La dansa dels Tornejants, mantinguda encara hui en algunes processons arreu del País Valencià –com ara a Algemesí, Morella, Sueca i L’Alcúdia– i extingida, en molts casos, durant bona part del segle XX, consisteix a un combat fictici i ritual entre els balladors, que lluiten i desfilen amb summa elegància, amb només una fina vareta de faig a les mans que vibra en moure’s. La gràcia del ball, seriós i solemne, resideix a més, en l’habilitat acrobàtica dels seus dansants que han de llançar ben alta la vara i empomar-la sense que aquesta toque terra.
Acompanyats de timbal i flautí, amb una melodia composta pel dolçainer Dani Miquel, els Tornejants de l’Alcúdia van estar recuperats en 2007 per a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto el 7 de setembre, després de vint-i-tres anys sense eixir.
El ball, documentat a l’Alcúdia des del 1746 i mantingut fins a l’esclat de la guerra civil, tornà a reprendre’s el 1948 amb motiu de la visita de la Mare de Déu de l’Oreto a València per la celebració del 25 aniversari de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, però després d’aquesta fita va tornar a desaparéixer fins el 1984, en què va tornar a ballar-se a l’Entrà, encara que prenent passades del ball d’Algemesí perquè s’havia oblidat ja el ball fet a L’Alcúdia fins el 1948. Només fou així per un any i novament s’extingiren els tornejants fins el setembre de 2007.
La indumentària triada per a la seua recuperació reprén l’elegància dels ajustacossos cordats al darrere, juntament amb els faldellins que caracteritzen gran part de les danses guerreres, i a més, es complementa amb un casc de llautó banyat d’argent que reprodueix la forma de la corona de la Mare de Déu de l’Oreto en els gravats del segle XVIII, i que s’envolta de plomes, fet que ha particularitzat el ball a L’Alcúdia des de final del segle XIX, segons testifiquen les relacions de lloguer fetes a la Casa Insa de València.
De blau, blanc i argent, colors històricament associats a la Mare de Déu, els Tornejants filen dues danses ben diferenciades: una dansa curta anomenada “Rausell” en honor al seu mestre, estrenada en 2007, que inclou un passeig, un enfrontament per parelles, un cercle i un llançament de varetes, per acabar amb un desafiament i homenatge final cap al públic o cap a la imatge de la Mare de Déu; i una altra dansa, “Manus”, recuperada per a l’Entrà de 2008, de semblant molt més senzill i elegant, que arreplega els moviments i passades històricament associades al ball de l’Alcúdia, ensenyades per Enrique Pasqual “Manus”, un ballador antic que les recordava encara del 1948, i que consisteix a fer gràcils moviments de mà amb la vareta mentre es desfila, per acabar llançant-la ben alt en l’aire i de nou prenent-la a les mans sense tocar terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada