Benvolgut Carles,
Senzillament ens has emocionat amb el teu escrit. Fa molts anys que ens coneixem, crec que va ser el 1988, i que compartim ideals molt íntims i nobles. Recordo que nosaltres us ajudàvem a tirar endavant l'assemblea local de la Ràpita de l'MDT, conjuntament amb l'entranyable Quico Sanz de Vinaròs. La llibertat nacional dels Països Catalans és el nostre objectiu, a redós del qual hem anat creant complicitats igualment imprescindibles. T'agraïm molt sincerament el suport públic que dónes a la causa campredonenca. Primerament, perquè te la creus, i en segon lloc, Carles, perquè no estem acostumats a rebre suports externs. Durant els anys de lluita per l'aprovació del municipi de Campredó (1990-2003), se'ns van tancar totes les portes. Molts ciutadans ebrencs i ebrenques ens comprenien i encoratjaven de porta endins, però el poder polític i econòmic de Tortosa era tan immens que ningú va sortir a donar-nos un cop de mà. Els dos partits poderosos del país i de la ciutat van fer tot el possible per destruir la nostra Ítaka particular, i se'n sortiren a mitges. Han impedit que siguem poble, però no ens han pogut treure els nostres sentiments. Nosaltres, natros, no som tortosins!!! No és que no ens hi sentim, sinó que no ho som!!! Les seues lleis ens poden obligar a romandre al seu municipi, però bona part de la ciutadania campredonenca no és tortosina.
Ara tenim en mans l'EMD, l'entitat municipal descentralitzada. Tu has lluitat amb força pels campredonencs i les campredonenques. El Conseller Ausàs ha fet el que calia tal com ens va prometre. No et pots imaginar la il·lusió que ens va suposar al grup de Soldevila-ERC rebre'l a Campredó el dia del berenar a la tasca, un bar que sentim molt nostre. Era tenir un Conseller de la Generalitat al nostre poble per tractar una problemàtica important de la població. Ens n'hem sortit, gràcies a la bona feina de la Conselleria de Governació que dirigeix ERC, i al suport ciutadà campredonenc. Més enllà de Soldevila, el nostre límit territorial envers la ciutat, van ser molt lents actuant, per dir-ho d'una manera suau... Saps que l'EMD no era el nostre objectiu primordial, ja que nosaltres no renunciem, no podríem, a ser municipi. És com una mena d'estatut que ens permetrà continuar amb els nostres ideals i seguir treballant més dignament per Campredó.
A nosaltres ens complau moltíssim veure que heu fet una interessant carrera política. Començàrem junts, vosaltres heu arribat més lluny. Lluís, tu, altres companys, vau decidir que volíeu ser algú en política, i heu arribat a llocs de privilegi que us han permès fer una feina importantíssima. Nosaltres hi vàrem renunciar d'un primer moment. Ideològicament continuem fidels a l'independentisme extraparlamentari. Ho saps. Amb ERC, però, ens sentim molt còmodes perquè esteu vosaltres al capdavant a les Terres de l'Ebre. Potser amb altres dirigents, no seria el nostre lloc, t'ho he de confessar (tot i que crec que n'ets ben conscient). Saps que lluitarem tant com podrem i sabrem per aconseguir que l'independentisme triomfi a Campredó. No ens interessa guanyar per guanyar, sinó per canviar la concepció de poble i aplicar el nostre projecte que saps que és força potent. Estem en un moment molt bo d'estructuració, tenim la gent adequada i estem en expansió. La nostra teranyina forma part del paisatge social campredonenc, ja que a voltes som omnipresents. Nosaltres no volem arribar més lluny en política, el marc de Campredó és el nostre àmbit. No serviríem per a l'alta política, ja que ens és molt difícil de renunciar a ideals imprescindibles, i ens costa digerir pactes polítics. En l'àmbit cultural, ens trobem molt més còmodes i podem ser molt més útils.
Ens satisfà que ERC (ja veus que uso les sigles de sempre) hagi tirat endavant la llei de Vegueries (llàstima que no pugui incloure Matarranya i Sènia, aquest és un altre debat malauradament), la llei del cinema (quina vergonya ha passat al país durant dècades), l'Institut Ramon Llull (un exemple magnífic d'exteriorització de la nostra cultura)... Ha estat molt bona feina, que sense ERC mai hauríem vist realitzada.
Amb el nostre entusiasme independentista i campredonenc, i la nostra estima per la cultura catalana, continuarem caminant cap a Ítaka, Carles, i continuarem organitzant al teu costat actes de gran importància cultural i festiva. El Curt-redó és una aposta que posarà Campredó al mapa, de ben segur.
Una abraçada i fem plegats que la utopia es converteixi en realitat.
diumenge, 14 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada