Les Festes majors de Campredó (3)

L'homenatge a la vellesa, que se celebra el mateix dia de Sant Jaume, ha estat històricament un dels actes més emotius. Les tradicionals rondalles ebrenques del Canalero i del Teixidó ens han acompanyat en la majoria d'aquests actes any rera any. En els darrers vint anys la dinàmica de les festes ha canviat considerablement, ja que s'han anat incorporan noves activitats: la festa de les paelles, el dia de la dona, la recuperació de les activitats al riu, l'¡organització d'exposicions d'artistes locals i comarcals, la celebració de competicions esportives, sense oblidar el tradicional Correfocs. en l'edició de l'any 2000 els alumnes de l'escola Amics del Ball de Bítem i els seus professors l'Eduard Casasempere i la Karina Rubio, bicampions estatals de ball, ens varen delectar amb una sensacional sessió que ben segur serà recordada durant molt de temps com una de les jornades més emotives i multitudinàries que es recorden de la festa major.

Ebre Informes valorava de la següent manera el desenvolupament de les festes de 1986: Tres grans festes populars s'han desenvolupat durant els set dies de Festa Major. el Corrrefocs a càrrec del grup Mas de la solfa de la Fatarella esdevingué una gran festa popular pels carrers del poble. Joves i adults corrent davant de les flames que portaven els nois de la Fatarella. Sens dubte aquest primer correfoc al poble ha estat una innovació que hem d'agrair. També el Cosso Iris fou una festa important. La desfilada de carrosses convertí els carrers del poble en una sala de bombardeig. La carrossa guanyadora s'anomenava l'Scala, i estava feta pels nois i noies que representaven el ballet de la sala barcelonina. La gran festa del dia de les paelles es converteix en un espectacle increïble de divesió i alegria.

Comparem-la amb la crònica que ens oferí quinze anys després la publicació Campredó 2001 sobre l'edició d'aquell any: Anais Diéguez, una bellíssima noia de disset anys, va tenir l'honor de ser la reina de les Festes Majors de Campredó 2001. Un grup de dames d'honor que l'acompanyaven deixaven molt alt el pavelló de la bellesa campredonenca, les quals s'encarregaren de presidir uns dies de festa molt actius i variats, durant els quals no varen mancar els tradicionals correbous (amb una plaça totalment renovada) i els atapeïts balls nocturns amb conjunts comarcals tan carsimàtics com Cirmarron o Pensilvània, o la ja tradicional actuació teatral del grup dramàtic de Deltebre, que enguany no va deixar les sogres gaire ben parades.

No cal dir que la corresponent Reian de la Festa Major obté el ma`xim protagonisme com a gran representant de la dona campredonenca. Per qüestions d'espai no podem citar el nom de totes le snoies que han tingut l'honor de presidir les festes locals, tot i això creiem oportú remarcar el fet que la Paula Machí (1989) i la Mar Moreno (1992), en qualitat de reines campredonenques, varen rebre la mateixa distinció a les Festes Majors de Tortosa.