13 desembre: Cal votar per la independència

Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar,
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla en castellà.

Avui, 13 de desembre de 2009, és un dia veritablement històric per a la nació catalana, en celebrar-se una llarga quantitat de referèndums en nombroses ciutats del Principat per tal de preguntar la ciutadania si estan a favor de la independència del país. El dret d'autodeterminació és irrenunciable per a tot poble. Cal felicitar molt especialment la gent de les comarques del Pla de l'Estany i d'Osona, que han fet un esforç grandíssim i han demostrat una gran estima al país. Espanya ens nega aquest dret perquè és un estat amb nul·la tradició democràtica i amb nombrosos tics totalitaris provinents de dreta i esquerra de l'hemicicle parlamentari i de la societat civil espanyola, bona part de la qual profundament anticatalana i desconeixedora totalment de la cultura catalana. L'actitud que va tenir el govern espanyol del PSOE quant la primera consulta per la independència el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme) va ser veritablement antidemocràtica i totalitària, fins i tot contractant un falangista com a advocat de l'estat!!! Aquesta gent no enten absolutament res... i sobra qualsevol acte de pedagogia amb ells.
Però en el dia d'avui cal parlar molt especialment del país i de les nostres il·lusions, i de la bona gent que les vol tirar endavant, i cal deixar de banda tots aquells que ens vol oprimir i deixar en no-res. Cal parlar dels centenars d'escriptors/es que conreen la nostra llengua i que aconsegueixen un menut miracle en situar la literatura catalana entre les 12 primeres del món; de totes les cobles sardanistes, colles de grallers i dolçainers, grups de jota ebrenca, grups de dimonis o de moros o cristians, colles castelleres... que mantenen viva la cultura popular; de la gent d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear, de l'Obra Cultural de l'Alguer, de l'Associació Cultural del Matarranya, d'Òmnium Cultural; dels dirigents i professors de les escoles Bressola i Arrels a la Catalunya del nord; de tants i de tantes agents culturals del país, de polítics compromesos amb la terra, de col·lectius i partits independentistes, de personalitats de la nostra societat que donen la cara (Joel Joan, Sergi López, Jan Laporta, Montserrat Carulla, Josep Lluís López Tena, Oleguer Presas, Lloll Bertran, Rupert de Ventós, Lluís Llach, Miquel Calçada, Josep M. Terricabras... i tants i tantes altres); dels milers de voluntaris/àries que s'han mobilitzat perquè el dia d'avui, el de la il·lusió, sigui tot un èxit... de la gent de Calaceit, de València, del Carxe, de l'Alguer, de Manacor, d'Andorra la Vella, de Campredó, d'Elna... de tots i cadascun dels pobles i ciutats dels Països Catalans.
Nosaltres, els catalans i les catalanes, som els grans protagonistes del dia d'avui: aquells i aquelles que estimem el país, que defensem la nostra cultura i que n'estem tips de l'agenollament permanent davant d'Espanya.
En homenatge a tots aquells i aquelles que avui participaran en les consultes populars i en agraïments als i a les impulsorses, acabarem amb un vers històric del poeta miravetà Roc Llop, que va escriure durant els seus llargs anys d'exili a l'estat francès:

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món!