13 de gener, una trista data de la història

Avui fa 70 anys que l'exèrcit feixista va ocupar Campredó i poblacions veïnes més grans com Tortosa o Deltebre. El parte de guerra corresponent de l'exèrcit franquista feia pública la següent informació: 13 de enero de 1939: Campaña de Cataluña. Por la costa también ha continuado el avance de nuestras tropas que a la citada hora de la tarde havían rebasado el pueblo de El Perelló, quedando liberada totalmente la población de Tortosa y pueblos de la Ampolla, Campredó, Hostal nou, Camarles, Jesús y Maria, La Cava y otros de menor importancia. A Campredo la guerra s'havia viscut intensament, com a tots els pobles del tram final de l'Ebre propers al front. El poble comptava amb profundes arrels esquerranes que varen propiciar l'afiliació de nombrosos campredonencs al PSUC i al sindicat UGT durant el 1936. Alguns joves ja havien sofert la repressió posterior als fets del 6 d'octubre de 1934. Molts joves varen allistar-se com a soldats al bàndol republicà i molts varen perdre la vida. El 25 de juliol de 1938, a l'alçada de Font de Quinto, l'exèrcit republicà va iniciar una maniobra de distracció que va resultar catastròfica per als seus interessos, que donava el tret de començament a la sagnant Batalla de l'Ebre. A la torre templera de Font de Quinto es conserven tot un seguit de grafitis en llapis que varen realitzar els brigadistes que s'amagaven allí i l'usaven com a punt de vigilància del riu. Els alcaldes campredonencs durant la guerra varen ser Josep Machí (ERC) i Eduard Rey (PSUC). El primer alcalde del franquisme a Campredó va ser Ramon Despax, el qual va donar pas a Joan Rodríguez. Alguns campredonencs varen morir a la presó com Joan Colomé i Ramon Sebastià, mentre que les baixes de joves locals als fronts de l'Ebre, Extremadura o Guadalajara varen ser nombroses. D'altres varen haver de sofrir un llarg exili a l'estat francès, com va ser el cas de Joaquim Roca, Francesc Sebastià i Pere Sanahuja.La tragèdia del conflicte bèl·lic a Campredó ha quedat reflectida en les novel·les Vent de dalt (1997) del palamosí Xavier Guillamon, amb arrels campredonenques, i a les novel·les Tomàs Serra (2001) i Expedient 3295 (2003) del campredonenc Emigdi Subirats. A partir del 13 de gener de 1939, el règim feixista va portar a terme una forta repressió ciutadana. Va canviar la toponímia existent i va imposar la llengua espanyola, aliena a aquestes terres. Malauradament, a la veïna Tortosa encara queda part d'aquesta toponímia amb el conjunt de cases que porta el nom del dia de l'entrada de la croada a la banda esquerra de la ciutat. Hi ha una total manca de voluntat política d'acabar amb la toponímia franquista. Avui, 70 anys després, els membres del Grup de suport a ERC de Campredó volem recordar tots aquells/es que han defensat i estimat Catalunya durant aquests difícils anys.