Josep Oliver de Boteller, comte de Campredó caigut l'11 de setembre de 1714

Com cada any quan s'apropa la data de l'11 de setembre, ens complau recordar la figura de Josep Oliver de Boteller i Saragossa. Va lluitar durant la Guerra de Successió per la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria, que va nomenar-lo primer Vescomte i després Comte de Campredó el 13 de febrer de 1707. Es va casar amb Maria Agnès Josefa de Miralles i de Xetlmar al maig de 1674. El 1687, com a membre de la Junta de Defensa de la ciutat de Barcelona, durant el setge del duc de Vendôme, va intentar d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés. Se li van encarregar diverses missions d'alt nivell polític que pretenien denunciar els abusos de poder davant del rei Borbó Felip V, amb l'objectiu de salvar els drets dels catalans. El 1704 va ser membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, va negar-se a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a la capital de Catalunya. Va allistar-se com a capità de la Coronela i va participar en la defensa de Barcelona en la fatídica data de l'11 de setembre de 1714. Va morir al camp de batalla.

Tal com ens va informar oralment Armand de Fluvià, estudiós dels títols nobiliaris catalans, només hi ha hagut un Comte de Campredó, tot i que aquest títol va ser demanat el 1984 per en Ramon de Sabater i Martínez (Comte de Vallcabra) que reclama els drets sucessoris com a membre de la nissaga dels Altarriba i dels Oliver de Boteller. La històrica nissaga dels Oliver de Boteller va tenir una vinculació patrimonial amb el terme de Campredó que va durar diverses centúries.

L’historiador de Forcall (Els Ports) Josep Eixarch, en l’extens capítol Les arrels històriques de Campredó inclòs en el llibre Campredó orígens i actualitat (2002), els anomena Senyors de Campredó i afegeix un arbre genealògic. El Dr. Ramon Miravall a l’opuscle Campredó poble i parròquia (1984) i sobretot Salvador J. Rovira a Els Nobles de Tortosa (segle XVIII), ens fan cinc cèntims igualment dels estrets lligams i les grans possessions que tenien al nostre terme, que han quedat històricament exemplificades amb el paper central que ha tingut la finca del Mas de la Missa.El tortosí Manel Beguer, afeccionat a la història de principis del segle XX, anomenava erròniament Vescomte de Campredó en Jacint d’Oliver de Boteller i Saragossa (abat de Benifassà i germà de l’anterior), que participà igualment en l’organització i resistència de Barcelona el 1714. Ha passat a la història com la persona que va recollir la bandera de Santa Eulàlia quan el Conseller en Cap de Barcelona, en Rafel de Casanovas, fou ferit. Va organitzar la capitulació de la ciutat amb el duc de Berwick. L’arxiduc Carles va nomenar-lo Comte d’Oliver.