Campredó Cultura

L'Associació Cultural Soldevila opina el següent sobre Campredó, el moment cultural i la premsa:

El cap de setmana campredonenc ha estat de festa grossa i cultura en majúscules. El Curt redó, festival documental de les Terres de l'Ebre, ha aplegat més de 350 persones durant quatre nits a la plaça Tomàs Cardona, una fita molt difícil d'aconseguir fins i tot en poblacions molt més grans. A més, ens han visitat cinematògrafs d'arreu dels Països Catalans: Vic, València, Mallorca, Vilassar de mar, etc.; realitzadors/es de TV3 i TVE, i el president del FIC Cat (Festival internacional de cinema en català) que se celebra a Roda de Berà (Tarragonès). Quatre joves campredonencs: Oriol Gracià, Roman Aixendri, Josep Gutiérrez i Germà Machí, els quals mostren una obra incipient en l'àmbit documental i han aconseguit premis d'importància en molts certàmens d'arreu del país. Promoure la seua obra és l'essència del festival, que compta ja amb tres documentals de producció pròpia.
La fira Mestràlia, de luthiers, l'única del Principat i segona dels Països Catalans, ha portat a Campredó igualment constructors artesans d'arreu de la nostra geografia nacional: Gandia, Mallorca, Riudoms, Maresme, etc. Entre els actes programats destaquen els concerts nocturns de primer nivell: Xeic's i Rauxa, enguany. Ha agafat regust templer amb la presentació dels capgrossos, que pretenen ser una pedrera cultural de la festa. Una extraordinària trobada d'instruments ha aportat bona música i festa gran, amb més de 300 afeccionats a la música tradicional que han omplert els nostres carrers d'alegria al so de gralla, gaita, dolçaina i sac de gemecs. La presència de la Mulassa de Valls va donar un gran caliu amb el seu ball espectacular. El Grup de jota ebrenca local va fer el seu debut, del qual ens congratulem totes i tots.
Tot un seguit de debats sobre com obrir-se pas en l'àmbit del cinema a Catalunya, els perills de les xarxes socials quant als i a les adolescents, la presentació de la plataforma digital de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (la qual recomanem a tothom), presentació del portal informatiu ebrenc Surt de casa i del llibre El luthier Àureo Jaume Bel, van donar el toc més informatiu i acadèmic, al qual li donem gran importància en la programació. Tot plegat, molta activitat cultural que mereixeria ser notícia de la gran als mitjans de comunicació.


En canvi, com a contrapunt, de la mà de l'excèntrica Pilar Rahola, Campredó va ser notícia negativa pel tema dels correbous per la festivitat de Sant Joan la setmana passada. L'omnipresent periodista esmentada li va posar, com ens té acostumats, el seu gra escandalós de premsa groga, groguíssima, per deixar Campredó com uns bàrbars. Primerament, no és de calaix que només es relacionin els pobles menuts amb fets negatius que donen una imatge nefasta. Només sortim a la tele per ser qualificats com a cavernícoles!!! Campredó té la seua tradició als correbous i, igualment, té la seua activitat cultural, la qual, des de Soldevila, l'AMPA, l'Associació de joves i altres associacions intentem que sigui ben ferma i amb molt de caliu. Hauríem de qüestionar-nos per què passen aquestes coses, per què les notícies carregades de morbositat són les úniques que serveixen per informar sobre els pobles menuts de vora l'Ebre.
La Rahola no coneix Campredó, no entén la nostra idiosincràsia i no li importaria la nostra tasca cultural, ja que només li importa crear polèmica pel xantatge de l'audiència. Només va tenir interès en llençar la seua bilis per una imatge d'un bou amb foc a les banyes (imatge que, per suposat, mereix un posicionament a fons per part de Soldevila, per al qual no tenim espai en aquest article), sense interessar-se per la gent d'aquest poble i per tota una tasca educativa-cultural-lúdica-esportiva que hi té lloc, la qual no ens retrataria precisament com una societat bàrbar. Els titulars de periòdics poderosos del país ens han retratat molt negativament, mentre que uns titulars sobre el fet cultural campredonenc ens enlairaria. Malauradament els fenòmens culturals i la vida quotidiana (el dia a dia d'una societat treballadora i conreadora d'amistats i de dinamisme) no troben mai el seu lloc a les portades de publicacions que només premien la morbositat.