Què opines de la tasca feta per ERC?

T'ha indignat que ADIF hagi enderrocat els lavabos de l'estació?

dilluns, 12 de gener de 2009

13 de gener, una trista data de la història

Avui fa 70 anys que l'exèrcit feixista va ocupar Campredó i poblacions veïnes més grans com Tortosa o Deltebre. El parte de guerra corresponent de l'exèrcit franquista feia pública la següent informació: 13 de enero de 1939: Campaña de Cataluña. Por la costa también ha continuado el avance de nuestras tropas que a la citada hora de la tarde havían rebasado el pueblo de El Perelló, quedando liberada totalmente la población de Tortosa y pueblos de la Ampolla, Campredó, Hostal nou, Camarles, Jesús y Maria, La Cava y otros de menor importancia. A Campredo la guerra s'havia viscut intensament, com a tots els pobles del tram final de l'Ebre propers al front. El poble comptava amb profundes arrels esquerranes que varen propiciar l'afiliació de nombrosos campredonencs al PSUC i al sindicat UGT durant el 1936. Alguns joves ja havien sofert la repressió posterior als fets del 6 d'octubre de 1934. Molts joves varen allistar-se com a soldats al bàndol republicà i molts varen perdre la vida. El 25 de juliol de 1938, a l'alçada de Font de Quinto, l'exèrcit republicà va iniciar una maniobra de distracció que va resultar catastròfica per als seus interessos, que donava el tret de començament a la sagnant Batalla de l'Ebre. A la torre templera de Font de Quinto es conserven tot un seguit de grafitis en llapis que varen realitzar els brigadistes que s'amagaven allí i l'usaven com a punt de vigilància del riu. Els alcaldes campredonencs durant la guerra varen ser Josep Machí (ERC) i Eduard Rey (PSUC). El primer alcalde del franquisme a Campredó va ser Ramon Despax, el qual va donar pas a Joan Rodríguez. Alguns campredonencs varen morir a la presó com Joan Colomé i Ramon Sebastià, mentre que les baixes de joves locals als fronts de l'Ebre, Extremadura o Guadalajara varen ser nombroses. D'altres varen haver de sofrir un llarg exili a l'estat francès, com va ser el cas de Joaquim Roca, Francesc Sebastià i Pere Sanahuja.La tragèdia del conflicte bèl·lic a Campredó ha quedat reflectida en les novel·les Vent de dalt (1997) del palamosí Xavier Guillamon, amb arrels campredonenques, i a les novel·les Tomàs Serra (2001) i Expedient 3295 (2003) del campredonenc Emigdi Subirats. A partir del 13 de gener de 1939, el règim feixista va portar a terme una forta repressió ciutadana. Va canviar la toponímia existent i va imposar la llengua espanyola, aliena a aquestes terres. Malauradament, a la veïna Tortosa encara queda part d'aquesta toponímia amb el conjunt de cases que porta el nom del dia de l'entrada de la croada a la banda esquerra de la ciutat. Hi ha una total manca de voluntat política d'acabar amb la toponímia franquista. Avui, 70 anys després, els membres del Grup de suport a ERC de Campredó volem recordar tots aquells/es que han defensat i estimat Catalunya durant aquests difícils anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada