Grup de feisbuc: Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó

Hem obert un grup de feisbuc per tal de promoure la candidatura i la personalitat de Josep Esquerré, l'amic Pepe, que serà el candidat d'ERC a la propera Entitat Municipal de Campredó. Convidem els lectors i les lectores de Soldevila a entrar-hi i a adherir-se al grup, que volem que sigui participatiu i dinàmic, i que doni una bona imatge de Pepe.

Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó

Josep Esquerré i Navarro serà el nostre candidat a les properes eleccions municipals, en la llista que ha de lluitar per presidir la futura Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Actualment ja és el representant republicà al Consell Assessor campredonenc. En alguns apunts anteriors ja havia difòs les qualitats de l'amic Pepe. És ampostí de naixement, resident a Campredó des de fa uns 13 anys, pare de dos xiquets, i gerent d'una important empresa paperera situada al terme de l'Aldea. Company de colla d'amics, hem anat aprofundint la nostra relació a partir que des de l'Associació Cultural Soldevila li proposàrem que fos el representant independentista a l'esmentat Consell. Des de llavors, hem estat col·laborant colze a colze en tota mena d'activitats, i hem aconseguit teixir una molt bona amistat personal. Es mostra treballador, intel·ligent i caut en tot moment, sempre respectuós amb les propostes dels altres membres del grup, la qual cosa ens ha permès crear una dinàmica engrescadora que va acumulant tota mena d'idees, les quals no es queden al calaix sinó que solem posar-les en pràctica.
Durant els darrers 4 anys s'ha dedicat amb cor i ànima a l'AMPA del col·legi Port Rodó, en la qual ha aconseguit formar un grup humà esplèndid que ha dotat l'entitat d'un notable dinamisme. La seua capacitat de direcció i de contacte amb la gent ha quedat ben pal·lesa, atès que l'AMPA és una associació molt activa que afronta àmbits molt diversos amb gran voluntat i seriositat.
Mitjançant la implicació amb Soldevila, Pepe és igualment una de les ànimes dels certàmens firals campredonencs, que tanta embranzida estan agafant: Mestralia, Campredo.net i Curt redó. No es pot entendre tot aquest moviment socio-cultural sense la seua presència i direcció omnipresent.
Tanmateix, la seua tasca política al Consell Assessor és esplèndida. Tota mena de propostes, sempre al peu del canó en qualsevol activitat, aportacions crítiques tothora constructives... Pepe s'ha fet d'estimar per bona part de la població, fins i tot pels rivals polítics que mantenen una bona relació personal amb ell. El grup d'ERC de Campredó estem orgullosos de la seua tasca i volem enlairar les seues possibilitats de gestió i la seua noblesa ideològica.
Un aspecte important és el fet que no és gens personalista. La gent d'ERC de Campredó hem bastit un conjunt humà que ens creiem el grup i sabem quina peça ha de moure cadascú en cada moment. Sense cap mena d'ambició política fora de l'àmbit campredonenc, el nostre treball abraça els àmbits cultural, literari, de reivindicació patrimonial, i l'impuls econòmic i urbanístic. Temes, per suposat, no són patrimoni nostre en exclusiva ja que també interessen a qualsevol altra formació política. Només volia enlaira la nostra motivació i capacitat de treball que hem demostrat durant els darrers anys.
Val a dir que la tasca de Pepe ha comptat amb l'impagable suport de les delegacions de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. L'estreta relació amb el delegat del govern, Lluís Salvadó, amb d'altres directors territorials com Carles Pasqual o Xavier Vega, amb l'amic Albert Salvadó, ens ha permès tirar endavant projectes importantíssims per a la població. La restauració del patrimoni històric, amb la posterior interpretació de la Torre de Font de Quinto, és la cirereta que corona un conjunt d'activitats importantíssimes que les Conselleries d'ERC han impulsat a Campredó, de les quals en volem fer bandera ja que ens sentim especialment orgullosos.
Josep Esquerré, Pepe, té moltes expectatives. Té la il·lusió de presidir una EMD per la qual ha lluitat amb gran empenta i ha aportat tots els seus ideals. Tot i que no compleix el somni de molts campredonencs i moltes campredonenques, ni de la gent d'ERC de Campredó, que és la d'esdevenir municipi, per suposat. Ara treballarem per aquesta mena d'estatut que és una EMD, i construirem la nostra Ítaka particular: un poble actiu i culturalment potent. Tal com deia la cèlebre frase del president Francesc Macià als anys 1930 respecte al país, i nosaltres l'apliquem a Campredó: Una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera, espiritualment gloriosa...
Estimat Pepe, sempre al teu costat.

Apunteu-vos al grup de feisbuc

El grup de feisbuc Atemptat contra el patrimoni de Campredó ja ha superat els 160 membres, en uns pocs dies. Apunteu-vos-hi i difoneu-lo, ja que les noves tecnologies ens han de servir per denunciar la deixadesa i el menyspreu de l'empresa ADIF pel nostre patrimoni històric.

Abocador de runes a l'estació de Campredó

Ja hem comentat amb gran tristesa l'enderrocament dels lavabos de l'estació de Campredó, la qual cosa ha demostrat una total manca de sensibilitat amb el patrimoni artístic campredonenc per part de l'empresa ADIF. El conjunt arquitectònic que conformava l'estació ha estat violat greument, i ja no té remei. A més, l'esmentada empresa utilitza els terrenys adjacents com a abocador de runes. La imatge que dóna és veritablement lamentable. Tota mena de ferros i fustes ocupen un espai propi d'un lloc incivilitzat. Hem de contemplar, doncs, com l'estació i la casella es deterioren, es troben en un aspecte lamentable, com s'enderroca el patrimoni històric, i com es converteix el paisatge en abocador de runa. Realment un espectacle demolidor, propi d'una actuació demolidora.

El Punt se'n fa ressò de la demolició dels lavabos de l'estació de Campredó

Indignació veïnal per la demolició d'una part de l'estació de Campredó


El poble i l'Ajuntament tortosí en demanen la cessió a Adif per fer-hi un centre cívic i la futura EMD.


La demolició de l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació de Campredó ha causat «sorpresa» i «indignació» al poble, que esperava que les negociacions entre l'Ajuntament de Tortosa i Adif servissin per rehabilitar el complex i situar-hi el centre cívic i la seu de la futura entitat municipal descentralitzada (EMD). De fet, l'associació cultural Soldevila i el grup de suport a ERC de Campredó van ser els primers a denunciar l'enderrocament de l'edifici, un fet que consideren un «atemptat» al patrimoni cultural del poble. L'alcalde pedani, Joan Sanahuja, va afirmar ahir que estan «molt disgustats» i que demanaran explicacions a Adif.


Una de les primeres persones que van detectar la demolició de l'edifici dels lavabos va ser, divendres passat, l'escriptor campredonenc Emigdi Subirats, membre de l'associació Soldevila. Eren les sis del matí i Subirats havia de pujar al tren, un dels pocs que tenen parada a Campredó. Segons Subirats, el conjunt arquitectònic de l'estació és força singular, ja que estava format per l'edifici principal, la casella i l'edifici dels lavabos. «Era l'única estació antiga de la línia que tenia tres edificis, encara que estiguessen en ruïna», va dir.


«Aquest fet ens ha provocat molta sorpresa i indignació», va remarcar ahir l'alcalde pedani de Campredó. Joan Sanahuja va indicar que ni tan sols estan segurs de qui ha pogut ordenar l'enderrocament de l'edifici, tot i que tot indica que ha estat l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif). De fet, l'alcalde pedani va assegurar que ara demanaran explicacions a Adif, ja que l'Ajuntament tortosí no tenia cap informació sobre el tema. A més, Adif no havia sol·licitat permís per fer cap tipus d'obra.


«És una pèrdua irreparable», va lamentar Sanahuja, que va recordar que el consell assessor de Campredó té la intenció de rehabilitar tot el complex de l'estació, per instal·lar-hi un centre cívic i les oficines de la futura EMD. «Estem parlant d'un edifici molt representatiu del poble, situat en una zona que ha de marcar el nou creixement de Campredó», va precisar Sanahuja. Amb tot, l'alcalde pedani va detallar que Adif encara no havia fet la cessió de l'edifici a l'Ajuntament, tot i que el tema també forma part de les negociacions obertes per alliberar i urbanitzar els terrenys que Renfe té al centre de Tortosa. «Teníem pendent de fer una proposta concreta a Adif, que volia saber quin tipus d'ús volem per a l'estació i cobrar-nos un lloguer per la cessió de les instal·lacions», va dir. Una contraprestació que a Campredó no estaven disposats a assumir, ja que l'estació està abandonada i només hi ha una sala de control automàtic als baixos de l'edifici principal.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 17-03-2010 Pàgina 10

Benvolgut Carles Pasqual

Benvolgut Carles,
Senzillament ens has emocionat amb el teu escrit. Fa molts anys que ens coneixem, crec que va ser el 1988, i que compartim ideals molt íntims i nobles. Recordo que nosaltres us ajudàvem a tirar endavant l'assemblea local de la Ràpita de l'MDT, conjuntament amb l'entranyable Quico Sanz de Vinaròs. La llibertat nacional dels Països Catalans és el nostre objectiu, a redós del qual hem anat creant complicitats igualment imprescindibles. T'agraïm molt sincerament el suport públic que dónes a la causa campredonenca. Primerament, perquè te la creus, i en segon lloc, Carles, perquè no estem acostumats a rebre suports externs. Durant els anys de lluita per l'aprovació del municipi de Campredó (1990-2003), se'ns van tancar totes les portes. Molts ciutadans ebrencs i ebrenques ens comprenien i encoratjaven de porta endins, però el poder polític i econòmic de Tortosa era tan immens que ningú va sortir a donar-nos un cop de mà. Els dos partits poderosos del país i de la ciutat van fer tot el possible per destruir la nostra Ítaka particular, i se'n sortiren a mitges. Han impedit que siguem poble, però no ens han pogut treure els nostres sentiments. Nosaltres, natros, no som tortosins!!! No és que no ens hi sentim, sinó que no ho som!!! Les seues lleis ens poden obligar a romandre al seu municipi, però bona part de la ciutadania campredonenca no és tortosina.
Ara tenim en mans l'EMD, l'entitat municipal descentralitzada. Tu has lluitat amb força pels campredonencs i les campredonenques. El Conseller Ausàs ha fet el que calia tal com ens va prometre. No et pots imaginar la il·lusió que ens va suposar al grup de Soldevila-ERC rebre'l a Campredó el dia del berenar a la tasca, un bar que sentim molt nostre. Era tenir un Conseller de la Generalitat al nostre poble per tractar una problemàtica important de la població. Ens n'hem sortit, gràcies a la bona feina de la Conselleria de Governació que dirigeix ERC, i al suport ciutadà campredonenc. Més enllà de Soldevila, el nostre límit territorial envers la ciutat, van ser molt lents actuant, per dir-ho d'una manera suau... Saps que l'EMD no era el nostre objectiu primordial, ja que nosaltres no renunciem, no podríem, a ser municipi. És com una mena d'estatut que ens permetrà continuar amb els nostres ideals i seguir treballant més dignament per Campredó.
A nosaltres ens complau moltíssim veure que heu fet una interessant carrera política. Començàrem junts, vosaltres heu arribat més lluny. Lluís, tu, altres companys, vau decidir que volíeu ser algú en política, i heu arribat a llocs de privilegi que us han permès fer una feina importantíssima. Nosaltres hi vàrem renunciar d'un primer moment. Ideològicament continuem fidels a l'independentisme extraparlamentari. Ho saps. Amb ERC, però, ens sentim molt còmodes perquè esteu vosaltres al capdavant a les Terres de l'Ebre. Potser amb altres dirigents, no seria el nostre lloc, t'ho he de confessar (tot i que crec que n'ets ben conscient). Saps que lluitarem tant com podrem i sabrem per aconseguir que l'independentisme triomfi a Campredó. No ens interessa guanyar per guanyar, sinó per canviar la concepció de poble i aplicar el nostre projecte que saps que és força potent. Estem en un moment molt bo d'estructuració, tenim la gent adequada i estem en expansió. La nostra teranyina forma part del paisatge social campredonenc, ja que a voltes som omnipresents. Nosaltres no volem arribar més lluny en política, el marc de Campredó és el nostre àmbit. No serviríem per a l'alta política, ja que ens és molt difícil de renunciar a ideals imprescindibles, i ens costa digerir pactes polítics. En l'àmbit cultural, ens trobem molt més còmodes i podem ser molt més útils.
Ens satisfà que ERC (ja veus que uso les sigles de sempre) hagi tirat endavant la llei de Vegueries (llàstima que no pugui incloure Matarranya i Sènia, aquest és un altre debat malauradament), la llei del cinema (quina vergonya ha passat al país durant dècades), l'Institut Ramon Llull (un exemple magnífic d'exteriorització de la nostra cultura)... Ha estat molt bona feina, que sense ERC mai hauríem vist realitzada.
Amb el nostre entusiasme independentista i campredonenc, i la nostra estima per la cultura catalana, continuarem caminant cap a Ítaka, Carles, i continuarem organitzant al teu costat actes de gran importància cultural i festiva. El Curt-redó és una aposta que posarà Campredó al mapa, de ben segur.
Una abraçada i fem plegats que la utopia es converteixi en realitat.

ERC proposa que la Roja no cobri tants diners

Considerem molt encertada la proposició d'ERC al Congrés d'allà a Espanya, en què es demana que els jugadors de la Roja canviïn la milionària oferta per guanyar el mundial per una medalla esportiva. Recordem que des d'Espanya es va criticar fortament la inversió de la Generalitat en la Fira internacional del llibre de Frankfurt, gràcies a la qual la literatura catalana ha conseguit posar-se al mapa i ha rebut nombroses traduccions. La caverna mediàtica va titllar la participació catalana a una fira del llibre de "gastarse el dinero en un guateque". En canvi, no han dit res de la fortuna que s'han de gastar en aquest mundial... La informació és d'un rotatiu que es publica a la capital de les Espanyes:
http://www.marca.com/2010/03/14/futbol/mundial_2010/1268564370.html

Grup de feisbuc: Atemptat contra el patrimoni de Campredó

Hem creat un grup de feisbuc per denunciar l'enderrocament de l'edifici dels lavabos de l'estació de Campredó. Era una construcció singular, única a les estacions de ferrocarril del país, que han tirat a terra impúnement. Protestem contra aquesta decisió unilateral d'ADIF, que ha impedit que en un futur el conjunt arquitectònic que conformava estació-casella-lavabos pugui ser restaurat i dignificat. Us convidem a apuntar-vos al grup de feisbuc i a difondre la nostra iniciativa.

Atemptat patrimonial a l'estació de Campredó

Aquesta setmana el poble de Campredó ha rebut un nou cop fort contra el seu patrimoni històric. La il·lògica s'ha tornat a imposar, i de quina manera! ADIF ha enderrocat l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació. Sense previ avís a la ciutadania, ens els hem trobat senzillament a terra! A molts campredonencs i a moltes campredonenques ens ha causat indignació i molta pena. Indignació, a causa del menyspreu que ha demostrat l'esmentada empresa pels nostres valors patrimonials, per la riquesa arquitectònica; pena, perquè ha estat un comportament arbitrari i irracional, gens propi del nou segle XXI.
La història recordarà que l'estació de Campredó, fins al mes de març de 2010, estava composada per tres edificis que conservaven exteriorment l'estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformaven un conjunt arquitectònic d'interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d'art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en teníem un claríssim exemple. La casella, l'estació i els lavabos eren un patrimoni que esperàvem poder recuperar en un futur. Hi teníem posades moltes esperances i molts anhels... tota mena de projectes viables, sense presses però sense pauses.
Per a vergonya de tots i de totes, s'ha actuat per via recta i s'ha fet un mal irreparable. La via de l'enderrocament ha tirat en orris les nostres esperances. Ja no podem parlar d'un conjunt arquitectònic a tres bandes, perquè una els feia nosa!!! I les altres dos, sembla que també els en fa!!! Un dels edificis ja no està, perquè uns senyors han decidit que no havia de romandre en peus per més temps. Ara bé, aquesta empresa té un abocador permanent als terrenys circumdants, el ferro i la runa forma part del paisatge de les seues possessions. Ells s'han cregut en dret d'enderrocar un patrimoni ciutadà, com tenen el dret d'embrutar la terra i deixar perdre uns edificis amb vàlua arquitectònica, que, en el seu estat actual, són un perill per a la població.
La cançó del Carrilet de Quico el Cèlio denuncia la manca de mires d'aquells que van decidir clausurar la línia que recorria l'històric trenet de via estreta en un moment en què podria ser un gran atractiu turístic. L'edifici dels lavabos era ben singular, únic quant a les estacions de ferrocarril de Catalunya. Calia conservar-lo, i en un futur s'hauria pogut restaurar. Fa uns anys ja vam lamentar que s'enderroqués la caseta que ocupava el guarda-agulles, ofici ja en vies d'extinció sinó totalment extingit, però que representava un d'aquells entranyables retrats d'un temps.
No sé si ADIF ens tornarà a sorprendre de nou i un dia ens trobem la casella a terra, ja que pot molestar el camí del costat. Han tallat els arbres de l'indret, han enderrocat un edifici amb valor artístic i patrimonial, quina nova malifeta ens cal esperar!!!
L'actual estat de preservació de l'estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva. No sabem si els que manen al municipi on ens obliguen a estar tenen alguna cosa a dir al respecte, o si reaccionaran davant d'aquesta actuació bàrbara patrimonialment parlant.
S'ha atemptat greument contra el patrimoni campredonenc...

Campredó i Bítem, article de Carles Pasqual

Ahir, vaig tenir el plaer de poder assistir, a la sessió 72, de la Comissió de Delimitació Territorial de
Catalunya, on van entrar els expedients de constitució de les Entitats M u n i c i p a l s Descentralitzades de Campredó i Bítem. Aquest pas és imprescindible per a poder constituir
les dues EMD's i, a partir d'ara, la Comissió ho trametrà a la Comissió Jurídica Assessora, que té tres mesos per emetre informe, que finalment s'elevarà al Govern perquè ho resolgui. Per tant, no és agosarat predir, que durant el mes de juliol, podem tenir aquest Decret de Govern de constitució de les dues EMD'S.
Voldria recalcar, l'esforç que estem fent des del Departament de Governació, per assolir un grau de normalitat i
reconeixement de la Nostra realitat territorial. Primer amb la Vegueria de l'Ebre, que aquest passat
dimecres s'ha admès a tràmit al Parlament per via d'urgència l'avantprojecte de Llei de Vegueries i ara buscant una normalitat al nostre mapa local, amb les constitucions de les EMD's de Campredó i Bítem. Deixeu-me, adreçar-me als campredonencs I campredonenques; a aquells que varen formar la Comissió Promotora de la Segregació; a la candidatura Campredó Poble, que a les municipals de l'any 1991 varen obtener un 65% dels vots; als meus amics i companys de l'Associació Cultural Soldevila, que ens coneixem de joves i sé que ells lluitaven i lluiten per la independència del seu poble i la del seu país, a tots ells dir-los, que una EMD, evidentment, no és un municipi però, s'hi assembla molt, i que els pobles els fan la seua gent, i Campredó sempre ha estat poble, i sempre ho serà. Actualment, la legislació no permet que Campredó sigui un municipi, el DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'Abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, ens marca un mínim de 2.000 habitants per crear un nou municipi, per tant, amb l'actual marc normatiu és al màxim que es pot aspirar. Però, heu de tenir clar, que al Departament de Governació i a tota la Generalitat sencera, tractem a les EMD's al mateix nivell que als municipis, i amb l'EMD de Jesús, en tenim un exemple.
Carles Pasqual i Montanyès
Director territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques

Més sobre la vegueria de l'Ebre

L'aprovació de la Vegueria de l'Ebre serà, indubtablement, un dels grans esdeveniments polítics del 2010, un any que acabem d'endegar i que no sembla que ens hagi d'aportar precisament excessives alegries a nivell econòmic o polític. La distribució del país en vegueries ha de suposar un pas endavant molt important quant a l'estructuració més racional del territori català, que permeti donar veu i reforçar la identitat de nombroses regions històriques. Era una de les grans apostes d'ERC, la qual només s'ha pogut tirar endavant des de la fermesa i el convenciment, ja que d'obstacles n'hi ha hagut un cabàs per a vergonya de tots i de totes. Una excel·lent aportació de l'independentisme parlamentari a l'estructuració del país, malgrat que hi hagi punts millorables òbviament, com qualsevol altra llei que s'aprovi.
Resulta incomprensible l'actitud contrària de CiU. Ho sento profundament, perquè acabar amb les províncies i aconseguir una estructura territorial en vegueries ha estat una de les grans reivindicacions històriques del catalanisme polític, superant estratègies partidistes conservadores o esquerranoses. CiU novament ha preferit apostar perquè res no canviï i mirar envers les seues possibilitats de recuperar les Diputacions, que han estat el veritable contrapoder a l'autogovern català des de la seua re-instauració. Quant al PSOE regional, finalment s'hi han avingut, després que alguns dels seus prohoms s'hagin manifestat com a provincians i hagin tingut un comportament veritablement esperpèntic. Aquests dos partits s'omplen la boca de la centralitat política com a contraposició a la disbauxa. No es miren gaire a l'espill, perquè si podem parlar de radicalitat (amb un concepte negatiu) o de manca de seny, o de ser veritablement provincians, es vegin ells mateixos reflectits...
La mà ferma del conseller Jordi Ausàs ha aconseguit un bon final. Només un conseller independentista, que volgués trencar les estructures espanyolistes, que provingués del Pirineu o de les Terres de l'Ebre, tindria la valentia per encarar-se als poders econòmics i polítics centralistes, que volen preservar el seu estatus econòmic tothora i el seu poder polític. De la mà del Conseller Ausàs i d'ERC ha estat possible! Per suposat, la premsa de partit, els dos diaris més venuts a la capital catalana, han fet campanya anti-vegueria, pro-província, pro status quo de sempre. Malgrat tot això, la vegueria serà una realitat, per a joia dels ebrencs i de les ebrenques, i de la resta dels catalans i de les catalanes.
Per a les Terres de l'Ebre, s'obren moltíssimes possibilitats. No dependrem més de cap altre territori veí. El poder acumulat per les Diputacions ha estat abismal i difícil d'enderrocar. No serà un camí de roses a partir d'ara, tampoc. Els provincians estan forts i faran ús de les seues estratègies polítiques corrossives. Els alcaldes de Lleida i de Tarragona s'han complert de glòria. Representen els residus de l'Espanya de sempre, del PSOE de sempre. Ara cal tirar endavant aquest projecte de llei. La paraula consens serà molt difícil d'aplicar, a causa delsposicionaments anacrònics dels partits més poderosos del país. L'inefable ministre Chaves ja va anunciar que des de la Moncloa no s'està per aventures de vegueries sinó per la preservació de les províncies, la qual cosa ha fet contents Felip Puig i companyia i la saga regional psoecialista.
De moment, fins que no ens diguin el contrari, a gaudir de la il·lusió que suposa la Vegueria de l'Ebre. Gràcies a l'independentisme polític, les províncies s'han pogut qüestionar legalment. I no és poca cosa, amb els vents que bufen...