Les Terres de l'Ebre rebran més de 12 MEUR del PUOSC durant el 2009
El delegat del Govern, Lluís Salvadó, i el director territorial de Governació i Administracions Públiques, Carles Pasqual, han presentant les xifres definitives del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) que destinarà més de 12 MEUR a les Terres de l'Ebre durant aquest 2009. Salvadó destacava la nova planificació que ha sofert en aquesta convocatòria el PUOSC “passant a ser quinquenal, del 2008-12, la qual cosa comporta que la planificació inicial amb les prioritats de cada municipi es vagi executant cada anualitat amb una aprovació definitiva”. Concretament, són 69 les actuacions que es duran a terme aquest any a les Terres de l’Ebre, de les quals 31 són subvencionades totalment per Governació, 7 tenen aportacions de Governació i també de la Diputació i 3 més reben els ajuts del programa de Biblioteques del Departament de Cultura. Un total de prop de 7 MEUR que, com destacava Pasqual “són 750.000 € més respecte a la planificació inicial, ja que s’han avançat obres a petició dels ajuntaments que estaven previstes en algun cas al 2010. però, que a més suposen un augment del 10% respecte a la mitjana d’any de les anteriors convocatòries de PUOSC". D’altra banda, Paqual també destacava el treball conjunt dels serveis tècnic del Departament i de la Diputació que ha permès englobar en una única convocatòria els projectes i facilitar als ajuntaments els tràmits administratius de les obres. En el conjunt de Catalunya, el Govern ha aprovat el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) corresponent a l'any 2009 amb una aportació de 164,11 milions d'euros, la xifra més alta aprovada mai en una anualitat d'aquest pla que té una planificació quinquennal. Respecte l'any passat, suposa un increment del 16% dels recursos.
Suport unànime del Senat a la moció presentada per Muñoz per a impulsar el transport públic
Suport unànime del Senat a la moció presentada per Muñoz per a impulsar el transport públic
El senador per Tarragona de l'Entesa, Pere Muñoz, portaveu del grup en la Comissió de Foment del Senat, ha aconseguit la unanimitat del Ple en la moció que insta el Govern a impulsar un fòrum entre l'Estat, les CCAA i els agents socials per augmentar les dotacions pressupostàries destinades al transport públic. Finalment s'ha signat una esmena transaccional per part de tots els grups. “La incorporació des aportacions de la resta de grups i la unanimitat en la seva aprovació demostra la necessitat i la urgència d’activar aquest fòrum per millorar el transport públic”, ha afirmat el republicà Muñoz.
S’inicia la millora del pantalà per a creuers turístics i xàrters al port de l’Ametlla de Mar
Ports de la Generalitat ha començat les obres per millorar el pantalà destinat a creuers turístics locals i a xàrters, ubicat a la moll de ribera del port de l’Ametlla de Mar. La nova instal·lació preveu dinamitzar el sector turístic de la Cala i de la seva àrea d’influència. Les obres suposaran una inversió de 85.000 euros i tindran un termini d’execució d’un mes.
Artesania Catalunya destina 790.000 euros en incentius per als programes de foment de l’artesania catalana 2009
La directora d’Artesania Catalunya, Gemma Amat, acompanyada del director dels serveis territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa a les Terres de l’Ebre, Josep Monclús, ha presentat avui a Tortosa el programa de dinamització d’Artesania Catalunya pel 2009, que preveu diferents actuacions en els àmbits de comercialització, recerca i desenvolupament, promoció i divulgació i modernització i digitalització. Al 2008, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa va dotar amb més de 52.000 euros en incentius un total de 24 projectes de promoció i foment de l’artesania a les Terres de l’Ebre.
Carod referma la “voluntat” del Govern de tirar endavant una acció política exterior
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va exposar ahir al Parlament els eixos i actuacions en matèria d’acció exterior que està desenvolupant el Govern i ha refermat la “voluntat política” de l’executiu d’articular una arquitectura institucional en aquesta matèria. Carod, que va ser interpel•lat per la diputada d’Esquerra Republicana Marta Cid, va insistir que l’acció exterior es fa “en compliment d’un mandat estatutari” però també de la ”voluntat política” de l’executiu, tal com queda recollit en el Pacte d’Entesa. En aquest sentit el vicepresident va destacar ”l’estructura estable d’acció exterior” de la qual s’ha dotat el Govern, ”per canalitzar de manera més adequada l’acció exterior que fan pràcticament tots els departaments”, amb la creació de la Viceconselleria d’Afers Exteriors i amb l’obertura de delegacions a l’exterior.
Opinió
El Pla comarcal de polítiques de dones. Marta cid, consellera comarcal del Montsià L’existència de la desigualtat entre homes i dones és un fet que continua sent habitual en el si de la nostra societat. No es dóna per l’estat natural de les coses, sinó per una estructura social patriarcal que justifica i alhora legitima aquestes desigualtats. Un cop el fet és evident, els darrers anys s’han anat desplegant tot un seguit de reformes legislatives que han apostat per modificar de manera estructural les situacions que alimenten aquesta situació envers la perspectiva de gènere. Deixant de banda el fet positiu d’aquestes reformes del marc normatiu, cal dir que l’existència d’aquestes reformes ja és suficient per afirmar que la desigualtat i la discriminació per raó de gènere és, avui per avui, una problemàtica que cal abordar des de les institucions públiques. És en aquest sentit que des del Consell Comarcal, amb el suport de l’Institut Català de les Dones (ICDs) hem decidit impulsar el Pla comarcal de polítiques de dones 2009 – 2011, i a la vegada hem donat suport a la redacció dels plans locals engegats per 9 dels 12 municipis de la comarca. Per fer aquest Pla havíem de comptar amb una diagnosi de la situació de la dona a la comarca que ens donés una visió transversal en tots els àmbits de la quotidianitat. Aquesta diagnosi mostra clarament un canvi en els hàbits de vida de la població de la nostra comarca i també de la seva activitat econòmica. Actualment es mostra un moviment de les zones més rurals cap a les urbanes i d’altres activitats econòmiques en detriment de l’agricultura. Un altre factor que determina la situació de les dones a la comarca és la precarietat de les comunicacions i la manca de transport públic. En l’àmbit de l’ocupació, tant en nombres absoluts com en percentatge, l’atur de les dones dobla el dels homes. Altres qüestions que posa de manifest la diagnosi són: la diferència de problemàtiques quant a salut i sexualitat, i a la compatibilitat de la vida laboral i familiar, ja que encara recau en la dona el fet de tenir cura de les persones dependents en l’entorn familiar. En l’àmbit de nous filons d’ocupació, des d’una perspectiva de gènere, el Pla comarcal de polítiques de dones del Montsià fa èmfasi en noves activitats, en les quals està tenint un paper important la dona: oficis tradicionals i nous jaciments d’ocupació taller de pauma, xec servei i comunicadores ambientals, Pla operatiu d’ocupació turística, allotjaments rurals, Serveis d’Atenció a la Llar, activitats culturals. Això és només una pinzellada del contingut del Pla quant a la seva diagnosi, en el cas d’actuacions i objectius el Pla proposa: Incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de les administracions properes a la ciutadania; donar a conèixer i difondre el paper de la dona en la cultura; debat sobre la introducció de la coeducació en el lleure, associacions juvenils i AMPA; campanyes de sensibilització per evitar els estereotips de gènere; dinamització i foment de la participació de les dones; actuacions de promoció de l’ocupació de les dones en càrrecs de responsabilitat i d’altres accions, en resum, destinades a visualitzar el paper de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Cal que ens impliquem per desenvolupar politiques envers les dones per anar guanyant terreny i eradicar les discriminacions, de tot tipus, que encara pateixen. Ens cal treballar molt, però sense oblidar que no pot haver justícia social si no hi ha igualtat d’oportunitats.
Opinió
El Pla comarcal de polítiques de dones. Marta cid, consellera comarcal del Montsià L’existència de la desigualtat entre homes i dones és un fet que continua sent habitual en el si de la nostra societat. No es dóna per l’estat natural de les coses, sinó per una estructura social patriarcal que justifica i alhora legitima aquestes desigualtats. Un cop el fet és evident, els darrers anys s’han anat desplegant tot un seguit de reformes legislatives que han apostat per modificar de manera estructural les situacions que alimenten aquesta situació envers la perspectiva de gènere. Deixant de banda el fet positiu d’aquestes reformes del marc normatiu, cal dir que l’existència d’aquestes reformes ja és suficient per afirmar que la desigualtat i la discriminació per raó de gènere és, avui per avui, una problemàtica que cal abordar des de les institucions públiques. És en aquest sentit que des del Consell Comarcal, amb el suport de l’Institut Català de les Dones (ICDs) hem decidit impulsar el Pla comarcal de polítiques de dones 2009 – 2011, i a la vegada hem donat suport a la redacció dels plans locals engegats per 9 dels 12 municipis de la comarca. Per fer aquest Pla havíem de comptar amb una diagnosi de la situació de la dona a la comarca que ens donés una visió transversal en tots els àmbits de la quotidianitat. Aquesta diagnosi mostra clarament un canvi en els hàbits de vida de la població de la nostra comarca i també de la seva activitat econòmica. Actualment es mostra un moviment de les zones més rurals cap a les urbanes i d’altres activitats econòmiques en detriment de l’agricultura. Un altre factor que determina la situació de les dones a la comarca és la precarietat de les comunicacions i la manca de transport públic. En l’àmbit de l’ocupació, tant en nombres absoluts com en percentatge, l’atur de les dones dobla el dels homes. Altres qüestions que posa de manifest la diagnosi són: la diferència de problemàtiques quant a salut i sexualitat, i a la compatibilitat de la vida laboral i familiar, ja que encara recau en la dona el fet de tenir cura de les persones dependents en l’entorn familiar. En l’àmbit de nous filons d’ocupació, des d’una perspectiva de gènere, el Pla comarcal de polítiques de dones del Montsià fa èmfasi en noves activitats, en les quals està tenint un paper important la dona: oficis tradicionals i nous jaciments d’ocupació taller de pauma, xec servei i comunicadores ambientals, Pla operatiu d’ocupació turística, allotjaments rurals, Serveis d’Atenció a la Llar, activitats culturals. Això és només una pinzellada del contingut del Pla quant a la seva diagnosi, en el cas d’actuacions i objectius el Pla proposa: Incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de les administracions properes a la ciutadania; donar a conèixer i difondre el paper de la dona en la cultura; debat sobre la introducció de la coeducació en el lleure, associacions juvenils i AMPA; campanyes de sensibilització per evitar els estereotips de gènere; dinamització i foment de la participació de les dones; actuacions de promoció de l’ocupació de les dones en càrrecs de responsabilitat i d’altres accions, en resum, destinades a visualitzar el paper de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Cal que ens impliquem per desenvolupar politiques envers les dones per anar guanyant terreny i eradicar les discriminacions, de tot tipus, que encara pateixen. Ens cal treballar molt, però sense oblidar que no pot haver justícia social si no hi ha igualtat d’oportunitats.
El descrèdit del Ministeri de Foment a Alcanar.
Alfons Montserrat, alcalde d'Alcanar La modificació de l’anomenat “Àngol”, accés a Alcanar per la N-340, i reconegut com el punt viari més mortífer de la N-340 ha estat una reivindicació històrica del nostre poble. També però, un dels millors exemples del maltracte que rebem les Terres de l’Ebre per part del Govern de l’Estat. L’any 2005, sent regidor; vam treure de l’armari el projecte de modificació de l’Àngol redactat pel Ministeri de Foment l’any 1998. Automàticament, i gràcies al diputat d’Esquerra Pep Andreu, es va poder incorporar, als Pressupostos de l’Estat de 2006, un partida per executar-lo. Els retards i incompliments del Ministeri de Foment començarien aviat. L’1 de juny de 2006 es licitaven les obres de l’”Àngol” i el subdelegat del Govern a Tarragona anunciava que començarien abans de final d’any. Era el primer incompliment. A finals del mes d’octubre s’iniciaven les expropiacions i malgrat les denúncies públiques del diputat Andreu pel retard que acumulava l’inici de les obres, aquestes no començarien fins l’abril de 2007. El subdelegat del Govern de Tarragona anunciava llavors que en nou mesos estarien enllestides. Segon incompliment. La lentitud en l’execució de les obres era exasperant. Per desgràcia, un accident en aquest punt viari, el febrer de 2008, provocava cinc morts. El Ministeri de Foment qualificava llavors d’”alta prioritat” l’obra, i des de l’ajuntament li tornàvem a demanar celeritat. Havien passat deu mesos des del seu inici i bona part de l’obra programada estava per fer. Al mes de març de 2008, Foment requeria elaborar un projecte complementari per adaptar l’inicial a la legislació actual. Aquest tràmit que no afectava al global del projecte semblava de fàcil resolució, però ja coneixem l’eficiència de la Ministra Àlvarez. Així que al mes de maig l’empresa constructora es veia obligada a aturar les obres perquè Foment encara no havia aprovat la modificació del projecte que se li havia fet arribar. La inoperància de Foment continuava, per la qual cosa al mes juny vaig anunciar públicament la possibilitat de fer mobilitzacions. Paral•lelament el senador republicà, Pere Muñoz, interpel•lava a la Ministra sobre la paralització d’aquesta obra, i al mes de juliol presentava per escrit diverses preguntes sobre aquesta i altres infraestructures. Al mes d’octubre, el senador tornava a denunciar i preguntar a la Comissió de Foment del Senat sobre la situació de l’Àngol; arrancant el compromís de la secretària d’Estat d’Infraestructures que s’aprovaria la modificació tècnica del projecte durant aquell mes i que, en sis mesos, s’acabaria l’obra. Al mes de desembre tot seguia igual, i tan la desatenció com els incompliments de Foment eren flagrants, el senador Muñoz i jo mateix férem una pressió gairebé diària, via telefònica i via carta per tal que el Ministeri aprovés la modificació del projecte. A meitat del mes de gener de 2009 Foment ens contestava que en quinze dies es prendria l’acord de modificació del projecte, i en comunicar-me l’aprovació, em feien constar que sobretot, era gràcies a la insistència del senador Muñoz. Ara, esperem que les obres es reprenguin de manera immediata i s’acceleri la seva execució per tal d’acabar-les abans de finalitzar l’estiu, època de més densitat de trànsit en aquest punt viari. El descrèdit del Ministeri de Foment cap Alcanar ens obliga però a fer-ne un seguiment constant, tot esperant no haver de denunciar més incompliments.
Agenda
Flix i Tortosa
20/02/09. Tot el dia
La directora general de Comerç visitarà diversos establiments de Flix i Tortosa.
Amposta
20/02/09. 19.45 h
El president del Parlament, Ernest Benach, oferirà la conferència "Política i xarxes socials", organitzada per ATICTES, al Consell Comarcal del Montsià. Confirmeu l'assistència al 657 136 858
Amposta
22/02/09. 12.00 h
El delegat del Govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, i el director dels Serveis Territorials d'Acció Social i Ciutadania assistiran a la Festa de la Carxofa.
Agenda
Flix i Tortosa
20/02/09. Tot el dia
La directora general de Comerç visitarà diversos establiments de Flix i Tortosa.
Amposta
20/02/09. 19.45 h
El president del Parlament, Ernest Benach, oferirà la conferència "Política i xarxes socials", organitzada per ATICTES, al Consell Comarcal del Montsià. Confirmeu l'assistència al 657 136 858
Amposta
22/02/09. 12.00 h
El delegat del Govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, i el director dels Serveis Territorials d'Acció Social i Ciutadania assistiran a la Festa de la Carxofa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada