L'Oriol Gracià ens aporta la seua visió del Curt-redó, el festival de documentals de Campredó, en el qual volem promoure la creació cinematogràfica dels autors campredonencs.El Curt-redó, un festival que no té aturador
Quan des de l’Associació Cultural Soldevila em van demanar de col·laborar en l'organització de la primera edició de Curt-redó no m'ho vaig pensar dues vegades. Els darrers anys s’havia consolidat un grup de joves campredonencs vinculats a les arts audiovisuals i per això vaig creure que el festival seria una bona manera de reivindicar-nos, donar-nos a conèixer a casa nostra i d’estimular la nostra carrera professional.
La primera edicició del Curt-redó va començar mancada de recursos i amb la penyora de la inexperiència en l’organització de certàmens d’aquest tipus, però s’articulava sobre la base de l’entusisme, les ganes de treballar i el talent gens menyspreable dels autors locals. Ara, dos anys després d’aquella primera aventura experimental, el festival ha agafat cos i embrazida. La segona edició del Curt-redó ha superat —i amb escreix— les expectatives. L’alt nivell d’assistència a les projeccions —prop d’un miler de persones en tres dies— i les bones crítiques dels treballs presentats fan pensar en la consolidació del certamen.
El secret d'enguany ha estat trobar l'equilibri entre projeccions vinculades directament a temàtiques locals —com el reportatge del NODO sobre els segadors campredonencs, el vídeo sobre la passejada pel patrimoni local, les imatges del darrer viatge del carrilet o el documental sobre la història del Cinema de Machí— amb obres de ficció arriscades d’autors i actors locals com Germà Machí, Josep Gutiérrez, Roman Aixendri o Adrià Machí. A tot plegat cal sumar-hi el segell de qualitat que hi ha aportat Televisió de Catalunya en la diada de les Terres de l’Ebre. Es van projectar tres curts documentals sobre el Delta, dirigits per autors de les nostres comarques —entre els quals m’hi incloc— i produïts pel programa Taller.doc del Canal 33. El colofó final fou la presència del cineasta valencià Samuel Sebastian, guanyador del darrer premi Octubre de Teatre a la ciutat de València i autor dels dos dels documentals que es van projectar la nit dedicada al Països Catalans. La seva participació al festival va servir per estretir els llaços entre campredonencs i valencians i estic segur que serà el gèrmen de nous projectes audivisuals.
Sé que falten molts detalls a polir, però aquest festival ja no té aturador. El futur passa, d’una banda, per mantenir la qualitat de les projeccions aconseguida fins ara i, de l’altra, implicar més persones i més intitucions locals, comarcals i d’arreu dels Països Catalans —enguany el festival ha comptat amb el suport del Consell Assessor de Campredó, l’Ajuntament de Tortosa i la Generalitat de Catalunya— per eixamplar el nostre radi de treball, mantenint sempre un espai per a les produccions estrictament campredonenques. El juliol de l’any vinent comprovarem si ho hem aconseguit. Nosaltres aviat començarem a treballar-hi.
Oriol Gracià
La primera edicició del Curt-redó va començar mancada de recursos i amb la penyora de la inexperiència en l’organització de certàmens d’aquest tipus, però s’articulava sobre la base de l’entusisme, les ganes de treballar i el talent gens menyspreable dels autors locals. Ara, dos anys després d’aquella primera aventura experimental, el festival ha agafat cos i embrazida. La segona edició del Curt-redó ha superat —i amb escreix— les expectatives. L’alt nivell d’assistència a les projeccions —prop d’un miler de persones en tres dies— i les bones crítiques dels treballs presentats fan pensar en la consolidació del certamen.
El secret d'enguany ha estat trobar l'equilibri entre projeccions vinculades directament a temàtiques locals —com el reportatge del NODO sobre els segadors campredonencs, el vídeo sobre la passejada pel patrimoni local, les imatges del darrer viatge del carrilet o el documental sobre la història del Cinema de Machí— amb obres de ficció arriscades d’autors i actors locals com Germà Machí, Josep Gutiérrez, Roman Aixendri o Adrià Machí. A tot plegat cal sumar-hi el segell de qualitat que hi ha aportat Televisió de Catalunya en la diada de les Terres de l’Ebre. Es van projectar tres curts documentals sobre el Delta, dirigits per autors de les nostres comarques —entre els quals m’hi incloc— i produïts pel programa Taller.doc del Canal 33. El colofó final fou la presència del cineasta valencià Samuel Sebastian, guanyador del darrer premi Octubre de Teatre a la ciutat de València i autor dels dos dels documentals que es van projectar la nit dedicada al Països Catalans. La seva participació al festival va servir per estretir els llaços entre campredonencs i valencians i estic segur que serà el gèrmen de nous projectes audivisuals.
Sé que falten molts detalls a polir, però aquest festival ja no té aturador. El futur passa, d’una banda, per mantenir la qualitat de les projeccions aconseguida fins ara i, de l’altra, implicar més persones i més intitucions locals, comarcals i d’arreu dels Països Catalans —enguany el festival ha comptat amb el suport del Consell Assessor de Campredó, l’Ajuntament de Tortosa i la Generalitat de Catalunya— per eixamplar el nostre radi de treball, mantenint sempre un espai per a les produccions estrictament campredonenques. El juliol de l’any vinent comprovarem si ho hem aconseguit. Nosaltres aviat començarem a treballar-hi.
Oriol Gracià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada