Història de la Unió Esportiva Campredó (5)

Futbol de nivell
Campredó ha donat futbolistes d'un excel·lent nivell que han realitzat una carrera remarcable en equips comarcals i fins i tot en lligues d'altres països. Destacarem la qualitat de quatre jugadors que varen perstànyer a tres generacions diferents als quals es considera els millors futbolistes locals.
L'Eduard Gas i Carles va competit amb el CD Tortosa i la UE Rapitenca durant els anys de la postguerra. Posteriorment va ocupar tasques directives i tècniques de la UE Campredó.
En Josep M. Príncep va desenvolupar una llarga trajectòria futbolística que va abraçar quatre dècades diferents, ni més ni menys, des de 1848 fins a 1974. Va defensar els colors de la UE Campredó, Pobla de Segur, CD Tortosa i Chennois de Ginebra (Suïssa). Com a jugador donava mostres de tenir una gran polivalència donat que era situat com a centrecampista, lateral o central, depenent de les necessitats de l'equip. En una de les 7 temporades que defensà la camiseta del CD Tortosa va arribar a disputat la lligueta de promoció a 2a divisió contra l'Eldenc, el Llevant i el Mestalla. Dels seus moments esportius recorda, en especial, la final del Trofeu Morcardó, donat que fou el darrer partit que es va jugar a l'històric camp de Les Corts del FC Barcelona, en el qual va marcar l'històric jugador i entrenador català, Quimet Rifé. Considera magnífiques les dues temporades que disputà amb el Pobla de Segur, ja que amb jugadors que estaven realitzant el serevei militar van aconseguir crear un equip magnífic que guanyà el campionat d'afeccionats i arribà a la semifinal del torneig de cop en el qual fou eliminat pel RCE Espanyol. Ha practicat altres esports com el futbol sala i el ciclisme.
En Martí Labòria va ser un polivalent futbolista que ocupà normalment tasques defensives com a lateral dret o central. Va estar en actiu des de la temporada 1967 fins a la 1988, en què va rebre un emotiu homenatge amb dos altres històrics del futbol campredonenc, en Josep Castillo i l'August Prades. Va defensar els colors de la OJE-Campredó (sense estar federat), de la UE Campredó, del CF Santa Bàrbara a la 2a regional, i del CD Tortosa a Preferent i 3a divisió. quan es va retirar de la competició, va practicar el futbol sala amb l'equip TAFESA, que participà en el campionat de primavera de Campredó. Durant els anys 1990 va ser president de la UE Campredó. Ha practicat altres esports com el bàsquet, la natació, l'handbol i el cros. La seua brillant trajectòria esportiva ha donat peu que la UE Campredó instaurés el trofeu estiuenc amb el seu nom l'any 2001.
August Prades es va federar el 1968 amb la UE Roquetenc, en la qual jugà durant cinc anys. Va disputar quinze temporades amb la UE Campredó des de 1973 a 1990, tot i que durant aquest període va competir dos anys amb la UE Camarlenc. Un dels episodis més importants de la seua carrera fou el fet de jugar la final del Torneig Primavera el 1977 contra l'Atlètic Ampostí, malgrat que varen perdre 2-1. Una volta jubilat de la competició, ha practicat el futbol sala amb els equips Tafesa i YKK, i ha estat dirigent i entrenador del futbol base local.
Hi ha altres jugadors que també han gaudit d'un bon prestigi i han escrit pàgines excel·lents del futbol ebrenc. Tots ells tingueren els seus orígens a la UE Campredó per després defensar els colors d'equips de categories superiors. En Marcel Mas i Josep M. Climent de la UE Jesús Catalònia i el Remolins-Bítem; Jordi Mulet Sol i Cèsar Mulet del CF Batea; David Lluch i Jaume Climent disputaren amb el CF Ampolla la promoció d'ascens a la regional preferent la temporada 2000-2001.
Futbol femení
El futbol campredonenc ha arribat a una fita important amb la Clàudia Gisbert, una futbolista que defensa els colors del Tortosa-Ebre des de la seua posició de lliure a la primera divisió del futbol estatal. Durant la temporada 1999-2000, alguns partits d'aquest conjunt es jugaren al camp de futbol La Forja. La temporada següent, 2000-01, la formació ebrenca va aconseguir classificar-se en el grup capdavanter de la competició. El millor resultat esportiu l'obtingueren precisant el maig del 2001, quan foren finalistes de la Copa Catalunya contra el CE Sabadell. Al currículum de la més brillant esportista femenina campredonenca afegirem que practicà durant quatre temporades l'handbol.