ERC-Campredó, marca el pas
El poble de Campredó acaba d’estrenar l’Entitat municipal descentralitzada. Ha estat una tasca feixuga ja que des de la coalició que encapçala el govern municipal no es portava pressa en aprovar-la i menys en aplicar-la; mentre que des de la pedania es va mostrar, com ja ens tenen acostumats, una actitud de submissió absoluta al mandat tortosí. En canvi, ens hem de felicitar de la bona feina feta des del Departament de Governació de la Generalitat a Terres de l’Ebre, que van fer els deures com calia. Ara bé, des que som EMD no s’ha notat gens, atès que la feina de dinamització social del poble ha brillat per la seua total absència.
Per primer cop les eleccions municipals tenen un relleu significatiu a Campredó. Fins ara, amb el model pedania, els resultats electorals no eren respectats pels principals partits tortosins quan no els eren favorables. Campredó ha d’afrontar la nova etapa amb gran motivació i interès. Des d’ERC-Campredó comptem amb un bagatge important de treball a l’espatlla, que porta el segell del món templer, dels certàmens firals que ens han col·locat al mapa lúdic i cultural ebrenc i català, de la tasca ens els àmbits de l’ensenyament i de l’esport. Som qui més hem dinamitzat el nostre poble durant els darrers anys. Entenem Campredó, i l’entenem com a un poble amb les mateixes necessitats que altres poblacions amb un nombre semblant d’habitants. És a dir, volem que s’apliquin polítiques en tots els àmbits: turístic, industrial, cultural, patrimonial, juvenils, econòmic, educatiu, lúdic, esportiu, etc. Tot un canvi de model del que s’ha fet fins ara, on els interessos requeien exclusivament en arreglar uns clots i buscar vots cada quatre anys.
Campredó té greus dèficits quant a infraestructures, fruit d’una mala política aplicada durant tres dècades. Mai no ens podem sentir satisfets comprovant que s’ha fet una obra pública ben feta, ja que tot es queda a mitges. La impossibilitat de passar pel pont de Font de Quinto des de fa mesos és l’exemple de la realitat trista que ens acompanya: un fracàs estrepitós de la gestió de la pedania. El fet de ser pedania ens ha marcat i ens ha deixat endarrerits durant massa temps.
La nova EMD és només un camí envers la nostra plenitud per a poble. Un camí que hem de saber aprofitar per tal de superar tots aquests dèficits que ens han impedit afrontar el futur amb dignitat. Però l’EMD ha de ser regida per persones amb empenta i amb capacitat de govern, sense submissions. Persones que sàpiguen dinamitzar el poble i no caiguin en l’apatia, que és la paraula ideal per descriure el que està passant en l’actualitat quant a govern polític a Campredó.
No ens podem permetre un poble endormiscat. S’ha d’organitzar una festa major digna, amb imaginació i un programa variat, fent partícips sempre al teixit associatiu local, la qual cosa no s’ha aconseguit els darrers anys per nul·la capacitat de crear confiança. No es pot fer la tasca del controlador. S’ha de donar continuïtat als projectes firals, sense posar pals a les rodes, ja que han estat tot un èxit de participació amb un programa de qualitat. S’ha d’explotar la marca Campredó templer, com a senyal identificatiu campredonenc. I s’ha de canviar radicalment l’urbanisme local, per tal de construir un poble modern i amb ambicions, res a veure amb el que tenim avui dia.
Tot això està en mans del grup d’ERC-Campredó. Un conjunt humà molt motivat i ampli, que ha d’acabar amb anys de letargia que ens han deixat endarrerit com a poble i han perjudicat la nostra identitat col·lectiva. Campredó ha de despertar i molt, i ha d’exigir un canvi de rumb.
Sense cap sucursalisme envers Tortosa, amb una forta identitat campredonenca, que aposti per la indústria i l’agricultura, el turisme i la cultura, l’ensenyament i l’esport, el patrimoni i les obres públiques. Joves i més grans, units per un poble que té els mateixos interessos que qualsevol altre del Baix Ebre.
I és que ERC-Campredó, marca el pas.
Damià Grau i Arasa
Candidat d’ERC-Campredó a l’entitat municipal descentralitzada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada