Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dimarts, 4 d’agost de 2009

Sensacions amb el Curt redó, de Samuel Sebastian

Un poble que estima el seu patrimoni fílmic.La tasca dels documentalistes, en general, no és massa apreciada. La vinculació que tenim a la realitat fa que, en aparença, els nostres treballs sigan menys valorats a causa d'una aparent mancança de creativitat. Tanmateix, els documentalistes el que fem és rescatar moments perduts en el temps, moments irrecuperables i que només podran deixar una empremta en la mesura que hajan estat registrats per nosaltres. De vegades, pot fer por la responsabilitat, o pots pensar que els moments escollits de la realitat pugan no interessar a ningú, però és el risc que hem de córrer: un documentalista ha de compartir aquesta realitat amb els qui l'envolten i fer-la propera per a ells.

Pensava en tot això mentre viatjava Campredó i veia diferents treballs relacionats amb les terres ebrenques i mentre observava com el públic es divertia amb aquestes obres. Pensava que els campredonencs, i en general totes les persones que van assistir a les tres nits de projeccions del Curt-Redó, apreciaven el patrimoni fílmic del seu poble, tant els curtmetratges de ficció com els documentals; valoraven el fet de veure reflectits a la pantalla paisatges, persones, esdeveniments que pertanyien a la seua vida quotidiana i, sobretot, agraïen que hi haguera obres que s'haguessin preocupat pels modes de vida i la cultura de tota la comarca.

Més encara, el fermall final que va significar l'homenatge al projeccionista del poble va demostrar com s'estima el seu patrimoni fílmic tot el poble de Campredó.Em vaig sentir un privilegiat en poder participar en aquest festival, un vertader model de festival en el qual no hi ha secció competitiva (com ha de ser) i el contacte amb els espectadors és habitual. Parlar gairebé amb tots els espectadors que han vist la teua obra i després intercanviar opinions amb altres cineastes fa augmentar el valor de tot allò viscut al festival. I és que, quan tornava cap a casa, ja tenia clar que també volia fer la meua modesta aportació al patrimoni fílmic de Campredó.

Samuel Sebastian

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada