de l'èxit espectacular aconseguit. Com també ho ha estat l'estret contacte amb la Delegació del govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, ja que hem aconseguit la implicació directa de Lluís Salvadó, Xavier Vega, Josep Felip Monclús i Carles Pasqual.

Ens enorgulleix de debò el fet que durant el 2009 han passat per Campredó dos agents culturals importants provinents de València ciutat: Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint pas, i Samuel Sebastian, cineasta i guanyador dels darrers premis Octubre de Teatre. Tots dos varen poder gaudir de primera mà de l'ambient campredonenc i van apreciar la nostra feina. També hem comptat amb la presència dels tres luthiers més importants dels Països Catalans: David Bagué, Xavier Vidal, i Sedó. Tot un luxe...

A més, el treball del Grup de recerca històrica, que dirigeix el rector Víctor Cardona i del qual també formem part alguns membres de Soldevila, ens ha permès comptar amb tres conferències de tres grans especialistes en el món templer a Catalunya: Dr. Joan Fuguet, Dr. Antoni Virgili, Dr. Laureà Pagarolas. Soldevila organitzàrem una altra instructiva conferència de l'arqueològa ampostina Cinta Montañés, en el marc de la presentació del projecte de restauració del patrimoni templer campredonenc del qual s'encarregava el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ens trobem en un excel·lent moment culturalment parlant a Campredó. Hi ha un intens treball literari d'autors com Oriol Gracià i Emigdi Subirats; un interessant esclat blocaire que ens permès consolidar-nos com la quarta població ebrenca en nombre de blocs; la tasca artística d'Eduard Gas, Neus Arasa, Ramon Oliete o Verònica Mulet va aprofundint-se; la força d'aquests quatre joves cineastes: Roman Aixendri, Josep Gutiérrez, Oriol Gracià i Germán Machí, ens fa ser optimistes sobre el seu futur artístic; la tasca creadora del pessebrista Germán Machí Castells; la consolidació de grups de música popular com Terrer roig i Va de vent amb músics campredonencs com Robert Tajada, Sofia Morales i Sergi Massip.

Nota de Premsa sobre la fira de Campredó

Aquesta és la nota de premsa que ha emès l'ajuntament de Tortosa sobre la fira de Campredó.

Campredó, satisfet amb el nou model de la Fira al Carrer

L'organització es mostra convençuda que la proposta de tres fires en una ha estat un encert i aposten per consolidar el model en el futur
La Fira al Carrer de Campredó va tancar portes ahir després de tres dies d'intensa activitat. Més d'un centenar d'expositors van configurar la nova proposta plantejada com un certamen multifiral, on es van poder visitar tres sectors monogràfics independents: Mestràlia, la fira dels luthiers; Curtredó, dedicat al món del cinema i el curtmetratge i C@mpredó.net, dedicat al sector informàtic i de les noves tecnologies.
Damià Grau, de l'Associació Cultural Soldevila i Campredó Actiu, ha destacat la gran afluència de públic visitant. 'El públic de Campredó ha estat tremendament participatiu i hem tingut també molt públic de fora, atrets per aquest model trifiral'. Especialment, els passis de Curtredó van tenir una excel·lent acollida amb una mitjana de 400 persones per projecció i fins i tot es va fer una sessió extraordinària diumenge davant l'elevat nombre de públic assistent. Pel que fa a Mestràlia, l'organització creu que caldrà canviar i millorar alguns aspectes però es mostren convençuts que ha estat un encert i que aquest certamen pot arribar a esdevenir el punt de trobada de músics i luthiers de Catalunya.
També l'alcalde-pedani, Joan Sanahuja, considera que el model de fira múltiple és encertat. 'Amb alguns retocs que segurament caldrà introduir en el futur, crec que Campredó ha sabut endegar enguany la fira que volem i que pot situar Campredó en el mapa de fires de les Terres de l'Ebre i Catalunya'.
En aquest sentit, el regidor de Fires de Tortosa, ha destacat l'aposta del seu departament per crear noves fires al municipi. 'En aquest mandat municipal estem fent una aposta decidida pels certàmens firals monogràfics i diversificats, també en els pobles, com ha estat el cas d'ara a Campredó o la fira de la Clementina a Bítem o del Rovelló als Reguers, creades totes al llarg d'aquest mandat'.

Tortosa, Terres de l'Ebre, 6 de juliol de 2009

Contactes d'interès i propostes de la fira de Campredó

Hi ha hagut molts aspectes positius durant la fira al carrer d'enguany, que ens porta a pensar ja en noves activitats per a una propera edició que ja tenim en ment. Començarem l'anàlisi novament pel camp del cinema, ja que ha estat un èxit veritablement espectacular. La presència del cineasta valencià Samuel Sebastian ha donat veritable prestigi al certamen Curt redó, que hem consolidat plenament com una oferta lúdica de notable interès a l'estiu ebrenc. Ha estat quatre dies entre nosaltres que li ha permès realitzar fructífers contactes. Ha conegut els autors campredonencs: Oriol Gracià, Josep Gutiérrez, Germán Machí i Roman Aixendri. Samuel considera que els curtmetratges d'aquests joves autors locals són de bona qualitat, a l'alçada dels que s'estan fent en les ciutats grans dels Països Catalans, la qual cosa ens encoratja d'allò més. Igualment va contactar amb Xavier Aragó, director del Grup de teatre planer de Santa Bàrbara i excel·lent ràpsoda, amb el qual intercanviaran informació, ja que Samuel Sebastian és el guanyador del darrer premis octubre de teatre de ciutat de València.

Quant al públic assistent a les sessions cinematogràfiques, ens va demanar majoritàriament que promocionem el cinema a la fresca. La programació va ser l'adequada per a un poble com el nostre. El fet de tenir el primer documental de producció pròpia del Curt redó, dedicat al cinema Machí, ens fa fer un veritable salt endavant.

D'altra banda, el projecte Campredó TV va causar entuasiame i s'està comentant moltíssim arreu. Pot ser veritablement interessant, ja que d'entrada ja comptem amb un bon nombre de material de qualitat. El farem efectiu a partir del setembre.

La difusió de la música popular sempre ha estat un dels grans objectius de Soldevila, com demostràrem amb la fundació de la Colla de grallers l'any 2000. Actualment tenim al nostre voltant músics locals que formen part dels grups Terrer Roig i Va de vent com Sergi Massip, Sofia Morales i Robert Tajada. La música popular i la jota ebrenca varen regnar durant el cap de setmana al costat del cinema i de les iniciatives quant a l'àmbit de les noves tecnologies.

No cal dir que ens enorgulleix la forta aposta blocaire campredonenca. Atictes, Punt Òmnia i l'associació de blocaires ebrencs ens han donat suport. La presència de Jesús Ferré, Gustau Moreno i Jordi Roig entre nosaltres consolida el CampreBloc. Pensem que són tres dels blocaires més actius del territori. Des de Campredó també hem fet igualment difusió dels podcasts de Jaume Llambrich, un altre dels blocaires estel·lars. En l'organització de la fira hi ha participat activament els blocaires campredonencs Gerard March, Oriol Gracià i Emigdi Subirats, que tiraran endavant el projecte Campredó TV.

Fira de Campredó, quin goig!!!

Hem viscut uns dies de fira apassionants a Campredó. Per als membres de Soldevila, aquesta tercera edició de la Fira al carrer serà veritablement inoblidable. Òbviament, hi ha uns quants detalls a polir, els quals analitzarem degudament quan féssim el balanç intern de tot plegat. Hem de dir que ens ha entusiasmat veure tanta gent al carrer i haver aconseguit dinamitzar un intens cap de setmana al nostre poble.

Quant al Curt redó, estem extremadament satisfets del seu funcionament. Primerament, per la qualitat dels curtmetratges i documentals presentats, que han agradat molt al públic. En segon lloc, pel nombrós públic assistent que va gaudir d'unes jornades esplèndides, el qual creiem que valora molt positivament la programació. L'homenatge a Ramon Machí, històric del cinema a Campredó, va ser molt emotiu i va estar acompanyat d'un esplèndid vídeo sobre el Cinema Machí que hem d'anar difonent arreu, el primer de la producció pròpia del Curt redó. D'altra banda, hem d'enlairar la notable qualitat dels curtmetratges d'autor local. La presència durant quatre dies a Campredó de Samuel Sebastian, cineasta valencià i guanyador del darrer premi Octubre de teatre a ciutat de València, ens ha donat prestigi al certamen. Ell mateix qualifica els autors campredonencs com a excel·lents!!!
Quant a la fira de luthiers, Mestràlia, ens ha permès tenir a Campredó els més prestigiosos luthiers dels Països Catalans. La conferència impartida per Xavier Vidal i David Bagué va ser interessantíssima, tot un luxe!!! La música popular va regnar durant tot el cap de setmana i de quina manera, amb una sensacional lliçó de jota per part dels membres del Casal Panxampla de Tortosa diumenge la tarda. També ens complau remarcar l'actuació del grup Va de vent, que compta amb nombrosos campredonencs.

Quant a la fira tecnològica C@ampredo.net va tenir com a actes centrals la celebració del CampreBloc i la presentació del projecte televisiu Campredó TV, que va causar impressió entre els nombrosos campredonencs assistents. Hem d'agrair el suport que hem tingut per part del Punt Òmnia, d'Atictes i del col·lectiu de blocaires ebrencs.

Ara ens sentim extasiats i molt il·lusionats per treballar en l'edició de l'any que ve, en la qual intentarem millorar l'organització i presentar un nou programa dels tres certàmens firals culturalment potent. No és poca cosa, HEM ACONSEGUIT MOBILITZAR CAMPREDÓ!!!

Dia per visitar la fira de Campredó

Darrer dia de la fira de Campredó
emigdi esborrar campredó diumenge, 5 de juliol de 2009 08:34h

Mestràlia i C@mpredo.net

9:30 Toc d’inici a càrrec del grup “La va de vent” (Terres de l’Ebre).

11:00 Concertets a l’escenari de la fira.
Raül i Pere acordionista i veu (Banyeres de Mariola).
Eva Queralt amb violí (Baix Ebre).
Xeremiers de Son Roca. (Palma de Mallorca).
Riu en so (Terres de l'Ebre).
11:30 CAMPREBLOC: Taller de videobloc (penjar vídeos als blocs) a càrrec de Jesús Ferré (Atictes). Lloc: l'estand de Camprebloc.
12:45 Homenatge a Ramon Machí, històric del cinema a Campredó i les Terres de l'Ebre. Tot seguit vermut popular per als assistents. Lloc: passeig poliesportiu, davant de la pedania.
17:00 Curset de jota a càrrec del casal Panxampla de Tortosa obert a tothom.18:30 Ballada de jota oberta a tothom. Lloc: plaça de l’església.
20:00 Concert de cloenda amb la banda “La va de vent” (Terres de l’Ebre).

Tercera jornada del Curt redó

Dissabte 4 juliol 2009
Diada dedicada als autors dels Països Catalans


A partir de les 22:30. Lloc: Plaça de l'església a Campredó

Deu és blanc
Autors: Fernando Herrera Inaraja, Samuel Sebastian
Duració: 35'
Sinopsi: Un grup de 66 persones de diferents nacionalitats són abandonades al desert de Mauritània per les autoritats marroquines. Aquest és el seu testimoni i el de les persones que els ajudaren.

La pausa dels morts (tràiler)
Autor: Samuel Sebastian
Duració: 4'
Sinopsi: Durant la primavera de l’any 2007, l’ambient estava enrarit: la calor va arribar massa prompte i se sentia un sentiment de dol a l’ambient. En eixe moment, el cineasta Samuel Sebastian viatja cap a Sevilla per a visitar a sa mare, la pintora Ester Rodríguez Ro, greument malalta de càncer.

El luthier entre l’art i l’ofici

Autor: Ester Plana i Lluïsa Roca (programa NYDIA de TVC).

Duració: 15' Sinopsi: Reportatge sobre els luthiers de violins amb el luthier David Bagué i el músic Abel Tomàs.

Segona jornada del Curt redó

Divendres 3 Juliol 2009
Diada dedicada als autors de les Terres de l'Ebre

A partir de les 22:30. Lloc: Plaça de l'església a Campredó

L'encanyisada
Autor: Joana Prados i Sílvia Berbis
Duració: 25'
Sinopsis: “L’Encanyissada” ens descobreix l’excitació que provoca als caçadors del Delta de l’Ebre passar una nit, envoltats d’aigua entre canyissars, a l’espera que a l’alba arriben els ànecs que s’arreceren a la llacuna de l’Encanyissada per descansar. Una nit de cacera, al seus ulls, plena de sensacions, que només poden experimentar uns pocs cada set anys. El Josep, un caçador de 35 anys, que des dels 7 anys porta l’escopeta a les mans, ens mostrarà un món a través del qual l’home ha perpetuat l’instint primitiu de la lluita per la subsistència amb el plaer de l’enginy i el risc. A través d’aquest documental podrem conèixer les arts de cacera aquàtica més ancestrals del delta de l’Ebre i sobretot descobrir la passió que desperta entre els sis mil caçadors de la zona.

Cécile i el Delta
Autor: Oriol Gracià
Duració: 25'
Sinopsi: L'any 2004, la Cécile, una noia francesa de 26 anys, va arribar al Delta de l'Ebre per participar en un voluntariat ambiental. S'hi havia de quedar 6 mesos, però el paisatge canviant i el caràcter popular de la gent de l'Ebre la van captivar tant que s'hi ha acabat instal·lant. Amb el temps ha esdevingut una defensora aferrissada dels valors ambientals d'aquest espai natural del sud de Catalunya. El camp de treball juvenil que ha dirigit durant el mes d'agost ens servirà d'excusa per conèixer la passió que sent per aquesta terra on es confon l'aigua del riu i de la mar.

6 versos i poca vergonya
Autor: Josep Joan
Duració: 32'
Sinopsi: Aquest curt ens submergeix al bany d’emocions que viuen tres joves del Delta de l’Ebre endinsant-se al costum més festiu dels seus avantpassats: la rondalla. Rafa dirigeix el somni de fer reviure aquest cant improvisat de les Terres de l’Ebre i Curto i Tolet busquen la rima i l’afinació. Aconseguiran superar el pas del temps i triomfar com a cantadors? Aquest documental desperta els sentits mentre immortalitza el vent de la improvització.

Dijous 2 de juliol: Toc d'inici al Curt Redó

Dijous 2 Juliol 2009
Diada dedicada als autors campredonencs
A partir de les 22:30. Lloc: Plaça de l'església de Campredó

Concurs de Sega
Autor: Programació Noticiario documental NODO

Duració: 2' Sinopsi: Crònica de la notícia corresponent al concurs estatal de sega d'arròs de 1956 amb participació de pagesos campredonencs.
Excursió al Patrimoni Campredonenc

Autor: Oriol Gracià

Duració: 10' Sinopsi: El barranc de Rocacorba, els Argilers o la torre medieval de Font de Quinto són alguns dels espais d'interès natural i històric que voregen el poble de Campredó. El vídeo recull les imatges d'una de les execursions promogudes pel col·lectiu Campredó Templer (Grup Local de Recerca Històrica) amb la finalitat d'apropar els ciutadans al patrimoni que els envolta.
L'últim viatge del Carrilet

Autor: Duració: 25' Sinopsi: Recreació de l’últim viatge realitzat pel Carrilet fins a La Cava.
Dolores

Director: Roman Aixendri

Duració: 4' Sinopsi: Dolores, una dona del personal de neteja d'una empresa li demana al seu cap que la deixi anar a casa degut a que es troba malament, ell però pareix no entendre res del que ella li diu.
Mime: Minimal history

Autor: Roman Aixendri

Duració: 4' Sinopsi: De vegades les coses no surten com un voldria, de vegades la sort canvia en segons, de vegades el futur arriba massa prompte, de vegades...mime.
Insomnio

Director: German Machí

Duració: 8' Sinopsi: El petit Aaron sofreix insomni la nit que el ratolí Pérez ha d'aparèixer per casa seva a recollir la seua primera dent de llet.
Memoria Selectiva

Director: Josep Gutiérrez i German Machí.

Duració: 5’ Sinopsi: Curt fet en 72 hores per al concurs L'Endemà'09. Sota dos premises limitadores i bastant absurdes: 1) El protagonista en algun moment ha de tirar la canya i 2) Ha de menjar un plat de tonyina dalt d'una barca sense les mans.
Gazpacho

Autor: Josep Gutiérrez

Protagonistes: Roman Aixendri i Jesús Jiménez

Duració: 3’

Sinopsi: "Ya sabes lo que me pasa con el Gazpacho..."
La trampa de Pandora

Director: Fran Mateu Actor: Roman Aixendri

Duració: 20' Sinopsi: Breu història de gènere negre en la qual el protagonista és víctima de Pandora, una femme fatale amb dobles intencions, capaç de dur a la perdició a qualsevol per valer d'una gran suma de diners.

Fira de Campredó: els noms de la fira, Josep Huguet

L'Honorable Josep Huguet, Conseller de turisme, innovació i empresa de la Generalitat de Catalunya, inaugurarà els certàmens firals de Campredó. És la tercera visita d'un conseller del govern català al nostre poble en 8 mesos, després de les reunions que tinguérem amb el Conseller de cultura Joan Manel Tresserras i el de Governació Jordi Ausàs. La Conselleria que dirigeix el republicà Josep Huguet ha donat tot el seu suport a aquests ambiciosos certàmens campredonencs, i hem treballat colze a colze en l'organització amb el Delegat Territorial d'aquesta conselleria a les Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús.

Artesania Catalunya ha apostat per la fira de luthiers Mestràlia, la primera que se celebra al Principat. La seua directora, Gemma Amat, va visitar Campredó i té molt d'interès en poder continuar tirant endavant el certamen en properes ocasions. Anterior directora de l'escola Massana de Barcelona, és un altre dels noms importants de la fira d'enguany.

Valorem molt positivament també la participació d'associacions ebrenques vinculades en la promoció de les noves tecnologies al territori: Atictes, associació de blocaires ebrencs, Punt omnia. La presència de blocaires com Gustau Moreno, Jesús Ferré, Jaume Llambrich o Jordi Roig donen prestigi al CampreBloc.