L'independentisme a Campredó (2)

Durant la tardor de 1988, un nodrit grup de joves campredonencs i campredonenques vàrem unir-nos per crear una associació cultural que va rebre el nom de Soldevila. Aquesta denominació feia referència a la partida local que limitava amb el terme de Tortosa, era el nostre límit referencial. A part, consideràvem que era un nom molt bonic i adequat. La primera de les nostres activitats va ser l’edició d’una revista, que ha estat tot un referent a la població i que va ser molt popular arreu del Baix Ebre durant els vuit anys que es va publicar, des de 1988 fins al1996. El nostre lema va ser tothora: Fem poble, fem país, del qual en vàrem fer bandera veritablement des de les pàgines de Soldevila. Passats els anys, ens sentim molt orgullosos dels resultats aconseguits per una publicació que sortia quatre cops a l’any, en la qual es premiava la cultura i la catalanitat. Vàrem publicar nombrosos dossiers de reivindicació de la restauració del nostre patrimoni històric templer (la Casa del Prat i la Torre de Font de Quinto), a la vegada que reivindicàvem la cultura literària dels Països Catalans: dedicàrem molts articles al 500è aniversari de la publicació de la novel·la Tirant lo blanc el 1991, incloguérem dossiers sobre la història de l’Alguer, la música de la Catalunya nord o les tradicions populars valencianes i balears. La línia de les editorials era marcadament independentista, a la vegada que es reflectia igualment els nostres ideals en molts d’articles d’opinió. També vàrem col·laborar amb claredat i contundència en el procés de creació del municipi de Campredó que va endegar-se durant aquests anys (sobre el qual en parlarem en la propera entrada), que els poders polítics injustament tiraren en orris.
El treball de Soldevila va coincidir en el temps amb l’esmentada crisi oberta del moviment independentista al qual pertanyíem alguns dels membres de Soldevila (n’hem deixat constància en l'apunt anterior). Soldevila va ser la nostra eina per intentar dotar Campredó d’un municipi, amb un mitjà que arribava a totes les cases i que era seguit atentament pels partits polítics de l’stablishment, que ens la tenien jugada. Va ser una revista de qualitat, que malauradament no és viable poder repetir-la al poble avui dia. Mai no vàrem amagar els nostres ideals, pels quals treballàvem sense treva. A part d’organitzar exposicions (sobre la navegació al riu Ebre, les torres templeres, pintura, etc.) o el repartiment de joguines del Pare Nadal, vàrem centrar els nostres esforços en cicles de xerrades en les quals parlàvem de temes d’importància ciutadana i alternativa: l’objecció de consciència (tema candent en aquell moment, que també ens tocava a nosaltres per raons d’edat), la nuclearització de la nostra comarca (va haver-hi uns quants accidents a la central nuclear de Vandellòs), el minitransvasament de l’Ebre cap al Camp de Tarragona (que obria l’aixeta per a futurs projectes de macrotransvasaments, made in Pla hidrològic de Borrell-PSOE o d’Aznar-PP, dos cares de la mateix a moneda). Convidàrem independentistes de relleu com Josep Guia (professor de matemàtiques de la Universitat de València) a donar una xerrada en un lloc insòlit: el temple parroquial, la qual, per a sorpresa seua, va haver de donar amb la foto de Carol Wojtilua al darrera. També atorgàrem el títol honorífic de Campredonenc de l’any en tres ocasions: el vellet centenari Miquel Marçà, el xiquet Josep Castillo (primer xiquet de 6 anys operat del ronyó a Catalunya) i la Comissió antiabocador.
L’experiència de Soldevila va ser molt positiva i alliçonadora. Ens va demostrar personalment que es podia lluitar per uns ideals sense les sigles d’un partit polític determinat al darrera. Va durar 8 anys i hem d’agrair a tot el col·lectiu que el va tirar endavant que hagi deixat la flama de la catalanitat oberta a Campredó, que compta actualment amb un teixit social catalanista important, fruit de ben segur del treball intensíssim que vàrem realitzar aquell col·lectiu de joves que lluíem el nom de Soldevila. Sobre Soldevila en tornarem a parlar, ja que vàrem tenir una segona part de les nostres activitats a principis del segle XXI i, perquè vàrem encetar una tercera etapa el any 2007, amb moltes ganes de continuar la lluita de sempre amb els mateixos ideals: Fer poble i fer país.