Entrevista a Josep Esquerré, candidat d’ERC de Campredó (2)

Part 2
13. Seguim parlant del patrimoni. Què té en ment Soldevila i ERC quant a la promoció i dignificació del patrimoni templer?

Adequada la forma, tal com va dir el Conseller de cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, li hem de donar ús. Ajuntament, Consell Comarcal, Generalitat i la futura EMD, s’han d’involucrar en la seua divulgació i potenciar la marca Domus Templi (Montsó, Lleida, Miravet, Tortosa, EMD Campredó i Peníscola. Hem d’aprofitar les sinergies de la Via Verda, hem de buscar els recursos per la interpretació del món templer a la Casa del Prat (Vídeo i so amb la figura d'un cavaller Templer). Organitzar visites guiades a escoles i grups de visita a les Terres de l’Ebre...
14. El passat 1 de maig Soldevila organitzà una visita guiada a la torre de Campredó. Ens en fas cinc cèntims?

Ha estat una iniciativa de difusió del patrimoni que cal valorar molt positivament. Hem d’agrair la col·laboració de la Cinta Montañés (Arqueòloga) i l'Emigdi Subirats (membre de Soldevila), que van donar tota mena d’explicacions sobre la història i fets a l’entorn de la Torre. Cal destacar uns grafits a la segona planta, corresponents a la Batalla de l’Ebre, que es conserven en bon estat i són inici d’una explicació en la visita de la maniobra de distracció que es va desenvolupar al terme de Font de Quinto durant la Batalla de L’Ebre. Van ser realitzats per soldats de la III Unitat de la Brigada internacional La Marsellesa, formada per soldats belgues i francesos majoritàriament. La jornada la considero un èxit, hi van assistir més de 100 persones .

15. Ja tenim la interpretació de la torre gràcies a ERC, hi ha algun projecte més al respecte?El projecte el tenim.

Som sabedors de l’important assentament de muralles que hi ha al voltant de la Casa del Prat. Aquí dirigirem els nostres esforços per recuperar aquest patrimoni. També, com ja he avançat, buscarem els recursos per fer una museïtzació templera en aquest indret.

16. L’enderrocament dels lavabos de l’estació va ser un atemptat contra el nostre patrimoni?

Sí, ha estat un cop molt dur, com tu dius, un veritable atemptat patrimonial. Ha estat un greuge al poble. Tots teníem com objectiu recuperar aquest espai d’interès històric, amb unes característiques arquitectòniques pròpies. El món associatiu campredonenc, i ERC en nombroses ocasions, havíem reivindicat la cessió del conjunt. Teníem projectes a mig termini, ubicació de la futura EMD, transformació de l’entorn adequant-lo al POUM, situar dependències per utilització d’entitats locals.

17. S’ha denunciat degudament per part de l’ajuntament tortosí?

ERC va ser la primera veu que va denunciar l'enderrocament. Va dirigir-se a la pedania per buscar respostes i en Consell Assessor ho va tornar a manifestar. D’aquí, va sortir una carta al consistori tortosí per demanar explicacions. Per part de l’Ajuntament Tortosí només algunes trucades a Adif, sense resposta, o almenys aquesta és la informació que tenim avui i l’afirmació que no calia permís municipal per l’enderroc. Estem a meitat de maig i si hem de valorar l’actuació de l’Ajuntament Tortosí en l’assumpte, és francament decebedora i demostra falta de compromís en la seua acció a executar en el Pla d’Acció Municipal de la legislatura actual.

18. Veurem algun dia la restauració de l’estació de tren?

De fet, tots pensàvem que en la legislatura actual, després d’assolir el compromís el consistori actual a traves del PAM de l’arranjament de l’estació d’Adif a Campredó, veuríem un canvi positiu a l’entorn de l’estació de tren. Avui som més pessimistes, però seguirem lluitant per la seua recuperació i seguirem fent les mocions necessàries als Pressupostos Generals de l'estat per la seua dignificació. Això sí, cada dia que passa el seu estat empitjora, i fins i tot podem tenir el risc d’enderroc per ella mateixa quant a teulades i interiors.

19. Parlem d’esport. Com podem potenciar-lo amb els postres xiquets i xiquetes al poble?

És una tasca a portar a terme. Sempre he estat lligat al món de l’esport i la seua divulgació. A Campredó, tenim el problema del nombre de xiquets i xiquetes que per edat puguin coincidir en un equip. A l’Ampa hem treballat el bàsquet i hem aconseguit dos equips amb monitors de l'equip del Cantaires. Hem de buscar la implicació del futbol de Campredó per començar a treballar en la base. Hem de facilitar l’accés a tot tipus d’esport, tenim coneixement de xiquetes i xiquets que formen part de Club d’atletisme de Tortosa, ho hem de difondre per saber l’entorn que ens pot oferir i com podem col·laborar. Actualment tenim nombrosos xiquets jugant a futbol fora del poble, podríem invertir l’acció i buscar la complicitat de pobles veïns si aconseguim una estructura sòlida d’equip.

20. El nom biblioteca pot anar lligat al de Campredó? Com?

Per condicionants normatius municipals, no li podem donar aquesta categoria. Vàrem plantejar en un Consell Assessor al 2008 la possibilitat de crear un Punt de Lectura a semblança de l’EMD de Jesús. Entenem que no han de ser 4 prestatgeries i alguns llibres, ha de ser un espai de lectura actiu, amb calendari d’activitats, un lloc proper a la gent que li agrada llegir amb una ampla oferta literària. De ben segur que des de Soldevila ens sentim més que capacitats per tirar endavant tota mena d'iniciatives culturals i literàries.

21. Parli’ns una mica d’urbanisme a Campredó…

Aquest és un punt on hi ha moltes mancances, s'ha treballat poc. Potser dos motius servirien d’excusa: l'endarreriment en l’aprovació del POUM i l’actual crisi econòmica. Tot i això, pensem que no s’han desenvolupat propostes per poder canviar aquest punt d’inflexió. Hem de començar a projectar des de la inversió pública per atreure el sector privat. Tenim un potencial de creixement intern (gent del poble) i extern (zona industrialitzada) que cal treballar. El primer pas l’hem de donar l’administració local, i en aquest sentit obrir i crear nous carrers que potencien parcel·les d’actuació. Necessitem un carrer per oxigenar el de Don Alvar, disposen d’una actuació paral·lela a tocar del polígon industrial Baix Ebre amb creació de zona verda com a mur de separació del Polígon. Obrim carrers de titularitat municipal, el Carrer de Sant Lluis a l’altura del de Gandia i d'Haro. Treballem en el plantejament urbanístic al voltant de l’estació. Promoure restauració de façanes i espais amb encant de la nostra població com potser al Raval del Pom, Font de Quinto o carrer d'Eivissa. Facilitem als propietaris de parcel·les els tràmits administratius i la seua urbanització, tots en sortirem guanyant. Amb l’EMD l’hem de potenciar en la mesura de les nostres possibilitats i sempre escoltant noves propostes. No oblidem que la pitjor gestió es la que no es fa i, molt em temo, en urbanisme ens hem deixat anar.

22. L’aposta pels certàmens firals per part d’ERC garanteix l’èxit?

Ajuda tenir al Conseller Huguet inaugurant la Fira Campredó 2009; ajuda tenir el suport del Delegat de les TE, Lluís Salvadó; ajuda tenir al regidor de Promoció econòmica involucrat, Ricard Fores; ajuda tenir als representants de Cultura, Xavier Vega i d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Monclús i la Directora d’artesania, Gemma Amat, en el projecte; ajuda que Carles Pasqual, representant de Governació accedeixi a lliurar una placa en l’Homenatge a Ramon Machí, històric del cinema campredonenc.Amb aquestes premisses tenim una bona part de l’èxit a tocar de mans, la resta l’hem de buscar en la implicació de la gent que treballa en el Grup de suport d’ERC a Campredó, en el teixit associatiu que t’ajuda, en la gent del poble que s’implica i en els recursos municipals que et facilita el govern pedani-municipal. D'altra banda, vull donar gràcies als artesans, expositors, grups musicals i autors dels curtmetratges que van assistir, i espero tornin aquest any 2010, el qual, ja us avanço, serà el primer cap de setmana de juliol, per la seua participació.

23. Faci’ns cinc cèntims de les tres fires que organitza Soldevila.

Mestràlia, Curt Redó i Campredo.net són una mena de tres en un. Veritablement, volíem combinar la cultura tradicional, les noves tecnologies i el potencial cultural campredonenc, i ho hem aconseguit. Estem més que satisfets del funcionament dels certàmens. Pensem que hem tingut a Campredó importants luthiers catalans, exhibint la seua obra i fent conferències. Hem comptat amb la presència de Samuel Sebastian, prestigiós cinematògraf i dramaturg valencià amb un gran futur al davant. Quant a les noves tecnologies, tenim en ment la promoció dels e-books, els llibres electrònics, la col·laboració amb les universitats, tallers de desenvolupament de noves tecnologies... Tot projectes que veurem realitzats.
24. La col·laboració amb els joves dissenyadors o cinematògrafs és evidentment fructífera, oi?

Són un grup de joves amb molt futur en aquest camp. Nosaltres, per suposat, volem estar al seu costat quant a la promoció del seu treball. Hem bastit una molt bona relació amb ells, la qual està sent molt fructífera. S'han implicat moltíssim en la programació del Curt redó d'enguany. Han organitzat un concurs de curtmetratges que, estem segur, tindrà un notable èxit. A més, la seua tasca durant l'any és molt bona. Estem convençuts que tenen molt futur i ja els veiem amb premis d'importància en certàmens d'arreu dels Països Catalans. També el disseny és un àmbit important per nosaltres, com ho demostra l'elegància dels cartells del nostre certamen. Oriol Gràcia, Germán Machí, Josep Gutiérrez, Roman Ayxendri, i la dissenyadora Àngela Curto, donen un gran prestigi cultural a Campredó, i, sortosament, els tenim amb nosaltres treballant colze a colze.