Butlletí ERC-Ebre (9)

La notícia de la setmana

Dilluns, 13 d'abril
«El model eòlic que s'està implantant a la Terra Alta no em satisfà»
La crisi de la sequera i la crisi econòmica han marcat els dos primers anys del govern d'entesa a les Terres de l'Ebre. Salvadó sosté que avui el país està en més bones condicions per superar un altre episodi de falta d'aigua sense necessitat de recórrer a un transvasament de l'Ebre
–Fa un any de la crisi de la sequera, ara els pantans estan plens a vessar i no para de ploure. Amb tot, si es tornés a produir una situació d'emergència, estaria a favor de la interconnexió de xarxes? – No és cap secret que estic en contra de la interconnexió de xarxes. Confio en la convicció de l'actual govern de no recórrer a transvasaments. Ara com ara, el país està en unes condicions excel·lents per afrontar un altre episodi de sequera. S'han fet millores substancials en el sistema de gestió i subministració d'aigua. Estic satisfet que el projecte d'interconnexió de xarxes quedés avortat perquè hauria generat una gran frustració al territori.
–Així creu que el projecte d'interconnexió de xarxes és a la paperera?–De les 50 persones que participàvem en les taules de la sequera hi ha una realitat objectiva: l'absoluta majoria apostaven per un transvasament de l'Ebre. I hi ha un bon grapat de grups polítics al Parlament, sobretot els que són a l'oposició, que aposten per la interconnexió de xarxes encara que els embassaments estiguin plens. Amb tot, els representants de les Terres de l'Ebre hem aconseguit que el transvasament no sigui en l'agenda política del govern actual.
– Una sentència del TSJC diu que no es poden fer parcs eòlics en sòl rústic. Pot frenar això els projectes que hi ha a la Terra Alta?–Entenc que no, tots els parcs eòlics de l'Estat s'emplacen en sòl rústic. Si aquesta sentència prospera, es carregarà tot el model eòlic de l'Estat.»
–Així Creu compatibles les centrals eòliques projectades a la Terra Alta amb el desenvolupament turístic de la comarca? – El model eòlic que s'està implantant al nostre territori no em satisfà. És un model que heretem el 2003 i que hem intentat racionalitzar. Hem eliminat els parcs previstos a Pàndols i Cavalls i s'ha reduït el nombre de torres. Déu n'hi do el canvi del que teníem al que tenim! Amb tot, tampoc em satisfà, si ho hagués pogut gestionar des de l'inici, el govern actual hauria optat per no aprovar parcs eòlics dins les zones de la batalla de l'Ebre.
– Pensa que el Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre haurien d'acollir el magatzem de residus nuclears? – Espero que els ajuntaments de l'Ebre no participen en el concurs que convocarà l'Estat, perquè el model pel qual hem d'apostar ha de ser diferent del que s'ha dut a terme les últimes dècades. No hem d'apostar per instal·lacions intrínsecament conflictives, que generen conflicte social. No és el model de desenvolupament de les Terres de l'Ebre que volem.
– També fa un any que es van adjudicar les obres de descontaminació del pantà de Flix, però encara no s'han iniciat... – En primer lloc, cal matisar que les obres sí que han començat; amb tot, estem preocupats perquè van molt lentes. La neteja de l'embassament de Flix comporta molts treballs previs, dels quatre anys d'execució de l'obra n'hi ha més de fase prèvia que dintre l'embassament.
– I què vol dir la fase prèvia? – Fer els pous dels plans d'emergència, l'abocador de residus, la cinta transportadora... Ara s'està treballant en l'abocador i els pous. A Flix les obres ja han començat, però estem preocupats perquè els treballs no van al ritme que correspondria, i així ho hem traslladat a l'Estat.
– La crisi econòmica també afecta l'Ebre. Els sindicats reclamen al govern que pressione Lear perquè mantingui la planta de Roquetes. S'està negociant amb aquesta multinacional? – La secretaria d'Indústria ha mantingut contactes amb Lear per intentar que el seu futur sigui al més llarg possible al país. Aquesta multinacional històricament ha canviat de producte i ha treballat per a diferents clients. El pas que ha de fer és adaptar el seu producte al mercat.
– El govern està treballant perquè altres indústries s'instal·len a l'Ebre. La crisi ha alentit aquestes negociacions? – Fem una aposta per diversificar la nostra economia, potenciant la indústria i els serveis. Ampliarem el sòl industrial en 475 hectàrees i negociem amb diverses empreses perquè s'hi instal·len. També hem posat en marxa un pla de dinamització del sector del moble amb una dotació de dos milions d'euros.
– Parlem d'infraestructures. La Cambra de Comerç de Tortosa organitzarà un acte per reclamar que l'autovia de l'Aragó acabe a l'Ebre. Té previst anar-hi? – Sí. Tot i que ha costat, el territori ha estat capaç de consensuar un document conjunt que té el suport de les quatre cambres de la demarcació i això reforça l'opció catalana davant l'Estat. En l'acte de Gandesa es reclamarà a l'Estat que el traçat de l'A-68 sigui el de l'actual N-420 i posteriorment el govern de la Generalitat ho complementarà amb el desdoblament de l'eix de l'Ebre i la C-43.
– L'Ajuntament de Tortosa i els veïns de Campredó van manifestar-se fa una setmana perquè rebutgen el traçat de l'A-7. La Generalitat pressionarà l'Estat perquè es canvie? – Des del 2005 hem fet esforços per aconseguir que la inversió més important que es farà a les Terres de l'Ebre els pròxims anys es faci amb el màxim consens possible. De moment no s'ha trobat consens entre l'administració local i l'Estat, però espero que es trobe una solució satisfactòria.
– Una altra infraestructura que aixeca polèmica a Tortosa és el desdoblament de l'eix de l'Ebre... – Malauradament és un tema que continua enrocat.
– I el projecte acumula retard? – La resolució de l'estudi informatiu s'està demorant molt, però preferim invertir temps a minimitzar el conflicte que fer una infraestructura que genere més problemes que solucions.
– Per acabar, la vegueria de l'Ebre serà realitat el 2011?

– Segurament és el principal tema que ens queda pendent. Confio que arribem a temps perquè el 2011 Catalunya tingui com a mínim cinc vegueries. I després de les municipals ja no es constituirà la Diputació, sinó les vegueries del Camp i les Terres de l'Ebre.Llegeix l'entrevista

Flaixos d'actualitat

Dimarts, 14 d'abril
El polígon Catalunya Sud triplicarà la seua oferta de sòl industrial
L'ampliació del sòl industrial és una de les prioritats del govern català i un dels polígons que considera estratègic és el Catalunya Sud, situat entre els termes municipals de Tortosa i l'Aldea, amb 95 hectàrees i un pla parcial per ampliar-lo en 40 més. A més, l'Incasòl i els ajuntaments de Tortosa i l'Aldea estan redactant un pla parcial perquè aquest polígon dispose de 290 hectàrees més, és a dir, que un cop requalificats els terrenys el Catalunya Sud tindrà una superfície de 425 hectàrees; un centenar de les quals estan situades a l'Aldea, que és on hi ha prevista la instal·lació de la foneria del grup extremeny Alfonso Gallardo.«L'aposta pel desenvolupament industrial és una aposta a mig i llarg termini», ha explicat el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, que ha detallat que el govern està treballant per ampliar el sòl industrial del Catalunya Sud en 290 hectàrees, 190 al terme de Tortosa i la resta a l'Aldea. «A l'àrea metropolitana el sòl industrial està esgotat; hem d'aprofitar els avantatges competitius de les Terres de l'Ebre, amb molt de sòl i una posició logística estratègica», ha dit Salvadó.Llegeix la notícia
Dimecres, 15 d'abril
Muñoz qualifica la moció de CiU sobre Rodalies de tacticista i l'acusa de manca de voluntat de consens

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portveu de l'Entesa a la Comissió de Foment del Senat, ha defensat la posició del grup davant la moció presentada per CiU sobre les inversions i el traspàs de Rodalies. L'Entesa havia presentat una esmena que substitueix el text de CiU, on es demana al Govern central que s'executin les inversions aprovades en la xarxa ferroviària de rodalies de Barcelona, continuar l'ampliació de la xarxa segons el Pla 2008-2015 i estudiar les inversions per a la plena operativitat del servei de rodalies. També es proposa un seguiment de l'execució del Pla i el calendari de les noves inversions en el marc de la relació bilateral entre els governs de la Generalitat i de l'Estat. Llegeix la notícia
El curs de català en línia parla.cat té actualment 17.362 persones inscrites
Aquest dimecres, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el delegat del Govern, Lluís Salvadó, van presentar a la Delegació del Govern a Tortosa el nou portal per aprendre català a Internet. El Parla.cat és un entorn d’aprenentatge de català en línia que té per objectiu posar a disposició de tothom, independentment de l’origen, residència o nivell de coneixement del català, materials didàctics per aprendre la llengua o millorar les habilitats comunicatives. Aquesta és una eina de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, destacava que aquesta és una eina que està en primera línia de les tecnologies d’ensenyament: “el parla.cat és una de les eines més importants, més ben dissenyades i més potents que hi ha a Europa per a l’ensenyament de llengües”. Bernat Joan ha explicat que en aquest moment hi ha 17.362 persones que l’estan utilitzant, d’aquests 10.784 són homes i 6.578 dones. La majoria dels inscrits tenen entre 20 i 40 anys. Pel que fa a la procedència dels inscrits, Bernat Joan, ha destacat especialment la xifra de 3.000 persones de l’Amèrica del Sud: “tenim 3.000 inscripcions de l’Amèrica del Sud, és bastant possible que estiguin realitzant el curs perquè tenen intenció de venir a Catalunya i volen arribar amb coneixements de català”.
El pla territorial de l'Ebre no inclourà els criteris d'inundabilitat

El Pla territorial de les Terres de l'Ebre no inclourà els criteris d'inundabilitat, inclosos en la llei d'aigües, en la redacció final.

«Hem decidit eliminar els criteris d'inundabilitat del Pla territorial per no contaminar el debat del pla amb temes que no li són propis, però això no vol dir que no continuaran existint», afirmava el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. De fet, les restriccions en el creixement urbanístic de les poblacions de la vora de l'Ebre han centrat bona part dels suggeriments que ha rebut l'avantprojecte del pla territorial, i han estat qüestionades pels ajuntaments d'Amposta, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. «Hi ha hagut ajuntaments que han confós l'instrument amb una realitat preexistent, com són una sèrie de restriccions que tenen les Terres de l'Ebre derivades dels conceptes d'inundabilitat», manifestava Salvadó. I és per evitar polèmiques que el Govern ha decidit retirar els conceptes d'inundabilitat del Pla territorial, un Pla que el delegat del govern considera que és «més ambiciós» que el que es va consensuar el 2001. «És un pla excel·lent per al territori, i ho serà més quan es resolgui el procés de suggeriments», deia el delegat del govern a les Terres de l'Ebre.Amb tot, la Comissió d'Inundabilitat, formada per l'Agència Catalana de l'Aigua, la Direcció General d'Urbanisme, la Delegació del Govern i els ajuntaments de Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, continua treballant en la redacció del pla d'espais fluvials. «Aquest Pla serà l'instrument que ens permetrà adaptar una normativa que és molt estàndard a la singularitat de l'Ebre», explicava Salvadó. La previsió del govern és que el Pla d'espais fluvials estigui enllestit després de l'estiu, i fins llavors la Comissió d'Inundabilitat es reunirà una vegada al mes. En la darrera reunió també hi va participar l'Ajuntament de Móra d'Ebre, i la voluntat dels membres de la Comissió és que s'hi sumin tots els ajuntaments de l'Ebre.
Dijous, 16 d'abril
«Voldria que la reactivació del Camp i l'Ebre no depengués del magatzem de residus»
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de Catalunya, és l'únic representant de la demarcació de Tarragona en la primera línia del govern d'entesa i repassa qüestions conflictives en temps de crisi, defensa la logística, aposta per una gestió única dels grans equipaments del Camp de Tarragona i garanteix una posició antitransvasista a l'Ebre en una entrevista al Punt.LES INFRAESTRUCTURES«Cal una única autoritat que posi fi a les decisions dispars preses a 600 quilòmetres d'aquí»ELS TRANSVASAMENTS«Les dessalinitzadores i altres mesures fan que ja no haguem de pensar en una excepcionalitat»Llegeix l'entrevista
Governació activa 5 nous centres emissors de TDT a les Terres de l’EbreLa Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques ha activat 5 nous centres emissors de Televisió Digital Terrestre a les Terres de l’Ebre, en el marc del pla Catalunya Connecta. Concretament, els nous centres emissors s’han activat a Arnes, Batea, Horta de Sant Joan, la Sénia i Torre de l’Espanyol, i donen cobertura dels serveis disponibles de televisió digital terrestre (TDT) a 6 municipis de 3 comarques: Arnes, Batea i Horta de Sant Joan (Terra Alta), la Sénia (Montsià), i Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha manifestat que “desplegar equipaments específics amb capacitat per oferir un servei de TDT de qualitat a punts del territori que presenten deficiències d’aquest servei és bàsic per desenvolupar amb èxit el pla Catalunya Connecta”.
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, presideix l'acte de celebració del Dia de les Esquadres
La regió policial de les Terres de l'Ebre ha celebrat aquest dijous el Dia de les Esquadres, el primer després del desplegament dels Mossos d'Esquadra el passat 1 de novembre. Quan estan a punt de complir-se el sis primers mesos del desplegament, el balanç de la implantació del cos al territori i de la seva tasca per intentar controlar els fets delictius és molt positiu. A les Terres de l'Ebre es cometen un miler de delictes al mes, i entre 120 i 200 detinguts mensuals. Els delictes més problemàtics són els robatoris amb força a l'interior d'habitatges, tant en domicilis habituals com de segona residència, i en casetes de camp. Enguany, el Dia de les Esquadres s'ha celebrat al pavelló firal de la Ràpita. A més del delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, també hi han assistit comandaments del Cos dels Mossos d'Esquadra i d'altres cossos policials, senadors, diputats, delegats territorials, alcaldes, i representants sindicals, entre altres.
Esquerra celebrarà diumenge els actes de commemoració de la proclamació de la República a Arnes i Bot

La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya, com ja és tradicional, organitza diferents actes pel 78è aniversari de la proclamació de la II República. Per primera vegada, aquests actes se celebraran a la Terra Alta. Així, el proper diumenge, 19 d’abril, a les 12.00 h i al Casal Municipal d’Arnes, a la Sala de Cinema, l’historiador i candidat d’Esquerra a les properes eleccions europees, Oriol Junqueras, oferirà una conferència sobre el període de la República. Després d’un aperitiu, es farà un dinar homenatge a la Fraternitat Republicana al Club Esportiu de Bot, durant el qual es lliuraran dels guardons a la Fraternitat Republicana.Els guardons Fraternitat Republicana tenen com a objectiu homenatjar la trajectòria d’aquelles persones que han portat una vida basada en la defensa dels valors republicans. Cada comarcal del partit escull una persona que la Federació de l’Ebre d’Esquerra homenatja.

Agenda

Tortosa, Móra d'Ebre, Benissanet i l'Aldea
divendres, 17 d'abril
El conseller Josep Huguet, acompanyat del delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i del director dels Serveis Territorials d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús, visitarà diverses localitats de les Terres de l'Ebre.
Tortosa i Deltebre
dissabte, 18 d'abril
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, rebrà el governador de Veneçuela a la Delegació del Govern, que visitarà les Terres de l'Ebre.
La Sénia
dissabte, 18 d'abril
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i del director dels Serveis Territorials de Cultura, Francesc Xavier Vega, inauguraran el Certamen de Bandes de Música de la Sénia.
Tortosa
dimecres, 22 d'abril
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, presentarà el projecte de la Història de les Terres de l'Ebre, conjuntament amb Ismael Piñas, president de la Fundació Privada Ilercavònia Futur, encarregada de gestionar-lo.
Móra d'Ebre
dijous, 23 d'abril
El director dels Serveis Territorials d'Acció Social i Ciutadania, Adam Tomàs, presidirà l'acte de Sant Jordi de la residència Natzaret.