Ahir el Barça es va proclamar campió de la copa que porta el nom del borbó, rei d'Espanya. En un partit inoblidable a causa de l'ambient formidable que es va viure a les grades, el principal equip del país va obtenir el primer títol d'un any veritablement històric per al club i, consegüentment, per a l'esport català. La germanor existent amb l'afecció euskaldun i la catalana és molt destacable, ja que no es va viure l'habitual clima d'animadversió entre afeccions rivals. Bascos i catalans plegats varen fer una monumental xiulada a l'himne d'Espanya que va sortir a la sortida dels borbons a la Llotja. TVE va manipular el so i les imatges en un acte impropi d'una televisió pública. Les ràdios espanyoles es varen indignar davant dels fets i varen donar mostres d'una gran espanyolitat (això sí, no era nacionalisme...). Ahir es va aconseguir una gran victòria esportiva. També les afeccions varen donar una autèntica lliçó d'esportivitat i d'amistat.
L'esport de vegades sap unir camins de la millor manera. Els camins d'Euskal-herria i dels Països Catalans estan units en temes culturals, esportius i polítics. Aquest fet ahir va quedar ben palès a les grades plenes de Mestalla, a València, a la terra de Fuster i d'Estellés, de Raimon i d'Isabel Clara Simó, allí on ha de tornar el Tio Canya.
L'esport de vegades sap unir camins de la millor manera. Els camins d'Euskal-herria i dels Països Catalans estan units en temes culturals, esportius i polítics. Aquest fet ahir va quedar ben palès a les grades plenes de Mestalla, a València, a la terra de Fuster i d'Estellés, de Raimon i d'Isabel Clara Simó, allí on ha de tornar el Tio Canya.
El Barça està a un partit de la glòria!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada