Ofensiva contra la Vegueria de l'Ebre

Massa sovint les estratègies dels partits catalans porten al més gran desconcert a aquells que creiem fermament en la catalanitat, la qual cosa no ens podem permetre amb la situació política catalana actual, en què s'ha caigut en una total dependència de la política espanyola. Ja he escrit aquí al bloc diversos apunts per comentar que em sap molt greu l'actitud que estan tenint alguns dirigents de CiU quant al projecte de llei de vegueries que impulsa la Conselleria de Governació de la Generalitat. Em resulta totalment incomprensible ja que el catalanisme polític ha treballat dur per tirar endavant una nova estructuració del país, més adequada a la realitat catalana i propera a la ciutadania del segle XXI. El catalanisme polític ha hagut de comprovar en pròpia pell quant costa tirar endavant noves estructures administratives, les quals, malauradament, sempre han començat amb condicions molt precàries. CiU ha estat una coalició que ha acceptat històricament rebaixes flagrants als plantejaments inicials de projectes polítics importants per al país. Només cal tenir present l'actitud que han tingut en l'aprovació dels dos darrers estatuts de Catalunya. Han pactat el que han cregut oportú per tal d'aprovar un nou marc legal. Criticable, però és la seua manera d'actuar i la seua voluntat política. En canvi, ben diferent és el seu posicionament actual que impossibilita un acord polític nacional en un tema crucial per a les Terres de l'Ebre i per a l'articulació de moltes regions històriques del Principat.Si fem una mica de memòria històrica, els anhels d'autogovern ens porten directament a la Mancomunitat (1914-23). Aquesta institució va sortir del no-res, fruit de l'empenta del catalanisme polític de principis de segle XX i finals del XIX. Sense finançament, únicament amb un horitzó marcat. Va ser un instrument molt vàl·lid que va permetre tirar endavant tota mena d'iniciatives culturals i sanitàries. Va establir les bases de la cultura catalana moderna, la qual va rebre un impuls molt gran. Tanmateix, la idea d'una Catalunya nacional prenia vigència, en ser la primera agrupació de províncies que es permetia per part de l'Espanya absorvent de sempre. Suposava un pas endavant per al catalanisme polític, com ho serà si es tira endavant el projecte de vegueries. La Diputació ha estat sempre el contrapoder contra l'autogovern català. I en el cas de les Terres de l'Ebre, la institució oposada al nostre reconeixement territorial. El conseller Ausàs ha demostrat una fermesa i una valentia política sense precedents quant al reconeixement territorial de les Terres de l'Ebre. Només un polític procedent de l'Ebre o del Pirineu, i amb ideals catalanistes ben ferms, podia encarar un canvi estructural d'aquesta mena, en el qual hi ha molts interessos econòmics i polítics que superar. Les noves institucions sempre neixen amb mancances, i els dirigents de CiU ho saben perfectament. Es van desenvolupant i prenent forma a poc a poc. En canvi, prefereixen apostar per conservar un pastís, amb gust desnacionalitzador, el qual, entre altres coses, també ha impossibilitat l'organigrama polític propi per a les Terres de l'Ebre i per a altres territoris del país.Em decep totalment. Sento parlar així, ja que a mi m'encantaria veure un altre clima entre les forces polítiques nacionalment catalanes. CiU s'equivoca moltíssim novament amb les Terres de l'Ebre. Saben que el seu posicionament no els suposarà factura electoral, ja que l'electorat està totalment desmovilitzat en termes ideològics. Però la catalanitat necessita una altra manera d'actuar políticament. A CiU sembla que darrerament totes li ponen, totes les enquestes pronostiquen que tornaran al govern. Mai no he amagat que celebraré el dia en què el PSOE deixi de ser l'amo i senyor de la política catalana. Tanmateix, com a catalanista convençut, no podré celebrar el retorn d'un partit d'obediència catalana que actua d'aquesta manera erràtica. Fa anys que afirmo que milito en la catalanitat, independentment de sigles, però fa molt mal veure actituds partidistes d'aquesta mena en un moment crucial per a aprovar un projecte de llei, el de les vegueries, extremadament necessari per a Catalunya, i molt especialment per a la nostra terra de l'Ebre. Incomprensible!!!