Crònica de La Marfanta sobre la manifestació de Campredó

Aquest és l'apunt que el periodista Gustau Moreno va penjar al seu bloc informatiu La Marfanta:

La manifestació de dissabte a Campredó, contra el traçat actual de la futura autovia de l'interior, és un fet lamentable. Però és lamentable perquè no calia que els veïns de Campredó arribessen fins aquest extrem. Quan els ciutadans han de sortir al carrer, manifestar-se i tallar el trànsit d'una via de comunicació, vol dir que alguna cosa no funciona. Una errada del sistema, que diríem en llenguatge informàtic. En aquesta ocasió, no podem culpar la classe política del territori, ja que els partits de les Terres de l'Ebre van lligar un consens viari poques vegades assolit a casa nostra, en què les diferents forces van posar en comú les seues posicions i van acordar un traçat de l'A-7 que, entre d'altres punts, salvava el poble de Campredó i la barriada de Font de Quinto. De fet, sempre se'ns havia dit que a l'Ebre hi havia un dèficit greu d'infraestructures perquè, catalanets per civilitzar, els ebrencs mai ens posàven d'acord a l'hora de dir quines carreteres volíem i per on volíem que passessen. Però per una vegada que al territori hi havia consens per una infraestructura (Tortosa, per exemple, va renunciar a fer-la passar pel nord de Campredó, cosa que hauria apropat més la futura A-7 al nucli urbà de la ciutat), resulta que a Madrid no ens fan cas i tiren pel dret. La Generalitat diu que està al costat del territori. Per tant, ja tenim clarament identificat un enemic exterior, que facilita que es puga mantenir el consens polític sobre la qüestió: l'Estat menysté les reclamacions de la Generalitat i del territori, i es nega a moure l'autovia 500 metres al sud, per evitar el trinxament del poble de Campredó. El que no té explicació, almenys de moment, és que la Generalitat haja inclòs el traçat de l'A-7, tal como l'ha previst l'Estat, en la revisió del pla territorial de les Terres de l'Ebre.A la tardor del 2007, quan l'Estat va presentar la proposta inicial de traçat, va dir-se que algú havia enviat la documentació a Madrid de forma equivocada. És a dir, de forma intencionada o per accident, els papers que havien rebut al Ministeri eren els anteriors a l'assoliment del consens viari. Però ara ja no hi ha excusa. Tortosa, l'Aldea i Amposta, amb el suport de la Generalitat i de centenars de veïns de Campredó, van presentar unes al·legacions que ara el Ministeri ha rebutjat. El més greu del cas, però, és que aquesta negativa no té encara un rastre de paper que es puga llegir ni contrastar, ja que Foment no ha resolt les al·legacions per escrit, sinó que les ha incorporat a l'expedient del projecte. Aquesta situació és el que va fer que centenars de veïns de Campredó, encapçalats per l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i l'alcalde pedani, Joan Sanahuja, es manifestessen dissabte al matí i tallessen l'autovia C-42 durant més de 20 minuts. Al davant de la protesta també es van veure Ricard Forés (ERC), Meritxell Roigé (CiU), Jaume Forcadell (ICV), Antonio Faura (regidor independent del grup del PP) i Eduard Ena (PSC). En aquest sentit, només els socialistes tortosins han criticat la gestió que ha fet Bel d'aquest tema, i l'acusen d'alimentar el conflicte sense cercar el suport polític necessari per tenir més força a la capital de l'Estat. Però molt sovint 500 persones tallant una carretera fan més força que el vot de 21 regidors. I Campredó, Tortosa i la resta del territori necessiten ara parlar amb Madrid en una situació de força.