Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dilluns, 25 de gener de 2010

Manifest a favor de les Consultes a les Terres de l’Ebre

Segons proclama la Carta de les Nacions Unides (ONU), el dret a decidir o dret a l’autodeterminació és un dret humà fonamental, basat en les idees de democràcia i llibertat, que fa referència a la facultat que tenen els pobles per escollir el seu destí. L’obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l’article 1.

La Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides de 1970 estableix que tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d’opressió per part d’un govern determinat.

L’Estat Espanyol, subscriptor d’aquests dos acords de la ONU, ha reconegut i reconeix el dret a decidir de pobles com el saharaui o com el palestí, però nega sistemàticament el mateix dret al poble català. Quan aquest dret no és reconegut, no existeix un veritable règim democràtic, sinó un sistema de dominació política, ja que no ens permet estructurar-nos ni interna ni externament com a un sol Poble.

No són debades les dues proclamacions del Parlament del Principat de Catalunya als anys 1989 i 1998, reiterant que el poble català no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació en el futur amb les següents paraules:

"El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat."

La resolució va comptar amb 75 vots favorables (els dels diputats de CiU, ERC, PI i EUiA), 39 abstencions (dels diputats del PSC) i 15 vots negatius (del PP).

És per tot això, que a dia d’avui, 35 anys després de l’acabament de la dictadura, amb la dominació política que exerceix l’estat espanyol sobre els anhels de llibertat de la nació catalana, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, que el Poble ha decidit prendre la paraula. Així, començant a la població d’Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009 i continuant a 166 pobles més el 13 de desembre, un degoteig constant de pobles i ciutats del país i amb la col·laboració de milers de persones voluntàries, han decidit que la nació catalana té el dret a decidir el seu futur en llibertat i ha decidit involucrar-hi per primer cop a tota persona que visca al País sense discriminació d’origen.

Aquest procés que ja no pot parar ha arribat als pobles de les Terres de l’Ebre i volem que s’estenga Sénia enllà. Des de la Coordinadora per les Consultes a les Terres de l’Ebre pretenem que s’exerceixca el dret a decidir el país que volem sense plantejaments partidistes ni interessats. I per això demanem el suport de la societat ebrenca a qui invitem a organitzar-se i a participar en aquest procés just i transparent.



A Xerta, 16 de gener de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada