L'1 d'abril de 1957, un altre grup de joves es va oferir per dirigir la Unión Deportiva Campredó. L'acta de constitució, la conserva el senyor Andrés Arasa, ens permet saber la distribució de la Junta Directiva. Estava presidida per Joan Sanahuja i Panisello, acompanyat de Joan Fornós, Andrés Arasa, Josep Castillo, Josep Prades, Pere Tena, Josep Pujol, Conrad Caballé, Daniel Subirats i Josep Castells.
A l'acta també es detallen les diferents normes que havien de vetllar pel bon funcionament de la UE Campredó. Concretament, el soci havia d'abona 10 pessetes mensuals per tenir dret a entrada gratuïta, mentre que el soci amb abonament de 5 pessetes havia de pagar tres pessetes a l'entrada. Les sòcies pagaven 5 pessetes i tenien accés lliure al camp. Es va crear una assegurança per als jugadors. Un reajustament de càrrecs va portar a la presidència Daniel Subirats Tafalla, que conjuntament amb l'Andrés Arasa eren els motors materials del club. Es va arranjar un nou camp també al "Lligallo", el gual disposava fins i tot de seients, que per la quantitat de 60 pessetes cada soci podia disposar. Els desigs de control total del partit únic, Falange Espanyola, i el fet que molts ciutadans emprengueren el camí de l'emigració, provocaren una nova inestabilitat entre els membres de l'equip directiu, que es negaren a acceptar que el nou estadi portés el nom de la Falange Espanyola de las JONS.
L'1 de desembre de 1958 esdevingué president en Josep Prades i Roda. L'any 1959 es tornaren a disputar partits amistosos de Festa Major i algun campionat comarcal de l'època. Les Juntes Directives continuaven tenint una curta durada, ja que hi havia llargs períodes d'aturada futbolística donada la manca d'infrastructures esportives adequades. Sabem gràcies al Llibre de Caixa de 1969 que aquest any hi havia 71 socis i 11 sòcies. Però no fou fins a l'any 1972 que es va començar a construir el nou camp de futbol "La Forja", que fou estrenat la temporada 1973-74, quan la UE Campredó va debutar a la 3à regional del futbol català. El president era Joan Josep Valls i l'entrenador Joan Sanahuja Ramírez. L'aportació econòmica per part de l'empresa constructora del Polígon industrial Baix Ebre i la col·laboració ciutadana varen fer possible que finalment la UE Campredó tingués un camp digne. Són ben significatives les declaracions d'un dels esportistes locals més polivalents, el veterà Josep Pagá: "Sense el suport del poble no s'hagués fet. Amb la terra que sobrava del polígon tot el poble el vam fer sense cap suport de l'Ajuntament de Tortosa". Les instal·lacions van anar millorant amb el temps, amb la construcció dels vestidors, d'un mur a la part lateral i un tancat de reixa vora la carretera.
A l'acta també es detallen les diferents normes que havien de vetllar pel bon funcionament de la UE Campredó. Concretament, el soci havia d'abona 10 pessetes mensuals per tenir dret a entrada gratuïta, mentre que el soci amb abonament de 5 pessetes havia de pagar tres pessetes a l'entrada. Les sòcies pagaven 5 pessetes i tenien accés lliure al camp. Es va crear una assegurança per als jugadors. Un reajustament de càrrecs va portar a la presidència Daniel Subirats Tafalla, que conjuntament amb l'Andrés Arasa eren els motors materials del club. Es va arranjar un nou camp també al "Lligallo", el gual disposava fins i tot de seients, que per la quantitat de 60 pessetes cada soci podia disposar. Els desigs de control total del partit únic, Falange Espanyola, i el fet que molts ciutadans emprengueren el camí de l'emigració, provocaren una nova inestabilitat entre els membres de l'equip directiu, que es negaren a acceptar que el nou estadi portés el nom de la Falange Espanyola de las JONS.
L'1 de desembre de 1958 esdevingué president en Josep Prades i Roda. L'any 1959 es tornaren a disputar partits amistosos de Festa Major i algun campionat comarcal de l'època. Les Juntes Directives continuaven tenint una curta durada, ja que hi havia llargs períodes d'aturada futbolística donada la manca d'infrastructures esportives adequades. Sabem gràcies al Llibre de Caixa de 1969 que aquest any hi havia 71 socis i 11 sòcies. Però no fou fins a l'any 1972 que es va començar a construir el nou camp de futbol "La Forja", que fou estrenat la temporada 1973-74, quan la UE Campredó va debutar a la 3à regional del futbol català. El president era Joan Josep Valls i l'entrenador Joan Sanahuja Ramírez. L'aportació econòmica per part de l'empresa constructora del Polígon industrial Baix Ebre i la col·laboració ciutadana varen fer possible que finalment la UE Campredó tingués un camp digne. Són ben significatives les declaracions d'un dels esportistes locals més polivalents, el veterà Josep Pagá: "Sense el suport del poble no s'hagués fet. Amb la terra que sobrava del polígon tot el poble el vam fer sense cap suport de l'Ajuntament de Tortosa". Les instal·lacions van anar millorant amb el temps, amb la construcció dels vestidors, d'un mur a la part lateral i un tancat de reixa vora la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada