En defensa de la Institució de les Lletres Catalanes

Assabentats de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i del que s’hi diu a la Secció 35ª i a l’apartat de “Derogació de normes amb rang legal”, volem manifestar-nos en contra de la proposada modificació del caràcter d...e la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que considerem perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat. La Institució de les Lletres Catalanes és, avui, l’únic organisme públic que té com a objectiu fundacional vetllar per la difusió de la literatura i donar suport als escriptors.

Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el 1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila..., va impulsar la Revista de Catalunya, les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la refundació ara fa 25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles, ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons... i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra, Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit...), els centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall...), els ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el 2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any 2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de 256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.

D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui, l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han estat part integral dels programes de la ILC.

Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC. Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes (avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.

Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep M. Benet i Jornet, ex-degà ILC; M. Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep M. Castellet, ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes