Crisi a l'Ebre... la Lear es deslocalitza

La notícia sobre el tancament de la planta industrial que té la multinacional Lear (especialitzada en la fabricació de peces per a diverses marques de cotxe) al terme municipal de Roquetes (Baix Ebre) ens ha colpit profundament a molts ebrencs i moltes ebrenques. És probablement la cirereta que corona una profunda crisi industrial arreu de les comarques centrals dels Països Catalans. Crec, sincerament, que és el tancament pitjor per a la regió, el que més ens afectarà col·lectivament. Vam superar en altres èpoques, amb l'economia clarament a l'alça, les regulacions laborals duríssimes de les empreses Fabra o de La Samo, però aquesta de la Lear ens agafa en el pitjor moment econòmic de les darreres dècades i serà, malauradament, molt difícil de superar.La ciutadania de Campredó ha estat estretament vinculada laboralment a aquesta empresa des que tenia una planta situada al Polígon Baix Ebre. Podríem enumerar moltes famílies que hi depenen directament. Com el nostre poble, n'hi ha uns quants més arreu de la riba de l'Ebre final, la qual cosa fa molt dolorosa la fallida. Aquests dies se sent parlar arreu de la crisi de la Lear. La premsa comarcal se n'ha fet ressò de debò i ha posat el crit al cel. S'ha consumat un drama que es preveia i ens deixa en una situació força desesperant.En un moment en què sembla que altres empreses multinacionals importants de la zona, també instal·lades al polígon industrial campredonenc, com la japonesa YKK i l'alemanya Rehau, estan recuperant-se, aquest tancament de la Lear suposa una punyalada tremenda a la necessària recuperació d'una de les zones menys afavorides del país i amb menys desenvolupament industrial. Em solidaritzo de tot cor amb tots els afectats i totes les afectades, i esperem que rebin almenys una compensació digna, com a contrapartida als anys d'esforços que han dedicat a una empresa que ha decidit agafar el camí de la deslocalització, amb la instal·lació a Hongria, en un país de l'antiga Europa de l'Est.Aquesta crisi està agafant unes dimensions dramàtiques. Realment espanta la situació en què ha deixat el territori la decisió erràtica d'una multinacional, sempre disposades a rebre subvencions públiques per a la seua instal·lació, mentre tanquen les portes quan els interessa. Usen els treballadors i les treballadores com un simple klee-nex... Realment molt trist i patètic... Un drama col·lectiu...