Les Festes majors de Campredó se celebren per la festivitat de Sant Jaume, la darrera setmana de juliol. Són uns dies de gresca i germanor, de retrobament amb familiars i altres campredonencs absents, també es dóna una calorosa benvinguda a un bon nombre de forasters. Com és habitual als pobles de les Terres de l'Ebre, destaquen les tradicionals vetallades nocturnes i les tardes de bous, durant les quals són molt populars els tradicionals berenars adobats amb una bona anguila i regats amb un bon vi.
La celebració de la Festa Major ve de lluny. El senyor Francesc Subirats Machí ens féu cinc cèntims a Soldevila de les festes celebrades l'any 1917: "Juntament amb tres companys (Quico de Machí, Manel lo Sordo i Pepe de Curto) i quatre sagristanes que ens vam buscar, vam fer festes típiques a Sant Joan. El diumenge de Carnestoltes vam sortir a captar per les cases, i recordo que ens donaven en algunes cases cinc cèntims. Per les Festes Majors de 1917, vam recollir setze duros i vam fer tres dies de festa. El primer dia vam repartir panoli, i els altres fèiem "corres" al matí i ball de jota a la tarda i a la nit, a la plaça de l'església".
El setmanari catalanista Vida Tortosina ens informa d'unes importants festes falleres i esportives que se celebraren al nostre poble al març de 1936.
durant els anys cinquanta i seixanta s'organitzaven grans vetllades en motiu de les festivitats de Sant Antoni, la Candelera, Sant Pere o el tradicional Carnestoltes, el qual estava prohibit en altres pobles de la comarca, però gaudia d'un permís especial per poder celebrar-se a Campredó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada